Balears | Part Forana

“Es pot ser de la ideologia que es vulgui, però no anar en contra de la llengua”

Prop de 300 persones aplaudeixen “la valentia” mostrada pel batle de Manacor a l’hora de defensar el català. No l’hi esperaven, però Antoni Pastor, al final, hi va comparèixer

Antoni Pol | 17/06/2012 | Vistes: 1903 vegades

Prop de 300 persones, quasi tots manacorins, es concentraren ahir al migdia a la plaça de la Bassa per fer públic el seu suport al batle, Antoni Pastor, i per agrair-li que hagi plantat cara als atacs de l'Executiu de Bauzá per la llengua pròpia de les Illes Balears. D'alguna manera, l'acte d'ahir va posar el contrapunt emotiu a una de les setmanes políticament més dures que ha viscut el batle de Manacor.

No estava previst que hi assistís, però quan la concentració ja era a punt de dissoldre's, Pastor hi comparegué. Agraí als assistents que li fessin costat i els explicà per què s'havia desmarcat de la política lingüística del PP. "Una persona de Manacor, o de les Illes Balears, no pot anar contra la seva llengua". "Es pot ser de dretes, d'esquerres o de qualsevol altra ideologia, però no es pot anar contra la llengua", hi insistí.

Quan arribà, els tres centenars de concentrats li varen traslladar el seu suport. L'aplaudiren, molts el saludaren, d'altres el felicitaren i alguns l'abraçaren. Assabentats que havia passat el divendres horabaixa a l'Hospital comarcal a causa d'un atac d'ansietat, molts s'interessaren per saber com es trobava.

Com ja comença a ser habitual, la concentració s'havia convocat a través de les xarxes socials i per sms. Es desconeix qui en són els promotors. Quan passaven deu minuts de les dotze del migdia, el jove filòleg Antoni Lluís Reyes detallà el perquè de l'acte i convidà els congregats a explicar públicament les seves mostres de suport al batle. El primer que va agafar el micro va ser el president de la delegació local de l'Obra Cultural, Jaume Riera. Va dir que, si bé era cert que el batle "no sempre ha actuat com nosaltres hauríem desitjat, en aquests moments abonam la seva actitud de fidelitat als mallorquins i als manacorins en particular". Riera va denunciar "aquells polítics que ataquen la llengua" i "els que han optat pel seient abans que pels valors de la pròpia comunitat". I afegí: "Esperem que la història els ho faci pagar".

També hi intervingueren un representant del claustre de l'Escola Municipal de Mallorquí; un jove membre de l'associació d'estudiants de Sant Francesc i l'homeòpata i xeremier Carles Amengual, que establí un paral·lelisme entre Guillem Riera, un manacorí del segle XVIII que intentà arruixar a canonades les tropes de Felip V des de Portocristo. Tots els qui hi prengueren part varen destacar, especialment, "la valentia" demostrada per Pastor.

Regidors de Pastor

Entre els assistents a la concentració hi havia regidors del PP de Manacor: Catalina Riera, la primera tinent de batle i responsable d'Urbanisme; Sebastiana Sureda, segona tinent de batle i edil d'Hisenda; Francisca Rufiandis, regidora de Cultura; i Roberto Flores, d'Esports. Cap d'ells no va anar a la reunió de divendres a Palma en la qual el president del Govern i del PP en persona intentà convèncer els regidors de Manacor perquè quedassin a la formació. Cal destacar l'assistència, així mateix, de Joan Barceló, director general de Política Lingüística en la primera legislatura de Jaume Matas com a president.

S'ha d'assenyalar que durant la concentració es varen sentir crits adreçats als regidors que s'han decantat per José Ramón Bauzá en comptes de Pastor. Els assistents els varen retreure que posassin "la cadira davant la defensa de la llengua".

Pastor 7 Bauzá 3

Per altra banda, la majoria de regidors del PP Manacor es decanten per Antoni Pastor. De moment, Catalina Riera, Sebastiana Sureda, Roberto Flores, Francisca Rufiandis, Maria Magdalena Sureda i Cristina Matamalas mantenen el seu compromís amb el batle. Comptant-lo a ell, per tant, surten set regidors pro Pastor. Els tres que han optat per José Ramón Bauzá són Antoni Sureda, Llorenç Bosch i Antoni Servera. La posició dels dos darrers era coneguda des de fa mesos. En canvi, que Sureda es posava en el bàndol de Bauzá es conegué divendres, després de la reunió que alguns edils mantingueren a la seu de Palma i a la qual assistí el president del Govern i de la formació, José Ramón Bauzá.


Els indecisos eren Maria Bover, Maria Magdalena Sureda (filla de l'inspector de la Policia Local Antoni Sureda) i Cristina Matamalas (filla de l'exregidor Guillem Matamalas). Per mitjà d'un comunicat, M. M. Sureda féu públic ahir que "una vegada escoltades les explicacions donades pel president del partit, jo li vaig exposar el meu compromís personal amb la figura del batle, Antoni Pastor, actitud que mantenc encara avui". Matamalas, per part seva, hauria confirmat per telèfon que faria costat a Pastor. Només manca que es decideixi, doncs, Maria Bover. Algunes fonts informaren que dilluns es coneixerà la seva opció.

"Com empestats"
Per un altre cantó, Catalina Riera presentà ahir la dimissió com a secretària general del PP de Manacor, però continuarà de militant. El motiu: que divendres, la cúpula de Palma començàs a fer cridades als regidors de Manacor deixant-la a ella completament al marge. "Dins el partit sempre havia pogut defensar la llengua i la cultura, fins ara, però avui se'ns tracta com empestats", lamentà Riera.

Ico_meneame Menéame Ico_delicious Delicious Ico_yahoo Yahoo Ico_tafanera Tafanera
133 opinions
Gmap_icon

Paraules clau:

L'opinió del lector

Advertiment

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Opinions

AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 14
Per Rafael Segura i Garcia, fa 12 mesos

Durant la dictadura es practicava una política fagocitadora de tot alló que no fos castellà, ara són els mateixos disfressats de democràtes que volen acabar la feina.

Valoració:-1menosmas
Per Abstenció, fa 12 mesos

Clar, la història vertadera és la que ens conta na Xareca i en José Ramón: "A Balears no deim Got, deim Tasso" josera dixit, algu li hauria d'explicar q a Eivissa diem got, i no tasso,,,

Valoració:0menosmas
Per Xareca, fa 12 mesos

Si només fós la Constitució. Però és que s´han inventat una Història de Mallorca que mai ha existit, una bandera de tres barres que tampoc ha existit, una Història de Catalunya completament falsa. I tot això és el resultat de la labor d´una gent que no fa feina i que viu de subvencións públiques, mentres s´escatimen els serveis als ciutadàns i es retalla sou als treballadors públics que s´han guanyatn la seva plaça i que fan feina, i s´acomiada professorat.

Valoració:2menosmas
Per això, fa 12 mesos

Colesterol: no estimo ni deixo d´estimar ni la constitució ni l´estatut.Però moltes vegades us ampareu amb la constitució per defensar les vostres idees,que no sempre son compatibles amb el que diu,ja que la interpreteu com voleu.

Valoració:4menosmas
Per Alamerda, fa dervers d'un any

Gonelluflos i faxosos: Anau a penjar les vostres mentides i les vostres cagades, a la Ultima Hora!. Això no és per voltros.

Valoració:3menosmas
Per No more talibauzánes in the Balearic Islands, fa dervers d'un any

Españolisme madrileñufo és feixisme. Fora espetanyols i feixistes renegats antimallorquins de ca nostra.
Fora madrileñufets antimallorquins.

MALLORCA IS NOT Spaiñ

Valoració:8menosmas
Per No more madrileñufos in the Balearic Islands, fa dervers d'un any

Espanyolisme és feixisme. Fora madrileñufets i feixistes mallorquins renegayts de ca nostra.
Fora madrileñufets antimallorquins.

MALLORCA IS NOT Catalonia

Valoració:-2menosmas
Per TALIBAUZÁNES MADRILEÑUFOS ARRUIX DE MALLORCA!, fa dervers d'un any

ESCOLTA TALIBAUZÁN, NO ES POT IMPOSAR UNA LLENGUA PER COLLONS, QUI VULGUI PARLAR CASTELLÀ QUE PARLI CASTELLÀ I EL QUE VULGUI PARLAR EN CATALÀ, QUE PARLI CATALÀ. EL FRANQUISME PUR NO ES POT CONSENTIR EN UNA DEMOCRÀCIA, ESTEM EN UN PAÍS LLIURE. SI EL PP FOS UN PARTIT DEMOCRÀTIC T'HAURIA ENGEGAT A TU I NO A EN PASTOR ¿NO HO ENTENS, MADRILEÑUFO?

Valoració:17menosmas
Per Jaume, fa dervers d'un any

El govern del sr Bauzá no té diners per pagar les nostres medecines, però sí per intentar subornar els dissidents manacorins.

Valoració:14menosmas
Per Maggy2, fa dervers d'un any

A Hz i la resta de bezols que diuen que la nostra llengua no està en perill:
O sigui, que no consideres posar una llengua en perill que el propi govern intenti arraconar el seu ús dins la llar de les persones les famílies de les quals l'han parlada des de fan cents d'any. I també consideres que la llengua ha passat per altres circumstàncies dolentes i que no passa res si hi torna a passar. Això és una beneitura tan grossa que per força no l'has d'haver pensada gens.
Per començar no hi ha cap necessita que el català (i els nostres dialectes) hagi de passar per períodes de repressió. Nosaltres sabem el castellà i molta gent l'utilitza en normalitat quan li és necessari o li convé (viatges a l'estranger, parlar amb nouvinguts que no entenen la nostra llengua i, fins i tot, girar la llengua per parlar amb aquelles persones que no volen aprendre la nostra llengua -caparruts de fa anys-). Per tant, la repressió és innecessària, al contrari, defensar la llengua és una manera de fer-la forta i extendre-la. Dona'm un motiu per aquesta repressió que tingui autèncita legitimidad.
També hi ha que dir que la situació econòmica, social i cultural no és la mateixa que fa 300 anys, per tant, les conseqüències de la repressió que va sofrie el català a partir del regnat de Felip V (incloent la dictadura d'en Franco) no es pden comparar. La llengua estava condemnada i no es podia utilitzar més que en l'àmbit privat i allà era on es conservava. Però es conservava amb molta precarietat, ja que en aquella època els llibres i els diaris només eren accessibles a la par de la societat amb més dineres. A més, no hi havia internet i la informació estava distorsionada per la censura. Només unes quantes persones varen poden lluitar per la nostra llengua, com Franscesc de Borja Moll, Antoni Mª Alcover, etc.
Ara les coses han canviat i el català s'havia fet d'ús comú en molts àmbits públics i privats. Tots els joves de menys de 26 anys han cursat desde primària els estudis en català i conèixen la llengua i l'utilitzen amb certa normalitat. Fins i tot aquells que vénen de famílies que no volen la nostra llengua però els seus fills l'han apresa a l'escolar. Ells la saben llegir i escriure però habitualment encara palen en castellà. Vols dir que aquesta situació es pot comparar amb la situació de fa 40 anys? Si dius que sí és que no hi eres o no ho vols reconèixer. Si la situació és tan distinta, les consqüències seran distintes. Com a mínim seran més greus. Que no destrueixin totalment la nostra llengua no és suficient. Per anar per enrera n'hi ha prou en que li facin mal, un mal que potser irreperable.
Per altra banda, sembla que no saps el que fa el govenr que per donar subvencions a qui li interessa subvenciona activitats per fomentar el català i donar a conèixer la nostra llengua i cultura a zones de la península que no són de parla catalana i llavors vol arraconar la llengua en el propi territori. Mira el BOIB. Això sí que són collonades.

Valoració:12menosmas
AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 14
Sf Close