Partly cloudy
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
18°

El Parlament català vol anul·lar els consells de guerra franquistes

JxSí, SíQueEsPot i la CUP han presentat una inciativa conjunta

25434

28-09-2007 | Wikipedia

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui dematí que la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme segueixi la seva tramitació a la cambra després que cap grup hagi presentat esmenes a la totalitat.

La iniciativa, presentada conjuntament per JxSí, SíQueEsPot i la CUP, declara nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumarísims i les seves respectives sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

També preveu que la Conselleria de Justícia emeti una certificació de nul·litat del procediment i la seva respectiva sentència.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per això, fa devers d'un mes

@el Somaten: Tot això que expliques com molt bé dius és una vergonya.El que no entenc´,és, que durant els 40 anys de dictadura això no és fes més "públic" així com van fer amb altres desastres del "rojos".
El que jo dic és que a les victimes d´aquest les van honorar,i als familiars (vidues,orfes,,,) no van quedar desamparats,com si ho van quedar les victimes del franquisme,i que a dia d´avui molts tenen els pares,germans,oncles ,,,,entarrats com animals.

Valoració:2menosmas
Per El Somatén, fa devers d'un mes


això:

Els trenta-quatre mesos últims del govern de Lluís Companys (del juliol de 1936 al febrer de 1939) van ser una deshonra per a Catalunya. Els anys més sinistres de la nostra història. Van ser enderrocats els més valuosos tresors arquitectònics religiosos herència de la cultura passada, van ser prohibits l'art, la literatura i la música religiosa tan pròpia de Catalunya, i van ser perseguits i assassinats els més grans savis, honrats i patriotes de la nostra terra.
El 1939, Lluís Companys vençut a la guerra civil, es va exiliar, però va ser detingut a França,
jutjat i afusellat a Barcelona el 17 d'octubre de 1940. La història ens indica que al juliol de 1936 Companys havia fet afusellar 199 militars dels que es van revoltar a Barcelona, en l'alçament de Franco i Mola.

El poble, avui en dia, té dret a conèixer l'autèntica història. No permetem que s'amagui ni que es tergiversin els fets. Els fills i els néts d'aquesta època sinistra volem pau i concòrdia per a tot el poble català, som contraris a la pena de mort, ahir i avui, i exigim el dret a divulgar la nostra

Valoració:-2menosmas
Per això, fa devers d'un mes

@El somaten: Totes bandes van fer una gran barbaritat.Només que les victimes d´una banda han estat "glorificades"i el seu executor va manar i sentencià fins l´ultim moment I les altres encara a dia d´avui estan menystingudes.

Valoració:7menosmas
Per Salvador, fa devers d'un mes

La única realidad que se ha constatado es la nulidad de pleno derecho de la Asamblea Legislativa de la CA de Cataluña, por vulnerar el art.62 LRJ. Lo demás son pamplinas y ensoñaciones.

Valoració:0menosmas
Per Es suis, fa devers d'un mes

Totalment d'acord que aquests actes des parlament no tendran cap valor dins sa llei espanyola. Es com sa llei espanyola que ben aviat no tendra cap valor dins es parlament catala. Aixo demostra una cosa ben clarament:
que ESPANYA i CATALUNYA seran ben aviat DOS PAISOS INDEPENDENTS.
Sa realitat es clara.

