Aquesta antiga fàbrica de tapissos es troba en mal estat tot i ser un bé catalogat. Foto: Arxiu.

Alternativa per Pollença ha demanat avui al govern municipal a l'Ajuntament de la localitat (PP-Lliga) que obri un expedient sancionador als propietaris de la fàbrica Can Morató per infringir la Llei de Patrimoni de Balears i incomplir l'obligació de conservar un bé catalogat. L'esbucament d'una part de l'edificació d'aquesta fàbrica de tapissos construïda el 1922 interromp el pas per un camí públic des de fa més d'un any. La formació política ha recordat en un comunicat que els tècnics de l'Ajuntament han començat a treballar per poder reobrir el camí públic de Can Joanot, en unes tasques cobrades als propietaris, però ha reclamat que a més s'obri un expedient sancionador i es multi els propietaris.

El vicepresident de Cultura Joan Rotger, ha explicat després de la reunió de la Comissió Insular de Patrimoni, que els concerts de la Revetla de Sant Sebastià, que se celebrarà per primera vegada a la Llotja, es realitzaran respectant totes les "mesures de seguretat" per no fer malbé l'edifici.

El Consell de Mallorca ha acabat la demolició de les casetes de la finca de Son Torrella, a la carretera del Puig Major, així com les tasques d'eliminació de l'amiant dels terrenys, segons informa avui la institució insular en un comunicat.

L'Ajuntament de Palma vendrà una part del seu patrimoni, que reportarà una "xifra important" de doblers al consistori, per poder "quadrar" els pressuposts de 2012 sense necessitat d'apujar impostos, segons ha anunciat avui el portaveu de l'equip municipal, Julio Martínez.

Les socialistes Lourdes Aguiló i Francina Armengol, ahir.Foto:J.T.

El Govern balear no ha modificat l'impost de patrimoni que s'aplicava abans de la seva desaparició i, per tant, si no es modifica, l'impost que es recuperarà a partir de l'any vinent no afectarà a les Illes les grans fortunes, sinó les classes mitjanes. L'Executiu del PP diu que no toca res perquè espera la decisió que prengui el futur Govern de Mariano Rajoy (PP) i, depenent del que digui, el modificarà a través d'un decret llei de mesures tributàries que s'hauria d'aprovar abans que acabi l'any. L'impost de patrimoni que s'aplicava a les Illes fins a l'any 2008, quan el Govern de Zapatero l'eliminà (el bonificà al 100%), gravava progressivament els patrimonis superiors als 120.000 euros. L'Executiu de Zapatero reactivà fa uns mesos aquest impost, que es començarà a aplicar l'any que ve i que afectarà les rendes superiors als 700.000 euros, però només en aquelles comunitats que no tinguin fixat un altre mínim exempt.

Els candidats d'aquesta coalició al Congrés, Miquel Ensenyat i David Abril, i al Senat, Jaume Català, han presentat avui les propostes per millorar l'oferta turística de les Illes Balears en ocasió de les eleccions generals, entre les que es pretén "donar valor" al patrimoni històric i cultural de les Balears, en front a projectes de parcs temàtics, com a complement del sol i platja.

Rotger, amb Bauzá i amb Gómez, s'havia mostrat a favor de fer públic, el patrimoni dels diputats, però ahir hi votà en contra. Foto: J.Torres

Els ciutadans de les Illes no podran saber quin és el patrimoni dels seus diputats ni si ha augmentat mentre ocupaven el càrrec. La majoria absoluta del PP vetà ahir al Parlament una iniciativa del PSM-IV-E, tot i que mesos enrere els populars pactaren amb el PSOE a Madrid per poder fer públic els béns dels diputats al Congrés i dels senadors, i tot i que el president del Parlament, Pere Rotger, s'havia mostrat a favor de traslladar la mesura a les Balears. La iniciativa del PSM suposava modificar el reglament de la Cambra i obligava a presentar una declaració de béns patrimonials i d'activitats econòmiques.

La defensa de Matas en el cas Palma Arena ha enviat un escrit a l'Audiència Provincial en el qual sol·licita que el jutge Castro sigui declarat incompetent per instruir la vista sobre el presumpte enriquiment patrimonial de l'expresident. El lletrat Antonio Alberca afirma que les activitats presumptament il·lícites efectuades per obtenir aquests suposats doblers es degueren dur a terme amb anterioritat a l'any 2005, moment en què s'inicià la construcció del velòdrom. Hi afegeix que la "suposada adquisició fraudulenta d'un apartament a la Colònia de Sant Jordi i d'un habitatge al carrer de Ramón Cruz de Madrid" també haurien tingut lloc abans de la data esmentada. L'immoble de Madrid és a nom de l'exconseller Bartomeu Reus i el pis de la Colònia de Sant Jordi, a nom de la mare de Matas. El misser indica que, per Castro, "no existeix cap dubte" que, en realitat, pertanyen a Matas i a la seva família.

