Avui és el dia dels treballadors i les treballadores (sovint invisibilitzades). Generalment aquesta commemoració dóna lloc a articles i debats sobre les pèssimes condicions de treball que suportam, sobre les dades de l'atur, o sobre totes les persones que han hagut de partir cap a l'estranger perquè aquí no trobaven cap feina remunerada. Avui més que mai és necessari fer una bona anàlisi del que està passant, per transformar aquesta crisi en una oportunitat de canvi.

Però no hem d'oblidar mai, cosa que feim sovint, que les dones ens trobam dins l'huracà d'aquesta crisi. No debades la pobresa té cara de dona. Cada dia és oportú recordar i participar a la lluita feminista; avui també. Abans que començàs la crisi les dones ja la patíem. Lluny d’avançar en l’eradicació de les desigualtats, els últims anys estam assistint al retrocés, l’espoli i el desmantellament dels nostres drets, també dels laborals. Arribar fins on érem ha costat grans esforços a generacions i generacions de dones. I n'hi ha que s'entesten a fer-nos recular, però toparan amb totes nosaltres, dones valentes que no tenim por.

Si la realitat del mercat laboral és nefasta, la realitat de les dones és funesta: desigualtat i discriminació. Sota les excuses de l'estafa de la crisi, les dones patim doblement el retorn al passat, ja que perdem drets i llibertats, però també hem de tornar a fer les tasques que l’Estat del Benestar havia començat a assumir. La situació d’atur i la manca d’oportunitats laborals ens tornen a relegar a l’àmbit domèstic, o ens reserven un paper secundari en el treball remunerat, en el millor dels casos.

Les reformes laborals, l’eliminació de prestacions, el pas enrere en polítiques de conciliació, entre d’altres, afecten greument les condicions de vida digna, especialment i de forma directa a les dones.

Cada dia són més les persones en situació de precarietat i d’exclusió social; en aquest sentit, les dones patim una greu desigualtat en el mercat laboral. Les dones tenim taxes d'activitat remunerada menors que els homes, és a dir, treballam de franc molt més temps que ells. Nosaltres feim les feines pitjor pagades i valorades, és a dir, treballam més barat i en activitats de «menys prestigi social». Les dones tenim més contractes temporals que els homes. Les dones patim més els contractes a temps parcial. Les dones tenim unes pensions més baixes que els homes. Nosaltres treballam més a l'economia submergida.

Per sortir de l'estafa de la crisi hem de lluitar contra l'atur i contra les pèssimes condicions de treball, sovint properes a l'esclavitud. Però també és essencial aconseguir més i més igualtat entre homes i dones.

No ens doneu més raons per a una vaga de dones.