Els grups de l'oposició temen que el Govern de Bauzá dugui a terme més retallades que afectin els ciutadans per complir amb l'objectiu de dèficit marcat per l'Estat.

El conseller de Salut, Família i Benestar Social de Balears, Martí Sansaloni, ha afirmat que el tancament d'horabaixa als centres de salut de la comunitat ha contribuït a l'estalvi obtingut pel Govern, encara que no l'ha concretat amb xifres.

"Es demostra que les Illes poden aconseguir tot allò que es proposin", ha emfatitzat Aguiló. Foto: P. Bota.

El Govern considera que el dèficit de l'1,83 per cent del Producte Interior Brut (PIB) de Balears el 2012 és «una gran dada» i un «resultat molt bo», ja que la comunitat venia d'un «punt de partida» del 4,2%. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, ha explicat les xifres en detall, i ha remarcat que aquest ha estat "l'ajustament més important de la història de la Comunitat", el qual posa de manifest l'important esforç col·lectiu que han realitzat les Illes, i especialment els seus ciutadans, per tal d'equilibrar els comptes públics.

Sansaloni diu que el tancament d'horabaixa als centres de salut ha generat estalvi, però no el quantifica

El portaveu Rafel Bosch donà compte dels acords del Consell de Govern. Foto: J. Morey

El Govern reconegué ahir obertament i per primer pic que incomplirà l'objectiu de dèficit públic de 2012, fixat en l'1,5% del Producte Interior Brut autonòmic per a totes les comunitats. Segons les previsions inicials de la Vicepresidència Econòmica, el sostre establert per l'Estat a instàncies de la Unió Europea se superarà a Balears "en dècimes" i l'Executiu espera ara que no es tanqui l'exercici anterior amb un desajust negatiu entre ingressos i despeses superior al 2% del PIB. Així ho va admetre ahir el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, després del primer Consell de Govern de l'any, una reunió de tràmit que només donà per informar de l'aprovació de dos punts menors.

La portaveu adjunta del PP al Parlament Balear, Margalida Prohens, s'ha pronunciat avui sobre el fet que el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques hagi reconegut que Balears presenta un risc de desviació del dèficit. Així, ha afirmat que si no s'aconsegueix, que encara està per veure, sí ens quedarem «molt a prop gràcies a un esforç titànic del Govern», amb les seves mesures molt impopulars, i també dels ciutadans d'aquesta terra.

El president Bauzá fa broma amb un infant, ahir durant la visita a l’escoleta privada de l’hospital Son Espases, que acull fills de treballadors i pacients. Foto: CAIB

El president del Govern, José Ramón Bauzá, defensà ahir que els nous imposts que impulsa gairebé no afectaran els ciutadans. Entre aquests tributs, hi ha el que grava els envasos de begudes, que suposarà l'encariment de productes de primera necessitat, com l'aigua embotellada i els cartons de llet, i que segons els empresaris provocarà una despesa addicional superior als 400 euros anuals per família, a més de l'acomiadament d'empleats de diferents sectors. Però també s'inclou una revisió del cànon de sanejament d'aigua, que provocarà l'increment del preu de l'aigua corrent que paguen les llars de les Illes Balears. Tot i aquests efectes, el president Bauzá assegurà ahir que els ciutadans de l'Arxipèlag "pràcticament" no es veuran afectats pels nous tributs, que es començaran a aplicar a partir de l'abril de l'any que ve, perquè, segons ell, la seva incidència serà "molt minoritària" en la societat.

Els jubilats han tornat durant el matí als voltants de la seu de Salut, però després de la reunió amb el president han aixecat la seva protesta momentàniament. Foto: E.V.

El portaveu dels jubilats de l'Ib-Salut, Jaume Pou, ha revelat que el president de l'Executiu autonòmic no ha manifestat «cap compromís», respecte a la possibilitat de no eliminar el seu complement de pensió. Després de la reunió mantinguda aquest matí amb Bauzá al Consolat de Mar, Pou ha lamentat que «no hi ha hagut cap resposta» en relació a aquesta reclamació, i a partir d'ara «deixarem uns dies de marge per veure com decideix el Govern arreglar aquest tema». El representant dels jubilats ha destacat la «voluntat política» mostrada pel president del Govern, José Ramón Bauzá, per solucionar la problemàtica sorgida després de la supressió, a partir del 1 de novembre, d'aquest plus, que suposarà una pèrdua d'entre el 30 i el 40 per cent de la retribució mensual per a prop de 500 extreballadors.