Valoració:6menosmas
Per El Somatén, fa devers d'un mes

De Francesc d'A Picas, publicat el 2014 a la revista Catalunya Cristiana.
La figuerenca Sara Jordà va dedicar una admirable activitat caritativa en aquells anys nefastos. Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar-les de la mort, i organitzava expedicions per fer-los travessar per les muntanyes, camí de França.
Descoberta la xarxa, Sara va ser detinguda i afusellada en els Fosses de Santa Elena de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes. Va ser condemnada a mort pel Tribunal d'Alta Traïció i això vol dir que per aplicar la sentència va ser necessari el vistiplau del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys.
La filla de l'heroica Sara, la jove Maria Rosa Tutau, va aconseguir gràcies a unes influències arribar a la presència de Companys per implorar l'indult. El president va contestar: "Per als traïdors no hi ha pietat". La van assassinar el 11 agost 1938.
Lluís Companys al juliol de 1936 va fer afusellar 199 militars de graduació de general a tinent, dels quals es van revoltar a Barcelona el 19 de juliol i van
fracassar. Companys no es va recordar que quan ell es va aixecar en armes el 6 d'octubre de 1934 i va fracassar, va ser condemnat a mort, però una llarga llista de personalitats catalanes que no eren del seu partit polític, però caritatives i amants de la pau, van demanar a les autoritats de Madrid l'anul·lació de la pena de mort a Companys i ho van aconseguir.
Entre les primeres firmes que van demanar l'indult a Companys en 1934 figurava la del bisbe de Barcelona, ​​Monsenyor Manuel Irurita. Amb tristesa recordem que el nostre prelat, un bisbe pacífic, les úniques armes eren l'evangeli i els rosaris, havent passat només dos anys, al desembre de 1936, va ser assassinat al cementiri de Montcada per les milícies armades que Companys havia legalitzat el 20 de juliol de 1936, en la Revolució anarco-marxista.
Centenars de dones barcelonines també van plorar la mort dels seus marits a mans d'aquells ordres, víctimes de la Revolució vermella. Molts d'ells, com el bisbe Irurita, havien demanat el 1934 l'indult per Companys.
Quan ell li va negar l'indult a Maria Rosa Tutau per la seva mare, no s'imaginava que ell mateix quatre anys més tard seria afusellat.
Sarà Jorda va tenir l'honor que acabada la guerra civil, el municipi figuerenc, en homenatge al seu heroïna, imposés el seu nom a la popular i atractiva Rambla de la seva ciutat durant 40 anys. Amb l'arribada de la "democràcia" un alcalde socialista va esborrar el seu nom de la Rambla.

Valoració:0menosmas
Per El Somatén, fa devers d'un mes


El 20 d'agost de 1936, a la Catalunya de Companys, es prepara la depuració de metges i personal sanitari. Es llança un Decret que diu: "Tots els metges, farmacèutics i veterinaris, així com el personal auxiliar sanitari de Catalunya [...] es considera mobilitzat a les ordres directes del Conseller de Sanitat". La conseqüència d'aquest decret és que permetrà l'expulsió i depuració de molts sanitaris o el seu absolut control.

Joaquín Ametllers en el seu escrit Situacions espanyoles: 1936-1939. El PSUC en la guerra civil, és taxatiu: "Tractaven d'exercir una estreta vigilància sobre els metges [...] Molts dels elements de la CNT-FAI dubtaven de la lleialtat dels metges i suposaven que alguns eren enemics de la República i de la Revolució "(pàg. 172). No en va a Catalunya existia una profunda tradició de metges catòlics i catalanistes.

Heus aquí un llistat que arriba a gairebé un centenar de metges assassinats. En alguns casos apareix la filiació política i la dates i llocs d'assassinat.

ALEGRET ROSELL, FERMÍ (+ 29-IX-36 a Tortosa). 65 a. De Regués.
ANDREU GIL, RAFAEL (+ Fígols, ?-III-37?). 26 a.
ARRANZ COLLADO,JULI (+ 12-XII-36 a Montcada). 39 a.
AYUSO JOVER, JAUME (+ 30-I-39 al Collell). 35 a.
AZNAR GÓMEZ, LLUÍS (+ 27-XI-36 al castell de Montjuïc). Militar. 60 a.
BALLVÉ AGUILÓ, JOSEP (+ 13-VIII-36 a Reus). 49 a.
BARJAU MARTI, JOSEP M. (+ a la presó 31-XII-38. Vaixell Argentina, Uruguay?).
BARÓ BONET, JOSEP (+ 5-VIII-36 a Lleida). 41 a. CEDA
BASSEDAS MONTANER, JOSEP (+ 6-IX-36 a Barcelona). 56 a. Directiu IACSI.
BIEL PIFARRÉ, ARTUR (+ 3-IX-36 a Alfarràs). 50 a.
BONADA SALA, PERE (+ 20-X-36 a Aiguafreda). 30 a. CEDA.
BOSCH CLOS, LLUÍS (+ 13-VIII-36 a L’Esquirol). 51 a. Tr.
BUXÓ FONT, JOAN (+ 18-X-36 a Cervera). 57 a. Religiós claretià.
CABANAS TORRASCASANA, RAMON (Finals VIII-38 a Pinós). 34 a.
CAMPS PARCET, JOAQUIM (+ 19-VIII-36 Barcelona). 53 a.
CANTÓ FONT, JORDI (+ 11-V-38 a la carretera de Torà). 49 a. Tr.
CAPDEVILA TORRELL, MODEST (+ a Barcelona?). Tr.
CARDENAL CARDENAL, JORDI (+ 11-I-39 “en una cheka de Barcelona”).
CASANOVAS JOVER, FRANCESC DE PAULA (+ 9-VIII-36 a la ctra. del Somorrostro). 42 a.
CHACÓN NEL·LO, FRANCESC (+ ?-II-39 a Arbúcies).
CLAVELL COLL, JOAQUIM (+ 5-II-37 a Mataró). 33 a.
CONDE CARBALLO, CAMIL (+ 31-X-36 a Girona). 31 a.
DEGOLLADA CASTAÑS, RAFAEL (+ 4-IV-38 a les costes del Garraf).
DURAN BALCELLS, JOAN (+ 24-XII-36 a Montcada). 30 a.
ESCRIG BORT, DANIEL (+ 17-IX-36 a Tortosa). 49 a. CEDA.
ESTADELLA ESTAPÉ, JAUME (+ 18-IX-36 a l’Hospitalet de Ll.). 41 a. CEDA.
FABRÉS ANGLADA, BARTOMEU (+ 11-IX-36 a Sitges). 37 a. Alcalde ERC de Gavà.
FERRER FERNÁNDEZ DE LA RIVA, JOAN ANTONI (+ 2-I-37 a Montcada). 38 a.
FIGUEROLA BASCOMPTE, JOSEP (+ 6-XII-36 a Lleida). 47 a. R.E.
FONTCUBERTA CASAS, JUAN (+ 30-I-39 al Collell).
GALLEGO BERENGUER, MANUEL (+ 11-VIII-38 a Montjuïc). 28 a. LJRC.
GARCÍA SOTO, TOMÁS (+ 29-VII-36 a Tarragona).
GARDETA MARTÍN, LLUCIÀ (+ 24-IX-36 a Sagàs). 58 a. Tr.
GARRETA ZANUY, LLUÍS (+ 13-IX-36 a Gandesa). 41 a. Unión Patr.
GAVALDÀ VALLÉS, RAMON (+ 12-VIII-36 a Reus). 28 a. Estudiant de Medicina.
GICH ROMAÑÀ, JOAN (+ 17-IX-36 a Figueres). 40 a. Ll. Cat.
GIMÉNEZ MARTÍN, JOAN FRANCESC (+ 24-VI-38 a Montjuïc). 24 a.
GUERRA BONEL, RICARD (+ 22-IX-36 a Barcelona). 38 a.
HOSTA BELLPUIG, ALFONS (+ 2-XI-36 a Orriols). 48 a. CEDA.
IBARZ AZNÁREZ, RAMON (+ 14-VIII-36 a Vinallop,Tortosa). 34 a. Tr.
JORNET JUNCADELLA, FRANCESC (Desaparegut l’11-X-36). 61 a. CEDA.
JUNCÀ CALVET, REMIGI (+ 29-VII-36 a Cubelles). 52 a. Alcalde de Monistrol. ERC.
LADARIA CALDENTENY, FRANCESC (+ 11-VIII-38 a Montjuïc). 27 a. LJRC.
LLAMBÉS VALLS, SADURNÍ (+ 17-IX-36 a La Pobla de Claramunt). 41 a.
LOSCOS PARDOS, VICENÇ (+ 30-XI-36 a Torredembarra). 53 a.
MARCH SALA, MANUEL (“Víctima de la persecución roja”). (*Mataró, 1878).
MARTÍ ALBERT, RAMON (+ 11-IX-36 a Verges). 46 a. Alcalde de la Dictadura.
MASRIERA GUARDIOLA, FELIP (+ 19-I-37 a Montcada). Inspec. Municipal.
MATEOS TITULI, LLUCIÀ (Trobat 15-III-39 a Vila-Sacra). 34 a. Quint. Col.?
MESA DE LLANO, EDUARD (+ 29-VIII-36 a Lleida). 28 a. CEDA
MIRAMBELL MAS, JOAN (+ 19-VIII-36 a Maspujols). 51 a.
