De jutjat de guàrdia

En el temps que haurà passat entre que un servidor escriu això i qualcú, com vostè mateix(a), tengui l’amabilitat de llegir-ho, haurà desaparegut una llengua. O sia, haurem perdut una manera de veure, de viure, d’explicar el Món.

Actualment es parlen al voltant de 6.500 llengües. La nostra, la llengua catalana, es troba entre les cent que compten amb més parlants. Convé recordar això per no perdre el cap davant els atacs que rep la nostra llengua dia si, dia també.

Si no fos perquè estam documentats i sabem que moltes de les coses que passen al món tenen a veure amb les llengües que s’hi parlen, pensaríem que ens ha tocat una llengua especialment conflictiva i de les més cascades del Planeta.

Quan no és cambrer maleducat que contravenint totes les normes del comerç i després d’atendre perfectament un jubilat que se li dirigia en alemany i una parella que parlava serbocroat et manifesta que no t’entén quan dius "cafèambllet" és un guàrdia civil que insulta qualcú per ser, a més a més de "mora", "catalanista".

Quan no és un directiu d’Air Berlin al qual han informat que la millor manera de treure pasta al Govern d’aquí és insultar la llengua catalana, és un batle mallorquí postís que s’apunta al tir a la llengua per intentar desviar l’atenció de la nefasta gestió que està duent a terme al seu municipi.

Els mallorquins i mallorquines duim 300 anys aguantant les galtades contra la nostra identitat de part d’uns invasors que no volen compartir la bellesa de la nostra terra amb nosaltres, sinó que ens volen fer desaparèixer. Ens volen exterminar. Ni més ni pus. Sincerament, no sé perquè els feim tanta nosa. Ni tampoc entenc com punyetes hem aguantat tant. Avui vos n’explicarem una altra, de galtada.

Actualment, els ciutadans de Mallorca tenim el dret, reconegut per llei d’adreçar-nos en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. Aquest dret també implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.

Fins aquí la teoria. A la pràctica, no se’ns permet exercir aquest dret, la qual cosa és gravíssima. Però si a més a més, el subjecte que no ens permet exercir el dret d’usar la nostra llengua és l’Administració de Justícia, llavonses la cosa és (permeteu-me l’acudit) de jutjat de guàrdia.

La normativa que regula els drets lingüístics és molt clara en aquest sentit: els ciutadans de les Illes Balears poden fer servir la llengua catalana, oralment o per escrit a tots els nivells de l’Administració Pública.

"Article 8 de la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears:

1. Els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’Administració pública, a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma.

2. Les còpies o certificacions expedides per les entitats públiques de la Comunitat Autònoma s’han d’expedir en català, llevat del cas que l’interessat o la persona o entitat que les requereixen sol·licitin la versió castellana.

3. A les Illes Balears les actuacions administratives són validesa i produeixen plens efectes qualsevol que sigui la llengua oficial emprada".

Tornem a la vida real: avui per avui, declarar en català suposa, en el millor dels casos, haver d’esperar hores un traductor (normalment especialitzat en una altra llengua però que sap català), a causa de la manca de competència lingüística. Encara que declaris oralment en català, la declaració escrita no és en català. Els documents que has d’emplenar a l’Administració de Justícia no són en català.

Avui, any 2008! A les Balears, fer tràmits davant l’administració de justícia en català és més difícil que fer-los en anglès, francès o alemany. No només això. Si intentes utilitzar amb normalitat la nostra llengua, et pots trobar amb gent amb tan poca vergonya que et contesten el que li varen contestar a la persona a la qual anava dirigida la carta [publicada a la contraportada de l'edició paper de dBalears].

Gent que es bota la llei a cara descoberta, ocupant un lloc oficial, que presumeixen de la seva manca de preparació i que traslladen el seu problema a altra gent. Un cas de jutjat de guàrdia.