"És un objectiu que podem aconseguir, no hem d'afluixar i hem de continuar revisant partides i fent les modificacions oportunes", ha dit Aguiló. Foto: Arxiu.

El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, ha dit que està satisfet amb la dada de dèficit públic del primer semestre de l'any a les Balears del 0,4% del PIB, que suposa una rebaixa en 460 milions respecte a l'any passat, però ha demanat prudència i s'ha compromès a no baixar la guàrdia. Aguiló ha valorat avui a la roda de premsa posterior al Consell de Govern les dades que es van conèixer ahir i ha assenyalat que reflecteixen que la comunitat es troba "al bon camí".

Les retallades permeten al Govern ser un dels més complidors amb el dèficit

Balears deu 4.673 milions d'euros, el 17,5% de la riquesa que genera en 1 any

El ministre espanyol i el president de l'Eurogrup, a una anterior reunió. Foto: Arxiu.

El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, s'ha compromès aquest divendres davant els seus socis de l'Eurogrup a complir l'objectiu de reducció del dèficit per a enguany (fins el 6,3% del PIB), i ho farà adoptant més retallades i ajustaments si resulta necessari. «Ens ha garantit que l'objectiu fiscal per a aquest any està a l'abast de la mà. El ministre espanyol ha reiterat de ple el compromís de les autoritats espanyoles per complir els objectius de dèficit, com exigeix la recomanació revisada per dèficit excessiu, incloent l'adopció de mesures addicionals si cal», ha dit el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro (enmig), amb els secretaris de Pressuposts, Marta Fernández, i Administracions, Antonio Beteta

Els objectius de dèficit que es varen aprovar ahir en el Consell de Política Fiscal i Financera, amb el vot del Govern balear, faran que “molt possiblement s’hauran de fer ajustos addicionals”, va admetre ahir el director general de Pressuposts i Finançament, Antoni Costa. En concret, l’Executiu de José Ramón Bauzá l’any vinent s’haurà de cenyir a un dèficit del 0,7% del PIB, la meitat del màxim permès enguany, que és de l’1,5%. Costa reconeixia ahir que l'objectiu de reduir el dèficit de totes les comunitats al 0,7% l'any que ve i arribar a un superàvit del 0,2% del PIB el 2015 "és ambiciós", però creu que és factible.

Forcades, en el centre, amb la resta de representants de les entitats que subscriuen el document per la sostenibilitat del sector públic.

El Govern balear hauria de seguir les passes del País Valencià, Múrcia i Catalunya, sol·licitar el rescat a l’Executiu central i adherir-se al fons de liquiditat autonòmic. Així ho considerà ahir el president del Cercle d’Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, per qui totes les comunitats faran el mateix, ja que “al final serà ximple l’últim”. De moment, però, el Govern balear es resisteix a fer aquesta passa. El president José Ramón Bauzá tornà a negar ahir a Madrid la possibilitat de sol·licitar el rescat.

El Govern de les Illes Balears ha puntualitzat mitjançant una nota la informació difosa avui per part del grup parlamentari del PSM-IV-ExM, que ha revelat que l'Executiu balear ha modificat a l'alça els interessos dels crèdits que deu als bancs. Tanmateix, l'Executiu es defensa en el context econòmic actual i en l'herència dels darrers anys per justificar aquestes accions.

Cort tancà l'any passat amb un balanç negatiu de 31 milions d'euros, que ha d'elevar-se fins els 46 milions considerant dues quantitats més que Cort haurà de tornar els pròxims anys.

Rajoy ha oferit unes breus declaracions de matinada a la sortida de la reunió. Foto: Reuters.

Els caps d'Estat i de Govern de l'eurozona han obert la porta a la recapitalització directa de la banca espanyola per part del fons de rescat de la UE, la qual cosa comporta que el préstec ja no comptabilitzarà com a deute nacional. La recapitalització directa podria ser possible a partir de finals d'any, ja que Alemanya exigeix que abans es creu un supervisor bancari europeu únic, un paper que jugarà amb tota probabilitat el Banc Central Europeu (BCE).

Eufòria al parquet madrileny per la major apujada de l'Íbex 35 en dos anys

Mario Draghi (BCE): 'Per ser creïbles ho hem d'acompanyar d'una condicionalitat estricta'

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha destacat avui que el deute de la Comunitat Autònoma s'ha reduït des de juliol de 2011 malgrat "les dificultats de finançament".

