Partly cloudy
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
23°

Què cal fer en normalització lingüística l'any 2017?

27196

29-11-2016

Aquest és el títol de la jornada de debat que ha organitzat el Grup Blanquerna per al proper dijous 1 de desembre a les 19:00 hores a Can Alcover al carrer de Sant Alonso, 24 de Palma.

La jornada començarà amb una conferència de Marta Fuxà, Directora general de Política Lingüística del Govern. A continuació, seran diverses organitzacions les que estan convidades a respondre la pregunta 'què cal fer en normalització lingüística l'any 2017?'. Concretament hi haurà intervencions de l'Obra Cultural Balear, STEI-i, Joves de Mallorca per la Llengua, Grup Blanquerna i la FOLC.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per NO CONTESTEU CAP ESCRIT EN FORASTER, fa 4 dies

En aquest fòrum no entenem el foraster.
No contesteu ni valoreu cap escrit en foraster.
Som mallorquins, mai espanyols!

Valoració:14menosmas
Per Salvador, fa 4 dies

Tià : En el botifarréndum ilegal no puede hablarse de porcentajes, precisamente por ser ilegal.No me atribuyas lo que no es mío.

Valoració:1menosmas
Per Tià, fa 4 dies


I tu, pobre Salvador, del fet que no arribà a la meitat el percentatge de catalans que varen votar al referèndum, en dedueixes que tots els qui no van acórrer a votar eren espanyolistes.

Delirau, nacionalistes espanyols.

Si tant estimau la vostra Espanya, poseu-vos a treballar per la vostra nació i no dediquen el "millor" de les vostres energies a emprenyar a ca d'altri.

Valoració:5menosmas
Per Tià, fa 4 dies


Una anècdota molt significativa.

A la primeria del segle XX, un espanyol va anar a "españolear" a Lisboa. Una vegada, parlant amb un intel·lectual portuguès, li va entrar de dret "¿Y a usted no le parece que, con todos los respetos y garantías possibles, podria resultar conveniente la unión de España u Portugal?

El portuguès li féu una resposta que el va deixar estorat ("Vós que coneixeu la poesia trobadoresca?"

L'espanyol només va esser capaç de respondre: "Bueno, sí, algo, quiero decir bastante...".

I el portuguès: "Doncs si la coneixeu tan bé, us deu recordar que els trobadors parlaven molt d'amor, però no parlaren mai de matrimoni".

Avui dia, Portugal perilla. I encara serà gros que nosaltres catalans els hàgim d'alertar davant el llop feroç que vol fer d'ells una Caputxeta Vermella.

Valoració:6menosmas
Per Tià, fa 4 dies


Els del Balears també varen esborrar un altre correu meu en què vos informava d'un altre front antiespanyol que hem obert.

Deia que, avui dia, hi ha un cert percentatge de portuguesos que se senten atrets pels càntics de sirena espanyolistes, al punt que voldrien la unió política amb Espanya.

Nosaltres (jo parl i escric correctament el portuguès) els feim veure la seva frivolitat, la seva lleugeresa d'esperit, perquè l'única cosa que Espanya vol fer amb Portugal és exactament la mateixa que voldria fer amb nosaltres: anorrear-los.

Espanya sempre ha vist l'Estat portuguès com una anomalia i, naturalment, una anomalia cal corregir-la, per les bones o per les males. Del segle XVII ençà, Espanya ha considerat seriosament la invasió de Portugal (acabant per Alfons XIII i en Franco).

Feim els possibles per alertar els nostres amics portuguesos del perill que corren i contra el qual s'haurien de protegir.

Espanya els és una amenaça. Com va dir una vegada la criada espanyola d'una pensió de Barcelona on vaig estar una partida de mesos: "Donde esté el español, que se quiten los demás".

Això és Espanya, vergonya (i perill) del món civilitzat i arruïnadora (de tots els punts de vista) d'una altra bona part de món.

Valoració:6menosmas
Per Tià, fa 4 dies


Companys (i companyes, naturalment).

Ahir vaig enviar un correu, ben llarg i (crec) interessant en què contava el mal que els espanyoletxos varen fer al fòrum anglès de discussió lingüística Antimoon (cercau-los amb el Google, per un gust), com varen arruïnar-ne una secció, un espai dedicat a les llengües del món, que tenia un exitàs. Un malparit espanyol s'hi va ficar i, amb més de 160 correus, obsessivament, s'esforçava a demostrar que, en quinze anys (o sia, avui dia) l'espanyol hauria anorreat totes les llengües més parlades del món. Segons aquell tros de desgraciat, avui dia (2016) la Xina hauria abandonat el xinès a profit de l'espanyol.

Amenaçant gent (a mi m'amenaçaren de mort ("sabremos quién eres, vamos a por ti, te encontraremos y te rajaremos") varen reeixir a arruïnar aquell espai.

Deia, també, en el meu correu que el Balears ha esborrat aquell correu meu (a què jugau, gent del Balears?) que amistats que vaig deixar en aquell fòrum d'Antimoon, i que perduren, són de la gent més activa en la difusió, per cadenes, de l'espectacle que fan davant milions de persones l'espanyolalla que, amb base a Madrid, s'ha infiltrat per ací.

Un dels operadors d'Antimoon em comentava, referint-se a la presència d'aquestes tres o quatre persones (no més) que vénen a embrutar aquest espai: "Tals eren, tals són: no han canviat".

És la fúria destructora d'una Espanya que ha escampat el desordre arreu del món, que l'ha espoliat, l'ha arruinat, que ha creat una catefa de països en què impera la corrupció, la ignorància, la violència, el crim, la producció de drogues i l'escampament massiu de sang.

És l'herència que Espanya ha deixat al món.

Valoració:5menosmas
Per Salvador, fa 4 dies

POBLACION MALLORQUINA EN 1229 CUANDO EL REY ARAGONÉS JAIME I INVADIO MALLORCA

Según consta en las crónicas cristianas y musulmanas, la isla contaba aproximadamente con una población de 50 000 habitantes, repartidos entre las doce alquerías que la dividían. La mayoría consistían en mallorquines descendientes de los habitantes que la poblaban antes de la conquista musulmana de 903

según el Llibre del Repartiment, las tierras conquistadas fueron repartidas entre gente proveniente de Cataluña (39,71 %), de Occitania (24,26 %), Italia (16,19 %), Aragón (7,35 %), Navarra (5,88 %), Francia (4,42 %), Castilla (1,47 %) y Flandes (0,73 %).75 Debido al exterminio o expulsión de la mayor parte de la población autóctona, no había suficiente mano de obra para el cultivo del campo, por lo que en 1230se dictó por primera vez en la isla la carta de franquezas, privilegios que atrajeron a más repobladores para las tareas de cultivo.184 

La nueva población de Mallorca provenía esencialmente de Cataluña, más específicamente del nordeste y dentro de este, del Ampurdán, aunque también quedó algo de población mudéjar. Debido a ello, la lengua propia de Mallorca es un dialecto oriental del catalán, (el cual era ya usado en los textos de la Cancillería Real del organismo de laCorona de Aragón, entre cuyos escribanos se encontraba Bernat Metge, una de las más importantes figuras de la literatura catalana)derivado a su vez del limosín, denominado mallorquín.

 Mariano Bendito Saura.«Población de Mayurqa». Archivado desde el original el 3 de diciembre de 2015. Consultado el 22 de septiembre de 2011.


Valoració:0menosmas
Per BAH!, fa 4 dies

Les seves merdes ens importen ben poc.
Perquè no son més que això: merdes
I no cal fer cap esforç per cercar paraules més fines i erudites, perquè no s'ho mereix.
El que escriu són m e r d e s. I PUNT.

Valoració:6menosmas
Per barrufet, fa 4 dies

-Lo que he dit avans, com els lloros, disco ratllat, no cambien ni una coma.-La seva inteligencia no done més de si.

Valoració:6menosmas
Per Salvador, fa 4 dies

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves
Roman Piña Homs en su libro "Ser de los nuestros", donde indica que desde el año 654 a. C. los Baleares entran en la historia europea con esta denominación de origen como nación, cuando pueblos como el valenciano y el catalán, se les conoce como iberos y tendrán que esperar a la Edad Media (más de mil años), para ofrecer señas diferenciales, página 27.
-La gran enciclopedia RIALP, tomo XIV página 835: "Baleares es una de las lenguas más arcaizantes de toda la romanía". Además el balear tiene 8 fonemas a diferencia del catalán oriental y occidental que sólo tiene 7.
P/D. Y qué hace el Gobern "llamado balear": gastar alegremente dinero en la promoción de otras lenguas que no tienen ni nuestra historia, ni nuestra cultura, ni una lengua como la Balear, que debería ser catalogada como: Patrimonio de la humanidad.
BALEARS, MALLORCA MAI SERÁ LO QUE VOLTROS VOLEU .. 

PANCATALANISME = LLADRES DE SA NOSTRA CULTURA i HISTÒRIA

PANCAS BALEARS = TRAÏDORS DE SA SEVA TERRA i CÒMPLICES DES ROBATORI I MANIPULACIÓ DE SA NOSTRA HISTÒRIA I CULTURA PER PART DES PRINCIPAT

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris