Fa un mes el vicepresident del Govern, Antoni Gómez, afirmava al Parlament, a pregunta del diputat de MÉS Nel Martí, que «tècnicament no es poden utilitzar els múltiplexs dels consells insulars». Ara, en resposta escrita, el Govern ho «estudia», però quan falta menys d’una setmana perquè es faci efectiva la nova reordenació amb el dividend digital no garanteix la continuïtat de 3/24 i Súper 3/C33. A l'inrevés, confirma que es deixaran de veure a les Illes Balears.
La reordenació de l’espai radioelèctric significarà la utilització del canal 65 per als serveis de telefonia mòbil de 4a generació i, per decisió del Govern espanyol, l’eliminació d’un dels dos múltiplex autonòmics. Concretament, desapareixerà l’ubicat al canal 65, que actualment ocupen IB3, IB3 HD i Canal 4.
Per aquest motiu, el Govern i IB3 ja han començat a fer passes perquè la televisió pública es pugui continuar veient, però al canal 26, per on actualment emeten els tres canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Han retirat d’aquest múltiplex un dels tres canals de la CCMA (el 3/24) i l’han passat al múltiplex del canal 65, que el 31 de març desapareixerà.
Al final, si el Govern Bauzá no canvia de plans, a partir de l'1 d’abril, a les Balears s'hauran perdut dos canals en català dels que fins ara veiem.
El diputat de MÉS Nel Martí proposa que s’utilitzin els múltiplexs insulars per mantenir, i fins i tot augmentar, l’arribada de canals en llengua catalana a través de la TDT.
En aquest sentit, es proposa usar els canals de què disposen els consells insulars per emetre-hi IB3 i IB3 HD i complir amb el marc legal que indica que la televisió autonòmica ha de realitzar desconnexions per a cadascuna de les illes i oferir-hi una intervenció significativa als consells insulars.
D’altra banda, el múltiplex autonòmic podria donar cabuda a TV3Cat, 3/24 i C33/Súper3 i fins i tot a Esport 3, amb garanties de qualitat.
El Govern deixa les Balears sense el 3/24 i el Súper 3/C33
El Govern de Bauzá, quan falta més poc d’una setmana per a l’adaptació al nou dividend digital, no garanteix la continuïtat de 3/24 i Súper 3/C33.
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981
"Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda
"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):
"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”
Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació."
(Guillem d’Efak, 1980)