Filosofia per als dies feiners

No tothom sap baixar amb decòrum un parell d’escalons per mirar de donar-se a entendre millor als ignorants, que som la immensa majoria dels humans. Assolir la major senzillesa en l’expressió sense amputar el missatge només pot ser obra dels mestres veritables, i això ho podem veure en tots els terrenys. Un exemple molt a l’abast de la gent de la meva quinta, i fins i tot d’alguns no tan vells, el trobam en l’evolució de Leonard Cohen en la seva faceta de cantant. Crec que, de totes les cançons de joventut, n’ha fet versions de maduresa, i és admirable com, amb el temps, ha guanyat en profunditat, en capacitat de transmissió de les seves paraules, de les seves imatges, en capacitat d’emocionar-nos, reduint a la major senzillesa els recursos vocals.

Ara sembla que només diu les paraules, però hi ha tanta musicalitat implícita, aquestes paraules arrosseguen tanta música, que no li són menester les demostracions de força que, de jove, l’ajudaren a expressar-se. En el camp de la ciència, tot i que els avenços de la recerca exploren uns territoris que, als ignorants, ens resulten ignots, també adesiara apareix algú, algun científic protegit per l’àngel de la paraula, que sap transmetre’ns l’essencial d’una o altra línia d’investigació. Aquest do serà cada dia més valorat, perquè creix de manera fulminant la distància entre la nostra cultura científica i la frontera dels sabers.

Però segurament també es podria cultivar, aquest do serà imprescindible si es vol conscienciar la societat perquè valori el treball científic i el situï en un lloc destacat de les seves preocupacions i exigències: no d’altra manera s’aconseguiria que els governs siguin sensibles a les demandes de majors recursos per part de la comunitat científica. Hi ha un altre territori on servidor aprecii la capacitat de fer-se entendre per a tothom, i és el camp del pensament. La filosofia aplicada a la quotidianitat de les persones és com una especialitat enfront de la qual hem de ser curosament cautelosos, perquè, per fer-se entendre, no tots els pensadors recorren el trajecte adequat: sovint es deixen alguns paners amb fruits sucosos, sovint no saben fer l’esforç d’extreure l’essencial de les coses per fer-hi llum sense estalviar-nos el coneixement de la seva complexitat.

Per això, quan apareix un llibre d’un filòsof que ens diu que tot és pensable, i ens mena pels paratges dels nostres dies feiners per ensenyar-nos-hi com el pensament filosòfic desentela percepcions confuses o descobreix un nou batec de les coses, servidor crec que estam davant d’un llibre de servei públic, que tenim el deure de referenciar. És el cas, ara mateix, del llibre Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana, de Tobies Grimaltos, professor de filosofia de la Universitat de València, que exemplifica totes les virtuts que servidor he mirat d’esbossar sobre aquesta qüestió. El llibre s’ha editat amb un segell d’altíssima fiabilitat, PUV (Publicacions de la Universitat de València), que ha esdevengut un instrument necessari de la nostra cultura. El lector farà molt bé consultant-ne el catàleg, i sigui quina sia la gamma dels seus interessos intel·lectuals, servidor em permet fer-li observar l’interès real de la col·lecció Breviaris.