Converses d’estiu a la Colònia

La Colònia de Sant Jordi no és Formentor, ni compta amb un passat associat a la l'alta cultura. Aquí hi domina una cultura de vacances, un ambient cosmopolita dominat per gent del país. A Cala Galiota, a la platja del Marquès o dels Estanys, o en el Carbó hom hi pot trobar personatges coneguts de la política, empresaris, professionals liberals, catedràtics de la Universitat, però sobretot hi domina una massa de gent de la comarca i de ciutat. Si hom hagués de definir aquest 2012 per les temàtiques dominants a les tertúlies i a les converses informals de platja, bar o supermercat, diríem que hi ha tres grans temes de conversa, i un quart d'excepció que confirma la regla primera.

La gent conversa sobretot de gastronomia, la majoria, segons una amiga nostra, parla d'allò que menja i menja pensant que aquesta necessitat també ha de ser objecte de tertúlia amb amics. Entre les dones de mitjana edat o a punt d'arribar-hi enguany hi ha un cert consens amb la lectura. Gairebé totes es refereixen a un mateix llibre que té la finalitat d'entretenir dones i que Susana Quadrado ha descrit, eufemísticament, com a porno per a mamàs.

Cuina i erotisme formen el marc principal d'aquest context crític que, en temps de vacances, sembla com un mal mal que ningú no vol citar pel seu nom. Només els majors, en les seves tertúlies, parlen en veu alta de corrupció política i dels principals casos judicials que ambienten la vida social illenca. Per afegitó, alguns dels personatges vinculats a aquests processos també transiten per aquests mateixos paranys. Alguna vesprada hem pogut saludar alguns advocats, mentre despatxaven amb els seus clients en alguna cafeteria del port de la Colònia. Tot el municipi de ses Salines és un territori insonoritzat, un indret preparat i amb experiència acumulada en tot allò que fa referència als silencis, complicitats i negocis.

La Colònia de Sant Jordi esdevé cada estiu la principal convocatòria de la conversa en veu baixa de la Mediterrània. Aquí ningú no s'amaga, però tampoc ningú no parla alt, perquè sap que transita per un territori tocat pels déus de l'antiguitat, pels déus de sempre, i per la cultura que ha dominat la Mediterrània, una cultura que continua deixant rastres invisibles o que no estan a la vista de tots.

En aquest escenari històricament convencional, ambientat amb sal mil·lenària, amb restes de la tradició aristocràtica del marquesat del Palmer, envoltat per la gran finca de sa Vall, hom no deixa de percebre que aquest és un dels escassos llocs del món que compaginen virginitat i prostitució, territoris virtuosos trepitjats per desitjos inconfessables.

Tot mentre a l'interior de moltes cases i en petit grup, no es deixa, cada dia, de repassar i analitzar críticament i radicalment cadascun dels grans enigmes que la nostra societat continua sense resoldre. Hi ha qui diu que José Ramón Bauzá no només s'ha dedicat a emmagatzemar alfals per a aquesta hivernada, sinó que se l'ha vist, per aquesta comarca, carregant sal i fent-se fotografies, però jo no ho he cregut.