Balears | Polí­tica

L’OCB demana a Rotger que els ajudi a aturar la rebaixa del català

Jaume Mateu ha trobat el president de la cambra "receptiu" a les reivindicacions, i s'ha compromès a traslladar-les als grups parlamentaris

Pep Verger | 10/02/2012 | Vistes: 624 vegades
Pere Rotger, al centre, va rebre ahir Jaume Mateu (esquerra) i Tomeu Martí (dreta). Foto: Parlament

L'Obra Cultural Balear continua la lluita per intentar paralitzar la tramitació de la llei de funció pública, que converteix el català en mèrit per accedir a l'Administració i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, aprovada per consens de totes les forces polítiques ara ja fa 25 anys. El president de l'OCB, Jaume Mateu, i el coordinador, Tomeu Martí, foren rebuts ahir per Pere Rotger, president del Parlament, i li demanaren ajuda per aturar la reforma de la Llei de funció pública.

Sol·licitaren a Rotger que intercedeixi perquè es retiri l'avantprojecte de llei de funció pública i s'obri una mesa de negociació amb tots els sectors afectats. L'Obra considera prioritari que el català continuï com a requisit per accedir a l'Administració i està disposada a acceptar que el nivell d'exigència sigui fruit del consens.

"Volem que es retiri l'avantprojecte de llei de funció pública i s'obri una negociació amb els sectors implicats. Rotger s'ha compromès a traslladar als grups parlamentaris les nostres reflexions", explicà Martí.

El president del Parlament, Pere Rotger, un dels homes de més pes dins el Partit Popular i teòricament dels més sensibles amb qüestions com la llengua, es va comprometre a transmetre les inquietuds de l'Obra al Govern i als grups parlamentaris.

"M'han demanat que l'avantprojecte de funció pública quedi sobre la taula i que s'obri una negociació entre l'Executiu i els sindicats. Traslladaré la iniciativa als grups parlamentaris i al Govern. No puc fer res més", comentà Rotger.

Els representants de l'Obra no aprofitaren la reunió, de caràcter estrictament oficial, per intentar aconseguir una declaració de Rotger contrària a la llei de funció pública i, molt especialment, a la modificació de la Llei de normalització lingüística. Rotger, evidentment, no es pronuncià sobre el seu particular punt de vista, tot i que és prou coneguda la seva especial sensibilitat per la qüestió lingüística. El dirigent popular ja demostrà en el passat que no té cap problema per mostrar públicament les seves discrepàncies amb la cúpula del partit. Així, per exemple, Rotger fou un dels pocs dirigents populars que es mostrà contrari a la intervenció d'Espanya en la guerra de l'Iraq.

D'altra banda, Jaume Mateu i Tomeu Martí es reuniren ahir amb l'expresident del Govern Cristòfol Soler, qui es mostrà contrari a la modificació de la Llei de funció pública.

Ico_meneame Menéame Ico_delicious Delicious Ico_yahoo Yahoo Ico_tafanera Tafanera
34 opinions
Gmap_icon

Notícies relacionades

Paraules clau:

L'opinió del lector

Advertiment

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Opinions

AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 4
Per De poble, fa dervers d'un any

Senyor Rotger, estau d'acord a no frenar la coça monumental que els del vostre partit peguen dia a dia des que tenen la majoria absoluta?
No trobau que vós i altres persones del partit tenen dret i vot i poden aturar la barbàrie d'uns pocs extremistes?

Valoració:1menosmas
Per OKK, fa dervers d'un any

Vaya! cómo han cambiado las cosas. Ya no "exigen", ahoran "demanen".

JUASJUASJUAASJUAS,!! se os acabó el cholllo, profesionales de la subvención y del dinerito ajeno!

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa dervers d'un any

1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares.

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:19menosmas
Per Joan Capó, fa dervers d'un any

Els mallorquins som catalans: ja ho deia Mossèn Antoni Maria Alcover i és ben cert.

Valoració:18menosmas
Per GAB grup d'acció baléà, fa dervers d'un any


¡SOM BALÉÀS MAY CATALANS!, ses llengos las fan es pobbles y si es pobble sent coma séua sa llengo baléà en cada una de sas séuas variedats islêncas, per molt que oficialisêu es català, continuarà xerrand sa séua llengo y poc a poc cada vegada més, més som es que lutxam per donerlâ a conexe y som cada vegada més es que aprenen a escriurerlê tal com toca. Mols de millóns s'angastad per tapà aquexa gran veritat: sas nostras llengos tenen gramàticas y diccionaris molt anteriós a sa catalana, y varen essê reconegudas coma llengo molt antes que sa catalana, axí que ja està bé de romansos y de fé es betzol, ês hòra de respettà es pobble qu’ês qui vos dona de menja!!!

Valoració:-49menosmas
Per Xareca, fa dervers d'un any

Grassis pels punts. Dèia que els gonelles i els pro-lenguaimperialistes, no voien sentir parlar de la normalització lingüistica ni del Català estàndard, però no saben totes les llengües tenen una forma estàndard, En quin accent es creuen que parlen, els locutors de les ràdios i televisions de llengua espanyola, o els actors quan representen una obra?. En Espanyol estàndard idò!. Però ningú protesta, ni se´ls havia ocorregut.

Valoració:5menosmas
Per Xareca, fa dervers d'un any

El que és incomprenssible dels que són mallorquíns gonellistes, és que no vulguin ni sentir parlar de la normalització ling

Valoració:6menosmas
Per copeo, fa dervers d'un any

tivasdan, tienes toda la razón.

Valoració:-2menosmas
Per Tivasdan, fa dervers d'un any

Estam a una passa d'haver de tornar a parlar en castellà a les reunions, per què n'hi hagi algun que no entèn el català. Estam a una passa que se'ns torni a dir: "en castellano o en cristiano" i estam a una passa d'haver de demanar perdó per parlar la llengua d'aquesta terra. Tornarem als temps on parlar el mallorquí era de mala educació quan hi havia algun foraster present. Ja ho veureu!

Valoració:14menosmas
Per jaume, fa dervers d'un any

avui es conseller foraster gomez ha anat a esbroncar als frares que signaren a favor de sa nostra llengua, feixisme pur i dur des de murcia.

Valoració:24menosmas
AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 4
Sf Close