Una delegació del Govern encapçalada per la presidenta, Francina Armengol, i pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha visitat les instal·lacions d’Agroilla, una empresa que, des de l’any 1992, es dedica a la producció i comercialització de productes agroalimentaris dels quals més del 60% procedeixen de les seves 700 ha de finques pròpies a Mallorca i Menorca. Una societat agrària de transformació formada per sis socis que aposten per la innovació, per la millora dels cultius i per la producció integrada.

Segons Armengol, «Agroilla és una empresa capdavantera que aposta pel producte local, pel producte de qualitat, que ajuda molt el sector primari de les nostres illes i que a més ha sabut adaptar-se per oferir un producte de qualitat amb el format de les grans superfícies i que el poden comercialitzar». En la mateixa línia de suport al sector primari, Armengol ha volgut recordar l’ampliació fins a 12 milions d’euros de crèdit circulant, que es va aprovar en el passat Consell de Govern, de 15 de juliol, «perquè moltes empreses puguin tenir la liquiditat suficient i així millorar la fórmula per al seu finançament».

El mateix escenari ha servit perquè el conseller Vidal anunciï que en el marc del Pla de Desenvolupament Rural (PDR), que és un instrument de finançament que permet la modernització del sector agrari, per primera vegada s’ha aconseguit el finançament de 146 milions d’euros per a tot el període —2014-2020—, mobilitzats entre la UE, l’Estat i la Comunitat Autònoma. A més, el conseller Vidal ha explicat que la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea ha reconegut, finalment, tot el territori agrari de les Illes Balears com a zona desfavorida, tant per limitacions específiques com per zona de muntanya: «Fins ara només s’hi consideraven les zones de la serra de Tramuntana, ses Salines, Campos, Menorca i Eivissa, i ara hem aconseguit la declaració de tot el conjunt de les Illes Balears com a zona desafavorida; així s’aconseguirà una millora en les inversions.»
Després del fracàs en un primer intent, a principi del 2015, per declarar zona desfavorida tot el territori de les Illes Balears, que acabà amb l’exclusió de la zona del Pla de Mallorca d’aquest estatus en l’aprovació definitiva del PDR el 18 de novembre de 2015, s’ha aconseguit aquest reconeixement, en espera de rebre la carta de l’Estat que ratifica la decisió europea i que, segons la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Representació Permanent d’Espanya a la Unió Europea, Esther Díez, és a punt.

La declaració de zona desfavorida de les Illes Balears és un reconeixement explícit de la insularitat i, alhora, l’eina bàsica per poder fer arribar les ajudes agràries a tot el territori. Aquesta declaració permetrà compensar aspectes generals que afecten tot el sector, com la insularitat, la competitivitat o les despeses de transport, que minven les rendes agràries.

En aquest sentit, els efectes visibles d’aquesta nova situació es donaran sobretot en dos paquets d’ajudes principals: les ajudes lligades a la superfície conreada anomenades indemnitzacions compensatòries (IC), que es podran donar a tot el territori, i l’augment de les intensitats subvencionables en línies d’inversió en explotacions, que passarà del 40 % de percentatge de base al 50% a tot el territori.

Els representants de la Comissió Europea, però, consideren que es tracta d’una qüestió que hauria de reclamar l’Estat, i que pot obrir la porta al fet que altres països amb regions insulars demanin unes ajudes similars, per a les quals, asseguren, no tenen pressupost. Per això, han animat les Illes Balears a traslladar la petició a Madrid perquè la reculli en el nou període de la PAC si ho considera convenient.