Els productors de vi mallorquins asseguren que el nou impost restarà competitivitat al seu producte.Foto: Arxiu.

Una altra estocada al vi mallorquí. L'Associació de Petits Cellers de Balears considera que el seu producte perdrà competitivitat amb l'aplicació del nou impost autonòmic sobre els envasos, que encarirà 3,5 cèntims la botella de 75 centilitres. El president, Andreu Oliver, mostrà preocupació i indignació amb aquesta mesura econòmica, ja que el tribut és una trava més per al vi illenc. Titllà la mesura de "salvatjada" i sosté que el Govern balear "no té en compte el problema afegit" que tenen els petits cellers. Es referí així a la insularitat i al fet que ja paguen un impost per al reciclatge. Oliver explicà que, una vegada més, el vi mallorquí es troba en desavantatge respecte del vi que arriba de fora.

L’acord entre les grans superfícies i el Govern és més a prop.Foto: Arxiu.

El Govern accepta rebaixar al voltant d'un 30 per cent l'impost a les grans superfícies. Les negociacions entre l'equip del vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i els representants de les grans superfícies mai no s'han aturat i durant la setmana que avui acaba s'han produït importants avanços. El Govern, en aquest sentit, ha proposat als representants dels grans establiments comercials que en el cas de Mallorca els primers 700 metres quadrats de superfícies comercials quedin exempts de tributació. A Menorca i Eivissa, la superfície exempta seran els primers 400 metres quadrats, i a Formentera, els 300.

El vicepresident Aguiló no assistí a la trobada de Bauzá i Costa amb els empresaris de begudes refrescants al Consolat.Foto: Arxiu.

El nou impost sobre els envasos que ha planejat el Govern balear "retraurà el consum". Així ho traslladà ahir la patronal del sector al president del Govern, José Ramón Bauzá, qui els rebé al Consolat, juntament amb el director general de Pressuposts, Antoni Costa. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, no assistí a la trobada, ja que "tenia un altre compromís". El director d'Anfabra (Associació nacional de begudes refrescants), Josep Puxeu, explicà que el nou impost "provocarà tanta reducció del consum i de la producció que el seu impacte negatiu sobre els comptes públics superarà la recaptació prevista", de 35 milions. Per això, ara negocien amb l'Executiu una "solució" que acontenti ambdues parts.

Impost sobre els envasos

Els cotxes feren sonar els clàxons pel centre de Palma en senyal de protesta.Foto: J.Torres.

Les empreses de rent a car de les Balears podrien matricular 15.000 nous vehicles fora de les Illes, fet que suposaria per als comptes de la Comunitat deixar d'ingressar entorn de tres milions d'euros. Així ho explicaren ahir les patronals del sector, Aevab i Baleval, en el marc d'una protesta contra el nou impost que els aplicarà el Govern de Bauzá a partir d'enguany. Prop de 350 cotxes conduïts per empresaris de totes les Balears col·lapsaren ahir el centre de Palma per expressar el rebuig al nou tribut, que preveu recaptar 15 milions anuals i que suposarà un cost per als clients d'entre 3,5 i 9 euros diaris. La protesta d'ahir, però, és tan sols una més de les mesures de pressió que estan duent a terme els empresaris dels vehicles de lloguer.

José Ramón Bauzá, president del Govern, es reunirà dilluns amb directius de les empreses que embotellen i distribueixen a Balears els productes de les multinacionals Coca-Cola i Pepsi per parlar de l'impost que l'executiu autonòmic imposarà sobre els envasos.

Una empleada posa carburant en una estació de servei de Balears. Foto: Arxiu.

L'impost de la benzina, conegut inicialment com a cèntim sanitari, haurà suposat uns ingressos de 26,72 milions d'euros per al Govern el 2012, una xifra lleugerament superior a la prevista. El tribut, que Balears aplica des de l'1 de maig, implica un gravamen de 4,8 cèntims per cada litre de carburant que compren els ciutadans a les benzineries i ha contribuït a consolidar les Balears com la comunitat on es paguen els hidrocarburs més cars de l'Estat. En realitat, els 26,72 milions són una previsió de la recaptació de l'any 2012 perquè, a hores d'ara, encara no es coneix el total recaptat.

Devers 25.000 vehicles ja no pagaran enguany l’impost de circulació als consistoris illencs. Foto: J. Morey

Els ajuntaments de les Balears -principalment turístics- deixaran d'ingressar aquest any 4 milions d'euros en concepte d'impost de circulació. El motiu és que prop de 25.000 cotxes d'empreses de lloguer de vehicles l'abonaran en altres comunitats, majoritàriament a Madrid i alguns, a Barcelona. És una mesura de pressió que han adoptat els associats de la patronal Aevab arran del nou impost que ha creat el Govern Bauzá per al sector. Aquestes empreses ja advertiren l'Executiu de la seva intenció, malgrat que els ha fet "cas omís", segons lamentà el president d'Aevab, Ramon Reus. "Estam empegueïts d'haver de fer això, però no podem quedar de mans plegades", digué.

L'entesa política entre convergents i republicans ja dóna els primers signes de vida al Principat. En aquest sentit, el govern català ha anunciat la creació d'un impost sobre dipòsits bancaris que entrarà en vigor aquesta mateixa setmana.

El fet que els empresaris de rent a car de les Balears s'hagin dirigit al ministre de Turisme, José Manuel Soria, per protestar pel nou impost de Bauzá és una mostra de com els emprenedors illencs han perdut la fe en l'autogovern, que els esprem a imposts, i imploren al poder central que els salvi. Aquest contrasentit, impropi de la finalitat d'un Estat autonòmic, és la més clara prova del deteriorament que pateix la Comunitat.

Bauzá rebé ahir els representants de les grans superfícies, que l’advertiren de les conseqüències del nou impost.Foto: T.A.

Govern i grans superfícies negociaran ara el nou impost mediambiental. Així ho decidiren després d'una reunió de dues hores ahir horabaixa al Consolat de la Mar amb presència del president José Ramón Bauzá. El representant de la Patronal de grans empreses de distribució (Anged) a les Balears, Francisco García, explicà que el cap de l'Executiu acceptà asseure's de nou per intentar algun tipus d'acord. "Nosaltres volem contribuir a la recuperació de la Comunitat, però no a costa d'aquest impost inassumible", assenyalà García. No debades, els representants de les grans superfícies, amb companyia del president de la CAEB, Josep Oliver, lliuraren ahir un document a Bauzá en el qual advertien que el nou tribut paralitzaria inversions previstes.

La intenció del Govern d’aplicar un impost sobre les empreses de cotxes de lloguer ha generat les protestes del sector. Foto: Arxiu.

El Govern balear no retirarà els nous imposts que preveu aplicar malgrat les protestes de tots els sectors empresarials afectats, però ahir ja començà a anunciar que es podrien preveure rebaixes a l'hora de posar-los en pràctica. Concretament, proposarà rebaixar el tribut que grava les empreses de cotxes de lloguer. Es diferenciaria entre temporada alta i baixa i es fixarien tarifes reduïdes en els mesos de menys activitat turística. La proposta, que encara no s'ha començat a negociar amb el sector afectat, en realitat no satisfà les expectatives de les empreses de rent a cars perquè moltes registren una activitat gairebé nul·la en temporada baixa.

El Govern justifica l’impost pels danys mediambientals que provoca la gran afluència de vehicles.Foto: Arxiu.

L'aplicació de l'impost per a les grans superfícies previst pel Govern balear comportarà més atur. Així de clar ho assenyalaren ahir des de la patronal Anged, que agrupa les principals cadenes de distribució, les quals actualment donen feina a unes 25.000 persones a les Balears. Tanmateix, per ara no volen quantificar el nombre d'empleats que se'n podrien veure afectats. Així mateix, la patronal sosté que el consum també es retraurà i no descarten haver de tancar algun centre. "L'impost afecta la viabilitat de les nostres empreses", assenyalà el representant d'Anged a les Balears, Francisco García, alhora que assegurà que hauran de "pagar més del que guanyen".

La patronal de grans superfícies no vol tornar-se a reunir amb Vicepresidència Econòmica. Foto: CAIB

Les grans superfícies han aixecat la veu contra el Govern Bauzá per la creació del nou impost verd que se'ls aplicarà a partir de l'any que ve. El consideren "inassumible i inacceptable". Així ho expressà ahir el president de la CAEB, Josep Oliver, després de reunir-se amb el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i el seu equip, a més dels representants de les grans superfícies, per tractar el nou impost. Tanmateix, el Govern no va convèncer els empresaris, sinó que "per primera vegada ha aconseguit que facem pinya", assenyalà el representant de la patronal Anged a les Balears, Francisco García. "Estam disposats a defensar fins al final la no aplicació de l'impost", digué, i anuncià que no descarten arribar als tribunals "si és necessari".

La Federació de Serveis Públics d'UGT (FSP-UGT) demana al Govern i als Ajuntaments que inclogui als respectius Pressuposts per a 2013 un impost a les entitats financeres similar al que s'aplica a Extremadura, i que ha permès al govern d'aquesta regió preveure el pagament de la paga extra de Nadal als funcionaris. A més, el sindicat ha sol·licitat que els municipis apliquin taxes en el mateix sentit.

