algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
12°

«Necessitam posar ja les bases del procés polític i popular que s’haurà de donar en el si del poble de Menorca»

Text del manifest amb què es va cloure l'acte en favor d'una república per als menorquins

17040

Ara fa un any, els partits impulsors de l'acte en favor d'una república per als menorquins, varen signar un manifest titulat 'Menorquins pels Països Catalans'. Amb la lectura d’aquest manifest es va cloure l'acte històric que es va celebrar a Ferreries aquest passat dissabte.

Aquest és el text íntegre del manifest:

«Com a menorquins, no podem obviar la importància dels moviments polítics que s’estan donant en una part dels Països Catalans.

El Principat de Catalunya viu una oportunitat històrica per passar per damunt de les mancances democràtiques de l’Estat espanyol i assolir la sobirania política. És cert, que l'eina que la Generalitat ha hagut d'utilitzar no és la que voldríem, però sí és la millor opció davant la impossibilitat que té la població principatina d'exercir la seva sobirania davant un Govern espanyol que suspèn en democràcia i en escoltar les demandes que els ciutadans li fan, enfonsant-se en el mantra de l'Espanya constitucional i uniformitzadora, sense entendre que la legalitat no ha de passar mai per sobre de la voluntat d'un poble.

La realitat és que la creació de la República Catalana no respon tan sols a motius econòmics, a la dèria d'uns quants polítics o a un sentiment nacional, sinó que representa l’oportunitat de canviar de model d’Estat – impossible dins d’Espanya - generant una societat amb menys tolerància a la corrupció i amb major respecte cap als diversos col·lectius que en formen part.

També s'obre l'oportunitat de crear un marc legal que protegeixi el medi ambient, valorant i respectant el territori, així com una separació real dels lligams entre el poder legislatiu i el judicial. A més, es podran tirar endavant totes aquelles polítiques socials que el Govern espanyol es nega a fer, com una fiscalització que gravi més les grans fortunes, prioritzar les infraestructures importants (com el corredor mediterrani) o desenvolupar el decret de pobresa energètica.

En aquest esperançador futur, més proper que llunyà, tindrem un país disposat a estendre’ns la mà en el nostre propi procés de maduració i assoliment com a poble. Per tant, des de Menorca no podem fer veure que l’anhel popular del Principat no ens afecta, ja que, en l'àmbit econòmic i sobretot cultural, el Principat de Catalunya i el País Valencià suposen l’estímul més important per a la nostra illa.

D'altra banda, el fet que el Principat de Catalunya esdevingui un Estat sobirà tindrà unes repercussions per a nosaltres que cal tenir en consideració. En primer lloc, podem estar segurs que s’incrementarà el maltractament econòmic i lingüístic que ja patim, i segonament, no oblidem que aleshores els illencs serem els qui suportarem la pressió fiscal que ara rep el Principat i que s'haurà de contrarestar un cop no es pugui comptar amb aquest. Possiblement també perdrem poder de decisió i tot es justificarà sota l’empara de la Constitució i del que hi diu al nostre DNI. Aquesta és la raó per la qual mai podrem ser bons menorquins i alhora bons espanyols, perquè sempre que qüestionem l'Statu Quo se'ns maltractarà en comptes d'escoltar-nos o satisfer les nostres necessitats.

És per açò, que necessitam posar ja les bases del procés polític i popular que s’haurà de donar en el si del poble de Menorca. És per açò, que tornarem a lluitar, que tornarem a sofrir i que tornarem a vèncer.

Visca Menorca República, visca Menorca Lliure!»

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Mallorquí, fa mes de 8 anys

Mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

Som BALEARS! Mai catalans...

Valoració:-1menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Cadascun

d'aquests

és

un

feixista,

segons

"Tià" fals.

Valoració:-9menosmas
Per indignat, fa mes de 8 anys

@Alaior
La malaltia d'aquesta terra nostra és que veu la malaltia allà on no hi és. No veig mai cap defensor de l'anticatalanitat moure un dit davant l'invassió castellana.
Per cert, ja que escrius en la varietat dialectal... perquè escrius "això" ell lloc de "açò". Ah! que quan escriviu sí que podeu fer servir un estàndard balear...
Quan parlau que es perden les paraules nostres. No es perden perquè hi hagi un català estàndard es perden perquè en la majoria de casos es substitueix pel castellanisme. Però d'això mai en deis res. Els majors que sempre deien lleixiu (ma mare n'era una) perquè el compraven al lleixiver ara diuen "lejia". Però com deia no molesta. Molesta més que els catalans ens vulguin fer dir lleixiu!
A més, cal tenir en compte el registre que vulguis fer servir. En castellà i en qualsevol llengua es té en compte el registre a l'hora d'emprar el vocabulari.
Però bé... seguiu fragmentant la nostra llengua i arraconat-la al reducte folklòric.

Valoració:-9menosmas
Per Alaior, fa mes de 8 anys

A Balears ha sorgit una nova malaltia, perdonin sa “llatinada”, se la coneix com “Introductio cogeretur catalanensis”, traduït com a “introducció obligatòria des català”. És una malaltia que afecta sa llengua xerrada a ses Nostres illes des de temps molt més remots que la sembra dets ametllers. Està ferida de mort, cada dia que passa, es “fungus catalanensis” com a espècie invasora està aniquilant a sa “baliaris lingua”, i s'única forma de recuperar-la és regant-la cada dia, amb sa finalitat de que sa sequedat de no usar-la no l'afecti i ses paraules autèntiques de sa forma autòctona de parlar siguin ses habituals entre ets habitants, cosa primordial perquè s'espècie invasora no devasti sa “balearis lingua” en un breu plaç de temps i conseguesqui fer-la desaparèixer. Ses circumstàncies d'infecció varen esser ben tramades, una Llei de Normalisació Lingüística mal enfocada, un canvi de nom de llengua ancestral en es nostro Estatut d'Autonomia, un Decret de Mínims, -que sempre ha estat de màxims-, doblers a voler a organisacions com s'Obra Cultural Balear, i uns polítics porucs incapaços de fer front a tan infecciosa malaltia, i acoquinats per altres polítics favorables a sa reproducció de s'espècie invasora que tants de beneficis els reporta. Es temps ha fet tota la resta.

Es moviments socials i grups de pressió i sa societat, també són responsables d'aquesta situació, ha arribat es moment de deixar-se sa pell a cada passa per conseguir que sa llengua invasora sigui doblegada, no permetre que vagi intoxicant cada racó de sa nostra societat. Si existeixen diferències entre ells haurien de cercar qualque remei abans que sigui massa tard. Ets estudiosos de sa “baliaris lingua”, estan obligats a cercar formules per aniquilar tan molest “fungus catalanensis”, ajudant-se tots ets investigadors i es seus diferents mètodes científics. Si s'ha de realisar un congrés que se faci, per arribar a sa conclusió d'una tesi final i poder arribar a una única conclusió, que desaparegui es “fungus catalinensis” i a partir d'aquí que es paradigma sigui igual per tots.

Poden estar segurs ets investigadors que sa societat els ajudarà, està desitjosa que sigui així. Si hem arribat tard amb sos ametllers, no consentiguem que mos ocorri lo mateix amb sa “baliaris lingua”, això no tendria remei.

Volem ses nostres illes Balears sense manipulació catalanista, es càncer principal de sa nostra història i cultura

Valoració:-5menosmas
Per BOICOT AL FORASTER, fa mes de 8 anys

No comenteu ni valoreu ni llegigueu cap escrit en foraster.
Facem inútil i innecessària la llengua imposada a Mallorca pel colonialisme invasor foraster.
En aquest fòrum, NO ELS ENTENEM!
DESESPANYOLITZACIÓ ÉS ALLIBERAMENT!

Valoració:4menosmas
Per slort, fa mes de 8 anys

La cosa que molesta més els "trolls" (els que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, allò que podem fer és no respondre'ls, deixar-los la puntuació en blanc i, molt millor encara, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no fa efecte.

Valoració:0menosmas
Per Salvador, fa mes de 8 anys

No se indigne,Sr.indignado : Naturalmente que no tomaron la decisión de suprimir ni los catalanes,ni los mallorquines, ni siquiera los aragoneses.Era en 1714 y sólo se puede hablar de Estados de Derecho hasta la Revolución Francesa. Si piensan que el Antiguo Régimen las decisiones las tomaba el pueblo, van listos.En el caso de las Monarquías Absolutas las decisiones las tomaba el que mandaba, como hizo Felipe V quien sustituyó el latín por el castellano. No tenia porqué imponer el catalán.

Valoració:3menosmas
Per M, fa mes de 8 anys

En Salvador és un personatge més del fatxa rabiós. No perdem el temps amb ell i quan s'en vagi un d'aquesta personatges, s'en aniran tots.
Això si, jo sóc partidari de donar punts negatius, malgrat no llegesqui els seus disbarats.

Valoració:-8menosmas
Per indignat, fa mes de 8 anys

@Salvador
S'imposà el castellà, eliminat qualsevol de les altres llengües. No fou una decisió presa pels catalans, ni pels mallorquins, ni pels valencians.
En poques paraules... el castellà s'imposa allà on no s'emprava per uniformitzar el territori conquerit. Que te fa pensar que els catalans no haguessin acabat tenint el català com idioma oficial i exclusiu a les seves corts?
Però bé. Segueix demonitzant els catalans i fragmentant la nostra llengua... amb una mica de sort la fareu desaparèixer. No és el que voleu?

Valoració:-1menosmas
Per Salvador, fa mes de 8 anys

Con la toma de Barcelona se termina la guerra de sucesión en España, de esta manera se dedica el primer Borbón a las reformas administrativas de sus nuevos reinos.
La nueva constitución de Cataluña, se llama Nueva Planta y rige desde el 16 de enero de 1716. Cartas como estas ya regían en los Reinos de  Valencia, Aragón y  luego en Las Baleares. Esta Constitución exigía la lengua castellana en los procedimientos de la Real Audiencia.
 Así, en primer lugar, si leemos el Decreto de Nueva Planta, sólo encontramos un solo artículo que haga referencia a la lengua, el capitulo 5, que establece “Las causas en la Real Audiencia, se substanciarán en lengua castellana”
Hasta entonces, la lengua de la Real Audiencia de Cataluña no era el catalán, sino el latín.
El Márquez de Lozoya afirma que “las cartas, decretos, peticiones y demás escritos dirigidos a la Real Audiencia, deberían estar escritos en castellano, ya que hasta ese momento, la Real Audiencia, escribía en latín.”
Macelo Capdeferro  afirma que “tal disposición no es discriminatoria con la lengua catalana, por la sencilla razón de que, hasta entonces, las causas de la Real Audiencia se habían sustanciado en lengua latina. El latín se había mantenido como lengua oficial, diplomática, cancilleresca, jurídica y científica.” Este artículo se refiere exclusivamente a la Real Audiencia, un órgano administrativo (para entendernos, la Real Audiencia representaría en la actualidad a los juzgados). No se prohibió en absoluto la lengua en ámbitos culturales, literarios, económicos, jurídicos, familiares, etc.
Pero aquí tenemos que analizar algo: el 7 de junio de 1768, por Real Ordenanza, se prohíbe el latín en la Audiencia. Lo cual demuestra el uso de dicha lengua en la Audiencia después de 1716 a pesar del Decreto de Felipe V. Haciendo necesario una prohibición del latín 50 años después del Decreto de Nueva Planta.
Martin de Riquer afirma que “la introducción del castellano en Cataluña, no empieza en 1716,…se trata de un proceso gradual que empieza en el siglo XV, con la llegada de los Trastámaras a la Corona de Aragón y el establecimiento de la Corte en Barcelona”. Riquer sigue afirmando que “la lengua castellana se expandió con la llegada de la imprenta (la fuerza del mercado literario), ya que el mercado literario castellano fue mas grande que el catalán”
El capitulo 56 de dicho Decreto afirma que: “En todo lo demás, mando se observen las Constituciones, que antes había en Cataluña, entendiéndose, que son establecidas de nuevo por este Decreto…”                                               

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente