Irlanda, Itàlia, Menorca, Sabadell,... tot a cremar a la incineradora del «servei públic obligatori insularitzat de gestió dels residus de Mallorca (teòricament)».  I dic teòricament perquè l'objectiu inicial de les  instal·lacions del servei públic del Consell de Mallorca que gestiona, via concessió, l'empresa TIRME (propietat de FCC, ENEL, Iberdrola i ACS).  Ara resulta però que s'erraren en les previsions i els mallorquins no generam tants de residus com ells volien! O més aviat i per xerrar clar, ja feren unes instal·lacions (4 forns construïts per FCC) que sabien que no necessitàvem i ara per donar-li rendibilitat, ens venen que «ens cal» importar residus.

Negoci empresarial més complicitat política (per ser suaus en els termes i no entrar en acusacions més que evidents). Una equació que té com a resultat, beneficis privats per a uns pocs i poderosos i prejudicis socials i ambientals per a la ciutadania. Tot dins l'evidència de la lògica capitalista. 

A partir d'aquí, una lluita social contra un monstre/monstres (incineradora i grans empreses) que es fa cada cop més gran, que ven imatge verda (promoció del fals «confeti» a importar anomenat CDR, combustible derivat de residus, campanyes greenwashing «orgullosos del que feim» de TIRME, etc.), que marca les regles del joc polític i pretén aconseguir fer callar a la població indignada per les maniobres que pretenen amagar els escàndols de corrupció vinculats a la procedència dels residus (recordeu el cas de la màfia italiana relacionada amb la gestió dels residus de la planta que havia de proveir-nos dels residus a incinerar).

Malgrat que encara no s'ha aconseguit aturar la importació de residus per tenir els forns de la incineradora i la caixa de TIRME funcionant a màxim rendiment, si per una cosa ha servit tota la campanya social impulsada contra la importació de residus, ha estat perquè sortís a la llum tota la merda que amaga el negoci dels residus a Mallorca i la incapacitat i manca de voluntat política real per fer un cop damunt de la taula i posar la concessionària i l'interès general de la població als llocs que els pertoca. Per ara i políticament, no es pot fer pitjor. Però la pregunta clau és, algú s'atrevirà mai a posar-los al seu lloc?