El deute conjunt de l'estat ha augmentat el primer trimestre fins els 774.549 milions d'euros, el que equival al 72,1 % del PIB.

Les Illes Balears acumulen un deute de 4.479 milions d'euros al tancament del primer trimestre de l'any. Aquesta xifra suposa el 16,7 % del PIB que genera l'Arxipèlag, i així esdevé la comunitat autònoma més endeutada en termes relatius, tot just superada per Catalunya i el País Valencià. Així es desprén de les dades publicades avui pel Banc d'Espanya, sobre el deute del conjunt de les administracions públiques, que descriu un augment del 5,39 %, tot i l'objectiu de contenir el dèficit a les diferents administracions.

El Govern destaca que el deute de Balears és menor des de juliol de 2011

La consellera de Salut, Carmen Castro, ha atribuït al Govern del Pacte un deute heretat a l'Ib-Salut de 500 milions d'euros i un sobrecost de 250 milions d'euros per la construcció del projecte modificat de l'hospital de Son Espases que, segons ha dit, han deixat unes «conseqüències econòmiques irreparables» per als ciutadans de la comunitat que ara han de pagar els seus efectes.

José Ramón Bauzá explicà el pla per l’equilibri econòmic en companyia del vicepresident i els consellers. Foto: J.T.

El Govern aprovà ahir un dràstic pla d'ajust per reduir el dèficit 347,9 milions. Un 75% dels doblers (263,6 milions) sortiran de retallar despesa i el 25% restant (84,3 milions), d'incrementar ingressos. El pla suposa fortes retallades en sanitat, educació i personal públic, les tres grans partides de despesa autonòmica.

Accediu al document complet sobre el Pla per a l'Equilibri Econòmic de Balears

El PP ha anunciat que, en la sessió plenària d'aquest dimarts, el Parlament validarà el Decret Llei "de caràcter excepcional i transitori" per reduir en 65 milions el dèficit públic i que suposa l'aplicació del cèntim sanitari, així com diversos impostos en vehicles d'alta gamma, transmissions patrimonials i actes jurídiques.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha avançat aquest dijous al Ple del Congrés que el Pla Antifrau que prepara el Govern obligarà els ciutadans a informar els organismes tributaris de tots els comptes oberts a entitats financeres a l'estranger.

El litre de benzina, que ara ja és el més car de l'Estat, passarà a costar 4,8 cèntims més a partir de l'1 de maig. Foto: Arxiu.

Els ciutadans de les Illes Balears pagaran més imposts a partir de l'1 de maig. Serà a partir d'aquest dia que el litre de benzina, que ara ja és el més car de l'Estat, passarà a costar 4,8 cèntims més per l'aplicació del cèntim sanitari. També s'apujarà l'impost de transmissions patrimonials que es paga per la compra d'immobles usats (cases o pisos) de més valor o de cotxes de segona mà de més potència. I s'incrementaran els tributs per als vehicles nous més contaminants. Amb aquest paquet de mesures tributàries, aprovat ahir pel Govern, es pretén rebaixar el dèficit públic per complir amb els criteris fixats per la UE.

El Consell de Govern ha aprovat avui la primera fase del projecte de reestructuració del denominat sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma -empreses públiques, consorcis i fundacions-, que contempla l'acomiadament de 400 treballadors que no són funcionaris.

El ple de l'Ajuntament de Girona ha votat a favor d'apostar per la insubmissió fiscal com a mesura contra el dèficit, i que el consistori recolzi els ciutadans i empreses que vulguin acollir-se a aquesta pràctica a nivell particular, han explicat fonts municipals.

El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha anunciat aquest dimarts que el Govern aprovarà aquest divendres el sostre de despesa del 2012, en què s'inclourà la nova previsió de dèficit públic per a l'exercici i que servirà de base per a la confecció dels Pressupostos Generals de l'Estat.

El titular d'Hisenda ha explicat que el seu equip vol fer possible que les comunitats paguin els seus creditors abans de l'estiu. Foto: Arxiu.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha anunciat aquest dimecres que es modificarà la Llei de Transparència del Govern per exigir responsabilitats penals als gestors públics que elevin la despesa més enllà del fixat en el pressupost. "Un gestor públic, sigui un polític o un gestor nomenat per un polític, no pot gastar més enllà dels límits que tingui en el seu pressupost", ha assenyalat Montoro, que ha indicat que els gestors públics que falsegen la comptabilitat han d'afrontar les mateixes responsabilitats penals que els gestors públics que cometen aquest delicte. Montoro ha indicat que s'ha d'exigir rigor en la gestió.

Els economistes solen distingir clarament entre inversions i despeses. Les primeres es fan amb l'expectativa de recuperació i generació de beneficis, mentre que les segones no tenen retorn.

Sáenz de Santamaría i Rajoy, en la sessió que ha aprovat les primeres mesures antidèficit. Foto: Reuters.

El Ple del Congrés dels Diputats ha convalidat per 197 vots a favor, 130 en contra i quatre abstencions el decret llei de mesures urgents amb les quals l'Executiu de Mariano Rajoy preveu reduir amb «caràcter immediat» el desequilibri pressupostari d'Espanya en més d'un punt percentual del PIB, davant d'un dèficit públic que se situarà al 8% el 2011, 20.000 milions d'euros per sobre de la previsió inicialment. La majoria absoluta del PP ha permès al Govern superar el tràmit parlamentari sense problemes, si bé s'ha vist reforçat pel suport de CiU, que ha justificat la seva posició per «coherència, responsabilitat i valentia política».

Montoro defensa el major ajust de la democràcia que qualifica de 'ponderat'

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha defensat avui el major ajust pressupostari de la història de la democràcia per corregir la desviació del dèficit públic i l'ha qualificat de "ponderat", mentre ha demanat sacrificis davant la urgència de superar la crisi.

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va descartar aquest dimarts que el Govern vagi a aplicar incentius fiscals sobre el sector turístic, com per exemple una reducció de l'IVA, perquè "no és el moment" a causa de la delicada situació per la qual travessa l'estat, amb una desviació del dèficit del 8%.

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat en una entrevista amb el 'Financial Times' que el Govern aprovarà el març un nova Llei que establirà "estrictes instruments de control" sobre els pressuposts de les comunitats autònomes.

Els ministres Guindos, Sáenz de Santamaría, Montoro i Mato han explicat els acords del primer consell presidit per Rajoy. Foto: Reuters.

El Consell de Ministres ha aprovat una pujada general de les pensions de l'1% per a 2012, d'acord amb la qual cosa preveu el Govern que pujarà la inflació, encara que l'alça de les pensions mínimes i no contributives arribarà al 2,9% com a conseqüència de la desviació de preus registrada el 2011. El cost de la revalorització de les pensions per a l'any pròxim, que beneficiarà a més de nou milions de persones, serà d'1.382,6 milions d'euros, segons ha explicat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la titular d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez.

Es prorroga l'ajuda de 400 € als aturats sense ingressos

Madrid congela la tarifa de llum el gener i eleva un 0,5% la de gas

El Govern posposa a 2013 l'ampliació a quatre setmanes del permís per paternitat

Ja som a final d'any i el Govern Bauzá continua sense pagar el deute que té contret amb moltíssims proveïdors de la Comunitat Autònoma. Complir aquesta obligació ineludible era un dels objectius de l'Executiu Bauzá d'ençà que es va fer càrrec del poder, la primavera passada.

De moment, 258 ciutadans ja han fet arribar al president del Govern, José Ramón Bauzá, les propostes per estalviar recursos públics. Des de l'entrada en funcionament, el 12 de desembre passat, la web Balears estalvia, creada precisament per donar veu a la ciutadania, ja ha rebut més de 8.790 visites.

El deute de les Balears ha augmentat un 11,8% en el tercer trimestre de 2011, en relació amb el mateix període del passat any, fins assolir la xifra de 4.501 milions d'euros (16,4% del PIB), la novena més elevada de l'Estat i la quarta que el deute suposa un major percentatge de la seva economia.

La diputada del Grup Socialista Rosamaria Alberdi ha criticat que el Govern parli de "bon camí" en relació amb la reducció del dèficit al 0,97 per cent, ja que les retallades que preveu aplicar a les Illes són "insostenibles" i a més farà "un magre favor als ciutadans perquè els priva d'ingressos".

Cabrer defensa que els comptes presentats pel Govern són 'eminentment socials'.

