Opinió | Antoni Marimon

El Círculo contra el català

Antoni Marimon | 08/02/2012 | Vistes: 712 vegades

Un dels grans problemes de les Illes Balears és la interiorització de la ideologia nacionalista castellanoespanyola per part de les oligarquies dirigents, en especial a les capitals. Evidentment, aquest comportament, amarat d'autoodi, té la seva explicació en la freqüent intransigència de l'aparell estatal contra qualsevol llengua i cultura que no sigui la castellana, anomenada de forma maligna espanyola a partir sobretot del segle XIX.

L'antimallorquinisme sempre s'ha accentuat en aquelles conjuntures en les quals ha semblat viable un cert regionalisme o autonomisme. Aquesta era precisament la situació el gener del 1919, quan gràcies a la defensa del dret d'autodeterminació per part del president nord-americà W. Wilson i l'ofensiva catalana a favor de la seva autonomia, es multiplicaren els esforços a Mallorca a favor de la identitat pròpia. Aleshores, es va produir un interessant incident en el Círculo Mallorquín, que posà de relleu la intolerància dels sectors més radicalment espanyolistes. Aquesta elitista entitat, que aglutinava el bo i millor de Palma, havia sol·licitat al pintor Bartomeu Ferrà Juan una exposició dels seus paisatges. Aquest artista, de profundes conviccions regionalistes, va tenir la gosadia de redactar en mallorquí un cartell per anunciar l'exposició en el mateix Círculo.

No feia gaire havia posat un rètol semblant a la societat La Veda, també de Palma però no tan elitista, sense cap conseqüència. Però en el Círculo Mallorquín, un grup de paisans i de militars, ofesos en el seu ultraespanyolisme, exigiren la retirada d'aquelles lacòniques frases redactades en català per Bartomeu Ferrà. Ben aviat es va col·locar un text en castellà vora l'anunci original. Però no era suficient i la Junta Directiva, o algú amb autoritat, va llevar els dos rètols i els substituí per un avís de la Junta en el qual s'indicaven els dies que l'exposició romandria oberta al públic. Molt de soroll per quasi res, però molt il·lustratiu de les mentalitats de l'època.

No tothom hi estava d'acord, afortunadament. Des de les pàgines de Baleares, una "revista decenal ilustrada", un col·laborador que s'amagava sota un pseudònim, va criticar durament la Junta Directiva i assegurà que molts de socis de l'entitat estaven al seu costat. Indignat, considerà que el Círculo Mallorquín "desde hoy debe apellidarse castellano o español y no mallorquín". Vaja, ara em passa pel cap la idea d'un Govern de les Illes Orientals de Castella o de la Rhodèsia del Mediterrani, quines coses!

Notícies relacionades

L'opinió del lector

Advertiment

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Opinions

AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 2
Per 1972, fa dervers d'un any

Mmmmmmmmm, gràcies reis, això em posa..........

Valoració:-16menosmas
Per 1972, fa dervers d'un any

Aquesta genteta del "Círculo" no ens fa cap favor als illencs. Pancatalanisme, mai. Però així, no.

Valoració:-19menosmas
Per Xareca, fa dervers d'un any

A LLuis Gomez-Pujol: Te refereixes al Círculo Mallorquín, que tenia la seva seu ón ara és el Parlament?. Jo no crec que ningú confongui aquest club d´alta societat. amb es "xibiu" que han montat uns "polls forasters entrats en costura" , tot i per medrar amb els nostres imposts i expol.liar la nostra Llengua i Cultura. No crec que ningú ho hagi pensat a això.

Valoració:5menosmas
Per LLUIS GOMEZ-PUJOL, fa dervers d'un any

Un exemple ben il·lustratiu i certament vergonyós. Altrament de cara als comentaris que veig només apuntar que el "Círculo" històric és una entitat diferent al "Círculo Balear" i que no s'hauria de confondre. És més que propables que molts dels socis d'aquesta plataforma amb seu al carrer de Sant Miquel mai fossin acceptats a les sales de la costa de l'aigua.
Efectivament bona part dels socis del Círculo eren gent amb possibles i una instrucció ben allunyada de la mitjana de l'època. Ho dic pel que fa als coneixement d'idiomes i entre els que s'hi comptaven federalistes com el propi Antoni Villalonga (Escales) que en fou president, o confesos regionalistes-nacionalistes com els Serra de Gayeta. Més que res, ho dic perquè tant per un vent com un altre caldria més prudència i coneixement de causa. Els reduccionismes mai son bons.

Valoració:1menosmas
Per distinguido proletario, fa dervers d'un any

Do not visit Majorca, eres crack.

Qué digo un crack? Un CATACRACK!!

Valoració:-1menosmas
Per Do not visit Majorca, fa dervers d'un any

La distingida gent del Círcol Mallorquí hauria de sebre anglès o alemany.
An el segle XIX la majoria de la minoria distingida sabia francès
i abans sabia castellà.
Però actualment, aquesta minoria distingida ès ordinària parlant castellà
la llengua dels proletaris, lo que vol dir que aquest club ja no ès un
club.

Valoració:14menosmas
Per manel, fa dervers d'un any

No hem vist, ni conegut el que vertaderament està per venir...
Sort i molta paciència, ens caldrà.
Visca la llengua de ma mare.

Valoració:8menosmas
Per Xareca, fa dervers d'un any

La finalitat del cir culo Balear és arreplegar subvencións, no sabem per quina funció sociocultural. No val la pena parlar d´aquesta gentussa , que per no esser, la majoria no són ni balears, ni tan sols els agraden ses nostres Illes.

Valoració:15menosmas
Per 2000, fa dervers d'un any

Vaja, qui diria que ha passat tans anys, estem igual.

Valoració:8menosmas
Per Joan Miró Font, fa dervers d'un any

"Illes Orientals de Castella", Illes Orientals d'Al-Àndalus (així se'ls deia en època àrab), Catalunya Insular (així em digueren que ho trobaren escrit a sa seu de determinat partit), diverses maneres de definir es mateix lloc com a part d'un altre més gran i no com a país en ell mateix

Valoració:-2menosmas
AnteriorSiguiente
Pàgina 1 de 2
Portada
DB2dBa001.pdf