Català i sanitat

S’han produït els darrers dies un grapat d’informacions i notícies al voltant de la llengua catalana i l’assistència sanitària a la nostra comunitat autònoma. La junta de govern de l’Acadèmia Mèdica Balear ha trobat convenient fer pública la seva opinió sobre la situació plantejada pel decret de la Conselleria de Salut de les Illes Balears que regula l’accés a la funció pública dels professionals sanitaris.

1. El decret és un desenvolupament a l’àmbit de la sanitat de la Llei de Normalització Lingüística aprovada pel Parlament de les Illes Baleares fa dues dècades.

2. La Conselleria de Salut, de manera extraordinàriament moderada, ha rebaixat els requisits existents per a la resta de funcionaris de la nostra comunitat autònoma. Els professionals sanitaris que no puguin acreditar els coneixements mínims de llengua catalana que s’exigeixen, després d’aprovar les oposicions disposaran de dos anys per a adquirir-los i, mitjançant una resolució, s’assegura que aquesta mesura es mantindrà durant un període de tres anys. El decret fixa altres exempcions i promou la realització de cursos de llengua catalana per a tot el personal dels serveis de salut.

3. La resposta d’algunes associacions sindicals, en forma de manifestacions i declaracions, han pogut donar a entendre a l’opinió pública que aquests requisits anaven en contra de la qualitat de la futura assistència sanitària o de la presència a l’Illa de professionals preparats.

4. L’Acadèmia Mèdica Balear, des de fa 40 anys, utilitzant el català com a llengua vehicular en la majoria de casos, organitza anualment prop d’un centenar d’activitats científiques de formació continuada, indispensable en la nostra feina. Els membres d’aquesta junta de govern, com recomanen els estatuts, no ocupen càrrecs als partits polítics ni als col·legis professionals. Les activitats de l’acadèmia han trobat un excel·lent ressò entre els professionals de la salut, de manera que avui són 900 els socis de l’acadèmia, associats tots de manera voluntària, la pràctica totalitat dels quals fan feina a la salut pública de les Illes. A més dels socis, un amplíssim nombre de professionals sanitaris, com a docents o com a alumnes, han passat o passaran per les activitats científiques de l’acadèmia. De cap de les maneres, no podem creure que aquest nombrós grup de professionals qualificats i responsables de l’assistència sanitària abandonin la sanitat pública de les Illes per uns mínims requisits de coneixement de la llengua catalana als professionals que en un futur s’incorporin a la funció pública de les Illes Balears.

5. Respectant una qüestió tan fonamental com és l’expressió lliure de posicionaments contraposats, la nostra institució dóna suport de manera clara a la feina de normalització i a totes les passes fetes endavant per dur-la a terme, també a l’àmbit de la sanitat pública. I, de manera especial, vol manifestar la seva petició de prudència per tal que determinats conflictes no es presentin a l’opinió pública de manera esbiaixada. El català, llengua oficial a les Illes, no representa ni representarà en un futur cap problema per a l’atenció de qualitat prestada als únics destinataris de la feina sanitària, els malalts; en aquest cas dels malalts que han nascut o han decidit viure a la nostra comunitat.