El PP rebutjarà de forma contundent les esmenes del PSIB-PSOE i PSM-IV-ExM al projecte de pressuposts de 2012 presentat pel Govern i que es debatrà demà en el ple del Parlament. La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha explicat avui en roda de premsa que el seu partit rebutja aquestes aportacions dels grups d'oposició perquè es basen en "un model d'esquerra caducat" i de "fals progressisme". Els grups d'oposició, PSIB-PSOE i PSM-IV-ExM, exigiran aquest dimarts en el ple del Parlament la retirada del projecte dels pressuposts de 2012 per considerar que no garanteixen la cobertura de les prestacions en sanitat i educació.

La coalició manté l'esmena a uns comptes 'que no serveixen per sortir de la crisi' i que els socialistes qualifiquen d'irreals

La sessió plenària del Consell ha aprovat pagar 4,3 milions a proveïdors. Foto: P. Bota.

El Consell de Mallorca ha aprovat avui pagar un total de 4.300.000 euros als diferents proveïdors de l'organisme insular, que podran disposar dels diners en un termini aproximat de dos mesos. Un ple extraordinari del Consell ha aprovat avui per unanimitat quatre punts de reconeixement extrajudicial de crèdit dels diferents departaments de l'organisme insular, que servirà per pagar les diferents entitats proveïdors del Consell. Aquestes factures, el pagament de les quals s'ha aprovat avui, no van seguir el procediment correcte i no van ser aprovades en el seu moment perquè no hi havia crèdit disponible i per discrepàncies internes.

El conseller de Presidència, Antoni Gómez, qui té assumides les competències de director general d'IB3, ha afirmat que l'ens recorrerà a l'endeutament com a via per alleugerir el deute de 78 milions d'euros que el mitjà manté amb els seus proveïdors i al qual es farà front principalment amb els ingressos que obtinguin per la venda d'espais publicitaris.

El Govern destinarà un de cada cinc euros dels pressuposts de la Comunitat per al 2012 a pagar el deute amb els bancs. Dels 3.675 milions d'euros prevists per a l'any que ve, 567, és a dir un 21,2% del total, es destinarà als deutes pendents. El 2010 se'n dedicaren 69,2 milions, fet que representa un increment del 719%.
El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, presentà ahir el projecte de llei de pressuposts de la Comunitat per al 2012, que ha aprovat el Consell de Govern. La xifra total creix un 8,58% -passant de 3.384 milions d'euros el 2010 a 3.675 milions el 2012-. Amb tot, aquest augment de 291 milions "no resta duresa als pressuposts", advertí Aguiló. Els comptes es presentaran dimarts dia 8 al Parlament. Dels 567 milions que es destinaran al deute, 212,4 milions seran per pagar interessos. Això representa el doble dels 105 milions que s'hi dedicaren el 2010.

Reaccions dels partits parlamentaris

Mala acceptació per part dels sindicats als pròxims pressuposts

El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha informat avui que l'empresa pública Caib Patrimoni té deutes amb proveïdors i entitats financeres per 6.917.1570 euros amb proveïdors i entitats financeres.

Els docents interins no cobraran els mesos d'estiu, tot i haver treballat més de cinc mesos. Foto: Arxiu.

El portaveu del Govern i conseller d'Educació, Rafel Bosch, va confirmar ahir que en el pressupost del 2012 ja no s'inclouran els doblers per pagar els mesos de juliol i agost als interins que no treballin tot l'any. Ho va dir després de la reunió del Consell de Govern. També es va aprovar fer marxa enrere en el Pla hidrològic de les Illes Balears, just quan ja era a punt d'aprovar-se. Fins ara, els professors interins que sumaven cinc mesos i mig fent substitucions tenien dret, automàticament, a cobrar els mesos de juliol i agost. Bosch va dir que ja no poden "fer front" a aquesta despesa i que només cobraran a l'estiu els qui hagin fet feina durant tot l'any. El Govern pretén estalviar així més de tres milions d'euros.

Bauzá ha reiterat la precària situació heretada. Foto: Efe.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha insistit que aplicarà les retallades que siguin "necessàries" per ajustar-se a les exigències estatals de dèficit públic sense "prescindir" de prestacions sanitàries, educatives i socials en les quals no vol dur a terme cap retallada. En una entrevista concedida als Berenars de TVE, Bauzá ha explicat que un retall en el pressupost de sanitat "no ha d'implicar una retallada en la prestació sanitària" i ha posat com a exemple la seva decisió de suprimir aquella estructura que és "prescindible", com Gesma, i l'eliminació de més de 50 càrrecs intermedis, que "no significaven una millora en la gestió".

El Govern es planteja suprimir la paga extra de Nadal als alts càrrecs

Pep Ignasi Aguiló recorda que el dèficit de la comunitat és 'pràcticament el doble de l'autoritzat'. Foto: P. Bota.

El Govern presentarà avui l'abast de la reestructuració del sector públic instrumental de la Comunitat. Aquesta reestructuració suposarà una dràstica reducció del nombre d'empreses públiques, com també dels organismes públics, i que no es basarà tant en una eliminació d'aquests sinó en la fussió entre si. La mesura podria suposar l'acomiadament d'empleats d'aquestes entitats. La proposta serà presentada avui pel president, José Ramón Bauzá; pel vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, i pel director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García. Ahir, Aguiló avançà que la reducció serà important i que en alguns casos el procés serà complex i caldrà modificar lleis.

El president del Govern central ha proposat reformar la Constitució per limitar el deute. Foto: Efe.

José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, demanà ahir als grups parlamentaris el seu suport a la reforma de la Constitució que ja negocia amb Mariano Rajoy, líder del PP, per incloure una regla de despesa que obligui totes les administracions públiques a controlar el dèficit. Zapatero demanà als grups que afrontin amb "naturalitat" una reforma que garantirà l'estabilitat pressupostària a llarg termini i que es farà amb la mirada posada en la pròxima dècada, i amb la flexibilitat necessària perquè els pressuposts de l'Estat es puguin adaptar als cicles econòmics. No obstant això, explicà que la regla haurà de ser "objectivament rigorosa" per impedir el creixement del dèficit públic estructural.

Blanco i Salgado han explicat el contingut del nou decret llei. Foto: Efe.

El Govern aprovà ahir un decret llei per accelerar la reducció del dèficit públic, que té com a mesures estrella la rebaixa temporal de l'IVA del 8% al 4% en la compra d'habitatge nou, la reforma parcial de l'impost sobre societats i la reducció de la despesa farmacèutica mitjançant el major ús de medicaments genèrics. Totes aquestes iniciatives aportaran un estalvi de 5.000 milions d'€ enguany. La retallada de l'IVA per a l'adquisició d'immoble nou durarà només quatre mesos, fins al 31 de desembre, i té com a objectiu reduir l'estoc de cases.

Lloances de promotors i constructors balears a l'impost superreduït

La Comissió Europea (CE) recomanà ahir a Espanya que introdueixi un sostre de la despesa en tots els àmbits del Govern, però sobretot a les comunitats autònomes, entre altres mesures per garantir l'"estricte" compliment dels objectius de consolidació dels comptes. Brussel·les recorda que les comunitats acumulen "una important proporció" de la despesa i que moltes excediren els seus objectius de reducció del dèficit el 2010.

El senador autonòmic per Balears Pere Sampol ha acusat el Govern central de reduir el dèficit públic a costa de determinades comunitats autònomes, com el cas de les Balears i Catalunya, i de no complir amb el sistema de finançament de les Illes en no abonar els 240 milions del Fons de Competitivitat.

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha rebutjat revisar "cada quatre dies" el model de finançament autonòmic davant d'"una o altra" conjuntura, i ha recordat que va ser "pactat per tots".

La Federació de Serveis Públics d'UGT a les Balears ha acusat avui al conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, de tirar els diners que pretén estalviar el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, en contractar una assessoria externa per fusionar tres empreses del seu departament.

El Govern alemany estudia en el marc del seu pla d'ajust, que pretén reduir el dèficit pressupostari en 10.000 milions anuals fins a 2014, una dràstica retallada de la despesa mitjançant la reducció d'uns 10.000 funcionaris, així com una baixada salarial del 2,5% de mitjana a la resta de treballadors públics, mentre que des del costat dels ingressos l'executiu d'Angela Merkel estudia imposar un impost a la banca, així com les centrals nuclears, segons un esborrany del pla al qual ha tingut accés 'Financial Times'.

Antich i Manera a la roda de premsa d'avui per explicar el posicionament de la CAIB. Foto: J. Morey.

El portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha confirmat avui que el Govern proposarà al Ministeri d'Economia i Hisenda un estalvi de 100 milions d'euros a les Balears per reduir el dèficit, davant els prop de 200 que li exigeix l'Executiu central i que, segons el seu parer, són "excessius", tenint en compte que aquesta Comunitat ja ha fet una sèrie d'"esforços" en els últims anys, com reduir en un 6 per cent els Pressuposts per a 2010 i disminuir el número de Conselleries i càrrecs públics.

El Govern central podria retallar inversions fins els 344 milions

El PSIB espera trobar "punts d'equilibri" per a les entitats locals més sanejades

Diferents sindicats, com USO o ANPE, han participat de la manifestació. Foto: J. Torres.

Amb el lema "El problema és Zapatero, no els funcionaris públics" i al crit de "Zapatero, ja no tens afició", més de tres-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Palma en contra del decret de retall de la despesa pública aprovada pel Govern central. Diverses organitzacions sindicals s'han sumat a la mobilització convocada inicialment pel Sindicat Metge Lliure de Balears (Simebal) i el d'infermeria SATSE, i a qui han acudit també SAE, USO i el d'ensenyament ANPE. Junts han realitzat el recorregut entre la plaça d'Espanya i la Delegació de Govern. El secretari general del Sindicat Mèdic de Balears (Simebal), Isidro Torres, ha subratllat que la manifestació d'avui "és un clamor de protesta".

Joana Barceló ha explicat l'aplicació a les Balears de les mesures adoptades per l'Executiu de Madrid. Foto: R. L.

Al Govern no li quadren els comptes. L'Executiu, segons reconegué ahir oficialment, treballa per estalviar 200 milions d'euros públics, però ja admet que difícilment podrà assolir un ajust tan fort a aquestes altures de l'any. Amb la rebaixa de sous estalviarà 30 milions i amb les mesures de contenció en la dispensió de medicaments, vuit més. Tanmateix, ara per ara, només disposa d'una partida de 30 milions d'inversions no executades on retallar i sap que els increments d'imposts plantejats no bastaran perquè, com a molt, suposarien uns 40 milions. En total, té quantificats uns cent milions, la meitat del previst. Per tant, el gruix del pla d'ajust haurà de sortir d'una forta retallada de la despesa corrent i de la reducció de sector públic i, així i tot, difícilment se'n sortirà.

Retallada de sous entre un 0,56 i un 7%

El gruix dels manifestants han cridat consignes contra la retallada de despesa pública. Foto: J. Torres.

Al voltant de mig miler de persones s'han concentrat avui capvespre, a partir de les 19.00 hores, davant la Delegació del Govern, a Palma, contra el pla de retall anunciat la passada setmana pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit públic, i que contempla una reducció del sou dels funcionaris i la congelació de les pensions. Amb aquest acte de protesta, els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF han expressat el seu total rebuig de les mesures que el Govern vol dur a terme i que han de ser ratificades a través d'un Decret Llei en el Consell de Ministres previst per a aquesta tarda. Els sindicats convocants han criticat la imprecisió dels retalls.

El ministre alemany de Finances Wolfgang Schäuble, la canciller Angela Merkel, el comissari europeu de Mercat Interior Michel Barnier i el president del Banc Europeu de Reconstrucció Thomas Mirow han abordat l'establiment d'una major regulació dels mercats financers. Foto: Efe.

Representants dels governs i institucions de la Unió Europea es reuneixen aquest divendres per extreure les lliçons de la crisi grega i debatre reformes en les regles del seu jove unió econòmica i monetària que assegurin la seva supervivència. Es tracta de la primera reunió del grup especial que van decidir crear el març els governants de la Unió Europea i la direcció del qual van confiar al president del Consell Europeu, el belga Herman Van Rompuy. Integrat majoritàriament pels propis ministres de Finances, que han vingut reunint-se de forma gairebé contínua des que va esclatar la crisi del deute grec, el grup tindrà davant de si, d'aquí a octubre, una agenda molt delicada.

El Govern està ultimant els detalls d'un nou impost per a les rendes molt altes, després de l'anunci realitzat ahir en aquest sentit pel cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Fonts del Govern han informat que aquest nou impost està bastant avançat, però han subratllat que, en principi, no seria una mesura que s'aprovaria en el Consell de Ministres d'avui. Aquesta tarda, el Govern aprovarà un decret que inclourà, entre altres mesures, la rebaixa salarial per als funcionaris, avançada per Sabater en la seva compareixença davant el ple del Congrés el dimecres de la passada setmana.

