El PSIB titlla de ‘bomba urbanística’ el macropàrquing i, per PSM-IV, és ‘sobredimensionat’. Foto: Arxiu.

La Regidoria d'Urbanisme presentà ahir l'avanç del PERI del Jonquet; o sigui, el mapa urbanístic de com quedarà el barri després de les múltiples obres que s'hi preveuen. L'esperat PERI arriba amb sorpreses al solar del Mar i Terra, propietat d'Acciona. No debades, Urbanisme hi suprimeix el projecte de gran centre comercial, que hauria de tenir entrada des del passeig Marítim. A canvi, s'hi permet un supermercat soterrat de dues plantes (de 700 metres quadrats cadascuna), que no tindrà rètols ni elements visibles des del Marítim. Ara bé, Urbanisme hi conserva el projecte de macroaparcament, que, segons el regidor Jesús Valls, pot arribar a tenir entre 900 i 1.000 places de cotxe.

La Federació Balear de Futbol ha assolit un acord amb l'Ajuntament de Palma per adquirir els terrenys de Son Malferit per 750.000 euros i executar-hi una inversió de 4 milions d'euros provinents de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

El 2010 s'aconseguí aquesta partida per a rehabilitar el castell d'Alaró.

El Consell de Mallorca ha deixat perdre l’ajuda de 200.000 euros que el Govern de Madrid atorgà el 2010 per a la primera fase de rehabilitació del castell d’Alaró. L’actual departament de Cultura i Patrimoni ha iniciat l’expedient de reintregrament per tornar aquesta partida, que aconseguí fa dos anys el senador Pere Sampol arran d’una esmena als pressuposts estatals. Aquests doblers s’han de retornar perquè, en el seu moment, no es licitaren les obres de reforma.

Imatge virtual de l'anterior pla de rehabilitació de la Platja de Palma que ha patit successius entrebancs. Foto: T. Crespí.

El Grup Parlamentari Popular ha acusat a l'anterior govern de José Luis Rodríguez Zapatero de la falta de diners públics per al Projecte de Rehabilitació de la Platja de Palma (PRI) i ha confirmat que es durà a terme la redacció d'un nou PRI que, en el cas de no rebre finançament, serà emprès amb inversió privada. En aquest sentit, la diputada 'popular' Lourdes Bosch ha recordat el cas de Magaluf, on una important cadena hotelera mallorquina va anunciar una inversió milionària que "no només suposava la rehabilitació d'una zona fortament degradada, sinó també la creació d'ocupacions i la desestacionalització del turisme". D'altra banda, Bosch ha indicat que el dèficit de l'Estat és la causa per la qual l'actual Govern ha hagut de reduir la despesa.

González ha criticat la "paralització" de la reforma de la Platja de Palma. Foto: D. Amengual.

El PSOE critica que la Platja de Palma està "paralitzada" i insten al PP que recuperi la inversió estatal per poder arribar a un programa de mínims d'entre 50 i 100 milions d'euros que garanteixi la continuïtat de la rehabilitació de la zona ja que qüestionen "la credibilitat" del projecte sense que hi hagi inversió pública. El secretari general dels socialistes de Palma, Diego González, ha explicat en roda de premsa que "només amb inversió privada" no es cobriran aspectes com "el foment de l'ocupació". Així, ha destacat que amb "retalls i austeritat" no es pot ser competitiu. Per als socialistes, el programa de mínims ha d'incloure -referent a inversions- programes de foment de l'ocupació, ajuda les pimes, la millora de l'espai públic, entre d'altres.

El portaveu del grup municipal PSM-IV-ExM, Antoni Verger, sol·licitarà que el Govern central incorpori en els pressuposts generals de 2012 les partides necessàries per seguir amb la reconversió integral de la Platja de Palma.

El gerent del Consorci per a la Reforma de la Platja de Palma, Álvaro Gijón, ha donat per fet avui que el Govern central no aportarà fons per al projecte durant aquest any i ha subratllat que, de fet, la planificació ja s'havia fet considerant aquesta possibilitat.

La possessió de Raixa ha estat objecte d'una rehabilitació profunda. Foto: Grup Serra.

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha anunciat avui que al maig o al juny està previst que es reobri la finca pública de Raixa després de les obres de rehabilitació que s'han dut a terme en la mateixa, ha informat la institució en un comunicat. Salom ha visitat avui Raixa per conèixer l'estat de les obres del projecte museográfico i la restauració dels jardins i ha estat acompanyada pel conseller de Presidència, Jaume Juan, i la directora insular de Relacions Institucionals, Maribel Crespí. L'objectiu que s'ha marcat la institució insular és que Raixa sigui una visita indispensable per a tots aquells turistes que vénen a Mallorca, de manera especial, perquè coneguin una part important de la història de l'illa.

Delgado s'ha reunit amb el comerciants i els veïns de la Platja de Palma. Foto: T. Ayuga.

La Plataforma de Comerciants i Veïns de la Platja de Palma i Llucmajor i la Federació Palmesana d'Associacions i Entitats Ciutadanes (Fepae) han demanat al conseller de Turisme, Carlos Delgado, que s'estudiï la possibilitat d'aplicar rebaixes fiscals per als veïns o establiments que duguin a terme reformes amb diners privats com una forma d'incentivar les actuacions de rehabilitació. Aquesta és una de les demandes que ambdues entitats han traslladat a Delgado en una reunió que han mantingut en la Conselleria de Turisme a petició pròpia a fi de conèixer l'actitud del nou Govern entorn del projecte de reforma de la Platja de Palma.

La presidenta Maria Salom ha encapçalat la delegació del Consell que ha visitat l'antic monestir. Foto: A.B.

El Consell de Mallorca pretén rehabilitar aquesta legislatura el monestir de Bellpuig, a Artà, perquè sigui una peça neuràlgica de les rutes de turisme cultural amb la seva obertura al públic, segons informa la institució insular després d'una visita de la presidenta Maria Salom. Salom ha estat acompanyada del vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports, Joan Rotger, el secretari general tècnic d'aquest departament, Miquel Barceló, i tècnics i experts en patrimoni de la institució insular, informa el Consell en un comunicat. La nota indica que Bellpuig es va fundar en el segon quart del segle XIII i és un dels pocs monestirs premostratencs que va perdurar fins l'any 1.425 a Mallorca.

El Ministeri de Foment ha donat per conclosa la reforma de l'edifici Casal de Can Solivelles, a Artà, i ha fet lliurament de la mateixa a l'Ajuntament, després d'unes obres de rehabilitació de l'edifici que han suposat una inversió de 685.000 euros.

Àlvaro Gijón dirigeix el consorci per a la reforma d'aquesta zona turística.

Àlvaro Gijón, gerent del Consorci de la Platja de Palma, confirmà ahir que la reconversió global de la zona quedarà reduïda a un projecte d'impacte molt menor. El gerent explicà ahir les línies mestres del nou Pla de Reforma Integral, que no es presentarà abans de desembre de 2012. Gijón centrarà el PRI en la millora de la qualitat dels hotels. De fet, Gijón vol que només hi hagi hotels de 3, 4 i 5 estrelles a la zona. Actualment, el 5% dels hotels de la Platja de Palma només tenen una estrella, mentre que el 12% en tenen dues. Tots aquests centres hauran de renovar-se, idò, per pujar la categoria. Gijón assegurà ahir que " la Platja de Palma ha de ser una zona turística de qualitat".

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Jesús Valls, ha defensat avui que el consistori ajudarà els veïns del Camp Redó a salvaguardar els seus drets i buscar una solució perquè, jurídicament, el contracte que van firmar per a la rehabilitació del barri podria deixar-los al carrer.

El portaveu del Govern, Rafael Bosch, ha assegurat avui que el Govern no renunciarà" a una transformació tan important com la que suposa el pla de revalorització de la Platja de Palma, encara que ha admès que haurà de reprogramar-la per problemes econòmics. Preguntat a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, sobre si l'anterior Govern va desviar 10 milions d'euros de finançament del Govern central per al projecte de la Platja de Palma a despesa corrent, Bosch ha assenyalat que l'administració anterior va dur a terme aquest tipus de desviacions, però no s'ha referit concretament a aquest cas.

La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa de Palma ha qualificat de "temeritat" la intenció de l'Ajuntament de Palma de paralitzar el Pla de Rehabilitació Integral de Corea, que podria deixar al carrer a 19 famílies ara reallotjades en pisos municipals mentre es rehabiliten els seus habitatges.

Esquerra Unida ha advertit que la paralització de la reconstrucció dels habitatges del barri palmesà de Corea tindrà conseqüències nefastes per a les famílies que allà resideixen ja que "seran enviades al carrer" pel nou equip de govern municipal. Així ho han assegurat aquest dimarts en un comunicat, en el qual qüestiona la reforma de l'esmentat barri plantejada pel PP.

Les devuit famílies expropiades de l'edifici número XIII de Corea que s'hauria d'esbucar per fer-hi un aparcament poden reclamar indemnitzacions a Cort si el PP paralitza el projecte de reforma d'aquest nucli degradat. I és que el seu desallotjament estava vinculat al fet que s'executàs el projecte de rehabilitació.

La presó de Palma és com una "petita ciutat", en paraules d'un dels treballadors. Com a urbs, reuneix persones de tot tipus, procedència i condició que han de conviure de la millor manera possible. El camí per aconseguir-ho és l'activitat, la possibilitat de fer coses, de sentir-se útils i de recobrar de mica en mica l'autoestima, que en molts de casos ni tan sols s'ha perduda perquè no existia prèviament. Dins el ventall d'activitats que hi ha a l'abast dels interns, les de tipus cultural hi ocupen una parcel·la important, ja sigui com a possibilitat de cursar diferents estudis o com a cursos i tallers o tasques puntuals.

L'Ajuntament de Binissalem tornarà el pròxim dia 1 d'agost a l'antiga seu, l'edifici de can Bissó, després que ahir se'n signàs l'acte d'ocupació. Això permetrà usar l'immoble quatre mesos abans del que s'havia previst, gràcies a l'avançament de la finalització de les obres.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, ha explicat aquest dijous que ha decidit paralitzar els ajuts per comprar pisos usats i rehabilitar habitatges perquè "no hi havia partida pressupostària" suficient.

El Govern talla les ajudes per comprar i rehabilitar pisos

Foto d'arxiu de la gerent del Consorci, Margarita Najera, amb el plànol de l'Antic PRI de la PLatja de Palma. Foto: E.Borràs

Una marató de més de sis hores de reunions no va servir ahir perquè la gerent del Consorci de la Platja de Palma, Margarita Nájera, acabàs de convèncer dues plataformes veïnals i una vintena d'associacions de veïns i comerciants. Nájera els va deixar clar que el nou Pla de Reconversió Integral (PRI) no estarà fins després de les eleccions i que dependrà dels polítics que en surtin escollits. Això sí: ella i el seu equip es van mostrar completament oberts al diàleg, fet que s'ha valorat molt positivament des de les associacions. Nájera entén que en el debat electoral el PRI es podria convertir en una "arma llancívola" entre els partits, tal com va passar a l'estiu, i que això no ajudaria el projecte. A més, però, els partits i les institucions implicades encara han de designar els tècnics que analitzaran les 1.350 al·legacions del PRI. Nájera diu que fa devers un mes i mig que han demanat que se'n nomenin els tècnics responsables, però que encara esperen. El Consorci ha resumit les al·legacions, les ha ordenades i les ha processades, però ella estima que als tècnics els caldrà un mes per analitzar-les, després tocarà decidir.

Els veïns de la Platja de Palma no estan obligats a rehabilitar

El casal situat al centre històric de Ciutat fou adquirit pel Consell el passat juliol.

Les investigacions històriques del doctor Marià Carbonell i les proves geològiques d'Antonio Ruiz apunten que els cinquens banys àrabs citats al Llibre de repartiment es podrien trobar davall el casal de Can Weyler. L'edifici gòtic del carrer de la Pau fou comprat pel Consell de Mallora el juliol passat i durant les obres de rehabilitació s'encarregà una exploració del subsòl per comprovar-ne l'estat dels fonaments. Aquest estudi realitzat amb georadar, una ona electromagnètica que permet tenir una visió del subsòl sense necessitat d'excavar, revelà que davall el pati del casal palmesà hi ha tot un entramat de murs, pous, aljubs i conduccions hidràuliques. Davant això, el Consell encomanà un nou estudi històric de l'edifici al doctor en Història de l'Art Marià Carbonell per fer-ne l'exhumació històrica.

Els veïns han acudit a la col·locació de la primera pedra de la rehabilitació. Foto: J. Torres.

Una cinquantena de veïns i entitats socials de Corea, al barri del Camp Redó, foren testimonis directes de com les autoritats polítiques col·locaven ahir la primera pedra que dóna llum verda al començament de les obres de reforma d'aquest nucli. L'acte d'ahir fou simbòlic, però la rehabilitació d'aquest indret marginal, no. L'eterna reforma, esperada durant dècades, és real i els treballs s'executaran a principi de febrer. Això no obstant, veure el barri completament renovat costarà uns 12 anys. Els projecte comença per la renovació del bloc XII, situat al carrer Felip II número 2, 2a i 2b, i per condicionar l'espai lliure entre blocs, on precisament va tenir lloc l'acte d'ahir.

El refugi ha estat amagat durant prop de vuitanta anys. Foto:A.P.

El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres. El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers n'extragueren l'aigua.

Rodríguez ha comparegut davant la premsa per explicar la seva postura. Foto: J. Morey.

El president de la Junta Territorial del PP de Palma, José María Rodríguez, ha subratllat que la reforma de la Platja de Palma no s'ha de realitzar "a costa d'uns veïns", per la qual cosa ha indicat que els residents en aquesta zona poden estar "tranquils" ja que el seu grup rebutja crear un bulevard a Can Pastilla. Així s'ha referit en declaracions als periodistes a la possibilitat que immobles es facin que se'ls caigui amb el projecte de reforma i ha explicat que una cosa és la llei per procedir a la remodelació de la zona i una altra aquesta proposta, que encara està en informació pública i que ha de ser aprovada mitjançant un informe vinculant de l'Ajuntament de Palma.

Nájera preveu esbucar 300 habitatges a la Platja de Palma

El Pla de reconversió integral de la Platja de Palma dedicarà 476,8 milions d'euros dels comptes públics a rehabilitar habitatges. Les institucions, doncs, aportaran gairebé la meitat del cost de la remodelació -que té un pressupost total de 956,5 milions-, mentre que els propietaris pagaran els 479,7 milions que mancaran per tal de "dissenyar i implantar la rehabilitació integral de la planta residencial en clau de sostenibilitat".

Un total de catorze projectes de rehabilitació i conservació d'edificis catalogats com a Béns d'Interès Cultural de Mallorca i Menorca es repartiran fins a 2,3 milions d'euros en ajudes de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Aquests doblers permetran sufragar fins un 61,7 per cent de l'import total de les obres subvencionades, la inversió prevista de les quals ascendeix a 3,9 milions d'euros. La Conselleria preveu, a més a més, que es generin 257 llocs de feina associats a aquestes feines.

Recreació del passeig maritím de la Platja de Palma amb els edificis i l'entorn rehabilitats.

Dels 3.000 milions d'euros que s'han pressupostat per al Pla d'acció integral per la revaloració de la Platja de Palma, la gran majoria es dedicaran a la "rehabilitació integral" dels habitatges i a "l'edificació d'allotjament turístic". En concret, es destinaran a aquest concepte 1.881 milions d'euros entre la inversió privada i la pública. Amb tot, segons declarà ahir a dBalears la comissionada del Consorci Urbanístic de la Platja de Palma, Margarita Nájera, per a la remodelació de la planta hotelera el 100% de la inversió serà privada. En canvi, Nájera digué que, pel que fa als edificis residencials, dos terços del cost de la rehabilitació els pagaran les administracions. De fet, en alguns casos, la participació pública en la renovació de finques de pisos destinats a l'habitatge podria ser encara superior.

Els jardins de la Torre Cega de Cala Rajada, propietat de la família March, tornaran a recobrar el seu art i lluiran en tota l'esplendor després que el fort temporal que va assolir el Llevant el mes de novembre de 2001 fes malbé part de les escultures reunides en el jardí i arrabassàs centenars d'arbres del jardí.

Avui és un dia molt important per al nucli turístic de s'Illot (Sant Llorenç des Cardassar), perquè s'inauguren les obres del pla de reconversió turística de s'Illot, que ha suposat la rehabilitació d'alguns carrers del nucli, la creació d'un itinerari en el jaciment i d'un centre de visitants del poblat talaiòtic.

Vista de la zona coneguda com a Corea, a Palma. Foto: A. Mateu.

La junta de govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat el projecte bàsic de renovació del primer bloc dels habitatges socials de Camp Redó, conegudes com "Corea", i, en concret el relatiu al bloc XII, situat entre els carrers General Riera i Felip II, les obres del qual començaran l'octubre. L'elecció de l'esmentat bloc per començar la rehabilitació s'ha a causa del seu estat de conservació i els seus valors arquitectònics i urbanístics, segons ha informat en un comunicat el Consorci de Rehabilitació Integral de Barris (RIBA) l'entitat pública dependent de la Regidoria d'Habitatge de Palma i del Govern que coordina la rehabilitació de les zones degradades de la ciutat.

La Fundació Pilar i Joan Miró ha obert la primavera amb una nova selecció d'obra titulada D'un roig intens (amb referència a la cançó que Raimon dedicà el pintor). I tot i que la majoria de quadres tenen el vermell com a protagonista, la veritat és que el color que més s'hauria de destacar en l'espai estrella és el blanc recuperat de les seves parets. Des que a principi dels 90 Moneo inaugurà el centre, una mala filtració de les aigües pluvials ha provocat que, a poc a poc, l'edifici, amb serioses goteres a l'interior, s'anàs ennegrint pels fongs i la humitat. Les darreres obres realitzades a la Fundació, valorades en devers 500.000 euros, han netejat la façana i les sales de l'edifici i l'han dotat d'un nou sistema d'impermeabilització que n'hauria d'evitar una nova deterioració. "Són obres que s'enduen molt de pressupost però que no són visibles pel que fa al ciutadà", afegí Nanda Ramon, regidora de Cultura i presidenta del patronat de la Fundació. "Una de les gràcies de l'edifici que ideà Moneo era el formigó blanc i va arribar un punt que tot era negre", digué Ramon, "li feia realment molta falta".

Imatge de la tafona de la possessió del Galatzó. Foto: Consell de Mallorca.

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Calvià han signat avui un conveni de col·laboració per restaurar la tafona de la finca del Galatzó i la seva botiga d'oli, del segle XVI, en uns treballs que es preveu que comencin el juliol i acabin a final d'any i als quals es destinaran 90.600 euros. La consellera insular de Medi Ambient, Maria Magdalena Tugores, i el batle de Calvià, Carlos Delgado, han signat aquest matí a la finca pública Galatzó el conveni mitjançant el qual s'efectuarà la restauració del trull, segons han informat el Consell de Mallorca i l'Ajuntament en comunicats.

La reforma al Casal conclourà en poc més d'un mes.

Després de més de deu anys de goteres i humitats, el Casal Balaguer tindrà llesta la primera reforma a mitjan mes de maig. La reparació de la coberta i el reforç de les estructures han estat les principals tasques que s'han realitzat d'ençà que el maig de l'any passat les grues i els obrers entraren a l'emblemàtic edifici ciutadà. La feina, assegura el director de l'obra, Antonio Llorente, no ha estat senzilla, perquè "les estructures estaven molt danyades i s'han hagut de consolidar". Després d'anys de penúries i d'estira-i-arronses entre el Cercle de Belles Arts i Cort, sembla que el Balaguer torna a recuperar l'estabilitat perduda.

Les obres de rehabilitació del Casal Can Bissó, actual seu de l'Ajuntament de Binissalem, s'iniciaran les pròximes setmanes després d'haver acumulat un retard de quatre mesos. En un primer moment, era previst que la reforma integral de l'edifici començàs el gener, tal com el Ministeri d'Habitatge (qui es fa càrrec de la inversió) ho comunicà al Consistori el mes de setembre, però la lentitud en l'adjudicació de les obres n'ha demorat l'inici.

Fa gairebé dos mandats que reconstrueixen o rehabiliten el Polígon de Llevant. Ara, l'Empresa Municipal d'Obres i Projectes Urbans de Palma ha fixat una data per acabar tota aquesta reurbanització de carrers. Serà el 2011. Tots aquests solars, ara desordenats de sorra i ocupats per màquines, recuperaran l'estètica d'un barri que des de fa anys se li ha negat. La reurbanització pròpiament dita del Polígon de Llevant es va iniciar el 2007.

L'Ajuntament de Palma, amb l'ajuda de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques del Govern balear, ha dut a terme, al llarg del darrer any, les obres de rehabilitació de la torre musulmana que forma part del conjunt de restes arqueològiques del Puig de Sant Pere.

Davall el negre de les parets és possible trobar-hi policromies.

El 4 de març finalitza el termini d'exposició pública del pla director del Castell de Bellver, un "full de ruta imprescindible" per a l'esdevenidor de l'emblemàtica fortificació ciutadana. Així ho creu la seva directora, Magdalena Rosselló, que ha treballat en el projecte de 2007 ençà. S'hi marquen les línies d'actuació sobre l'organització de personal, la difusió i la rehabilitació arquitectònica, un punt que Rosselló considera "cabdal". "Com és de suposar, l'edifici és el primer i mai no podem aturar-nos en la conservació", assegura. A més, aquest document marc estableix l'adaptació del Museu de Bellver (hereu del museu municipal de 1932) a línies de gestió i de divulgació més modernes.

D'ençà que el 2007 les noves instal·lacions del Museu Diocesà de Mallorca s'obriren al públic, el centre ha incorporat noves peces procedents de l'anterior espai en l'exposició. Les darreres són un carruatge del segle XVIII que des de l'inici de les obres de remodelació ha estat apartat del públic i ara s'hi mostra restaurat. Aquesta setmana també s'hi ha afegit un antic molí de gra del segle XIX. Ambdues peces comparteixen una mateixa sala.

La rehabilitació del teatre Principal d'Inca és una mica més a prop. El patronat de la fundació n'aprovà en una reunió duta a terme ahir el projecte d'activitat, el d'obres i l'estudi de detall. A més, acordà sol·licitar a l'Ajuntament les llicències necessàries per començar la reforma.

L'edifici del carrer Aragó duu més d'una dècada en un estat molt degradat.

La rehabilitació de l'edifici Flex té un cost de cinc milions d'euros, segons calcula Cort. I la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, els vol aconseguir del pròxim pla E. Això també voldria dir que les obres s'haurien d'acabar durant el 2010, segons les condicions del pla E. Com a molt es podrien prorrogar uns mesos més, amb la preceptiva autorització del Govern espanyol. Per Garví, Cort té dues possibilitats: recuperar l'antiga fàbrica abandonada al final del carrer Aragó o demolir-la. La segona opció costa un milió d'euros, però implica que, si s'hi vol fer res, s'hi haurà de tornar a aixecar un edifici. Per això, Cort opta per la rehabilitació, que deixaria "una instal·lació pública al servei de la ciutat", segons Garví. Amb tot, encara no se sap quina mena d'ús podria tenir.

Invertir en la rehabilitació del patrimoni històric en temps de crisi com a mesura per contribuir a la recuperació del sector de la construcció és un dels objectius del Govern de les Illes Balears, el president del qual, Francesc Antich, va visitar ahir el municipi de Pollença, on la Conselleria de Obres Públiques finança diferents projectes que compleixen amb aquests criteris: la supressió de barreres arquitectòniques a la Casa Consistorial, la substitució integral de la coberta de la nau central de l'església i la dotació d'un ascensor, rehabilitació dels banys i substitució de la coberta del casal de Can Aloy, que l'entitat Prodis té al nucli històric.

A l'arxipèlag balear s'han generat, durant els anys 2008 i 2009, una inversió de prop de 90 milions d'euros i més de 3.000 llocs de treball a conseqüència dels 54,3 milions d'euros que es van concedir en subvencions a la rehabilitació. 42 d'aquests han estat aportats per la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques i, la resta, mitjançant els ajuts estatals. Així ho ha indicat avui el president del Govern, Francesc Antich, després de la firma d'un conveni amb la Fundació Laboral de la Construcció perquè aquesta, mitjançant una quantitat de 500.000 euros, construeixi noves aules que serveixin per reforçar la tasca d'especialització en el sector, especialment la de rehabilitació.

Les escales de Raixa, es troben en condicions lamentables. Foto: T. Canyelles

Lent i problemàtic: amb aquests termes es pot qualificar el ressorgir de Raixa. No obstant això, ja s'ha fixat una data en la qual, molt probablement, les portes de l'emblemàtica possessió tornaran a obrir-se al públic: el pròxim 5 de setembre. Conclouria així un període confús en què "un dels béns patrimonials més importants de Mallorca" (segons la socialista Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca) deixaria de tenir un "ús indefinit", com ha tingut des del 2002, quan fou adquirit pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell per 8,4 milions d'euros. Raixa ressorgeix, però amb un ambiciós pla d'acció de rerefons que pretén donar-li l'esplendor perduda després de set anys de decadència i poc profit.

La reparació de la rosassa de la Seu ha finalitzat. A cinquanta metres del sòl, allà on ha treballat els darrers sis mesos, la restauradora Lourdes Roca León neteja les darreres restes de pols dels vidres que s'han emplomat. Aviat les noces tornaran a celebrar-se a l'altar major i tots gaudirem d'una peça que filtrarà més llum i més color perquè tindrà 132 petits cristalls més.

El castell de Santueri tornarà a lluir de bell nou o, almenys, no acabarà d’esfondrar-se. Patrimoni ja té enllestit el projecte de rehabilitació de la fortificació de 32.743 metres quadrats i preveu actuar a deu zones concretes. Aquesta rehabilitació permetrà que les runes, que presenten un estat de conservació molt dolent, no quedin en l’oblit.

Són famílies amb ingressos baixos i que viuen en un context social desestructurat. Es tracta dels habitants d’un reducte perdut als extramurs del barri de la Soledat. És aquí, entre els secrets d’uns carrers que van al no res, entre la xemeneia assetjada pels ciments de la vella fàbrica de Can Ribas, on s’amaguen aquestes famílies, filles de la Soledat. Maria Àngeles Ramírez fa temps que espera un avís. A ella i a una vintena més de famílies del carrer Ànimes, Randa i Fornaris i Ferriol els expropiaran les cases quan comencin les obres d’obertura del carrer Brotad per enllaçar-lo amb Manacor i Reis Catòlics.

L’Ajuntament d’Inca ha iniciat les gestions amb el Govern balear "perquè la institució balear es faci càrrec de la rehabilitació del mòdul set del quarter General Luque on es construirà el nou museu de l’educació", segons va explicar el batle, Pere Rotger, que va continuar dient que "a més de realitzar la rehabilitació de l’edifici també estam negociant que el Govern es faci càrrec de la gestió i manteniment del nou museu".

El castell d’Alaró, és, sens dubte, una icona i un símbol d’identitat per a tots els alaroners i les alaroneres. No obstant això, la seva gestió i la seva rehabilitació han provocat més d’una queixa i d’un maldecap de la classe política dirigent.