Perquè m’ho han demanat els amics de dBalears (diuen que són criteris d’edició del diari o no sé què) hauré d’escriure aquest text sense emprar el Bloq Majúsc. i en català estàndard. No sé quina de les dues coses em fa més ràbia, la veritat.
Ja sé que vostè vol veure’m calladeta, i si pot ser morta i enterrada. Només que hagués tingut la paciència d’esperar un poc això hauria passat sense haver de convertir-me en TT. Després del maig vostè serà tan insignificant que no resultarà atractiva ni com a objecte de paròdia. Però sembla que li resulta més fàcil trepitjar l’oponent que enfrontar-s’hi amb intel·ligència. Cadascú fa el pot amb els recursos que té, no és ver?
Li vull aclarir només un parell de coses. Una paròdia no és un insult. Si algú se sent insultat per un personatge de ficció que exagera els seus defectes és que no entén què és la literatura. Però la seva actitud no és tan sols original. Al llarg de la Història, tots els dictadors han intentat silenciar aquells que se’n reien d’ells. El que jo dic no és evidentment el que diria vostè perquè llavors no seria una paròdia, sinó una imitació. Pot cercar al diccionari les diferències. I ja que s’hi posa, si cerca la definició d’insult, veurà que és "ofendre amb actes o paraules ultratjosos". Em sembla que el concepte s’ajusta molt més a les seves intervencions a Twitter que a les meves. Però és la meva opinió, clar. Vostè té tot el dret a expressar la seva. Faci via. D’aquí a no res, ningú no li demanarà.
El que em preocupa és que no entengui que jo som una ficció, i com a tal em relacion amb altres personatges de ficció, com el Capità Goneya, pretendent al qual sempre he rebutjat. Els nostres diàlegs són, evidentment, incorrectes, grollers i sovint insultants. Però es refereixen a nosaltres. La ficció té això. Un cop creat un personatge, un conte, una història, ja no respon a altra lògica que la pròpia. Només cal haver llegit un poc per entendre-ho. Quan parlo de mi, parlo de mi. No de vostè. Perquè vostè, encara que li faci ràbia, no és jo, senyora diputada.
Carta oberta d'Aina Aguilutx: «Vostè no és jo, senyora Aguiló»
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
El que guanya deu seu "el gonyodor"
Només una pregunteta a en Tolo. Si el verb és "gonyar" com és el present d'indicatiu? Jo gony, tu gonyes, ell gonya...? ës per no fer faltes...
Per al idiota de sempre que diu que se vol imposar el castellà en aquest diari, que llegeixi ses normes d'ús. A cap lloc se diu que sa llengo que s'ha de fer servir es la catalana ni molt manco sa standard des principat. Així que si la gent vol escriure en castellà, anglès o àrab, te tot el dret. S'únic que vol imposar algo ets tu, bàmbol.
Tolo... N'Aina Aguiló no vol defensar lo nostro. Ella, com sa Fundació Jaume III, volen defensar "lo suyo" i per això xerren an es seus fills en castellà i no en mallorquí. Ja comença a ser hores de dir ses cioses pes seu nom.
El principal p`roblema d'Aina Aguiló és que és una mediocre i només pot ser diputada amb un cap de files que ho és tant com ella
Aina Aguiló, Mabel Cabrer i Maria Salom m'han semblant sempre unes "hooligans" d'equip de tercera divisió. Dipositàries d'un gregarisme de taverna enganya-turistes dels anys 60'. Llur histrionisme està molt passat de moda però elles hi insisteixen.
No sé que és pitjor, i més perillós: que n'Aguiló estigui en el Parlament, o dins una classe adoctrinant pobres infants.
Està clar que aquest lloc està ple de patriotes catalans.
Ja diuen en bon mallorquí que es gonyar fa riure. I per això se fa befa de tot qui questiona, maldement sigui tan sols una mica, s'uniformitat de s'estàndard de la llengua catalana, perquè fa trenta anys que van gonyant terreny, tant, que ja no poden anar més envant, només poden recular.
Esperem que amb sa ajuda de tots es possibles, reculin lo suficient per recobrar lo perdut de sa nostra llengo, o de ses nostres modalitats, si voleu que siguem un poc més diplomàtics.
Aquests trolls que volen imposar l'espanyol en aquest diari en català no ens poden privar de la llibertat de no llegir llurs comentaris.
Jo crec que Gonyador era el germà del rei got Recadero