Qüestió de mèrits

La inauguració ahir de Can Prunera és una notícia magnífica. Aquest centre de cultura (n'hi ha que li diuen museu, però probablement la denominació més exacta sigui la de centre de cultura o centre modernista) és un luxe per a Sóller, i per a Mallorca, perquè congria elements de gran interès. En primer lloc, i pel que fa a les polítiques culturals, és una gran fita que una iniciativa en gran part privada hagi posat en marxa un equipament cultural d'aquesta importància. A la vegada, cal destacar que es recupera un casal i un patrimoni moble i immoble, es posa en valor una època -el modernisme- d'esplendor per a Sóller i per a molts altres indrets, es museïtza un espai i s'hi aporten obres d'art de gran valor -Picasso, Miró, Kiefer, Giacometti, Tolouse Lautrec, Rusiñol, Cezanne, etc. Can Prunera serà, en conseqüència, un punt de visita obligada a Mallorca, però també serà un dels equipaments més destacats.

Val a dir que, si iniciatives com aquesta funcionen, és gràcies a la fundació Tren de l'Art i a Pere Serra. Sembla, amb perdó, que Pere Serra és un masoquista indolent. Gràcies a ell es va posar en marxa el museu Es Baluard, iniciativa que li ha costat més penes que glòries i més disgusts que alegries, però que quedarà per sempre a Mallorca i que, a més, ja és -fins i tot per a aquells que tant l'han criticat- un motiu d'orgull davant els que ens visiten. Ara, enlloc d'estar fart de les crítiques, d'abandonar el mecenatge i d'enviar a porgar fum tothom, Pere Serra encara s'ha embolicat en el trull de Can Prunera. És costum que, a Mallorca, no s'agraeixi res a ningú en vida, que no es reconeguin els mèrits de l'altre, però valdria la pena que algú valoràs que, si tots els nostres empresaris -encara més potents que Pere Serra- haguessin posat en marxa iniciatives cíviques, culturals i/o empresarials semblants a les que ell ha impulsat, les coses ens anirien molt millor.

N'hi ha d'altres que ja són doctors honoris causa per la nostra universitat i no han fet la meitat de mèrits!
El que de veres no fa cap mèrit per continuar al RCD Mallorca és Gregorio Manzano. O Manzano vol que el treguin defora o no entenc què vol aconseguir d'aquest torcebraç amb la propietat actual. Fa dos dies que va arribar Martí Asensio i Manzano ja li ha eclipsat dues rodes de premsa amb les seves declaracions a deshora. A més, públicament ha afirmat que, "a l'equip, li falten moltes coses". És probable que Manzano tengui més raó que un sant, però és més fals que un "duro sevillano". Al Mallorca, li falten moltes coses, efectivament. Entre elles, potser no tenim l'entrenador que ens mereixem. Tot utilitzant les paraules de Manzano, això és Mallorca i no podem aspirar a res més... A res més que a tenir-lo d'entrenador. Mira que és trist que aquest homenet s'hagi convertit en un especialista de la inoportunitat, el desencert, el menyspreu i la manca d'educació.

Diumenge comença la Lliga, però no crec que s'acabin els coverbos del míster. Temps al temps, però això només pot acabar bé si Manzano fa les maletes i se'n va d'aquesta terra tan plena d'elements que li fan nosa i no li agraden. Ell, ara, també fa nosa. I, sense abandonar l'esport, anam al Palma Arena. Ja fris de saber quan sortirà -entre tota la brutor que ja ha sortit- qui va col·locar el marcador, què va costar, amb quin reial membre està lligada la compra, si també va haver-hi sobrecost, quin procediment concursal -si és que n'hi va haver cap- es va seguir per adjudicar la seva compra, etc. Potser el contracte dels arquitectes és un despropòsit, potser pagar 1,3 milions per una lona que ara està abandonada és una vergonya, però potser el tema del marcador també dóna per investigar i escriure. Sortirà? S'hi accepten messions...