La coalició PSM-IV-ExM ha afirmat avui que els pressuposts de cultura de l'Ajuntament de Palma demostren que el de Mateo Isern és "el govern de la incultura i la ignorància", ja que en ells es marginen importants projectes culturals.

Delgado s'ha reunit amb el comerciants i els veïns de la Platja de Palma. Foto: T. Ayuga.

La Plataforma de Comerciants i Veïns de la Platja de Palma i Llucmajor i la Federació Palmesana d'Associacions i Entitats Ciutadanes (Fepae) han demanat al conseller de Turisme, Carlos Delgado, que s'estudiï la possibilitat d'aplicar rebaixes fiscals per als veïns o establiments que duguin a terme reformes amb diners privats com una forma d'incentivar les actuacions de rehabilitació. Aquesta és una de les demandes que ambdues entitats han traslladat a Delgado en una reunió que han mantingut en la Conselleria de Turisme a petició pròpia a fi de conèixer l'actitud del nou Govern entorn del projecte de reforma de la Platja de Palma.

La multinacional Carrefour ha presentat avui al batle de Palma, Mateu Isern, un projecte per ampliar el seu hipermercat del Coll d'en Rabassa amb un nou centre comercial annex de 65.000 metres quadrats que costarà 120 milions d'euros i crearà 1.500 llocs de treball directes.

El ministre de Foment en funcions, José Blanco, ha rubricat un acord per destinar 300.000 euros, amb càrrec als fons que es generen per l'1% Cultural, a la restauració de la muralla renaixentista d'Eivissa. La inversió total del projecte ascendeix a 400.000 euros (dels quals 300.000 els aporta l'administració central) i se centrarà en la consolidació del peu de muralla entre la punta de Santa Llucia i el flanc de Sant Pere.

Chacón creu que ara el més important és 'el debat de les idees i del projecte'.

Les ministres de Defensa i Sanitat en funcions, Carme Chacón i Leire Pajín, respectivament, han coincidit aquest dimecres en la conveniència que el PSOE realitzi un debat sobre el seu projecte polític abans que sobre les persones que han de liderar el partit i han recolzat la decisió de l'Executiva Federal que sigui el seu candidat a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui doni la rèplica a Mariano Rajoy en el debat d'investidura. Ambdues han realitzat aquestes declaracions en el Congrés, on han acudit a la reunió que celebra el Grup Socialista per ratificar el nomenament de Rubalcaba com a president dels diputats i senadors del PSOE.

La junta de govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat avui dur a terme la reactivació del projecte de construcció d'un polígon de transports a Son Garcies Vell, que havia estat arxivat el juny de 2008.

Imatge del març passat, quan la directiva del club presentà el projecte del nou estadi. Foto: Monserrat.

El RCD Mallorca realitza avui la primera exposició pública oberta a tots els ciutadans del seu projecte per a l'estadi del Lluís Sitjar de Palma, després de la petició formulada al club per l'Associació de Veïns del barri d'Es Fortí. Segons ha informat l'associació, la idea és que tots els veïns coneguin en profunditat que el club esportiu ha proposat per a la infraestructura degradada. L'exposició pública tindrà lloc aquest dilluns a partir de les 19.00 hores al local de l'Esplai de Gent Gran del barri d'Es Fortí. Ara seran els ciutadans els que tinguin l'opció de conèixer de primera mà el projecte i plantejar qualsevol pregunta o dubte que els pugui suggerir el projecte.

El Mallorca cau de mala manera (2-0)

La plataforma Via Connectora, així no! ha denunciat avui la "falsedat" del Consell de Mallorca perquè no s'ha assolit cap acord, malgrat que així ho hagi anunciat la presidenta d'aquesta institució Francina Armengol. En un comunicat, aquesta plataforma, integrada per veïns d'Indioteria, Son Ferriol, Son Sardina, el Coll d'en Rebassa, Pla de na Tesa i Son Sardina, critica l'"engany" en les negociacions, la tramitació i les modificacions del projecte, i desmenteix que hagi arribat a un acord respecte al projecte integral.

Jaume Cladera presentà el programa d'actes de celebració del 95è aniversari del club. Foto: Monserrat

El Reial Mallorca ha decidit aparcar el projecte de nou estadi fins a final de Lliga, almanco amb vista a l'opinió pública. Així ho reconegué ahir el president de la Societat Anònima Esportiva vermella, Jaume Cladera, durant la presentació dels diferents actes programats per celebrar el 95è aniversari del club. Cladera assegurà que no es donarà més protagonisme a la idea de retornar al Lluís Sitjar, convertit en un estadi modern i envoltat de zones enjardinades i centres comercials, fins que no hi hagi hagut les eleccions autonòmiques del pròxim 22 de maig i no hagin quedat constituïdes les noves institucions i es conegui el nou inquilí del Consistori palmesà. Això sí, el president mallorquinista reconegué que el club continuarà treballant en el projecte de manera interna. Així, el tècnic del Mallorca, Michael Laudrup, veurà satisfet de manera indirecta el seu desig de no veure torpedejada la concentració del seu equip amb qüestions extraesportives.

