El cantant Quimi Portet ha denunciat a través del seu compte de Twitter un cas de discriminació lingüística que ha patit ell mateix aquest diumenge. El cantant, que ahir va oferir una actuació a Formentera, s’ha desplaçat de bon matí fins a Eivissa amb un vaixell de l’empresa Baleària. Un dels cambrers de l’empresa, s’ha negat a atendre’l quan Portet li ha demanat un cafè amb llet en català: «Mira: en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano te entiendo, en catalán o mallorquín, ya no», li ha respòs el cambrer. Portet ho ha explicat en dues piulades i en una d’elles ha ensenyat una foto del cambrer que l’ha atès.
Quimi Portet denuncia discriminació lingüística a Baleària
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
I aquest cambré segueix fent feina a baleària?
Aquest políglota entén:
Café de la vaquiña
Café con leche
Café au lait
White coffee
Café con latte
Però no entén CAFE AMB LLET en un vaixell que acostuma anar ple de CLIENTS catalano-parlants. Perqué será?. Per si de cas, millor anar amb una altra compañía, que aquest igual escup dins el café si te sent parlar catalá.
@ pancarg
Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista
"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"
(Guillem d’Efak, 1980)
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda
"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”
Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/
«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
Tampoc deu entendre la paraula "planxa", vist com porta la camisa.