Ara que comença a encetar-se la nova temporada turística, me n'adon que la gent que vivim a aquesta illa, percebem cada cop més majoritàriament el turisme com una amenaça. És com si ens veiéssim engolits per un tsunami de turistes, projectes i inversions, que van des del «tot inclòs» al turisme de luxe a preus privatius.

En els sectors de la contrainformació es posen sobre la taula debats i problemàtiques que el gruix de la societat encara no vol veure: informació relativa a com es disparen els lloguers d'habitatges vacacionals al casc antic de Palma i com, això en molts casos representa la impossibilitat d'optar a lloguers de llarga durada a preus raonables per la gent jove que viu i treballa aquí per a viure-hi tot l'any; qüestions vinculades a la precarització laboral de la gent que treballa al sector de l'hoteleria (veure l'entrevista a Ernest Cañada d'Albasud 'Les cambreres de pis es mediquen cada dia per tractar el dolor muscular i l’ansietat' i de la construcció dels grans megaprojectes turístics-comercials que ara estan en marxa (ses Fontanelles, Canyamel...) on els treballadors són «importats» i viuen en barracons mentre duri l'obra amb jornades laborals que acaben ben entrada la nit; la promoció de grans projectes inversors que pretenen privatitzar, o han privatitzat ja la costa (el projecte Melià Host International a Magalluf o l'hotel de luxe Cap Rocat, que va passar de les mans dels militars a les mans dels hotelers); la privatització dels fars de les illes, com el de Portocolom,  per a destinar-los a instal·lacions d'allotjament turístics de luxe en un entorn privilegiat, l'ampliació del port de Palma per a destinar-lo a grans megaiots i megacreuers de luxe, etc. sembla que Mallorca serà engolida pel luxe que pretenen que ens emmiralli i no ens deixi veure l'especulació, la perversió i la realitat social que amaguen totes aquestes inversions.

Fa temps que ens hem allunyat de les fórmules (si és que mai ens hi hem atracat mínimament) de les propostes turístiques que poguessin veritablement revertir en el benestar d'aquesta societat que cada cop més, està sotmesa a aquesta manera d'entendre el turisme com una carrera de fons per a fer molts doblers, d'uns pocs que han sabut guanyar-se la complicitat política per sotmetre el territori i la societat als seus particulars interessos i marcar les regles d'un joc que necessita ja ser aturat.