El Ple del Congrés dels Diputats donarà la setmana vinent el primer pas per frenar el calendari d'implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), amb l'admissió a tràmit d'una proposició de llei del PSOE que previsiblement comptarà amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte el del PP.
Així ho ha avançat en roda de premsa el portaveu dels socialistes en la Càmera espanyola, Antonio Hernando, després de la reunió de la Junta de Portaveus d'aquest dimarts, on s'ha establert l'ordre del dia de la sessió plenària de la setmana que ve.
Precisament, a mitjan març el Senat va rebutjar, gràcies als vots del PP, una altra iniciativa del PSOE en aquest sentit, que comptava amb el suport de la resta de l'oposició.
Compromís parlamentari
Des de juliol de 2013 existeix un compromís parlamentari de paralitzar la llei quan canviàs la majoria en la Cambra baixa. Aquest pacte va ser segellat per totes les formacions polítiques que llavors es trobaven en l'oposició parlamentària, excepte UPyD, Fòrum d'Astúries i UPN, que no varen voler sumar-se al compromís.
De fet, els partits que han mostrat la seva ferma disposició a derogar la LOMQE superen ja al Congrés la majoria absoluta necessària (176 escons) per modificar una norma de rang orgànic com la 'Llei Wert', aconseguint els 227 escons.
Així, han manifestat el seu desig de derogar la 'Llei Wert': PSOE (89 diputats), Podem (42), Ciutadans (40), En Comú (12), Compromís (4), ERC (9), Democràcia i Llibertat (8), PNB (6), En Marea (6), Esquerra Unida (2), EH Bildu (2), Coalició Canària i Nova Canàries (1 cadascuna).
Suspendre totes les normes en vigor
En concret, la iniciativa que es debatrà dimarts que ve, forma part de les primeres iniciatives que els socialistes varen presentar a la Càmbra després de les eleccions, una proposició de llei que exigeix «la paralització del calendari d'aplicació de la LOMQE i la consegüent suspensió de l'entrada en vigor de les normes dictades en el seu desenvolupament que no haguessin tingut encara vigència o aplicació efectiva».
Segons remarca, es tracta del «pas prioritari» per poder començar a reconstruir «un acord comú» entre tota la comunitat educativa, els interlocutors socials i les forces polítiques per aconseguir un sistema educatiu «estable i de qualitat».
En ella també es proposa derogar el decret de novembre que regula les característiques generals de les proves d'avaluació final de Primària.
Igualment, estableix que el govern espanyol haurà de remetre a la Càmbra un projecte de llei bàsica d'educació, que suposi la derogació de la LOMQE, «després de dur a terme un procés de diàleg amb les administracions, comunitat educativa, els interlocutors socials i les forces polítiques, dirigit a aconseguir el màxim consens en un acord polític i social sobre les mesures necessàries per a la millora del sistema educatiu».
«Esperem que compti amb un suport pràcticament unànime, exceptuant el PP, i que tiri endavant el més aviat possible», ha sentenciat Hernando en la roda de premsa
La llei impulsada per l'exministre José Ignacio Wert es va aprovar al desembre de 2013 amb l'únic suport del PP, i va suposar la reforma de Llei Orgànica d'Educació, aprovada en 2006 amb els socialistes al Govern espanyol.
L'Executiu de Mariano Rajoy va argumentar que l'objectiu de la nova normativa, la setena de la democràcia, era «augmentar la qualitat» del sistema educatiu i reduir l'alta taxa d'abandó escolar primerenc, que a l'inici de la Legislatura se situava en el 26,3 per cent, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.
Sis han estat els recursos presentats davant el Tribunal Constitucional contra la LOMQE: del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, del Govern i del Parlament català, així com els executius regionals d'Andalusia, Astúries i Canàries. Tots ells varen ser admesos a tràmit, però això no va implicar la paralització de la llei.
