La Seu plena d'ous

Ja podem estar contents, som la comunitat que ha experimentat un augment percentual de la població més alt de tot l’Estat. Lectura positiva: una societat dinàmica i amb bones perspectives, estimula el creixement demogràfic. Hi ha lectures no tan encoratjadores entorn d’aquest creixement: no formam una comunitat financerament preparada per donar uns serveis bàsics de bona qualitat a tota la població; creixen els problemes per fer de la llengua pròpia l’eina d’integració de tota la societat —a l’empara de les noves realitats demogràfiques, acaparen poder real els partidaris d’arraconar el català en les modalitats i diluir-lo després en el folklore.

Però allò que servidor consider veritablement greu és que, en les grans qüestions del país, les coses passen sense que els nostres governs hi tenguin una intervenció decisiva. D’una banda, aquesta és una servitud del sistema democràtic: els grans problemes requereixen solucions a llarg termini, i les primeres mesures sempre seran impopulars: els problemes energètics, mediambientals, de transformació dels models econòmics —el turístic, en el nostre cas—, etc. I el problema demogràfic, la mare de tots els problemes, sobretot en un territori limitat en extensió i extorsionat mediambientalment fins al paroxisme.

Parlar de sostre poblacional pot ser impopular, perquè hi ha una part de la població que pot sentir-se amenaçada en els seus drets i en les perspectives de futur. En les circumstàncies actuals, seria fàcil associar demagògicament el tema a actituds xenòfobes i racistes. En qualsevol cas, la qüestió demogràfica s’ha de plantejar amb seriositat i amb urgència. Si no s’hi intervé, augmentaran els conflictes, s’arruïnarà la qualitat de vida (?) i el territori no ho podrà resistir: hauríem de parlar d’unes altres illes, d’una altra forma de civilització, molt més vulnerables que les actuals, amb més tensions, amb un grau cada dia més alt de dependència de l’exterior.

Tenen els nostres governants alguna idea sobre la manera en què s’ha de desenvolupar la demografia de la comunitat, o, al contrari, esperen d’asseguts que una realitat incontrolable els obligui a jugar a la defensiva? Se’ls veu amb el cap a una altra banda, com si només ells tenguessin idea clara dels problemes reals del país i aquest coneixement ens fos escatimat als contribuents, per incapacitat manifesta de comprendre’ls. Respectem aquesta seva superioritat, proporcionalment més gran com més alta és la jerarquia: qui sap si un dia, sense haver-ho sospitat abans, se’ns anunciarà que ja tenim la Seu plena d’ous, que deu ser l’objectiu d’algun governant que no ha entès que és en sentit figurat, que volíem omplir d’ous la Seu de Mallorca. D’ous de gallina, per cert.