Més sobre l'himne de Casals i Auden

He de començar l’article amb un reconeixement: va ser Bartomeu Mestre qui, en aquestes mateixes planes, va recuperar i va posar en circulació el record d’aquest himne de Nacions Unides, encarregat oficialment i estrenat a Nova York, i oblidat després per motius que ens remeten a les misèries de la història. Em limitaré a un breu resum, per als lectors a qui fins ara els havia passat per alt aquesta història. L’any 1970, el birmà Sithu U Thant, aleshores secretari general de Nacions Unides, va voler que l’organització que dirigia tingués un himne oficial i va tenir el bon gest d’encarregar-ne la música al gran Pau Casals i la lletra al no menys gran W.H. Auden. Del primer, puc explicar poques coses que no sàpiga el lector que ha sentit un calfred quan escoltava un enregistrament del seu Cant dels ocells interpretat al violoncel.

Del poeta britànic, en citaré un aforisme en vers que és un meravellós exemple de saviesa literària expressada amb gràcia: "Benaurades les regles de la mètrica/ que anul·len les respostes automàtiques,/ ens forcen a pensar dues vegades/ i ens alliberen dels grillons del Jo". Un poeta immens, en definitiva, que va saber respondre al repte de sintetitzar poèticament l’esperit de la Carta de les Nacions Unides: a la seva lletra, la possibilitat de la concòrdia entre les nacions pren la forma de l’harmonia del cant coral. Reprenent el fil: l’himne de Casals i Auden va ser estrenat el 1971, va ser admirat i va caure, després, en l’oblit. Ara mateix, Nacions Unides el considera "un himne", sense cap reconeixement d’oficialitat. Bartomeu Mestre fa referència a les raons que poden explicar aquest silenci: ni Casals ni Auden eren, per motius diferents, personatges còmodes per a l’Espanya de Franco i per al Regne Unit.

Podem mirar de reparar aquesta injustícia històrica? Esperonats pel coneixement de la història, n’hi ha alguns que s’hi han posat. O, si se’m permet, ens hi hem posat. Des del Bloc per Mallorca hem promogut una proposició no de llei que ha acabat amb un pronunciament unànime, per part del Parlament de les Illes Balears, a favor de la recuperació de l’oficialitat de l’himne. Hem duit, també, la qüestió a les Corts espanyoles: el senador Pere Sampol ja ha formulat una pregunta per escrit al govern espanyol (que ha contestat amb quatre vaguetats molt poc comprometedores) i fa comptes formular-ne una d’oral. Procurarem, també, que la qüestió pugui ser tractada en altres parlaments. Hi ha, també, un interessant grup del facebook ("Recuperem l’himne de l’ONU de Pau Casals i W.H. Auden") que compta, a dia d’avui, amb prop de quatre-cents adherits.

No és un assumpte directament lligat als interessos més peremptoris de la ciutadania, ni és una d’aquelles qüestions en què la humanitat es juga el seu futur, però és una causa justa. Un músic del país i un gran poeta varen posar la seva excel·lència artística al servei de les relacions de pau entre els països: val la pena que ens esforcem a recuperar el seu esforç.