“La meva feina dóna sentit a moltes vides”

Va venir al món a Madrid, un dia de molta neu, fa trenta-vuit anys; el mateix 1971 en què naixia Greenpeace i que Franco designava Juan Carlos com a successor. Els seus pares eren comunistes, així que sempre anà a un col.legi públic, però el padrí patern fou tinent-coronell del franquisme, ferit el 1936 durant l'assedi republicà a l'Alcázar de Toledo. I era ell en persona qui alliberava el pare d'Ana Rosa quan encara era estudiant i el detenien els grisos. Això sí, esperava uns dies per a que el jove escalivàs, però mai no hi va haver manera. N'Ana Rosa arribà a Mallorca quan tenia dos anys perquè el seu progenitor havia de dirigir-hi un hotel, mentre que la mare treballaria de mestressa d'escola a Sa Pobla. De tot d'una s'instal·laren a Santa Maria del Camí i ella encara recorda caixes de cartró amb banderetes del partit comunista amagades davall del seu llit, reunions clandestines, les cançons de Paco Ibáñez, Llac i Serrat com a música de fons de les seves existències i el fluxe i refluxe d'obres de León Felipe o Celaya als prestatges; tot allò conformava un ambient especial que la fèia sentir-se diferent dels seus amics, els quals, a més a més, no tenien un germà amb sordera profunda, com ella. Precisament aquesta circunstància li va suposar conèixer també la llengua de signes com una parla materna més i la induí a professionalitzar-s'hi, així que actualment tradueix actes institucionals i és una de les sacerdotesses que vetlen per la dignitat lingüística dels que no hi senten.

Què implica el lloc on naixem.

Una referència més, una anècdota. És molt més important el lloc on ens feim, on creixem.

En quines parets mestres es fonamentà l'educació que rebé dels seus pares?

Principis morals, bàsics, no massa elaborats. No creure mai que ets l'ou del picnic; sempre hi ha algú millor que tu, però has d'estar tranquila, perquè tu sempre seràs alhora millor que algú... I, a més a més, tot plegat, són quatre dies.

Allò que més li agrada de la seva professió.

La meva feina dóna sentit a moltes vides, perquè ets un enllaç entre dues cultures que, d'una altra manera, seria difícil que s'entenessin.

Traduir actes polítics és agradable o més bé vomitiu?

Jo he après a gaudir-ne! Però "n'he hagut" d'aprendre.

Però què pensa quan se n'adona que transmet les mentides, demagògies barates, les excusses de mal pagador d'alguns polítics?

Em fa molta vergonya. Si els ciutadans coneguessin les entreteles dels nostres governants, si vessin la buidor de vertadera intencionalitat d'allò que surt per la televisió, probablement assaltarien, prendrien possessió de les institucions.

La llengua de signes és tan expressiva com el llenguatge sonor?

És tant natural com la llengua oral. I és absolutament congruent amb la resta de llengües conegudes, ja que no hi ha sol·lució de continuitat entre allò que és lingüístic i allò que és extra-lingüístic, amb la qual cosa evita les continuades parafrasis del llenguatge oral.

Es pot comparar amb alguna altra?

És una llengua flexiva, amb un riquíssim sistema de clasificadors, com el japonès; té més referències de tercera persona que les de les llengües romàniques. És una llengua que marca el temps i l'aspecte de forma lèxica, i no flexiva, com el xinès, per exemple.

És bo enamorar-se cada dia o, precisament, s'ha d'evitar?

No es pot fer ni una cosa ni l'altra. Aquesta pregunta té trampa. L'amor ara vé, suara va... Torna a venir, s'en torna anar... Però l'important és que vengui moltes vegades.

Per a una dona, la maternitat és una assignatura obligatòria o només un mèrit?

No, no és una assignatura obligatòria. N'Alejandra, la meva filla, és adoptada, així que la meva maternitat es deu a una situació molt concreta que em va fer entendre que no hi havia una altra manera de fer les coses. M'havia de convertir en mare.

I l'instint maternal?

Jo no en tenc en absolut. Perquè ma mare em va inculcar que l'interessant a la vida és estudiar, viatjar, fer moltes coses, tot allò que ella no havia pogut fer. Jo vaig ser mare perquè no hi havia més remei però, al mateix temps, reconec que és la millor decisió que he près en la meva vida. La maternitat et fa millor persona.

S'ha d'educar bé uns fills que tanmateix viuran immersos a un món caracteritzat per una mala educació global?

Jo crec que les males maneres sempre hi han estat, al món, a pesar que una bona educació sempre és un passaport.

La seva filla, als nou anys, viu baix d'un protectorat catòlic heredat?

No, la meva nina no està batiada, ni ha combregat. A més a més, ara estam en plena crisi perquè el seu entorn viu a l'inrevés, està immers dins d'aquesta història catòlica imposada. I, a ella, costa de fer-li veure que, en aquest sentit, té una llibertat que els altres no tenen.

Però la criatura està assebentada de l'organigrama de sants, santes, oracions, miracles?

L'altre dia havia d'aprendre el "credo" per determinada circunstància i veig que va comprendre una mica la situació, perquè al seu treball hi afegí "gràcies per no voler que aprengui coses que mai no em serviran per res en aquesta vida".

Als viatges només tastam plaers internacionals o també pensaments útils?

M'impressionà molt Tinduf, la gent saharaui refugiada. Mai no havia vist directament l'abandonament de tot un poble, el silenci de tota una comunitat internacional. Ells s'han organitzat en coses bàssiques, o sigui, que així mateix poden tirar endavant; però no vaig poder deixar de pensar en com deu estar, de malament, el tercer món, on no tenen ni això.

Amb quin personatge de la història li agradaria prendre un vermutet?

Amb Maria la Jueva, una dona alquimista al segle III!

Digui'm un personatge històric totalment prescindible.

És molt tòpic, però s'ha de dir: Hitler.

Per definir els mallorquins s'han de utilitzar més crítiques que lloances, o és a l'inrevés?

Per definir els mallorquins s'ha de ser mallorquina.

És de llàgrima fàcil o la processó va per dedins?

No, plor moltíssim. Però alerta. Els ploradors semblam blans però, en els moments crus, jo crec que donam més la talla.

La darrera vegada que ha amollat l'aixeta?

Quan es va declarar la llengua de signes com a oficial, perquè així es reconeixien tota una sèrie de drets de les persones. Allò em va fer plorar molt. Va ser alliberador.