CiU, que ha consolidat en els darrers mesos la seva aposta per l'autodeterminació catalana, s'ha allunyat aquest diumenge de la majoria absoluta, tot i que manté la condició de primer partit de Catalunya, que ha ostentat ininterrompudament des del 1980.

Amb el 95,29% escrutat, CiU obté el 30,4% dels vots i 50 diputats, guanya a les quatre províncies i s'imposa a la capital catalana i a totes les comarques excepte al Baix Llobregat.

Tot i això, aquest resultat no era l'esperat, ja que demanava una "majoria excepcional" per a un context històric, i a més, s'allunya de la majoria absoluta que havia pronosticat el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i també els primers sondejos d'opinió que es van fer públics després de la convocatòria electoral.

ERC es converteix en la segona força amb 13,60% dels vots i ha arribat als 21 diputats. El PSC baixa al tercer lloc de l'arc parlamentari amb el 14,60% dels vots i 20 diputats --vuit menys--, mentre que el PP aconsegueix 19 escons --un més que el 2010-- amb el 13,05% de vots.

ICV-EUiA aconsegueix el 9,95% vots i 13 escons, sumant-ne tres més, i C's triplica la seva presència a l'arc parlamentari amb el 7,64% de vots i 9 escons.

La força independentista CUP, rep el 3,48% de vots --tres escons--, mentre que SI quedaria fora de l'arc parlamentari, tenint en compte que en els anteriors comicis de fa dos anys va aconseguir quatre diputats.

A les eleccions del 2010, CiU va aconseguir 62 diputats, amb el 38,43% dels vots; el PSC, 28, amb el 18,38% de vots; PP, 18, amb el suport de 12,37%; ERC, 10 diputats, amb el 7%, i C's, 3 diputats amb el 3,39%.

Història

La federació nacionalista ha guanyat ininterrompudament totes les eleccions catalanes des de la Transició, i va obtenir majoria absoluta el 1984, el 1988 i el 1992.

La majoria absoluta la va perdre a les eleccions autonòmiques del 1995, després dels acords que va signar amb el PSOE al Congrés, tot i que va aconseguir ser la formació amb més escons l'any 1999 i el 2003, malgrat que en totes dues ocasions, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi liderada per Pasqual Margall va guanyar en vots.

A les primeres eleccions democràtiques, les del 1977, CDC i UDC es van presentar per separat: Convergència liderava el 'Pacte Democràtic' que va quedar quarta força política, i UDC es va integrar al 'Centre Català'.

Les dues forces ocupaven un espai polític semblant, i van acabar per sumar, i ho van fer per primera vegada a les eleccions municipals del 1979, i després a les catalanes del 1980, on van guanyar malgrat que els pronòstics indicaven una victòria de les esquerres.

Sota el lideratge de Jordi Pujol, CiU va aconseguir la seva primera majoria absoluta l'any 1984, tot i que a Catalunya es donava la circumstància que a les eleccions municipals i generals, el partit més votat era el PSC.

Els últims anys, la federació ha aconseguit frenar la caiguda que havia iniciat CiU a partir de finals dels 90, i consolidar-se com a primer partit en nombre de vots de Catalunya.

A les eleccions municipals del 2011, CiU va fer història: per primera vegada va ser el partit més votat a Catalunya, ha governat les quatre diputacions provincials i també l'Ajuntament de Barcelona, i a més va recuperar capitals comarcals fins aleshores en mans de l'esquerra com Manresa i Igualada.

A les generals de fa un any, CiU també va aconseguir ser la primera força política: si a les generals del 2004 i del 2008 la candidatura liderada per Josep Antoni Duran havia aconseguit deu escons, a les legislatives del 2011 va aconseguir 16 escons, dos més que el PSC.

Aquests resultats posen final a l'anomenada 'travessia del desert', el període comprès entre el 2003 i el 2010, en què la federació va estar a l'oposició a la Generalitat i en els principals municipis de Catalunya i, malgrat l'adversitat, va mantenir la cohesió interna i va ser decisiva en processos com la reforma de l'Estatut.

GIR SOBIRANISTA

El dret a decidir ha estat el 'leitmotiv' de la seva campanya electoral després de donar per finalitzada la legislatura més curta de la història del Parlament, quan només portava governant dos anys en solitari amb 62 diputats, a sis de la majoria absoluta, fet que va obligar-lo a pactar gran part de les retallades i les seves polítiques pressupostàries amb el PP.

L'aposta sobiranista de CDC ja es va fer patent a l'últim congrés de CDC de març, on es va aprovar una ponència per avançar cap a l'Estat propi, i es va mostrar obertament la línia a seguir, però va ser l'última i massiva manifestació de la Diada i el no al 'pacte fiscal' del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el que van conduir a les eleccions anticipades.

Per la seva banda, el líder d'UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, advoca per una Espanya "confederal", i els democratacristians van reivindicar el maig al seu congrés el dret d'autodeterminació, com ja havia aprovat l'any 2000.