El president d’Aevab, Ramon Reus, en el centre, ahir durant l’assemblea de l’associació que presideix.Foto: M.À.C.

El nou impost per als rent a car pot sortir car al Govern balear. L'Associació de petites i mitjanes empreses de lloguer de vehicles de les Illes (Aevab) acordà ahir en assemblea traslladar a una altra comunitat el seu domicili fiscal si l'Executiu no rectifica. Així ho detallà el president d'Aevab, Ramon Reus, després de l'assemblea duita a terme a Palma i que avui es repetirà a Eivissa i Formentera. Explicà que aquesta mesura pot suposar que la Comunitat deixi d'ingressar 40 milions d'euros anuals en concepte d'IVA, IRPF, impost de societats i impost de circulació que actualment les companyies associades a Aevab paguen a Balears. En total, són 340 associats i 30.000 vehicles.

La Patronal i el Govern encara no han acabat de negociar el nou impost.Foto: Arxiu.

La política comercial del Govern no agrada ni a grans ni a petits. L'anunci de Vicepresidència Econòmica d'un nou impost ecològic que gravarà les grans superfícies, que també afectarà les cadenes de supermercats, ha provocat el rebuig del sector. La Patronal de les grans empreses de distribució (ANGED) no va fer ahir cap valoració oficial respecte d'aquesta qüestió, però fonts d'aquestes superfícies manifestaren el seu malestar. De moment, el Govern no ha especificat els detalls del nou impost, ja que encara se'n negocien diferents aspectes.

La coalició demana el cap d'Aguiló i Pacheco per la seva política amb el comerç

Els productes i serveis turístics continuaran tenint un IVA reduït i no serà del 18%, com temia el sector.

L’IVA dels serveis i productes turístics continuarà sent reduït. Això no obstant, es podria veure afectats per la pujada d’aquest impost, que el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, confirmà ahir que el Govern central aplicarà, tot seguint les recomanacions europees. El president de l’Executiut balear, José Ramón Bauzá, anuncià ahir horabaixa la decisió del Govern central de mantenir l’IVA turístic reduït, que actualment és del 8%, després de reunir-se amb Montoro.

El portaveu del PP de les Balears, Miquel Ramis, ha garantit avui que l'IVA aplicat als serveis i productes turístics continuarà sent reduït durant l'actual temporada, encara que el Govern imposi una apujada generalitzada de l'impost.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, s'ha compromès avui que l'executiu no durà a terme cap apujada d'impostos més ni farà cap altre pla d'ajustament, tret que es modifiquin les circumstàncies econòmiques de tot l'estat i ho indiquin des de la institucions europees.

Francina Armengol ha reprès Bauzá per les retallades. Foto: J. Torres.

La portaveu socialista, Francina Armengol, ha reclamat avui al president del Govern, José Ramón Bauzá, que comparegui davant del Parlament i expliqui d'on retallarà l'executiu 790 milions d'euros dels pressuposts de la comunitat. Armengol li ha preguntat a Bauzá en el ple del Parlament si aplaudeix el retall addicional de 10.000 milions d'euros de despesa pública en sanitat i educació reclamat pel Govern central per complir l'objectiu de dèficit públic. La líder socialista ha assenyalat que el Govern ha d'afrontar un retall inicial de 350 milions d'euros, més els 270 milions que segons el propi Govern li correspondrien d'aquests 10.000 de tot el país.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha confirmat aquest dimarts en el Ple del Congrés que l'Estat serà qui assumeixi el 0,5% extra de reducció del dèficit imposat per l'Eurogrup, amb el qual les comunitats autònomes mantindran el seu límit en l'1,5%.

Armengol diu que Bauzá "no contesta perquè no sap què ha de contestar". Foto: T. Ayuga.

La portaveu del PSIB al Parlament, Francina Armengol, ha dit aquest dimarts al president del Govern, José Ramón Bauzá, que ha pujat "a traïció" els impostos, al que el cap de l'Executiu autonòmic li ha contestat que la "gran traïció" va ser "contractar sabent que no podien pagar", ha indicat en relació amb la gestió de l'anterior Govern. Durant el ple d'aquest dimarts, Armengol ha criticat que Bauzá "no contesta mai a res" i ha considerat que això es deu a què "no sap què contestar". En aquest sentit, ha mostrat la seva "preocupació" pel fet que l'Executiu no disposi d'un "full de ruta" i li ha preguntat "a què té por?" i per què no revela on preveu dur a terme les retallades.

El PSIB diu que el Pacte per l'Educació és un "element propagandístic" del Govern

Els socialistes diuen que la Conselleria de Salut és "una república bananera"

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, ha acusat avui el Govern de "esprémer els ciutadans" amb mesures "profundament ideològiques" com aplicar nous impostos a tota població i fomentar la sanitat privada amb bonificacions fiscals per a assegurances mèdiques.

Rafel Nadal ha tingut societats domiciales a la Diputació Foral fins el 2011. Foto: Reuters.

La Hisenda Foral de Guipúscoa, governada per Bildu, s'ha referit a les informacions que apunten que està investigant al grup de societats que el tennista mallorquí Rafel Nadal ha tingut domiciliat en aquest territori des de 2006 fins a finals de 2011, i ha assegurat que "actuarà amb fermesa" perquè es compleixin les obligacions tributàries de tots els contribuents. La institució foral, a través d'un comunicat, en el qual no nomena en cap moment Nadal i en el qual tampoc no confirma la notícia de si investiga al tennista, ha volgut sortir al pas de la polèmica sorgida entorn d'aquest assumpte. En aquest sentit, la Diputació assegura que actuarà "amb serietat i fermesa, vetllant pel compliment de les obligacions tributàries de tots els contribuents".

Isern ha explicat que excepte els socials tots els serveis de Cort disminueixen el seu pressupost. Foto: P. Bota.

Ni noves inversions ni més doblers per a les polítiques de Cort. El 2012 no serà, definitivament, l'any de l'expansió econòmica a Palma. Així ho evidencien els pressuposts que el batle, Mateu Isern, féu públics ahir. L'Ajuntament disposarà de 384 milions d'euros per gastar en els propers 12 mesos, contra els 402 milions d'euros de què gaudí l'any 2011. Però la retallada a la despesa encara serà més gran, perquè l'àrea d'Hisenda ha decidit desviar 34 milions d'euros del pressupost per abonar part del deute acumulat i afrontar el pagament als proveïdors. D'aquesta manera, el pressupost real de Cort se situa entorn dels 350 milions d'euros, 40 manco que el pressupost real de 2011 i, per tant, un 11% inferior.

Iñaki Urdangarin, duc de Palma, declararà el proper 25 de febrer.

El jutjat de l'avinguda d'Alemanya es blindarà per la declaració d'Iñaki Urdangarin, imputat en una peça separada del cas Palma Arena, el proper 25 de febrer. Francisco Pérez Espinosa, jutge degà de Palma, ha decidit habilitar per a aquest dia un "dispositiu de seguretat especial" als jutjats d'instrucció, arran de l'expectació mediàtica generada. Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), atès que la declaració es durà a terme en dissabte, dia en què només està obert el jutjat de guàrdia, els mitjans de comunicació "no tindran accés a l'interior de l'edifici de l'avinguda d'Alemanya".

El judici que era previst per a la pròxima setmana contra John Hore i la seva dona, Martha Monica Hore, matrimoni que entre 2002 i 2006 va comprar la finca de Son Bunyola (Banyalbufar) i altres béns i propietats eludint el pagament d'impostos que ascendiria a uns 32 milions d'euros, ha estat ajornat al 12 de març de 2012 a causa de la malaltia de la jutgessa titular d'aquest Jutjat.

El candidat del PSOE a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que, si guanya les pròximes eleccions generals, modificarà l'impost de societats per redistribuir-ne les desgravacions, de manera que n'obtinguin més les pime i menys les grans empreses. En un acte de precampanya duit a terme a Múrcia, Rubalcaba explicà que de les desgravacions d'aquest impost només se'n beneficien les grans empreses en l'actualitat, per la qual cosa és necessari redistribuir-les.

Isern i Calvo en la sessió extraordinària de Cort en la qual s'han desitnat les taules electorals del 20N. Foto: J. Morey.

L'increment del 3% en les tarifes d'Emaya i l'augment progressiu d'entre un 6 i un 12% de l'IBI, i del 6% de l'IAE, així com l'aprovació de mesures racionalització i reducció de la despesa en personal, han estat ratificats avui per la comissió extraordinària de comptes, economia i recursos humans de l'Ajuntament de Palma. La comissió, que s'ha reunit avui després del ple extraordinari de l'Ajuntament en el qual s'ha aprovat la designació per sorteig de les taules electorals per a les pròximes eleccions generals del 2-N, ha discutit durant més d'hores l'augment d'aquests impostos proposats per l'equip de govern municipal i les mesures que afecten el personal del consistori.

A partir del gener del 2012 s'aplicaran els canvis establerts per Cort. Foto: A. Sepúlveda.

Una altra promesa electoral incomplerta del Govern de Mateu Isern. A partir de gener de 2012, un ciutadà de Palma pagarà entre 10 i 50 cèntims més pel bitllet d'autobús, tot i que en campanya el PP anuncià que mantindria els serveis del transport públic "intactes". Però no ha estat així i ara la reestructuració que vol impulsar l'Ajuntament de Palma per reduir el dèficit que té l'EMT es farà a costa dels ciutadans.

El ple de l'Ajuntament ha aprovat avui un canvi de l'Ordenança Fiscal que permetrà ajornar o fraccionar el pagament de tributs municipals als palmesans que perdin la seva feina de forma inesperada, una mesura que el grup socialista calcula que beneficiarà a 60 persones i el PSM-IV-ExM a unes 200.

Salgado, al Congrés, abans de partir a Washington. Foto: Efe.

El Govern va treure endavant ahir el decret llei que reactiva per dos anys l'impost de patrimoni, gràcies al suport de l'esquerra parlamentària (ERC-IU-ICV) i a l'abstenció de PP, CiU i PNB, malgrat que tots varen arremetre contra la mesura per la seva presumpta ineficàcia. El debat, marcat pel final de la legislatura i l'adéu de la vicepresidenta, Elena Salgado, va reflectir el malestar dels grups parlamentaris per una recuperació de l'impost que qualificaren d'electoralista, encara que ells mateixos no varen voler deixar constància clara del rebuig. En la defensa del decret llei, Salgado al·legà que el retorn de l'impost, amb el qual s'aspira a recaptar 1.000 milions d'euros de 160.000 contribuents, servirà per reforçar l'estabilitat pressupostària i potenciar l'equitat.

Aguiló diu que estudiarà l'Impost de Patrimoni per prendre una decisió

El vicepresident d'Economia, Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha remarcat que es realitzarà un estudi sobre el contingut del decret que recupera l'Impost sobre el Patrimoni i ha afegit que el Govern esperarà per prendre una decisió sobre el mateix perquè, al seu judici, la "inestabilitat" del Govern central actual fa que sigui convenient "tenir prudència" en aquesta matèria.

Tècnics d'Hisenda creuen que no hi ha motius per pensar en una fuga de grans capitals a l'estranger. Foto: Arxiu.

Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) estimen que la restauració de l'Impost de Patrimoni per a fortunes superiors als 700.000 euros pot generar una recaptació a les Balears de 29,5 milions d'euros i circumscriure's a 5.611 declarants. L'esmentat càlcul s'estableix a partir de les dades de l'exercici 2007 -últim que va ser vigent l'Impost de Patrimoni- i planteja un tipus mig efectiu del 0,65% i una quota mitjana de 5.266 euros en el cas balear. A nivell nacional, Gestha han mostrat avui el seu suport a la recuperació de l'Impost de Patrimoni per a grans rendes a l'entendre que es tracta d'un tribut "just i equitatiu", "que en molts casos escapen al control del Fisc de forma fraudulenta o mitjançant diferents subterfugis legals".

Madrid recupera l'Impost de Patrimoni a partir de 700.000 euros

Bauzá ha participat avui un acte a la Base Aèria de Son Sant Joan. Foto: J. Morey.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha titllat d'"absolutament electoralista" la proposta de recuperar l'Impost sobre el Patrimoni formulada pel candidat del PSOE a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba. En declaracions als mitjans des de la base aèria de Son Sant Joan, Bauzá ha criticat que el mateix Govern socialista que va retirar aquest gravamen fa prop de dos anys pretengui ara recuperar-lo, a la seva opinió, amb un "fonament electoralista", de cara a la campanya electoral del PSOE per a les eleccions generals del 20 de novembre. "El PP és en l'altre costat, nosaltres volem baixar els impostos, evitar que siguin els ciutadans els que hagin de pagar i activar l'economia d'una altra manera".

Armengol: "El PP haurà d'explicar el motiu de no voler apujar els impostos als grans patrimonis"

El Govern recuperarà, durant el Consell de Ministres de divendres, 16 de setembre, l'impost sobre el patrimoni, que havia eliminat a la pràctica el 2008. El candidat socialista a la presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avançar ahir, durant la intervenció en un acte a l'institut Jaime Vera de Galapagar (Madrid), que havia demanat al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que "reactivi ara mateix" l'impost als patrimonis més grans, una mesura que, a més, apareix en el seu programa electoral.

La moratòria afecta les persones que són a l'atur des del 15 de juliol. Foto: S.A.

Cort aprovà ahir una moratòria en els tributs municipals per a persones que es troben a l'atur. Concretament, les persones que hagin quedat sense feina en els darrers tres mesos podran ajornar el pagament dels imposts municipals. I podran abonar-los un pic tornin a treballar, amb un termini màxim de dos anys de durada. La majoria dels imposts de Cort es paguen de manera voluntària fins al 15 d'octubre. La moratòria inclou, precisament, els ciutadans que hagin quedat a l'atur fins a tres mesos abans d'aquesta data. La mesura afecta tots els tributs municipals, fins i tot l'Impost de Béns Immobles (IBI), que grava la propietat d'un habitatge a la ciutat de Palma. I també quedaran exempts de pagar el gual (reserva d'estacionament a la porta d'un garatge), així com l'impost de circulació de vehicles i la taxa de recollida de fems.

Blanco assenyala els rics per pujar els impostos. Foto: Efe.

El vicesecretari general del PSOE i ministre de Foment, José Blanco, reptà ahir el PP que inclogui en el programa per a les pròximes eleccions generals, com ho faran els socialistes, un "impost per als rics". Blanco, en una compareixença davant els mitjans a la localitat valenciana de Mislata, instà el PP que el seu programa inclogui aquest tribut, com ho ha fet el candidat del PSOE als comicis generals, Alfredo Pérez Rubalcaba. El socialista afirmà que, si el PP "creu que els rics han de contribuir, no es tracta de demanar caritat", perquè la contribució als comptes públics "es fa a través dels impostos". Dissabte, el vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, animà les grans fortunes espanyoles a fer "un gest" com el que ha fet França, país on els més rics han demanat pagar més tributs. En aquest sentit, recordà als dirigents populars que "per aconseguir estabilitat pressupostària en els moments de dificultat, cal garantir que els ingressos i les despeses quadrin".

La plaça Sintagma es convertí ahir en escenari d'aldarulls violents. Foto: Efe

El Parlament grec aprovà ahir el nou pla d'ajust que desbloqueja el rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar la fallida del país, enmig de protestes i enfrontaments violents entre manifestants i la Policia. Malgrat els dubtes i amenaces, el primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, tan sols patí una deserció en les files de la majoria parlamentària, que es va veure compensada per un vot favorable d'una diputada conservadora de l'oposició, cinc abstencions i dues absències. Després d'un debat tens de tres dies, el Govern aconseguí 155 vots, amb la qual cosa superà la majoria absoluta necessària de 151, mentre que 138 hi votaren en contra, cinc se'n varen abstenir i dos no acudiren a la Cambra, que disposa de 300 escons. El diputat socialista que hi va votar en contra, Panagiotis Kurumplis, ja ha estat expulsat del Pasok, fet que redueix la majoria parlamentària de l'Executiu a 154 escons.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha considerat que el creixement de l'economia balear es troba més a prop de l'1,3 per cent que del 0,8 per cent, a causa que les dades de recaptació tributària de l'arxipèlag del primer trimestre d'aquest any són "il·lustratives" del "repunt" de l'economia de les illes. El responsable autonòmic d'Economia ha detallat que les Balears van registrar un creixement del 25,5% en la recaptació de l'IVA -quan a nivell nacional va ser del +6,6%-, i un increment del +7,5 per cent en el total de la recaptació -IRPF, IVA i tributació cedida-, mentre que la mitjana estatal va ser del -0,2 per cent.

Antoni Diéguez veu incoherència entre la promesa de Bauzá i la seva gestió municipal a Marratxí. Foto: S. Amengual.

El PSIB-PSOE criticà ahir la "demagògia" del candidat del PP al Govern, José Ramón Bauzá, per prometre per a les Balears el contrari del que ha fet com a batle de Marratxí. Els socialistes li retreuen que anunciï, sense dir com ho farà, davallades d'imposts, reduccions de despesa i contencions de l'endeutament, malgrat que, segons ells, en el darrer mandat a Marratxí ha incrementat imposts, ha augmentat la despesa i ha disparat l'endeutament.

El portaveu socialista, Antoni Diéguez, afirmà que el popular ha multiplicat per cinc el deute de Marratxí, passant del milió de 2007 als 5 milions de 2009.

Fins i tot, comparà la situació de Marratxí amb la de Portugal, que ha sol·licitat el rescat econòmic. Per fer-ho, mostrà un informe d'Intervenció de l'Ajuntament en què es reconeix que no s'ha complit l'objectiu d'estabilitat pressupostària, que s'ha de comunicar la situació a l'autoritat ministerial i que s'ha de fer un pla de sanejament.

L'Agència Tributària espanyola preveu tornar un total d'11.167 milions d'euros (-7,33%) en 15,2 milions de declaracions de la campanya de renda 2010, segons avançà ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, que assenyalà que s'esperen per a enguany 19,4 milions de declaracions, un 0,17% més. D'altra banda, es calcula que 3,8 milions de contribuents presentaran un document amb dret d'ingrés per una quantitat de 6.184 milions d'euros en conjunt, un 3,46% més que en l'exercici anterior.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat avui de forma definitiva i amb l'abstenció del PP la nova tarifa de residus urbans per a 2011, que suposa un augment del 0,22% respecte a la d'aquest any. La nova taxa comporta una pujada per tona de 29 cèntims, la qual cosa es tradueix en una estimació de 131,52 euros per tona, segons informa el Consell en un comunicat.

