Aquest és l'escrit que ha fet públic Maria del Mar Bonet per celebrar els 50 anys als escenaris:

Tothom que em coneix sap que, des de molt jove, jo volia ser ceramista. El fet que jo comencés a cantar professionalment es produeix per una sèrie d’esdeveniments que tenien un color casual, informal. De la mà del meu germà Joan Ramon i dels Setze Jutges vaig començar a fer petites intervencions. A l’estiu de 1965 vaig actuar en un recital dels Setze Jutges a l’Hotel Jaume I de Palma i després, per la insistència del president de Joventuts Musicals de Mallorca, Pau Valls, al mateix hotel jo sola.

Crec que va ser un lent contagi. L’alegria dels Setze Jutges, les seves cançons, la seva proposta de compromís amb la llengua i el país, feien que aquella afecció per la música anés creixent en mi. Ells es cuidaven de fer-me creure que jo podria ser cantant.

Malgrat que jo continuava pensant en la meva primera vocació, vaig anar a Barcelona a estudiar a l’Escola Massana, i, un dia, a l’Ovella Negra, em van convertir en una jutgessa més. Recordo l’impuls, com a cantant i mestre de cerimònies, de Josep Maria Espinàs i l’estima i l’amistat de Lluís Serrahima i la Remei Margarit acollint-me a casa seva una temporada. Una casa plena de criatures i de cançons. No podia haver-hi millor entrada a Barcelona per mi que aquella casa que era, també, el lloc de trobada de tota la Cançó.

A Horta, poc després, vaig trobar la meva primera feina al taller de ceràmica de Jordi Aguadé i allà, al carrer Venècia, la meva primera casa. Eren anys de joventut i d’una ciutat que caminava cap al final de la dictadura i per la llibertat. Els amics i les vivències d’aquesta primera època em van fer reconèixer la meva vocació, que no era una altra que la música. I Barcelona també em va fer comprendre com n’era d’important Mallorca per mi; créixer al voltant d’una família que li donava tanta importància al fet artístic i creatiu, l’aprenentatge de la música popular, el cançoner, i el nostre mar mestís influint tota la nostra música.

Aquest any 2017 celebrem els meus 50 anys dedicats a la música i ho volem fer lluny de nostàlgies. Perquè han passat volant, perquè els he viscut intensament fent el que més m’agrada i perquè sento que és una celebració plena d’alegria amb la sortida d’un nou disc que feia temps que estava preparant.

Voldria dir-vos que m’hagués estat impossible arribar fins aquí sense els mestres, els músics, els representants i els professionals del món de l’espectacle, les discogràfiques, els tècnics de so i d’escenaris, els crítics, els periodistes… Voldria retre un homenatge, també, als poetes i dir que la poesia m’ha donat un espai d’expressió lírica meravellós. I agrair intensament el temps de creació –i de plaer– acompanyada d’uns músics amics, generosos, artistes magnífics que m’ajuden i m’acompanyen a tocar molt sovint el cel.

Finalment agrair al públic, sense el qual res de tot això no tindria sentit.

Gràcies als que escolteu

la meva veu com amiga

jo canto en nom vostre

la vostra veu és la mia.

Maria del Mar Bonet