Les primeres dosis sempre són gratuïtes

Tot i que l'escena es remunta als temps de la meva preadolescència, la record com si s'hagués estat avui mateix: en Tomeu, un dels meus coetanis, estava jugant amb una màquina de pin-ball, les màquines del milió, habituals en aquella època, no tant avui en dia. El premi a l'habilitat mostrada pel jugador consistia en partides de franc, si arribava a aconseguir una certa puntuació. Aleshores cada partida venia acostar un duro. En acabar una de les partides, en Tomeu em mira i exclama: "Estic cabal: hi he posat dos duros i he aconseguit dues partides gratis." Vull suposar que me'n record tan bé per l'impacte que em va produir aquella manera de comptar, perquè òbviament de cabals, res de res, els dos duros que en Tomeu hi havia posat mai no tornaren.

Em deman avui si els (ir)responsables ministerials del conveni que acaben de signar el govern espanyol i Microsoft per a impulsar -diuen- l'anomenada Escuela 2.0, no hauran fet els mateixos raonaments comptables que va fer en Tomeu amb les seves partides de pin-ball. I no es tracta d'una pregunta gens retòrica, el fet és que una de les conseqüències més importants d'aquest conveni és que cada llicència de windows pels ordinadors escolars costarà només vuit euros l'any, la qual cosa significa un 90 per cent de descompte sobre el preu de mercat.

I què són vuit euros a l'any per ordinador (és a dir, per alumne)? Doncs més de tres milions d'euros anuals per Microsoft a canvi de res, o més ben dit, a canvi de formar -i fermar- tots els escolars en la utilització del seu programari. Tres milions que podrien anar a parar a fins més importants, especialment si hom té en compta que fent servir programari lliure aquests tres milions es convertirien en zero euros. Per afegitó, el conveni també inclou la formació dels mestres, òbviament en les eines de Microsoft i no en les eines digitals, com seria desitjable.

Tot plegat ajuda a entendre el comentari -certament càustic- que, segons el diari Público, va fer Richard Stallman a la notícia dels vuit euros: "Les primeres dosis sempre són gratuïtes", perquè al cap i a la fi, es tracta d'un magnífic negoci per a Microsoft, ja que el conveni justament apalanca tots els escolars en l'ús del seu programari, el qual ja no podran pagar a vuit euros per any el dia que deixin l'escola, sinó que hauran de pagar el preu de mercat.

És per això que els seus directius estan d'enhorabona, en tant que a la resta de la ciutadania, començant pels escolars, només ens queda lamentar-nos de l'estultícia, de la ignorància, de la negligència i de la manca de sensibilitat del govern espanyol, que ha posat el futur de les competències digitals dels escolars de l'estat en mans i a remolc dels interessos d'una multinacional.

És clar que hom pot argumentar que és molt fàcil criticar actuacions com aquesta i que l'obligació dels governants és aprofitar totes aquelles oportunitats de millora que pugui haver-hi. Però és encara més clar que l'obligació dels governs també és assegurar els drets de la ciutadania i cal preguntar-se si, amb la seva política i aquest conveni, està garantit que cap nin no serà discriminat pel fet de no emprar windows en el seu ordinador escolar. Aquesta és una de les clàusules essencials per garantir la sempre difícil neutralitat -o interoperabilitat- de les eines tecnològiques, cosa que les de Microsoft, per raons òbvies, no respecten.

En definitiva i per altra banda, ben igual que la llengua és l'instrument ideològic més potent que tenim els humans, en tant que a més de servir-nos per posar noms a les coses, també determina quines coses n'han de tenir de nom, les eines -digitals o no- emprades en la formació tenen també una important component ideològica.

I no és el mateix fer servir un programari fet, pensat i desenvolupat com a negoci i que limita aquelles coses que poden fer els escolars -la creativitat entre elles- o un programari pensat i creat a partir del treball col·laboratiu de moltes persones d'arreu del món amb l'objectiu que cadascú pugui controlar el seu ordinador, només per esmentar un dels aspectes més significatius del biaix ideològic d'aquestes eines. Per això cal ser molt insistent en les garanties de neutralitat i, també per això mateix, són tan difícils d'implementar aquestes garanties. Ho sé per experiència pròpia i propera.