El Laboratori de Zoologia del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears ha confirmat la detecció per primera vegada de la vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) a Mallorca, gràcies a la col·laboració d’apicultors del municipi de Sóller, única zona on s’ha detectat fins al moment.
La vespa asiàtica és una espècie exòtica invasora, que procedeix del sud-est asiàtic. Es va detectar per primera vegada a Europa el 2004, a França, i va ser el 2010 quan es va confirmar la seva arribada a Espanya, a Navarra. Actualment aquesta espècie ha estat detectada al País Basc, Catalunya, Galícia, La Rioja i Castella i Lleó. La via d'introducció no és clara, però es creu que podria haver arribat a França a través del comerç hortícola des de la Xina.
Les obreres mesuren entre 1,7 i 3,2 cm de longitud, i són fàcils de reconèixer: el cap és negre, però el rostre és groc ataronjat. La part final de les potes és groga. El tòrax és enterament castany-negre. L'abdomen és castany, amb algunes bandes ataronjades. És important destacar que no ha de confondre's amb altres espècies de vespes que trobam de manera natural a Mallorca.
Els nius són esfèrics o ovalats, mesuren entre 40 i 70 cm de diàmetre i posseeixen una única entrada lateral. Solen localitzar-se a les parts altes dels arbres, per la qual cosa hi ha certa dificultat a l'hora d'observar els nius. Viuen en zones muntanyenques, encara que últimament s'ha detectat la seva presència en zones urbanes.
Els adults s'alimenten de nèctar i fruites madures, i les cries són alimentades preferentment amb abelles mel·líferes i altres insectes. El moment de major depredació es dóna a l'agost-setembre. Aquesta espècie representa una greu amenaça per a l’apicultura, però a més dels danys econòmics derivats de les pèrdues de ruscs, aquesta espècie pot provocar importants danys ecològics com a conseqüència de la depredació de l'abella mel·lífera i d'altres pol·linitzadors. Estudis recents mostren que la població importada a Europa no és particularment agressiva amb les persones.
Si algun apicultor detecta la seva presència, pot posar-se en contacte amb el Laboratori de Zoologia de la UIB a través de l’adreça electrònica: mar.leza@uib.es