La batlessa de Palma i el regido d'Hisenda, Andreu Alcover, en una imatge d'arxiu.

Palma afrontarà el 2011 amb 24 milions menys de pressupost respecte del 2010. Es tracta dels comptes més baixos d'aquest mandat, que coincideix amb l'any d'eleccions. Aquest mandat ha esta marcat per un advers context de crisi que ha provocat que any rere any els comptes municipals anassin decreixent. La batlessa, Aina Calvo, i el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, varen presentar ahir l'esborrany del pressupost, pendent encara de negociar-lo amb PP i UM. Així, el pressupost per a l'any 2011 és de 391.365.000 euros, un 5,7% inferior al d'enguany, que era de 415.385.000 euros. Pel que fa al pressupost consolidat (amb empreses i organismes públics) seria de 544.688.574 euros, uns 41,5 milions menys que el 2010 (un 7,1%). Seria, fins i tot, un 16,6% inferior al de 2007. "Són els pressuposts més austers de tota la legislatura, ajustats a la realitat econòmica de la Ciutat en temps de crisi", va remarcar Calvo. "És la proposta més prudent i responsable", va afegir.

Zapatero a la sessió de control d'avui. Foto: Efe.

El cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest matí haver fet més esforços per la lluita contra la pobresa que els governs del PP, malgrat que el líder de l'oposició l'ha acusat d'haver practicat una política econòmica "que ha empobrit els espanyols". Així ha respost Sabater en la sessió de control del Congrés a la pregunta del líder del PP, Mariano Rajoy, qui per la seva part ha reclamat al president que el "temps que sigui" al capdavant de l'Executiu "no faci més dany als espanyols". Rajoy ha demanat així a Zapatero que només faci algunes coses, com anul·lar la congelació de les pensions, posar en vigor la llei de morositat i atorgar crèdits als ajuntaments perquè paguin els seus deutes, impulsar la reestructuració de les caixes o arreglar el "monumental embolic de l'energia".

Andreu Alcover i la batlessa de Palma, Aina Calvo, en una imatge d'arxiu. Foto: J. Morey.

Cort congelarà l'any 2011 els impostos, les taxes municipals i els preus públics. Tot quedarà com enguany, o sigui, com l'any passat, perquè per al 2010 els impostos i les taxes ja no s'augmentaren. Amb tot plegat, l'Ajuntament calcula que deixarà de cobrar 26,4 milions d'euros als ciutadans. N'hi ha 24 que corresponen a l'IBI i 2,4, a les altres taxes. Sense aquests doblers -i tenint en compte que els consistoris no es podran endeutar l'any que ve- el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, declarà ahir que haurien de retallar les partides entre un 5 i un 6%. Així doncs, si enguany els comptes municipals eren de 586 milions d'euros, el 2011 seran d'entre 551 i 557 milions, si fa no fa.

Una passatgera realitza la facturació automàtica per a un vol de la línia Lufthansa a l'aeroport de Francfurt. Foto: Efe.

El Govern alemany ha donat avui 'llum verda' definitiva al nou impost sobre els passatgers aeris que té com a objectiu recaptar 1.000 milions d'euros a l'any com a part del pla d'austeritat per reduir el dèficit estatal, segons informa avui la premsa local. L'impost, que començarà a aplicar-se el 2011, gravarà amb 45 euros per passatger als viatgers de llarga distància, amb 8 euros als de curt abas i amb 25 euros als d'abast mitjà, segons ha anunciat el ministre de Finances, Wolfgang Schaeuble. Els serveis de transferència o interconnexió de vols no tindrien càrregues extres, mentre que els vols de càrrega no quedaran afectats pel nou impost.

El Govern central no aprovarà una pujada d'imposts. Així de clara es mostrà ahir la ministra d'Economia, Elena Salgado, en una compareixença conjunta precisament amb qui llançà aquesta idea diumenge: el ministre de Foment, José Blanco. Salgado argumentà que els ingressos prevists per a l'any que ve són suficients, si bé va admetre que hi podria haver "algun petit ajust" sense ànim recaptador per afavorir l'equitat fiscal.
Tot i així, matisà que no hi ha res decidit. A part d'aquesta petita concessió, la política fiscal creada pel PSOE no variarà ni un mil·límetre.

UM ha ratllat d'injust que els municipis de les Balears hagin de tornar 16 milions d'euros al Govern central per la liquidació del finançament de 2008, especialment quan els ajuntaments presten molts serveis que no els corresponen, el cost de la qual és assumit des de les "butxaques dels contribuents i els impostos de cada poble".

Pel Govern, la càrrega impositiva continua sent baixa. El ministre de Foment, José Blanco, assegurà que els impostos de l'Estat espanyol són "molt baixos" i assenyalà que en un futur cal pensar fórmules per "homologar-los" a la mitjana de la UE amb l'objectiu d'aconseguir serveis i infraestructures "de primera". "No estic plantejant una pujada d'impostos, simplement dic, com a reflexió, que Espanya, en relació amb els serveis públics que té, i en relació amb les infraestructures que té, i que hauria de continuar desenvolupant, té una base impositiva molt baixa en relació amb la mitjana dels països europeus", va indicar.

Antoni Diéguez, portaveu del PSIB al Parlament, durant una intervenció. Foto: M. À. Cañellas.

El portaveu del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, ha informat avui que el Govern ajorna fins després de l'estiu la presentació dels dos Projectes de Lleis recaptadores via impostos que van ser aprovades el passat divendres en el Consell de Govern. El socialista ha fet aquest anunciat a la roda de premsa convocada després de l'executiva ordinària del partit, acompanyat per la portaveu del PSIB, Rosamaria Alberdi. Diéguez ha indicat que mentre el Projecte de Llei que pretén reduir despeses en 103 milions d'euros es votarà matí a la Cambra balear, els altres dos s'ajornaran fins a l'inici de les sessions parlamentàries després de l'estiu.

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha criticat avui que PP i UM exigeixin retallades al Govern i que, alhora, no siguin responsables i no afavoreixin que l'executiu autonòmic pugui augmentar els seus ingressos mitjançant mesures fiscals com l'augment dels impostos a les rendes més altes. En declaracions als periodistes als passadissos de la Cambra balear, Llauger ha remarcat que l'"esforç» anunciat ahir pel president del Govern, Francesc Antich, per fusionar diverses Conselleries ha d'anar acompanyat d'un altre per augmentar els ingressos de la comunitat i, en aquest sentit, ha advocat per incrementar el tram més alt de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de successions o establir algun gravamen mediambiental a les empreses.

El Govern està ultimant els detalls d'un nou impost per a les rendes molt altes, després de l'anunci realitzat ahir en aquest sentit pel cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Fonts del Govern han informat que aquest nou impost està bastant avançat, però han subratllat que, en principi, no seria una mesura que s'aprovaria en el Consell de Ministres d'avui. Aquesta tarda, el Govern aprovarà un decret que inclourà, entre altres mesures, la rebaixa salarial per als funcionaris, avançada per Sabater en la seva compareixença davant el ple del Congrés el dimecres de la passada setmana.

La ministra espanyola d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha confirmat que revisarà a la baixa, en unes dècimes, la previsió de creixement econòmic a Espanya per a 2011, com a resultat de les últimes mesures d'ajust anunciades. En roda de premsa després de la reunió del Consell Ecofin de la UE, la vicepresidenta segona ha deixat clar que "menys creixement del previst no vol dir creixement negatiu" en qualsevol cas.

El Govern central comunicà ahir a les comunitats que "no hi ha possibilitat que canviï" l'actitud respecte de la pujada de l'IVA per al sector turístic, si bé hi ha diverses demandes de presidents autonòmics sobre la conveniència de replantejar un ajornament de la seva aplicació. Així ho detallà la consellera de Turisme de l'Executiu balear, Joana Barceló, després d'assistir al Consell estatal de turisme (Conestur), reunit a Madrid i presidit pel ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián.

El Parlament ha aprovat avui, amb l'assentiment de tots els grups, un punt d'una moció presentada pel PP, mitjançant el qual s'insta al Govern central a suprimir l'increment de l'IVA del 7 al 8 per cent, relatiu al sector serveis previst per a l'any 2010 o, subsidiàriament, retardar la seva aplicació fins al mes de novembre.

L’equip de govern municipal (PP-AIPC) aprovà en solitari un increment generalitzat del 5 per cent a totes les taxes, imposts i preus públics per al 2009. Un augment que, segons el govern, "correspon a l’increment de l’IPC dels darrers dotze mesos".Així, a les ordenances fiscals de l’any que ve sols hi ha quatre excepcions: l’impost d’activitats econòmiques, l’impost de béns rústics, l’impost de vedats i la concessió de quioscs, que queden igual.

El Govern confia que el sector turístic compensi el greu alentiment que pateix la construcció. Durant la sessió de control i a instàncies d'una pregunta formulada per la líder del PP, Rosa Estaràs, el president Francesc Antich assenyalà que els problemes en la construcció han propiciat una reducció d'ingressos procedents dels imposts d'aquesta activitat, si bé evità donar-ne xifres concretes.