El coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau explica a La Vila del Pingüí quines són les relacions entre la indústria armamentística i els bancs que financen el negoci de la guerra. Fa poques setmanes el diari El Periódico publicava un article signat pel coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Jordi Calvo, on s'explicitava que l'Aràbia Saudita és el principal país no occidental receptor d'armament espanyol, país recentment visitat pel rei Felip VI. Amb Calvo hem pogut parlar de l'actualitat, de Donald Trump, de bancs i del comerç d'armes.

Pots escoltar el podcast de l'entrevista:

El Rei Felip VI ha estat recentment a Riat per ajudar que les empreses espanyoles segueixin acumulant importants contractes del règim saudita. Quina importància ha tingut la figura del cap d'Estat espanyol en el negoci d'armes?

El cas de l'Estat espanyol ha estat molt important, perquè el comerç d'armes és un negoci molt particular que es fa d'empreses privades a governs, concretament a una part del Govern molt inaccessible: el Ministeri de Defensa i l'Exèrcit. Tradicionalment, el que ha fet el rei ha estat obrir el camí a les empreses d'armament perquè puguin presentar i oferir aquests productes als governs i exèrcits d'aquells règims amb què hi tingui bones relacions, com és el cas de l'Aràbia Saudita. Com a facilitador de l'operació, el rei Joan Carles I ha tingut tradicionalment una funció i el seu fill, Felip VI, continua fent el mateix: ambdós defensen els interessos de la indústria militar espanyola, quelcom molt controvertit. De fet, des del Centre Delàs considerem que hauria d'estar subjecte a control democràtic, i que la figura del cap d'Estat no haurà de tenir cap rol. Vendre armes és una decisió política en la qual participa el Govern i també la monarquia.

Si parlem d'actualitat, hem d'aterrar als Estats Units, on el president Donald Trump vol reconstruir l'exèrcit en quantitats multimilionàries. A l'època d'Obama es va reduir la despesa de l'Estat en armes un 10%. Què suposarà pel comerç d'armes el canvi d'Obama a Donald Trump?

Tot indica que Trump reactivarà, augmentarà i promocionarà la indústria militar i les exportacions d'armament de forma més intensa que el seu predecessor. Se centrarà sobretot en els contractes interns. El Govern dels EUA vol reconstruir l'exèrcit, encarregar grans contractes a les principals empreses de vaixells, avions, tancs i de tots els grans programes d'armaments que existeixen a qualsevol gran exèrcit com el nordamericà, que és el més gran del món. Parlem de contractes de desenes o centenars de milers de milions de dòlars pels propers anys! Això evidencia el canvi de tendència respecte el llegat d'Obama, però no penso que el seu hagi estat un posicionament pacifista malgrat li donessin el Nobel de la Pau. Obama no mereixia el premi Nobel ni ho mereixerà mai cap president dels EUA, l'Estat més militaritzat del món.

A un dels darrers informes que heu publicat, titulat Guerres de Frontera, denuncieu que els fabricants d'armes es beneficien de la tragèdia dels refugiats. Com ho fan?

Moltes de les empreses que aconsegueixen contractes per gestionar les fronteres, per militaritzar-les i posar controls de seguretat amb armament a la Mediterrània i l'est d'Europa, reben contractes multimilionaris. Moltes d'aquestes empreses -entre les que es troba l'espanyola Indra- són les que durant molts anys han venut armes i equipament armamentístic a països on ara hi ha conflictes i guerres de les quals han de fugir les persones refugiades. Això és escandalós perquè la indústria armamentística tanca el cercle amb un cinisme aclaparador: primer fabriquen armes, les exporten a llocs on inicialment no hi havia situacions tan greus, es comencen a utilitzar aquestes armes, la gent ha de fugir per buscar seguretat i, quan ve a Europa, aquestes mateixes empreses estan treballant perquè no puguin passar de la frontera.

A la web BancaArmada.org faciliteu una classificació dels bancs espanyols que més inverteixen en armes, un rànking liderat per BBVA, Banco Santander, Banca March, Bankia i CaixaBank, que conformen el top 5 d'una taula que enumera fins a 20 entitats financeres. Com es lliguen els bancs i les empreses d'armes?

Aquesta és una investigació que fa temps vàrem identificar quan intentàvem esbrinar com era possible que les empreses fossin capaces de fabricar tantes armes i exportar-les a tants països, especialment a l'Estat espanyol, que s'ha convertit en un líder en aquesta qüestió. Mirant les polítiques de foment d'exportacions i les ajudes estatals a les empreses d'armament, vàrem posar en relleu el finançament que aquestes empreses demanen als bancs amb diferents productes, com crèdits, fons d'inversió o emissions de bons. Vàrem estudiar 200 empreses d'armes espanyoles i quina era la ràtio d'endeutament que tenien. Resulta que les empreses deuen als bancs el 73% del seu balanç! Això vol dir que 3 de cada 4 parts de la seva activitat, 3 de cada 4 armes, podrien no exportar-se o fabricar-se de no ser pel suport dels bancs. Vàrem accedir a bases de dades que mostren la relació entre les entitats financeres i les empreses d'armes, i el resultat fou aquest informe sobre el finançament de la indústria armamentística. Els grans bancs espanyols són els que lideren el negoci, tot i que també apareixen alguns més petits que tenen una relació tradicional amb la indústria de les armes, com és el cas de Banca March.

Quines trampes utilitzen els mateixos bancs per amagar aquestes inversions?

La lògica de l'activitat dels bancs és no informar mai d'allò que fan els seus clients, ja que garanteixen el secret bancari. Sembla que hi ha clients que tenen quelcom a amagar, com és el cas de les empreses d'armes. Quan nosaltres anem a les juntes d'accionistes, com hem fet al Banc Santander, BBVA, Banc Sabadell o CaixaBank, i els hi diem que inverteixen en armes i que en volem saber més, ells diuen que no poden dir res dels seus clients perquè això és una informació confidencial. Malgrat tot, hi ha transaccions del sector financer que queden registrades a la borsa o àmbits similars, dades a les que nosaltres hi tenim accés, tot i que als bancs no els hi agrada.

Com funcionen aquestes intervencions i quina resposta rebeu? 

Primer necessitem tenir el dret a participar a la junta d'accionistes. Això s'aconsegueix tenint accions, i nosaltres fem una crida a aquelles persones que tinguin accions als principals bancs per a dir-los que ens les poden enviar i delegar la seva representació en nosaltres. Amb les seves accions podem anar a la junta d'accionistes i, després de tot l'acte, demanar la paraula per explicar el que sabem, que el banc inverteix en empreses que fabriquen armes nuclears, tancs, mísils,etc. La resposta que hem trobat fins ara ha estat molt poc satisfactòria, bàsicament perquè els bancs mai accepten que el que diguem sigui veritat. És una qüestió que incomoda i intenten justificar que algunes inversions en armes són això, justificables. Es genera tot aquest debat que, des de la cultura de pau, planteja el que ha de ser un banc i el fet que, en un futur, hi hagi clients que pensin que han de tenir els seus estalvis i comptes corrents en entitats que els assegurin que no inverteixen en armes. I fins ara l'alternativa no és una altra que la banca ètica.

Quines característiques bàsiques ha de tenir un banc ètic?

La banca ètica és exactament una entitat financera igual que les altres amb dos condicionants. Primer, tenen una llista negativa d'inversions: per contracte amb el seu client asseguren que no invertiran en armes o en altres productes que no siguin ètics. Un altre condicionant és que la banca ètica té una llista d'inversions en positiu, és a dir, invertir els diners que el client no toca en projectes que són positius per desenvolupar l'economia social i solidària i caminar cap a situacions més igualitàries i justes.

Si volem evitar aquesta relació entre bancs i armes, què hem de demanar als polítics?

La relació entre bancs i armes és una relació privada, pròpia de l'economia de lliure mercat. Nosaltres considerem que no tot pot ser una relació privada, perquè quan parlem d'armament parlem de productes que tenen efectes evidents en les persones. Per això pensem que aquesta relació s'hauria de fer exclusivament des del control polític. S'han d'establir legislacions que garanteixin un control polític efectiu i punitiu per a definir què es pot fer i què no en relació al finançament d'armes Ara estem treballant per aconseguir que, per exemple, els bancs espanyols no puguin finançar les empreses que fabriquen armes prohibides per llei, com bombes de dispersió o mines antipersona. Si no utilitzem les eines democràtiques, les empreses ho continuaran fent negoci de la guerra, simplement mogudes per la cobdícia que envolta el model econòmic actual.