Jaume Matas considera infundades les acusacions de la Fiscalia en relació al palau de l'òpera. Foto: M. À. Cañellas.

L'expresident Jaume Matas tornarà dimarts als jutjats de l'avinguda d'Alemanya per explicar al jutge Castro quin fou el seu paper en la contractació de Santiago Calatrava. L'arquitecte realitzà un avantprojecte per a la construcció d'un palau de l'òpera al moll Vell de Palma que costà 1,2 milions d'euros. La presentació fou prohibida per la junta electoral i l'obra mai no arribà a dur-se a terme. Matas declararà a petició pròpia i ho farà com a imputat. Posteriorment, el jutge haurà de decidir si li imposa la fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros que demana el Ministeri Fiscal. La defensa de Matas presentà dimecres vespre un escrit d'al·legacions contra aquesta petició, en el qual sol·licita l'arxivament parcial de la peça en relació a l'expresident.

El diputat del grup popular José María Rodríguez, ha criticat avui que la paralització del projecte de construcció d'un centre comercial dins la zona humida de les Fontanelles hagi deixat els seus promotors en un "llimb jurídic" durant 3 anys, del que ha augurat que tindrà un elevat cost per a la comunitat.

La idea del Consistori que ha d'avalar el Consell és convertir el tram de l'autovia de Llevant de devora el palau de congressos en una via lenta.

Les tres principals institucions de les Illes no es posen d'acord sobre com remodelar els eixos viaris de Ciutat per fer encaixar el traçat del tramvia per l'autovia de Llevant. Com a conseqüència, el futur projecte penja d'un fil, sis mesos abans de les eleccions. Per començar, la pretensió de l'Ajuntament de Palma de convertir en trama urbana el punt de l'autopista que uneix el sector del polígon de Llevant i del futur palau de congressos amb el barri del Molinar ja ha rebut una primera desaprovació, per part del Consell de Mallorca. La institució insular, que és la competent en matèria de carreteres, ja ho ha deixat entreveure en l'informe relatiu al projecte de Son Bordoi.

El Govern es veurà obligat a fer expropiacions per poder construir la plataforma per on haurà de passar el tramvia.

El Govern es veurà obligat a fer expropiacions per poder construir la plataforma i les zones de servitud per on haurà de passar el futur tramvia. La memòria resum del projecte constata que aquesta mesura és una necessitat per la falta de sòl i, com a conseqüència, això implicarà un canvi de titularitat de terrenys i parcel·les que es veuran directament afectats pel traçat de la infraestructura. La plataforma és l'espai de la via pública destinat a la circulació del tramvia i comprèn l'àrea ocupada per la via, la distància de seguretat -entrevia i laterals-, els pals de la catenària i les andanes de les parades, quan n'hi ha.

El traçat del tramvia proposat pel Govern no té el vistiplau absolut de l'Ajuntament de Palma. El Consistori pensa que hi ha alguns trams que es "poden millorar". El tram on hi ha la major divergència de Cort correspon a la zona que queda afectada per la construcció d'un pont elevat, a l'altura aproximada del palau de congressos. Aquest pas a nivell, segons la proposta del Govern, ha de creuar l'autovia per connectar el Polígon de Llevant amb la barriada del Molinar. Tanmateix, l'equip de govern municipal que ha duit el tramvia com un dels projectes estrella del seu programa electoral i considera que aquest tram de l'autopista hauria de quedar transformat en una via lenta per acabar convertint-se en un carrer més de Ciutat.

Imatge virtual de tramvia per la Platja de Palma.

El Govern i l'Ajuntament de Palma es plantegen ara fer passar el tramvia per dins del Polígon de Llevant, concretament per l'avinguda de Mèxic fins al Molinar, i no pel carrer de Joan Maragall i per primera línia, com inicialment s'havia previst. El traçat, que encara no està tancat, es preveu que es faci públic a final de mes. Mentre que Cort seria partidari de mantenir el traçat que s'havia plantejat fins ara -enllaçar les Avingudes amb el carrer de Joan Maragall i creuar l'autovia per seguir per darrere el Portitxol fins a l'accés al Molinar-, la Conselleria de Mobilitat optaria per un traçat alternatiu que evitaria la primera línia de mar durant tot el trajecte del futur tramvia de Palma.

El president, reunit amb els líders de totes les forces polítiques. Foto: Amengual.

El pla definitiu de la reconversió de la Platja de Palma no serà una realitat fins després de les eleccions. Això no obstant, el debat generat aquestes setmanes entre sectors socials, econòmics i polítics contraris a la proposta inicial de Margarita Nájera va fer, ahir, una passa institucional més. Totes les forces polítiques de la Comunitat són conscients que sense consens és impossible impulsar una reforma d'aquesta envergadura i que traspassa legislatures. Per això, tots els partits polítics varen ser capaços d'arribar a un acord durant la reunió mantinguda ahir al Consolat de Mar entre els grups amb representació parlamentària.

"Hi haurà coses a modificar i altres que són importants i s'ha de convèncer la gent", però "s'entén que no podem dir a tot que sí en la part tècnica". D'aquesta manera valorà ahir el president del Govern, Francesc Antich, les polèmiques obertes al voltant del Pla de reconversió de la Platja de Palma impulsat per la també socialista Margarita Nájera. El cap de l'Executiu va voler llevar importància a l'oposició que han suscitat aspectes del projecte -com l'enderrocament d'habitatges- i apuntà que precisament és ara, amb el pla a exposició pública, quan s'ha de produir el debat. En aquest sentit, va admetre que el període d'al·legacions obert servirà per modificar el projecte.
El principal element de controvèrsia és la intenció d'esbucar habitatges i locals comercials a diversos punts de la Platja de Palma, però l'eliminació de la meitat de places turístiques també té l'oposició dels hotelers.

El carrer de Palma número 74 ja té projecte de reforma definitiu. Ara caldrà trobar els doblers per dur-lo a la pràctica. En la darrera junta de la Fundació Cases Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, els patrons aprovaren per unanimitat el projecte de restauració de la casa pairal de Blai Bonet, que d'ençà del 2003 espera convertir-se en centre de poesia contemporània.

Les entitats veïnals i culturals del barri de Santa Catalina ja han expressat el seu rebuig al projecte de l'eix cívic del carrer Fàbrica, en el tram comprès entre l'avinguda de l'Argentina fins a Comte de Barcelona. Els veïns temen que aquesta zona es converteixi en una nova Llonja, amb renous, falta de seguretat i un nou punt de concentració per als practicants de la botellada. Així s'expressà ahir Pere Felip, el president de l'associació del Raval de Santa Catalina i, alhora, portaveu de la comissió de seguiment del projecte, formada per regidors de l'equip de govern i entitats veïnals, comerços i restauradors de la zona.

L'Ajuntament de Manacor presentarà un recurs de súplica com a darrer intent per evitar la demolició del pont del Riuet de Porto Cristo, un fet indicat en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que ha sortit a la llum fa uns dies. Els serveis jurídics de la Sala estudien la nova estratègia a seguir per donar validesa a la creació d'un pont que consideren legal, tot i que la Justícia no ho consideri així perquè en el moment de ser construït, el 2002, no estava inclòs dins el Pla director de carreteres del Consell de Mallorca.

El projecte que guanyà el concurs per urbanitzar can Domenge.

El Consell només oferirà a les promotores de Can Domenge (Sacresa i Ferratur) els 30 milions d'euros que cobrà l'any 2006 pels terrenys a canvi de recuperar-los ara. Si l'operació es fes efectiva, la institució pagaria 5,8 milions més a les empreses per despeses útils i interessos, però no ho faria fins que acabàs el procediment penal i contenciós administratiu obert. Si el procés conduís a la declaració de nul·litat del contracte de compravenda, es deduirien d'aquí possibles indemnitzacions a tercers. Aquesta és la proposta que preveu aprovar avui el ple del Consell i que es tramità via judicial a les empreses promotores. La proposta es fa a partir d'un informe elaborat pel catedràtic de Dret Civil Miquel Coca i, en principi, té el vistiplau de tots els grups polítics. D'aquesta manera, respon a l'oferta que li feren les promotores el gener passat, quan, a través d'una transacció judicial, demanaren 39,1 milions a la institució a canvi de retornar els terrenys, just un any després que el Consell resolgués el contracte de compravenda per incompliment de les promotores.

Un dels projectes estrella de l'exconsellera Bàrbara Galmés quedà en un bluf l'agost passat, quan el consorci per al cinema i l'audiovisual s'arraconà dins un calaix. Ara, quatre mesos després, el nou conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, vol treure-li la pols i replantejar la proposta per al 2010. Llinàs vol posar en marxa un pla que promogui la indústria cinematogràfica feta a les Illes Balears, encara que no es realitzarà a través de cap consorci.

La història del palau de congressos és la dels compromisos de Jaume Matas. L'any 2005, el mateix president animà els empresaris Hidalgo (aerolínies i hotels), Sampol (elèctriques) i Fluxà (hotels i finances) perquè fessin una UTE que lideraria Barceló (hotels) per participar en un concurs que convocaria el Govern. La idea era edificar un palau de congressos a la façana marítima de Palma i fer-ho econòmicament viable gràcies als equipaments que s'hi construirien devora: dos hotels amb restaurants i terrasses, un centre comercial i un possible casino.

L’arquitecte de l’Ajuntament de Pollença ha informat favorablement de l’estudi d’impacte ambiental presentat pel grup Barceló en relació al projecte d’ampliació de l’hotel Formentor. No obstant això, en l’informe s’han assenyalat tres prescripcions que els responsables de l’hotel hauran de tenir en compte a l’hora de tirar endavant el projecte.

Hi havia molta expectació però allò cert és que els globus, col·locats sobre els vèrtexs del que serà el nou edifici de congressos de l'hotel Formentor, quasi no es van veure des de la platja. Els tècnics municipals es van desplaçar ahir a les 10.30 del matí fins a la parcel·la de l'hotel Formentor, convocats pels tècnics redactors del projecte d'ampliació de l'emblemàtic establiment hoteler, per comprovar in situ l'impacte visual que tindrà l'edifici de nova construcció.