MORALES ÚBEDA, JOSEP (+ 8-VIII-36 a Fígols de les Mines). 36 a.
MULLERAT SOLDEVILLA, MARIÀ (+ 13-VIII-36 a Arbeca). 39 a. Tr. Alcalde el 1924.
PARELLADA TORRENTS, JOAQUIM (+ 17-I-38 a Olesa de Bonesvalls). 42 a.
PLA GENOVART, ADOLF (+ 30-X-36 a Montcada). 59 a.
PRIETO VIDAL, JULI (+ 25-VIII-36 a Lleida). 42 a. Tr.
PUIG DE LA BELLACASA i DEU, JOAN DE LA CREU (+ 2-IV-37 a Barcelona). 51 a.
PUIG VAQUER, JESÚS M. DE (+ 29-III-37 a Vilademuls). 47 a.
PUIGFERRAT VILALTA, CLIMENT (+ ?-II-1939 a Arbúcies?). 26 a.
QUIROGA CAMBA, ANTONIO (+ 25-VII-36 a Barcelona). 51 a.
RABELLA MARTÍ, ANTONI (+ ?-II-37 a Montcada). 35 a. R.E.
REVERTER BELTRAN, RAMON (Desaparegut el 21-VIII-36 a Alcanar) 45 a. Ll. Cat.
RIERA MACIÀ, ENRIC (+ ?-II-1939 a Arbúcies). 35 a.
RIERA PAU, AGUSTÍ (+ 27-VIII-36 a les Encies,Girona). 62 a. Ll. Cat. Pres. Diputació.
ROCA CODINA, JOSEP M. (+ 19-VIII-36 a Vallgorguina). FEJOC.
RODRÍGUEZ BESALÚ, JOAN MANUEL (+ 26-VII-36 a l’Hospitalet). 33 a.
ROVIRA NEBOT, JOSEP (+ 6-VIII-36 a Lleida) 50 a. CEDA. Tinent d’Alcalde.
SALA ALDOMÀ, ALBERT (+ 19-VIII-36 a Ulldemolins). 46 a.
SALOMON MARTÍ, FRANCESC (Desaparegut el 21-VIII-36 a Alcanar). 48 a. Rg. Ll. Cat.
SAMARANCH FINA, LLUÍS (Lleida) Afusellat a l’esclatar la GC?
SANTACANA ROMEU, FRANCESC (+ 13-IX-36 a Martorell) 53 a. Fundador del Sindicato
Vinícola. Rg. de l’Ajuntament de BCN.
SOLÉ XARPELL, JOSEP Afusellat a l’esclatar la G.C. 30 a.
SOTORRA SALVADÓ, FERRAN (+ ? a Sabadell o a Terrassa). 49 a. Ll. Cat.(CEDA ?).
TORELLÓ SENDRA, MIQUEL (+ 10-VIII-36 a Llorac). 37 a. Tr.
TORRENS CARRERAS, CASIMIR (+ 4-V-38 a Omells de na Gaia).
TORRENT ORRI, PIUS (+ 28-VIII-36 a Castellfollit). 31 a. Jutge.
VERDAGUER BLANCH, JOAQUIM (+ 31-I-39 a Arbúcies). FEJOC.
VERDAGUER SALIETI, TOMÁS (+ 6-IX-36 al Monestir de Sarrià, BCN). 42 a.
VICENS MARGALEF, JOAN (+ 23-VIII-36 a Reus). 40 a.
VIDAL BONET, ENRIC (+ 27-XI-36 a Montcada). 35 a.
VIDAL ESTIVILL, CARLES (+ 9-XI-36 a Torredembarra). 21 a. (Estudiant de Medicina).
VIDAL GILI, JOSEP (+ 11-XI-36 a Barcelona).
VIDIELLA ROCA, FERRAN (+ 9-VIII-36 a Tarragona). 32 a.
VIVES SALAS, JOSEP M (+ 28-VII-36 a Valls). 49 a.

Valoració:0menosmas
Per Salvador, fa devers d'un mes

Un acto nulo de pleno derecho por parte del parlamento catalán no tiene significación alguna. Simplemente no tiene ni validez ni eficacia jurídica y, desde luego, no me quita el sueño. Ese teatro de la comedia del parlamento catalán no me interesa. Ya comentaré las repercusiones, si las hay.

Valoració:0menosmas
Per I doncs, fa devers d'un mes

Com diuen més avall,.també ho podem fer a Balears. A veure com reacciona el Gobierno de España.

Valoració:7menosmas
Per Es suis, fa devers d'un mes

Avui m'han et content amb aquesta noticia. En 40 anys ningu ha mogut res per desmarcar Espanya des feixisme. I han hagut de ser es catalans, com sempre, es primers que fan ses passes que toca. Quan expliques a Europa que a Espanya encara estan en vigor ses sentencies d'afusellament des feixista, flipen. En Salvatore i companyia deuen dur un bon disgust avui !!.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris