En Balutxo

«He sido de izquierdas y es muy probable que siga siéndolo». Us atreviríeu a ser tan tan sincerament ambigus? Sobretot si l'oració ve seguida d'una adversativa d'aquesta contundència: «pero hace ya algún tiempo que no ejerzo». Arribats a aquest punt, convé aclarir que no parlarem del Pacte de Progrés, sinó de persones. D'altres, de la mateixa generació que l'autor de la frase, com Fabià Estapé —heu vist mai tant de cofoisme davant unes memòries de tots colors?— s'hi esforcen per ser-ho, ambigus. De manera educada, els qualificarem de complexos. Carlos Barral es referí així a l'economista dels Planes de Desarrollo: «Fabián Estapé es un perro de todas las razas». La caracterització agradà al caracteritzat. Es vana d'haver contestat: «Li vaig explicar (a Barral), un dia que en vaig tenir ocasió, que justament els gossos de raça són els que acaben a sota de les rodes dels vehicles i que, en canvi, els milraces sempre se'n surten». Un abisme separa el to de les confessions de l'oncle d'Esperanza Aguirre de la del pare d'una amiga de tants ministres del PP. Un i l'altre —qui no ho ha fet en alguna ocasió?— s'han vist obligats a respondre a la qüestió de què fa un al·lot com tu en un lloc com aquest. I, per ventura, és el que aquests dies succeeix a en Balutxo. Sembla que ha sorprès el fet que Bartomeu Mestre, la rotunditat contra vent i marea feta carn, hagi ingressat en el regne dels que viuen entre signes d'interrogació. Ha passat de dirigent sindical a cap de Recursos Humans de Sa Nostra. Els seus enemics han aprofitat aquesta intel·ligent decisió de Miquel Capellà per intentar desprestigiar en Balutxo. Coneixent-lo, seria ofendre'l sortir en defensa seva com si es tractàs d'una indefensa damisel·la davant les feres a l'espera que Tarzan arribi per salvar-la. Ha demostrat que se'n desfà prou bé de paraula, d'obra i de pensament. Viurà en la novetat d'estar sotmès a una doble coherència, una brega a l'alçada del personatge. Clar que podem desitjar-li sort: que no tingui necessitat ni d'enganar-se ni d'enganar. Només el temps i els seus companys de sindicat podran dir si se n'ha sortit. Barral i Jaime Gil eren experts en moralitats. José Agustín Goytisolo, de qui Mestre és un bon lector, també. Com que avui anam passats de cursileria (una enhorabona —i això ho és—, no admet tants de circumloquis) en recordarem aquell poema que parla del «canto rodado».