Cristòfol Soler és jurista i economista. Ha estat president del Govern i del Parlament i actualment és el president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Teniu un paper destacat dins la Comissió Cívica del Tricentenari...
Dins el que és la Comissió Cívica del Tricentenari tots els que hem intervingut, o tots els ponents des d'en Bartomeu Mestre fins en Guillem Morro, etc., cadascú s'ha especialitzat en alguna qüestió. Jo no som historiador, som jurista i economista, i a partir d'aquí vaig voler fer una aportació, des del meu punt de vista, pedagògica perquè la gent pogués entendre o pogués veure bé, exactament quin tipus d'institucions teníem abans dels Borbons, i quines institucions ens deixaren aquests.
I quin tipus d'institucions teníem abans dels Borbons, i quines institucions ens deixaren?
Abans dels Borbons, teníem un sistema, que en certa manera ja havia començat amb la carta de Franquesa de Jaume I, de l'any 1230, gairebé predemocràtic, on hi havia una societat estamental on tots els estaments participaven de les decisions, és a dir, no només eren els aristòcrates, sinó que també participaven en les decisions els mercaders, els menestrals, els pagesos de la part forana. I davant això, hi havia la certesa de què una cosa era el rei i l'altre el regne. Hi havia aquest sentiment de que la sobirania era compartida. Que una persona pel fet de ser propietària d'una terra, també era propietària del conjunt de totes aquestes terres, amb la concepció del regne. Això era una espècie de sobirania compartida, i les decisions es prenien per majoria (en el Gran i General Consell). Els jurats, que eren sis, n'hi havia un que era cavaller. Els cavallers eren els nobles que varen quedar, perquè el darrer noble, amb terres aquí a Mallorca, fou el comte d'Empúries, que el rei li va comprar el seu feu l'any 1359, és a dir, que a partir d'aquest any no hi ha noblesa de primer ordre, com per exemple hi havia al Principat o als territoris de la Corona d'Aragó. Això feia que dins Gran i General Consell, excepte els eclesiàstics, hi havia tots els estaments. De nobles, hi tenim un jurat. Després hi havia dos jurats mercaders, dos jurats ciutadans i un menestral. Hi havia una participació del poble normal i el que era la petita noblesa que no tenia punt de comparació amb el que vendrà després.
El Gran i General Consell feia les funcions d'assemblea representativa?
Sí, el Gran i General Consell feia les funcions d'assemblea representativa del Regne de Mallorca. Nosaltres no teníem Corts, per tant, el Gran i General Consell feia les funcions d'aquestes Corts, i les decisions que prenia el virrei o el Lloctinent reial els podia aturar si no estaven d'acord amb la Carta de Franquesa i amb les Constitucions del Regne de Mallorca. Els podien vetar. Hi havia un cert vet. Una altra qüestió molt important, tota la recaptació dels impostos era competència del Gran i General Consell.
També dirigia les milícies. Aquí no teníem exèrcit com avui en dia. Hi havia milícies ciutadanes i pageses. Però les milícies, qui les mantenia, qui els preparava, qui els formava, qui posava la pólvora, qui posava els fusells... era el Gran i General Consell. Per tant, el poder del virrei era demanar tropes a aquesta institució. Teníem unes condicions molt diferents de les que tendrem després.
El rei sempre necessitava doblers i el Gran i General Consell havia de negociar amb ell, i tenien fama de mercadejar molt.
Com així no teníem unes Corts?
Jo pens que no ens va convenir perquè si anàvem a Corts sabíem que hi perdríem. Econòmicament ens permetia negociar millor la nostra aportació al rei.
En el cas d'altres institucions, com la Real Audiència, era més complexe. No vàrem poder tenir una Real Audiència com la del Regne de València, com la del Principat o com la d'Aragó, sinó que la nostra només fou d'una sala. Això feia que si aquesta sala et dictava a favor o en contra, sempre hi podia haver una apel·lació al Consell de la Corona d'Aragó. Però així i tot, vàrem arribar a tenir una Reial Audiència. Vàrem tenir un conjunt d'institucions. També hem d'anar alerta en determinades qüestions alhora de comparar, de fer certs paral·lelismes. Era una predemocràcia, sí. En la qual hi havia confusió del poder legislatiu, executiu i judicial, efectivament. És a dir, el virrei, a vegades, es ficava en qüestions judicials, el batle de Mallorca també s'hi ficava...
El procurador reial que era el qui administrava el patrimoni del rei dins el regne, també es ficava en altres qüestions pel poder mateix que tenia. Això, indubtablement, eren factors que influïen. Però, així i tot, estava molt controlat, i el Gran i General Consell ja se'n cuidaven bé en votacions igualitàries, de posar les seves coses en el seu lloc.
Podem parlar de sobirania fiscal?
Sí, hi havia sobirania fiscal, i el que es recaptava aquí, quedava aquí i anava pels interessos del regne de Mallorca. Indubtablement, tot quedava aquí. El rei, de tant en tant, feia qualque talla, per qualque necessitat concreta i el Gran i General Consell li aprovava.
Què passa després quan entren els Borbons?
Canvia totalment el sistema. Passam de contribucions a impostos. La paraula castellana impost ja denota quina és la idea.
Ens enfrontam a una cultura política molt distinta, en el sentit de què aquí hi havia un sistema de pacte amb el rei i passam a un sistema on el rei imposa. La figura del Lloctinent reial és canviada pel capità general.
Sí, i ara també els militars espanyols en celebren el tricentenari...
De la seva conquesta. El capità general que es podia presentar a l'Audiència i participar tant en un plet com en un altre debat, podia ser present i, fins i tot, presidir en certs moments. A part de l'Audiència, es crea la figura de l'intendent reial. L'intendent reial era el qui se'n cuidava de recaptar, però no perquè quedàs aquí, sinó perquè els doblers se n'anassin, perquè la gran majoria dels imposts, que suposaven el 70 per cent de la recaptació del regne, passen ja directament a Madrid per no tornar. Passen a ser impostos directament del rei i s'ho queda tot ell. I comença aquí l'espoli fiscal. Es calcula que en una trentena d'anys se'n van aproximadament 300.000 lliures, que exactament no sabria dir què representarien avui, però és una quantitat importantíssima. És aberrant. I, sobretot, també hi ha una altra qüestió molt important, i és que s'elimina el Gran i General Consell, i aquesta institució que depenia del Regne de Mallorca desapareix d'una manera total i absoluta, i queden simplement aquests càrrecs reials. I les dues ciutats, Alcúdia i Palma (passa a dir-se Palma quan abans era Ciutat), canvien totalment. En comptes d'aquells jurats i consellers, passa a haver-hi regidors. I dels 20 que n'hi havia, 16 són de l'aristocràcia i 4 ciutadans.
I per damunt d'aquests hi ha un enviat del rei...
Com he dit, a Palma passa a haver-hi regidors, a Alcúdia també, però per damunt els regidors hi havia el corregidor. El corregidor l'anomenava directament el rei, i era una persona de fora, perquè els regidors havien de ser d'aquí, però el corregidor no. Generalment era castellà. Com a l'Audiència que també eren castellans i els capitans generals també eren castellans, per descomptat. I el corregidor presidia les sessions de l'ajuntament i vetlava pels interessos del rei. Això tant a Alcúdia com a Palma. De fet, era el mateix, perquè cada zona de la monarquia hispànica tenia el seu corregiment; Així doncs, Mallorca era un únic corregiment. I el mateix corregidor anava a Alcúdia i també anava a Palma. A les viles, s'elimina el sistema de jurats, i també passa a a haver-hi un nomenament de regidors fet en aquest cas pel capità general. Desapareixen la mà major i la menor que també estaven representades en les viles, que era un sistema molt semblant al del Regne de Mallorca, també amb el sac i sort... Tot el que era aquest sistema electiu desapareix. I tot això, amb unes condicions molt específiques, perquè el que es fa amb el Decret de Nova Planta és imposar el sistema castellà. El que a Castella eren funcionaris civils, generalment juristes, en aquest cas, aquí, no. Aquí passen a ser militars. És a dir, el corregidor de Toledo, per posar un exemple, era un jurista, un funcionari de la casa reial. En canvi, aquí, eren militars. A la Corona d'Aragó tots eren militars. Els intendents, que eren generalment civils perquè tenien coneixements econòmics, jurídics, eren gent preparada en aquests camps, doncs aquí no, aquí eren militars. És a dir, tota l'administració és militar. Tota l'administració és militaritzada. Això, clar, suposa un trasbals. Jo crec que dins els períodes de la nostra història hi va haver moments de trasbals, com les Germanies, com les Revoltes Foranes, però aquest, va ser el més gros que hem patit.
Trasbals i humiliació...
El fet de no tenir un exèrcit i tenir una milícia, feia que no hi hagués casernes. A Mallorca queden com a guarnició entre dos mil i tres mil soldats. On els fiquen? A cases particulars, hi ha documents de desastres que es feien: violacions, els militars oficials jugaven a cartes a quina casa els tocava anar, en funció de qui es trobarien (ja podeu imaginar amb quin sentit), llavors la humiliació de totes les cases, de tenir el ganivet -el trinxet-, fermat amb una cadena a la taula, que això encara parles amb gent, que han estat a possessions a Mallorca, que et diuen que les possessions encara continuava aquest costum. I pobre de tu si venia un «agutzil reial» i et trobava que no tenguessis el ganivet fermat amb la cadena. Jo pens a Catalunya, a Barcelona, va ser molt dur. Varen tenir molt de patiment, però jo crec que aquí vàrem tenir, a més del patiment, una tal humiliació, que va fer que volguéssem oblidar el fet. Oblidar aquest patiment que vàrem tenir, perquè imagina't aquell pare de família que veu com violen la seva dona, la seva filla, totes aquestes qüestions. Passar llavors a aquesta espoliació econòmica que et deixa dins la misèria. Els ajuntaments han de cercar altres fonts per tenir recursos. I el nou tribut que posen i que tot d'una s'enduen i en posen de nous, com el del segell, com el del vi. El del vi es carrega tota l'exportació de vi que feia Mallorca a França, bàsicament. Perquè suposava més el valor de l'impost que el guany del vi. A partir d'aquí, el mal que ens va fer això va ser impressionant.
Som terra conquerida...
En Felip V encunya aquelles paraules «mis dos amadas Castillas», i quan parla dels territoris de la Corona d'Aragó diu «las províncias rebeldes». Ara, jo el que sí que puc dir, és que no hem tengut aquest sentiment tant a flor de pell. Nosaltres ens hem oblidat, hem tengut altres curolles, però els castellans, no. Els castellans saben que nosaltres som terra conquerida per ells, i un botí amb totes les condicions. Ho tenen claríssim. I això influeix a la política. Jo em vaig entretenir en comptar tots els ministres que hi ha hagut des de la democràcia. Comptant l'actual govern, a Espanya hi ha hagut 167 ministres. D'aquests 167 ministres, només n'hi ha hagut 37 que siguin originaris de l'antiga Corona d'Aragó. Això ja ens denota una mica com és la repartició del poder a aquesta Espanya democràtica, que deim.
La nostra incorporació no es fa a Espanya, és a dir, nosaltres amb el Decret de Nova Planta, no ens incorporen a Espanya, ens incorporen a la corona de Castella amb totes les conseqüències. La ciutat de Palma li donen un escó a les Corts de Castella, que tenien una funció importantíssima: una i única, que era quan pertocava jurar fidelitat al nou príncep d'Astúries perquè fos l'hereu del rei. Ho vàrem perdre tot. Vàrem perdre tots els drets, i varen passar a ser una colònia amb totes les conseqüències. I ara, en aquests moments, amb un dèficit de balança fiscal del 15%, que n'hi ha que apunten que podem anar pel 16,5%, fa que estiguem amb una situació colonial, i que la situació colonial comença, indubtablement, a aquest període. A partir de l'any 1715.
I a partir d'aquí?
A partir d'aquí, hem de ser conscients que tenim una sobirania que la vàrem perdre per dret de conquesta, i ens hem de plantejar si volem ser ciutadans d'un estat per dret de conquesta. Jo particularment no ho vull ser. Vull tenir la responsabilitat de tenir la sobirania damunt la taula, i, a partir d'aquí, prendre la decisió que es determini entre tota la població. Ara, qui vulgui ser ciutadà d'un estat per dret de conquesta, que facin el camí que trobin.
Didac, eres gilipollas y no te das cuenta