Llibertat lingüística

Estic molt content de la reacció de la societat davant les amenaces de José Ramón Bauzá. El mateix dia que el dirigent del Partit Popular anunciava la seva intenció de derogar la Llei de normalització lingüística, els mitjans de comunicació ja anaven plens de declaracions de rebuig de persones d'índole molt diversa. Des dels previsibles Obra Cultural Balear i STEI fins a una bona catefa de batles del mateix PP. La indignació ha estat tan grossa que el mateix Bauzá s'ha vist obligat a rectificar. És ver que la rectificació no ha estat completa i ha dit que allò que voldria derogar és el Decret de mínims, però cal donar l'enhorabona a la nostra aparentment adormida societat per haver estat capaç de defensar-se d'una agressió com aquesta amb tanta contundència.
L'endemà, José Ramón ja feia més fluix i intentava dissimular les seves intencions sota el paraigua de l'enaltiment de la llibertat. Tanmateix, no som beneits i sabem distingir la vertadera llibertat d'allò que s'ha vengut a anomenar llibertat asimètrica. Tots hem de ser lliures, però uns més que els altres. Vaja, com la famosa igualtat de Rebel·lió a la granja, de Georges Orwell, allà on tothom era igual, però n'hi havia alguns de més iguals que els altres.
Si hem de ser lliures, ho hem de ser tots i en cadascun dels àmbits. I no només en un. Jo vull ser lliure per poder llegir els prospectes dels medicaments en la meva llengua. M'ho garantirà José Ramón Bauzà? Vull ser lliure per poder dirigir-me en malloquí a qui sigui i allà on sigui sense perill que em denunciïn o em duguin al quarter? M'ho garantirà Bauzà? Vull ser lliure per poder veure totes les pel·lícules en català. Promulgarà, en José Ramón, una llei com la catalana del cinema per permetre'm l'exercici d'aquest dret? Vull ser lliure per poder triar ser atès en la meva llengua a la Sanitat. M'ho assegura en Bauzà? Vull ser lliure per llegir les etiquetes de tots els productes que compri en català. Ho farà possible el president del PP? En definitiva, vull llibertat per poder viure únicament i exclusiva en la meva llengua i que tothom que ho vulgui ho pugui fer. Em promet, en Bauzà, que si guanya les eleccions això serà així?
Idò no, ell només defensa la llibertat lingüística a l'ensenyament. En tots aquests altres camps que he anomenat, el seu partit, i ell mateix, estan en contra de la llibertat lingüística. S'han oposat que el personal sanitari tengui els coneixements suficients per poder-me atendre en la meva llengua, han votat en contra de la Llei catalana del cinema, no han volgut mai legislar sobre la llengua a l'etiquetatge, mantenen l'ús obligatori i previlegiat del castellà en més de cinc-centes lleis, ordres i normatives, no piulen quan qualcú és vexat per haver parlat en català...
La seva llibertat lingüística va totalment en contra dels mallorquins. No fa cap passa ni una per permetre'ns el seu exercici allà on la nostra llengua és minoritària i només se li ocorre reivindicar-la en l'únic camp en el qual la nostra llengua es troba en una bona situació. I això invalida totalment el seu discurs.
A més a més, cal entendre que l'ensenyament és l'únic lloc on no hi pot haver llibertat lingüística, de la mateixa manera que no hi pot haver llibertat per triar si han d'aprendre matemàtiques o no o si han d'estudiar ciències naturals o val més aprendre a fer ganxet. Precisament per poder garantir la llibertat dels futurs ciutadans, cal oferir-los tots els coneixements que calguin. I això no ho decidiex cap pare, sinó tota la societat en el seu conjunt. Només la cultura ens farà lliures, deia Emili Darder. Cal que els alumnes aprenguin el català, i moltes altres coses, i així en esser grans tendran l'oportunitat de triar usar-lo, si volen. Si els impedim que l'aprenguin, mai no el podran triar. I tos els estudis demostren que, perquè els infants aprenguin el català, no basta que sigui una assignatura més: cal que sigui la llengua vehicular de tot el procés d'aprenentatge. I això no impedeix de cap de les maneres l'aprenentatge del castellà. El predomini social de l'espanyol és tan gros que només amb el predomini del català en l'àmbit educatiu és possible anivellar els coneixements de tots dos idiomes. I això ho sap, o ho tocaria saber, José Ramón Bauzà.
És clar que el tema de la llengua és un tema sentimental. Per voler bé a la llengua l'has d'estimar, te l'has de sentir teva, i aquest no sembla ser el cas de José Ramón.