Partly cloudy
  • Màx: 17°
  • Mín:
11°

L’OCB demana celeritat al Govern per retornar el «crèdit i el prestigi» a la llengua catalana

13288

15-07-2015

La consellera de Participació, Transparència i Cultura, Esperança Camps, la Direcció General de Política Lingüística i l’Obra Cultural Balear (OCB) han mantingut aquest dimecres una reunió de presa de contacte a les instal·lacions del Palma Arena. És la primera trobada entre el president de l'entitat, Jaume Mateu Martí, la vicepresidentaMarisa Cerdó i la Directora General de Política Lingüística, Marta Fuxà.

Una de les primeres mesures que els dirigents de l’entitat han volgut posar sobre la taula ha estat la de demanar al Govern un «pla de xoc» per tal de retornar «el crèdit i el prestigi» a la llengua catalana i la cultura «perduts en els darreres quatre anys de Govern de Bauzá».

L'objectiu d'aquesta presa de contacte ha estat la recuperació de la relació entre ambdues entitats i manifestar la voluntat de col·laboració conjunta. A més, en aquesta primera trobada els dirigents de l’OCB han volgut posar sobre la taula els diversos punts que contenia el decàleg que varen signar tots els partits del Govern abans de les eleccions.
Un dels primers temes que s’han tractat a la trobada ha estat el restabliment dels canals 33 i 3/24 a les Illes. En aquests moments, les emissions d'ambdós canals són inexistents i l'objectiu de la Conselleria és resoldre aquesta situació en el menor temps possible. En aquest sentit, s'han estudiat solucions tècniques provisionals que servirien per restablir els dos canals amb suficient qualitat. La solució definitiva, però, és recuperar el multiplex que el govern espanyol va suprimir.

Pel que fa a l’ens autonòmic, IB3, els dirigents de l’OCB han instat el Govern a recuperar la normalitat «que es va trencar amb la imposició de l’article salat» en alguns espais dels informatius. Des de l’entitat no s’expliquen com «va ser tan immediata la imposició d’aquesta norma i com és que encara no s’ha derogat».

També s'ha manifestat la intenció de col·laborar de manera habitual entre la Conselleria i l'Obra Cultural Balear per fomentar campanyes de recuperació de l'ús de la llengua i fomentar actituds lingüístiques positives. En aquest sentit, la Directora General s'ha compromès a assumir part de la feina que la Direcció General havia perdut.

Per últim, s'ha vist la necessitat que la Política Lingüística sigui una qüestió transversal de totes les conselleries del Govern i no un tema exclusiu de la Direcció General de Política Lingüística.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per PepaEivissa, fa dervers d'un any

Només un recordatori (que crec que no fa gaire falta tractant-se d'una consellera i d'un directora general menorquines) que si ho centrau molt en l'OCB pot ser que oblideu unes altres illes que hi ha a la comunitat... on I'OCB no té representativitat.
Ah! hi ha més gent amb propostes i idees en favor de la normalització, difusió i recuperació del català, a part de l'OCB. Podríem ser, per una vegada, un poc més oberts-moderns?

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa dervers d'un any

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:3menosmas
Per Macia, fa dervers d'un any

A veura. A tots aquets foresters i mallorquins renegats que pasau tanta pena en que no es gasti ni un euro en sa nostra llengo, que per cert, vull recordar que segons va declarar i per unanimitat es NOSTRO Parlamen, es diu Catala, vos agradi o no; ido com dic m,agradria que tambe recordesiu al govern de Madrid que no vulgueu pagar amb els vostris imposts els Aves de sa peninsula o els Instirutos Cervantes. Seria tot un detall de sa vostra banda.

Valoració:9menosmas
Per arg, fa dervers d'un any

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:6menosmas
Per Boicot a IB3 bilingüe i gonella!, fa dervers d'un any

També Catalunya Ràdio i Catalunya Música.

Valoració:6menosmas
Per Boicot a IB3 bilingüe i gonella!, fa dervers d'un any

Per tal de compensar -només una mica- el desequilibri imposat a favor de la llengua espanyola, necessitam TOTS els canals de ràdio i televisió que emeten en català: TV3 (no només TV3CAT), 33, Súper3, 3/24, Esport3, Catalunya Informació i tots quants altres hi pugui haver. I, naturalment, IB3 també fa falta que sigui un àmbit d'ús exlusiu de la nostra llengua, igual que els canals de la CCMA. Aquell qui vulgui sentir altres llengües ja té molt on triar.

Valoració:8menosmas
Per pepet, fa dervers d'un any

Spiken in silver: celeritat perque mos donin aviat subvencions.

Valoració:-13menosmas
Per pepet, fa dervers d'un any

Spiken in silver: celeritat perque mos donin aviat subvencions.

Valoració:-13menosmas
Per Biodramina, fa dervers d'un any

Titular real:

Queremos pasta.
Y la queremos, ya.

Valoració:0menosmas
Per Macia, fa dervers d'un any

Tenim dia per tornar a veura el c33 o el 3/24?, que esperen?. Quan tornarem a veura pelicules en catala a Ib3?. No eren promeses electotrals?, que esperau per fer-les efectives?

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris