Resulta que l'Enquesta de Població Activa (EPA) estima que entorn del 80% de les persones inactives illenques que ho són per a dedicar-se a labors de la llar, són dones, la qual cosa ens indica la gran feminització de les tasques domèstiques. Per un altre costat, segons dades de la Seguretat Social, la participació dels pares en els permisos per maternitat en cap cas arriba al 2%, i la proporció de dones sol·licitants d’excedències per cura de familiars no baixa del 90%. Dues dades que ens indiquen la feminització, gairebé total, dels treballs de cura dels recent nascuts i familiars en general.
Es podria afirmar que aquests treballs, vitals per a la vida en societat i per a la vida de l'espècie humana (a l'inici de la nostra vida i en moltes fases de la mateixa, vam necessitar l'ajuda i/o cura d'un altre ésser humà), són treballs invisibilitats i desmercantilitzats (no s'imputa la seva aportació al PIB, contràriament al que si passa des de fa algun temps amb la prostitució i el tràfic de drogues) pel fet de ser treballs molt feminitzats.
Hi ha una altra realitat que convé constatar: Per una banda, la dignificació real del treball domèstic és un assumpte pendent arreu, i, per una altra banda, resulta inqüestionable que en el Regne d'Espanya els lleugers avanços en la conciliació entre la vida laboral, familiar i personal, i en la igualtat entre dones i homes en els treballs de cura que això comporta, han anat molt associats al procés d’ incorporació a la legislació espanyola (laboral i de Seguretat Social) de la legislació de la UE. En aquesta matèria es pot afirmar, sense por a ser qualificat d'exagerat, que les polítiques específicament espanyoles en aquests àmbits han estat marginals i allò substancial ha estat la legislació comunitària que s’ha transposat a l’espanyola.
En aquest sentit hi havia moltes expectatives posades en una directiva de la UE que, com a conseqüència d'un acord del Parlament Europeu (octubre 2010), havia d’establir un permís per maternitat de vint setmanes i un permís per paternitat obligatori de, almenys, dues setmanes. Les esperances s’han anat en orris amb la decisió de la Comissió Europea, presidida per Jean-Claude Juncker, de retirar el projecte de la citada directiva. Una decisió que s’anuncià l’1 de juliol de 2015 (vegeu aquí el comunicat oficial de la CE) amb el cínic argument que es fa “en benefici dels pares i les mares”.
Per acabar d’arrodonir un mal començament de juliol quant a igualtat de gènere, el dia 2 ens assabentàvem que l’ONU ha suspès a l’Estat Espanyol en igualtat de gènere (vegeu aquí el comunicat) a les portes de l’examen del Comitè de la CEDAW (acrònim en anglès de Convenció sobre l'Eliminació de tota forma de Discriminació contra la Dona), que ha tingut lloc el 8 de juliol a Ginebra.
En definitiva, males notícies per a la igualtat de gènere.
Però no cal desesperar. El nomenament de Rosa Cursach com a Directora de l'Institut Balear de la Dona (IBD) és, si més no, un bri d’esperança que, a bon segur, dignificarà la institució i, amb el temps, ens ajudarà a oblidar aquella vergonya de Directora de l’ IBD que va ser la tal Manuela Messeguer.