La diputada del PP per les Balears al Congrés, Maria Salom, ha censurat els plans de retallada d'inversió en obra pública de l'Executiu central que, segons la seva opinió, poden fer que diverses inversions estatals centrades en la comunitat «quedin en paper mullat». Salom ha avançat que el Grup Parlamentari Popular a la cambra baixa sol·licitarà «explicacions» sobre la incidència dels plans de reducció de despesa pública i sol·licitarà, mitjançant iniciatives parlamentàries, «documentació sobre totes les retallades que afectaran a les Balears».

El delegat del Govern a les Balears, Ramon Socías, ha afirmat aquest matí a Eivissa que l'arxipèlag balear patirà menys les restriccions econòmiques que aprovi aquesta tarda el Govern central. Per al delegat del Govern, els retalls no afectaran el reforç de les forces de seguretat de la "operació Estiu" i, pràcticament, tampoc no es tocaran "els convenis firmats amb Madrid en matèria de carreteres", segons ha declarat durant una visita a l'inici de les obres de la nova comisaria d'Eivissa.

Francesc Antich, en una imatge d'arxiu. Foto: S. Amengual.

El president del Govern, Francesc Antich, ha manifestat que la retallada que haurà de fer la comunitat per adaptar-s'al pla d'ajustament del Govern espanyol afectarà a "quantitats importants", tot i que no ha precisat de quina xifra és tracta i ha avançat que el fet més probable és que hagin de passar encara alguns dies fins que el Govern conegui la lletra menuda de l'esforç econòmic que haurà de fer l'arxipèlag. Tot i això, el president ha destacat que durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera es va parlar que aquesta xifra podria rondar els 170 milions d'euros, si bé no ha concretat d'on serà detreta l'esmentada quantitat.

Maria Salom (PP) demanarà pels projectes 'que es quedaran en paper mullat'

Ramon Socías diu que les illes patiran menys que altres comunitats

El Consell de Ministres té previst aprovar demà el decret amb els històrics retalls socials amb què vol accelerar la reducció del dèficit, unes mesures que també provocaran que l'Executiu revisi a la baixa la seva previsió de creixement per a l'any que ve. I és que el Govern també té intenció demà d'aprovar el sostre de despesa pressupostària per a 2011, que amb tota probabilitat es veurà fortament reduït per continuar amb l'ajust fiscal al que Espanya està obligada.

Part dels escons de la cambra, en un moment de la sessió plenària d'avui. Foto: T. Ayuga.

Tots els grups parlamentaris de les Balears han donat suport avui a una rebaixa dels sous dels diputats per disminuir el dèficit públic, en concordança amb la rebaixa en un 5 per cent de mitjana dels salaris dels funcionaris i treballadors públics, anunciada la setmana passada pel president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero. Als passadissos del Parlament, el portaveu del PSIB, Antoni Diéguez, ha remarcat que la rebaixa dels sous dels diputats es farà segur" a les Balears, una vegada es conegui el contingut i l'abast de les normes que aprovi aquesta setmana el Consell de Ministres.

Antich convida el PP a consensuar les mesures d'estalvi

El Govern de Portugal ha aprovat avui noves mesures d'austeritat, acordades amb el principal partit de l'oposició, que permetin retallar el dèficit pressupostari del país, i que inclouen un retall del 5% en els salaris dels empleats públics de major jerarquia i una alça de l'IVA d'un punt percentual. El primer ministre portuguès, José Sócrates, ha anunciat que també s'imposarà una taxa extraordinària als ingressos de fins i tot l'1,5% i que s'incrementarà un 2,5% l'impost als beneficis dels bancs i les grans empreses.

Les comunitats autònomes han assumit amb normalitat els retalls anunciats pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, entre aquets la reducció salarial del 5 per cent als funcionaris, si bé les governades pel PP creuen que les noves mesures han estat improvisades i arriben tard. Unes més sorpreses que altres -algun president autonòmic ha reconegut que coneixia les mesures des d'ahir-, les comunitats hauran d'estudiar ara els anuncis de Zapatero i aplicar la reducció salarial a tots els empleats públics.

Tisorada a la despesa pública. El Govern va aprovar ahir un pla de sostenibilitat dels comptes, que recull una retallada de la despesa de 50.000 milions d'euros per a totes les administracions entre els anys 2010 i 2013. Aquesta ha estat una decisió forçada després de conèixer que el dèficit públic va escalar fins a l'11,4% del PIB el 2009, gairebé dos punts per sobre de l'estimació de l'Executiu.