Una delegació de la Comissió de Llengua del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, encapçalada pel seu president, el degà dels advocats i advocades de Tortosa, Josep Canício Querol, i els integrants de la Comissió de Normalització Lingüística de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB), varen mantenir el passat cap de setmana una reunió de feina a Palma, amb l'objectiu de tractar sobre les distintes iniciatives que impulsen ambdues comissions per promoure l'ús de la llengua catalana dins els àmbits de la justícia i de l'advocacia.

Aprofitant l'avinentesa, dBalears es va entrevistar amb Josep Canício

Què són i que fan les comissions de Llengua o de Normalització lingüística dels col·legis d'advocats?

Aquestes comissions són instruments dels col·legis per ajudar a avançar cap a la plena normalització de l'ús de la llengua catalana en el món jurídic en general i en l'Administració de Justícia en particular.

Hi ha un marc legal que permet aquest ús i el que es requereix és saber si s'han d'implementar mesures per ajudar els advocats a que ho puguin usar el català i també, cal saber si s'ha de remoure algun obstacle que a vegades es planteja.

Més enllà de l'intercanvi d'informació i d'experiències, per a què serveixen reunions com la de Palma?

El més important és l'intercanvi d'experiències, per bé que estam permanentment connectats, ja que a les reunions de coordinació que se solen fer a Barcelona, periòdicament hi ve un representant del Col·legi de les Illes Balears.

L'objectiu és aprendre de les coses que funcionen als altres i també, explorar possibilitats de col·laboracions en un futur.

Per quina raó el Jurídic és un dels àmbits menys permeables a la introducció de la llengua catalana?

Jo crec que hi ha una sacralització del món de la Justícia. A vegades dic que passa com en l'Església abans del Concili Vaticà II, quan la Missa s'havia de fer en llatí. Amb el món de la justícia passa una mica el mateix, sembla que els judicis s'hagin de fer en castellà. Arrossegam una inèrcia de molt de temps.

També hi ha por, la gent pensa «em miraran malament... »

L'únic entrebanc que et pots trobar, és en l'àmbit oral, on et poden dir que no t'entenen, però en la part escrita, hi ha sistemes de traducció immediats.

Hi ha inèrcia, però també hi ha por, i no només per part dels clients, sinó dels propis advocats que moltes vegades recomanen que amb segons quin jutge, millor parlar en castellà...

Sí, això passa. A vegades són els propis advocats els que recomanen canviar de llengua.

Tots tenim clients a qui els resulta difícil fer els judicis en castellà, perquè tenen com a primera llengua el català i no estan avesats a tenir fluïdesa en castellà. Però el cert és que amb la legislació vigent, no hi ha cap problema.

De fet, si hi hagués una resolució motivada per una qüestió d'ús d'una llengua, seria delicte. Però és cert que encara existeix por a usar el català, una por que moltes vegades és el propi advocat el que introdueix.

Es fa pedagogia entre els advocats i també entre els jutges?

Sí, nosaltres la feim. També a l'Escola Judicial s'explica als jutges que hi ha una realitat de diversitat lingüística i està recollit a les normes. Hi ha una inèrcia absurda i és que als passadissos parles en català i al judici parles en castellà, com si fos l'anglès per als controladors aeris.

Hi ha altres àmbits on l'ús del català està proscrit, com pot ser davant els cossos i forces de seguretat de l'Estat...

Efectivament, el marc legal presenta mancances, però català i castellà són oficials i per tant, ningú pot ser discriminat pel fet de triar usar una llengua oficial. Hi ha alguns episodis anecdòtics que fan mal. Però cal aconseguir que ningú se senti discriminat. A vegades es parla d'imposició, jo no vull imposar res, vull que sigui tan normal exercir en català com ho és exercir en castellà. Un advocat que vulgui fer els tràmits en castellà, no trobarà cap problema per fer-ho. Un que ho vulgui fer en castlà sí que en trobarà i pensarà allò de «si no m'entén, malament em podrà jutjar».

Què n'opinau de la imputació d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per posar les urnes el 9N?

Lògicament és una opinió a títol estrictament personal, ja que dins la Junta del Col·legi hi ha moltes opinions diferents. En l'àmbit estrictament jurídic, em sembla clar que no existeixen els delictes que se'ls imputa.

Al cap i a la fi del que parlam és de que uns polítics han cercat un sistema de consultar la ciutadania sobre qüestions que l'afecten. A Madrid, al principi deien que era una costellada, però quan varen veure que, tot i les dificultats, votaven més de dos milions de persones, varen voler intervenir. Voler judicalitzar la política és equivocat. El 9N va ser un procés participatiu transversal i no hauria d'haver arribat mai a la judicatura.

I de la concentració de suport a Mas, què en pensau?

Jo hi hagués anat si hagués pogut. No per pressionar, com s'ha dit, sinó per acompanyar i mostrar afecte a una persona que té un problema i ha d'anar a declarar.