cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
15°

Jaume Mateu (OCB): «Demanam als polítics que no donin l'esquena a la sobirania»

El president de l'ASM, Cristòfol Soler, ha manifestat «l'objectiu democràtic del procés». | dBalears

Els representants de l'Obra Cultural Balear; l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i Grup Blanquerna han anunciat aquest dilluns l'acte de «solidaritat» que se celebrarà el pròxim divendres a la Plaça Major de Palma per donar «suport a la República Catalana». El president de l'ASM, Cristòfol Soler, ha manifestat «l'objectiu democràtic del procés» i ha emfatitzat en què el «dret a decidir és un dret cabdal i fonamental», deteriorat a l'Estat Espanyol per una «sacralització de la Constitució».

En aquest sentit, Soler ha recordat que «el reconeixement d'aquest dret és internacional» i ha fet una crida a totes aquelles persones que «comparteixen aquest sentiment» i «se solidaritzen amb un acte per a la llibertat després de més de 300 anys». La diada de l'Onze de Setembre de Catalunya comptarà també amb la «presència dels illencs, que coincidirem amb els valencians i els participats de Catalunya Nord» en el mateix tram. 

D'altra banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, ha volgut emfatitzar en la necessitat d'assistència dels partits polítics i entitats que «aposten per l'autodeterminació» i els ha recordat que la manifestació pública per aquest dret «només pot ser positiva», perquè la sobirania és «il·lusió i projecte». En aquesta línia, Mateu ha demanat als partits que «no donin l'esquena» al procés i «acudeixin aquest divendres» a una trobada «pacífica i escrupolosament democràtica».

El president del Grup Blanquerna, Tomeu Martí, ha concretat que «una trentena de nous estats s'han format només en un quart de segle», fet que evidencia que «el procés d'autodeterminació pot ser molt ràpid». D'aquesta manera, Martí ha insistit en el fet que «la situació actual d'Espanya és favorable per al procés» i ha considerat rellevant l'anunci d'una «República dels Menorquins» proposada pel Partit Socialista de Menorca; IV-Equo i Esquerra Republicana divendres passat. «És positiu que cada territori segueixi el propi camí, per després coincidir en una Federació o confereració.», ha conclòs Martí.



Pel dret a decidir democràticament: Acte de suport a la República Catalana 2016 se celebrarà divendres dia 9 de setembre a les 20h a la Plaça Major de Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per digo, fa mes de 8 anys

TIA: no cal que sigui tan pesat repetin-se com un lloro.Ja ho tenim clar que no és català,fa estona que ho demostra.No sap argumentar res,com la majoria d´espanyols

Valoració:2menosmas
Per gonellorum pudentum, fa mes de 8 anys

@alaior

Estám salvats si el seu "purissim" bálêá és el que ha de salvar la nostra llengo, amb la quantitat de castellanades que hi mescla. Declini gonella-ae en llatí, homo.

Valoració:-2menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Cadascun

d'aquests

és

un

feixista,

segons

"Tià" fals.

Valoració:0menosmas
Per digo, fa mes de 8 anys

SALVADOR: De que juego habla? Lea,lea usted en paz.Y lo que pide para usted,déselo a los demás.RESPETO.No necesita consejos o no los acepta?Ser tan arrogante no està bien.

Valoració:1menosmas
Per Alaior, fa mes de 8 anys

A Balears ha sorgit una nova malaltia, perdonin sa “llatinada”, se la coneix com “Introductio cogeretur catalanensis”, traduït com a “introducció obligatòria des català”. És una malaltia que afecta sa llengua xerrada a ses Nostres illes des de temps molt més remots que la sembra dets ametllers. Està ferida de mort, cada dia que passa, es “fungus catalanensis” com a espècie invasora està aniquilant a sa “baliaris lingua”, i s'única forma de recuperar-la és regant-la cada dia, amb sa finalitat de que sa sequedat de no usar-la no l'afecti i ses paraules autèntiques de sa forma autòctona de parlar siguin ses habituals entre ets habitants, cosa primordial perquè s'espècie invasora no devasti sa “balearis lingua” en un breu plaç de temps i conseguesqui fer-la desaparèixer. Ses circumstàncies d'infecció varen esser ben tramades, una Llei de Normalisació Lingüística mal enfocada, un canvi de nom de llengua ancestral en es nostro Estatut d'Autonomia, un Decret de Mínims, -que sempre ha estat de màxims-, doblers a voler a organisacions com s'Obra Cultural Balear, i uns polítics porucs incapaços de fer front a tan infecciosa malaltia, i acoquinats per altres polítics favorables a sa reproducció de s'espècie invasora que tants de beneficis els reporta. Es temps ha fet tota la resta.

Es moviments socials i grups de pressió i sa societat, també són responsables d'aquesta situació, ha arribat es moment de deixar-se sa pell a cada passa per conseguir que sa llengua invasora sigui doblegada, no permetre que vagi intoxicant cada racó de sa nostra societat. Si existeixen diferències entre ells haurien de cercar qualque remei abans que sigui massa tard. Ets estudiosos de sa “baliaris lingua”, estan obligats a cercar formules per aniquilar tan molest “fungus catalanensis”, ajudant-se tots ets investigadors i es seus diferents mètodes científics. Si s'ha de realisar un congrés que se faci, per arribar a sa conclusió d'una tesi final i poder arribar a una única conclusió, que desaparegui es “fungus catalinensis” i a partir d'aquí que es paradigma sigui igual per tots.

Poden estar segurs ets investigadors que sa societat els ajudarà, està desitjosa que sigui així. Si hem arribat tard amb sos ametllers, no consentiguem que mos ocorri lo mateix amb sa “baliaris lingua”, això no tendria remei.

Volem ses nostres illes Balears sense manipulació catalanista, es càncer principal de sa nostra història i cultura

Valoració:1menosmas
Per Frank N,Stein & Dr.A.Cula, fa mes de 8 anys

D’ençà de s’invasió aragonesa de 1343 el nou Rei de Mallorca Pere l’Usurpador, maldament ha jurat ses franqueses i privilegis des Regne, tracta Mallorca com un territori més de Catalunya en s’aspecte que més l’interessa, s’econòmic. Es regne baleàric ès considerat una part més de Catalunya i el Rei li exigeix importants aportacions per finançar ses costoses guerres de Castella i Sardenya.
Passats vint anys de s’annexió, concretament l’any 1365, en Pere d’Aragó deixa a un costat ses formes mantengudes i proclama que es regne insular sigui una nova província catalana. Així, amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols, se dicta que es mallorquins siguin considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts Generals també siguin considerats catalans, "e en altre temps en Corts generales sien hauts e reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes, “hagen aentrevenir en Corts al Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.
De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell, es mallorquins són convocats a Corts Catalanes, on no se presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no participen a Corts Catalanes, encara que sí ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part d’un altre territori.

No és fins es regnat de n’Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn “de jure” de sa càrrega de sa supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que “de facto” no s’arriba a produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi. D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges”.

Valoració:-14menosmas
Per MALLORCA LLIURE, fa mes de 8 anys

Visca l'Estat Mallorquí integrat en la República Catalana Federal!

Valoració:-10menosmas
Per Salvador, fa mes de 8 anys

Sr.digo: No voy a seguirle el juego.Yo leo lo que quiero leer y cuando quiero leer.No necesito consejos.

Valoració:1menosmas
Per I ara què?, fa mes de 8 anys

A Barcelona, uns ulres han pegat una cossa a la panxa d'una embarassada perquè duia nikab. Però no han tengut 00 de fer-li res al seu home, aquests "caballeros españoles".

Valoració:3menosmas
Per digo, fa mes de 8 anys

SALVADOR: Se insulta usted mismo con sus comentarios.(,,,,,media docena de descerebrados)(noticias absolutamente idiotas) eso si son insultos.Jo, sólo me he permitido darle un consejo. Parece que lo que pide para usted no lo aplica a los demás.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente