nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca treballarà per construir la república dels Països Catalans

Més de 70 persones ha participat en la reunió de l'ASM. | dBalears

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha celebrat aquest dissabte a la Real una reunió per presentar la ponència programàtica que apunta a la construcció d’una república dels Països Catalans. Una setantena de persones, entre membres i simpatitzants, han participat en la trobada.

L’assemblea ha servit per aprovar els pressuposts així com la renovació de diversos membres de la secretaria de l’ASM. En un ambient animat i engrescador també s’han explicats tots els actes i activitats desenvolupades des de l’abril passat, entre les quals hi destaquen les diverses presentacions a diferents pobles.

El punt central de la reunió ha estat l’explicació de la ponència programàtica de l’ASM. En aquest sentit s’ha apuntat que, a llarg termini, es treballarà per intentar construir la República dels Països Catalans. En aquest sentit, es vol fonamentar un model de país que veu la independència com un mitjà per millorar la situació de l’Arxipèlag.

Model de país
Aquest model de país, segons l’entitat, ha de prioritzar la petita i mitjana empresa com a motor del desenvolupament econòmic. També advocarà per la multiculturalitat des del reconeixement del català com a llengua pròpia. Cada illa seguirà el seu camí i es garantirà la plena autonomia.

A mitjà termini l’ASM té com a objectiu la celebració de consultes sobiranistes en els diversos pobles així com la possibilitat de celebrar un referèndum per decidir el futur de l’Arxipèlag. A curt termini L'ASM vol créixer sectorialment a través de la implantació en els pobles i sobretot a les barriades de Palma. També s’engegaran campanyes informatives i s’intentarà arribar a més actors socials i econòmics.

Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, present aquests dies a Mallorca, ha destacat que des de Barcelona s’ajudarà a continuar aquest camí, sempre des de l’autonomia, per tal d’arribar a conformar un mateix estat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Xavi, fa mes de 8 anys

Visca Mallorca i Visca els Països Catalans!!!

Valoració:1menosmas
Per Perquè som mallorquí som nacional català, fa mes de 9 anys

D'organitzacions que abastin tot el territori nacional, com més millor. Per això, no hi ha dubte que una ANC és preferible a ASM, ASMe, ASEi, ASV, ASL, ASG, AST, ASx, ASy, ASz, ...

Valoració:6menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 9 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per arg, fa mes de 9 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:5menosmas
Per slort, fa mes de 9 anys

Allò que molesta més els "trolls" (aquests que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant- o que valorin els seus comentaris en vermell; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.

Valoració:7menosmas
Per Salvador, fa mes de 9 anys

¡ Cuanto bla-bla-bla para un asunto que no interesa más que a los cuatro gatos de siempre! . En la vida diaria oigo hablar de muchas cosas, pero no de esas elucubraciones y estupideces. Ni en el trabajo, ni con la familia, ni con los amigos, ni en las tertulias, etc.,...nada de nada. Chao, iluminados.

Valoració:-1menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 9 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:12menosmas
Per Ben nassar, fa mes de 9 anys

El Privilegi de Gaeta fou un privilegipromulgat pel rei d'Aragó Alfons el Magnànim el 17 de juny del 1439 a Gaeta(regne de Nàpols) i que abolia el Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365) En virtut del Privilegi de Gaeta s'atorgava que el regne de Mallorca "en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges". L'aplicació de les constitucions catalanes i els Usatges de Barcelona fou substituïda per la consolidació de la recepció del dret romà i el desenvolupament d'un dret propi mallorquí .

Valoració:-7menosmas
Per Paula, fa mes de 9 anys

Amics! Som tots que hem de treballar per aconseguir que la nostra llengua comuna sigui respectada i no sigui menystinguda. Això també és fer país.
Signeu la petició a Netflix perquè difongui continguts en català.

http://canvia.cat/peticio-netflix/

És MOLT IMPORTANT que la nostra llengua tingui el seu espai al món digital. Plataforma per la Llengua treballa en aquest camp.
Gracis!

Valoració:8menosmas
Per Castella fa pudor, fa mes de 9 anys

Visca els paissos de parla catalana

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente