Maria del Mar Bonet.

Fira encesa és el títol del darrer treball discogràfic de Maria del Mar Bonet, que recull tots els enregistraments dels poemes de Bartomeu Rosselló Pòrcel musicats per la cantant mallorquina (més tres temes nous), i que arriba al mercat coincidint amb el centenari del naixement del poeta palmesà. Bonet el presentarà a Ciutat el proper dijous sobre l'escenari del Trui Teatre (21 hores).El recital també inclourà textos musicats de Blai Bonet, Joan Alcover, Costa i Llobera i Salvador Espriu."Bartomeu Rosselló Pòrcel ha marcat un abans i un després a la meva carrera, i ho va fer just en el moment en què havia de decidir el que volia fer", explica Bonet.

Maria del Mar Bonet publicarà enguany un nou treball discogràfic amb cançons fetes a partir de poemes de l'escriptor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de qui se celebra enguany el centenari del seu naixement.

El músic eivissenc Victorí Planells ha musicat els poemes, la majoria dels quals són de Marià Villangómez.Foto: P.Bota.

On la veu és blava és el títol dels disc amb el qual Victorí Planells obsequiarà dimarts que ve, dia 24, els subscriptors de dBalears. A més, Planells serà al Club del Subscriptor de 18 a 19.30 hores per signar-ne exemplars a aquells que ho desitgin. "Amb Uc ara tenim dificultats per trobar-nos i assajar, i així vaig decidir anar fent cançons pel meu compte sobre poetes eivissencs", explica Planells, qui ha decidit regalar "tres anys de feina".

Francesc Garriga i Antoni Clapés han guanyat els XXIX Premis Cavall Verd en les modalitats de poesia i traducció, respectivament, uns guardons que concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La música, els audiovisuals i els enregistraments acompanyen Tosar.

"Un home lliure, que lluità tota la vida per ser-ho, i algunes vegades ho aconseguí". Aquesta és la visió que Pep Tosar té de Guillem Fullana d'Efak, aquell polifacètic homenot que deixà empremta tant amb la seva veu com amb la seva literatura. D'ençà del 19 de gener i fins al 18 de març, al Círcol Maldà de Barcelona, Tosar encarna D'Efak en l'espectacle Tots aquests dois, una obra que repassa pam a pam la biografia del manacorí. Després de gairebé dos mesos en cartell i d'omplir gairebé cada dia -segons comenta l'actor-, ara ha arribat l'hora de mostrar l'obra al públic mallorquí.

Tranströmer, fotografiat a casa seva. Foto: Reuters.

El Nobel de literatura 2011 distingí ahir el poeta suec Tomas Transtörmer, autor d'una poesia austera i concreta que "ofereix imatges denses i diàfanes", a més d'una "nova via d'accés a la realitat", segons informà l'Acadèmia Sueca. La seva elecció no va ser cap sorpresa, ja que el seu nom apareixia a les travesses del premi des de feia anys. Transtörmer i el siri Adonis eren, de fet, els dos poetes que sonaven amb més força a Estocolm si l'Acadèmia Sueca tornava a distingir el gènere líric, cosa que no feia des del 1996, quan guanyà la polaca Wislawa Szymborska. Nascut fa 80 anys a Estocolm, on estudià literatura, psicologia i història de les religions.

Laia Martínez aporta les lletres d'aquest nou projecte.

Jansky és un projecte musical que sorgeix com a resultat de la unió entre el músic Jaume Reus i la poetessa Laia Martínez, que acaben de classificar-se per a les semifinals del concurs de maquetes Sona 9. El grup sorgeix després que Martínez guanyàs el premi d'Art Jove de Poesia d'enguany i l'organització li donàs l'oportunitat de presentar les seves peces acompanyades per un músic. Jaume i Lai, però, ja feia gairebé un any i mig que experimentaven amb aquest projecte. La coincidència d'interessos i la curiositat que tots dos comparteixen han fet possible que la idea es converteixi en un projecte musical per si mateix. Jaume Reus, membre també del grup Cranc Pelut, defineix la música de Janksy com a "electrònica orgànica", perquè, tot i contenir elements sintètics, aquests "es complementen amb el so analògic" d'altres instruments. El projecte també permet a Jaume Reus de mostrar les seves inquietdus personals i, sobretot, de producció, que s'intenten adaptar de la millor manera a la lírica de Laia Martínez.

El Bluesville de Palma és el lloc on es duran a terme les trobades de Poetry Slam Mallorca. Foto: J.Morey

El poetry slam és un torneig de poetes en què un jurat seleccionat entre el públic decideix qui és el guanyador. Aquesta disciplina nasqué a Chicago durant la dècada dels 80 i donà vida a uns recitals de poesia oberts a qualsevol autor que volgués posar veu als seus poemes. Malgrat que ja fa uns 20 anys que el poetry slam es practica a Europa, només en fa un parell que aquesta disciplina va començar a agafar força a l'Estat. En el cas de Mallorca, llevat d'algunes trobades celebrades al cafè Antiquari i a la llibreria Literanta, poca cosa s'havia fet.
Tal vegada allò més positiu de tenir un terreny quasi verge és que hi ha molta cosa a fer. Un bon començament, en aquest cas, és el neixement de Poetry Slam Mallorca, un projecte connectat amb la xarxa estatal Poetry Slam Punto Es i que celebrarà trobades periòdiques el darrer dimecres de cada dos mesos. El Bluesville albergà ahir el primer d'aquests encontres, que comptà amb la participació de sis "atrevits" i de Marçal Font Espí, guanyador del darrer campionat estatal, com a convidat especial.

Francina Armengol i Joan Font, al centre, amb els quatre guanyadors dels premis Mallorca i Teatre Principal.

Les reflexions que el president del PP, José Ramón Bauzà, espargí ara fa set dies per les ones radiofòniques sobre l'ús del català a les Illes ressonaren encara ahir en l'entrega dels VI Premis Mallorca, que s'entregaren anit a la sala de plens del Consell de Mallorca. Així, el conseller insular de Cultura, Joan Font, manifestà que "és trist que en el segle XXI encara haguem d'escoltar declaracions de polítics que desconeixen la història i la diversitat de l'idioma. Són persones que s'excusen en lapsus mentals i evidencien, així, el poc respecte que tenen per la llengua que parlam a les Balears". També la presidenta del Consell, Francina Armengol, es referí al líder popular quan parlà del català com d'"una llengua emprada i reconeguda en el nostre ordenament, malgrat que alguns no ho recordin i ho hagin oblidat voluntàriament".

Música i poesia tornen a anar de la mà en el nou disc d'Entreveus, Mites dins la boca. El trio vocal format per Antònia Suau Sbert, Silke Hamman i la compositora i pianista Francesca Suau Artigues ret un homenatge a l'obra del seu paisà i amic Antoni Vidal Ferrando. "Tots som de Santanyí i ens uneix una gran amistat, sense la qual no s'hauria pogut fer un treball com aquest. Admiram la seva poesia i l'hem beguda sempre", comentà ahir Francesca Suau.

El mallorquí Jaume Vidal ja és un assidu a la Universitat d'Estiu i porta el cinema a Prada.

Una de les millors unions possibles entre la història i la poesia a l'hora de plasmar-se en una pantalla és el documental. Així va quedar demostrat en la programació de cinema de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent, que coordinà el mallorquí Jaume Vidal, qui a més a més també ha estat el responsable d'organitzar els cursos de cinema, dedicats a l'Escola de Barcelona, al cinema palestí, al documental i que féu unes aportacions sobre cinema negre. Un dels moments estrella de la Univeritat d'Estiu va ser la presència del director Carles Balagué, que aprofità l'avinentesa per presentar-hi la seva pel·lícula La bomba del Liceu. Balagué (1949) va poder debatre amb els estudiants de Prada abans del film. El director de l'aclamada La casita blanca va explicar que "vaig arribar al documental després de fer pel·lícules de ficció" i assegurà que "actualment hi ha quatre o cinc directors que han fet bons documentals i tots molt diferents, amb la qual cosa el gènere no està monopolitzat".

Poesia i música clàssica es donen la mà en els nous projectes de Joan Valent. El compositor algaidí donarà a tastar avui vespre una mostra de les seves properes edicions al Centre Bit d'Inca a partir de les 21.30 hores. Nou repertori i Canciones tradicionales españolas són els títols de les noves obres, encara en procés de gravació. Es preveu que Nou repertori es posi a la venda el mes d'octubre i conté el resultat de més d'un any d'un treball en què les poesies de Blai Bonet i Nicolau Dols són la principal font d'inspiració.

Aquest fou un dels actes centrals del festival de Lloseta. Foto: M.P.

Les paraules més sentides varen omplir dissabte vespre el Teatre de Lloseta, que va acollir la Festa de la Paraula, l'acte central de la setena edició del Festival de poesia de la localitat del Raiguer. Entre la penombra d'un ambient de cafè teatre amb algunes taules i cadires, amb tasses de cafè i refrescs i amb les fotografies de fons de Joan Mir, els deu poetes participants foren Lluís Calvo, Carles Camps-Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillem, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell i Antònia Vicens. Amb o sense micròfon, mirant els llibres o el públic, recitant amb la naturalitat de cada dia i amb l'elegància dels grans, els autors convidats delectaren els assistents amb una selecció de poemes en català enmig del bar improvisat per a l'ocasió literària.

La poesia tornarà a omplir les nits del teatre de Lloseta des d'avui i fins dissabte amb motiu de la setena edició del Festival de Lloseta de poesia. El certamen, que enguany nota els efectes de la crisi econòmica i del reajustament de pressuposts, s'ha vist forçat a adoptar un programa d'actes més modest. "Hem intentat oferir espectacles igualment interessants i alguns artistes han hagut que rebaixar els honoraris", afirmà ahir el director general de Cultura, Pere Joan Martorell.

Vuit llengües provinents dels punts més distants confluïren ahir vespre en una munió de versos. Era l'acte central del XII Festival de poesia de la Mediterrània en un acte que, val a dir-ho, congregà menys assistents que l'any passat. Tot i això, la platea del Principal quedà gairebé plena per escoltar les metàfores i els pensaments versats dels quinze poetes convidats, vinguts de Catalunya, Nigèria, Sèrbia i Madeira, entre altres llocs.

Les celebracions del Festival de Poesia de la Mediterrània arriben avui vespre al màxim apogeu. A partir de les 21 hores el eatre Principal de Palma acollirà l'acte central d'aquest cicle que enguany arriba a la dotzena edició. L'anomenada Nit de la poesia es presenta com un recital clàssic, d'una hora i mitja de duració i un temps assignat de sis minuts d'intervenció per poeta.

Maties Tugores, traductor i poeta, finà de manera prematura i dissortada dia vuit de gener, deixant enrere un caramull de projectes inacabats i cavil·lats. "Va morir treballant", recordava ahir el seu bon amic Angel Terron. Un d'aquests projectes en què Tugores dedicà els darrers alens vitals fou una antologia de poetes balears que l'editorial francesa Caractères tenia intenció de publicar en una versió bilingüe català-francès. La idea ja estava gairebé acabada a principi d'any i, després de la seva inesperada mort, Florence Tricoire, directora de l'Aliança Francesa i amb qui Tugores ja estava treballant, acabà d'enllestir el llibre que veurà la llum finalment dia 15 de juny en el marc del Marché de la Poésie de París.

La poesia serà protagonista en l'entrada del mes de juny gràcies al XII Festival de poesia de la Mediterrània. Un any més la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga i el Consell de Mallorca organitzen el certamen, que tindrà lloc el 31 de maig i l'1 i 2 de juny, el vespres.

En un moment d'autèntica "revolució lèxica" emergí la figura del jove Andreu Vidal. Tenia només 18 anys quan se'n publicaren els primers poemaris, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall híctic. Els seguiria a partir d'aquí, i potser basant-se en la seva formació d'arquitecte, una construcció completa en el món dels versos, de la traducció i de la tasca editorial.

La lluita i la supervivència són els eixos clau de La terra encesa, el primer poemari de Joan Alfons Marí i Torres, que acaba de publicar l'editorial Documenta Balear i que es presentà dijous a l'Espai de Cultura Can Alcover. El llibre no ha sorgit d'una vocació, sinó que des de principi dels anys vuitanta l'autor començà a escriure "perquè m'agradava". "No m'havia passat mai pel cap editar-ho, però el 2005 em vaig decidir a mostrar els meus poemes a gent de confiança i ells em varen encoratjar perquè ho publicàs", afirma.

"Una necessitat vital que m’ajuda a tenir un major vincle amb els qui ens envolten". Així defineix la seva relació amb la poesia el jove mallorquí Joan Tomàs Martínez, que acaba de publicar el recull Els jorns, guanyador de la primera edició del premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits.

Poesia d’autors joves susceptible de dur a escena, ja sigui com a adaptació teatral o com a recital. Aquests són els requisits que Documenta Balear proposa als autors illencs per editar-los les seves obres dins La cantàrida. Un escarabat dóna imatge a una col·lecció que neix per donar cabuda a tots aquells joves poetes que tenen la intenció de representar la seva obra sobre un escenari o a mode de rapsode.

Demà començarà el 'X Festival de Poesia de la Mediterrània', que se celebrarà en el Teatre Principal de la capital balear, i en el qual participaran un total de 14 poetes de prestigi reconegut tant nacionals com internacionals, que faran que la poesia es converteixi en la «música de la paraula».

El vessant més líric de l’escriptor Hilari de Cara es deixà veure ahir a la llibreria Àgora amb la presentació del nou llibre de poemes del mallorquí. Sota el títol Postals de cendres, El Gall Editor ha editat aquesta nova obra, "caracteritzada per la seva lírica i la visió subjectiva de la realitat", assenyalà De Cara.

Com Fontanelle als cent anys, a punt de morir, declarava no sentir res, «sols una lleugera dificultat per seguir vivint», Àlex Volney ha emprès la recerca d'allò més paradoxal però més veraç en la seva intimitat personal. El resultat d'una reflexió que l'ha duit, de ple, a la dimensió dels grans temes que han nodrit la literatura universal és a El calostre de la vida, un breu però intens poemari que ha vist la llum en dates recents dins de la col·lecció La Butzeta de Lleonard Muntaner.

El volum, integrat per una selecció de poemes de sonoritat xiuxiuejant i cromatisme grisenc, contrasta a nivell temàtic i de registre amb l'anterior La frontera dels dies, editada fa un any per Moll. «Hi ha canvi, però no ruptura», remarca l'escriptor, explicant que un i altre poemaris són resultat de la projecció dels diferents Àlex que conviuen dins un mateix sobre el paper.

A la matèria eminentment social que ocupava La frontera dels dies, bastida des d'una mirada àcida i llastimosa envers la crua realitat circumdant, s'oposa ara aquest poemari «romàntic» que versa sobre la mort, l'amor, la vida i el pas del temps. Romàntic, emperò, en l'acepció més desapassionada del terme, indica Volney: «Simplement es tracta d'una mirada reposada i realista envers la vida, tant o més combativa com ho pugui ser la del llibre anterior, perquè el romanticisme és combatiu. El que passa és que avui costa molt ser romàntic a un món que no permet aïllar-se a l'individu».

Les sèries de «Gota d'aigua», «Memòria del tacte» i «Les quatre últimes estacions del segle XX» coincideixen en el poemari amb composicions com «Els dos amants escaparen i creien», versos i versos sorgits d'aquesta mirada humil que s'adreça el subjecte envers si mateix en aconseguir sostreure's d'aquesta realitat «plena de renous», d'una posmodernitat, comenta l'autor, «abundant en televisió, en ciutat, en imatges que bombardegen l'individu i el mantenen entretingut, lluny de si mateix».