La reforma de la fortaleza de Porto Petro també ha de trobar una solució alternativa.

L'Ajuntament de Santanyí té un termini de tres mesos per trobar una solució a la mala restauració que es va fer de la torre de la Roca Fesa i de la fortalesa de Portopetro. Així, el Consell de Mallorca imposà el novembre de 2010 la segona multa al Consistori santanyiner, arran de les defectuoses rehabilitacions (la primera fou l'agost de 2010) empreses. Totes dues sancions consistien a pagar 300 euros cada dos mesos, fins que se'n presentàs un nou projecte de restauració. Ara, la Comissió de Patrimoni del Consell ha aprovat suspendre aquest expedient sancionador fins que es presenti una solució per als problemes que afecten la torre de la Roca Fesa i la fortalesa de Portopetro. Això sí, aquesta resposta s'haurà de donar en tres mesos. En el cas de la torre de la Roca Fesa, l'Ajuntament va instal·lar a la fortificació una escala d'accés al portal d'entrada amb bastiment d'acer inoxidable brillant, tot i que el projecte de restauració aprovat només permetia fixacions d'acer per a una escala de fusta de pi de nord.

María Teresa Fernández de la Vega, exvicepresidenta primera del Govern, és la que disposa d'un major patrimoni, 744.450 euros, dels exministres de l'Executiu, mentre que el titular de Treball, Valeriano Gómez, acumula béns per valor de 504.699 euros, segons el BOE. El Butlletí Oficial de l'Estat publicà ahir el patrimoni, incloent-hi béns i drets provinents d'herència familiar, dels exministres i exsecretaris d'Estat que han accedit o han abandonat els càrrecs al llarg del darrer any, en compliment de la Llei de regulació dels conflictes d'interessos dels alts càrrecs.

Salgado, al Congrés, abans de partir a Washington. Foto: Efe.

El Govern va treure endavant ahir el decret llei que reactiva per dos anys l'impost de patrimoni, gràcies al suport de l'esquerra parlamentària (ERC-IU-ICV) i a l'abstenció de PP, CiU i PNB, malgrat que tots varen arremetre contra la mesura per la seva presumpta ineficàcia. El debat, marcat pel final de la legislatura i l'adéu de la vicepresidenta, Elena Salgado, va reflectir el malestar dels grups parlamentaris per una recuperació de l'impost que qualificaren d'electoralista, encara que ells mateixos no varen voler deixar constància clara del rebuig. En la defensa del decret llei, Salgado al·legà que el retorn de l'impost, amb el qual s'aspira a recaptar 1.000 milions d'euros de 160.000 contribuents, servirà per reforçar l'estabilitat pressupostària i potenciar l'equitat.

Aguiló diu que estudiarà l'Impost de Patrimoni per prendre una decisió

El vicepresident d'Economia, Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha remarcat que es realitzarà un estudi sobre el contingut del decret que recupera l'Impost sobre el Patrimoni i ha afegit que el Govern esperarà per prendre una decisió sobre el mateix perquè, al seu judici, la "inestabilitat" del Govern central actual fa que sigui convenient "tenir prudència" en aquesta matèria.

La finca serà gestionada properament des de l'ens insular.

El Consell de Mallorca gestionarà la finca de Raixa a partir de l'any que ve després que hagin començat els tràmits per rebre aquesta possesió que ara gestiona la Fundació Biodiversitat. Aquesta possesió, d'origen àrab, se situa als peus de la Serra de Tramuntana, en el municipi de Bunyola. La institució insular ha informat en un comunicat que l'objectiu és incloure en els pressuposts de 2012 les partides necessàries per fer efectius aquest traspàs i la gestió de la finca. El primer tràmit és realitzar un inventari de l'equipament i una avaluació dels costos que suposarà per al Consell de Mallorca la gestió de la finca. El conseller de Presidència del Consell, Jaume Juan, s'ha reunit avui amb el director adjunt de la Fundació Biodiversitat, Miguel Àngel Pérez, per iniciar els tràmits de recepció.

Pere Rotger, president de la Cambra parlamentària de les Balears. Foto: J. Torres.

El president del Parlament balear, Pere Rotger (PP), ha anunciat que demanarà als parlamentaris autonòmics que facin públic el seu patrimoni, seguint l'exemple dels diputats i senadors de les Corts Generals de l'Estat. A més, ha assegurat que presentarà aquesta proposta a la Mesa de la Cambra i a la Junta de Portaveus de la institució. El president del Parlament ha revelat les seves intencions en una entrevista concedida aquest dijous al programa d'IB3 Ràdio 'Al Dia', conduït per Maria Antònia Suau. Interrogat per la periodista, Pere Rotger ha afirmat que és partidari d'aquesta mesura perquè "hi ha un abans i un després" i "el Parlament ha de donar mostres de canvi i que escolta a la gent".

Bauzá ha participat avui un acte a la Base Aèria de Son Sant Joan. Foto: J. Morey.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha titllat d'"absolutament electoralista" la proposta de recuperar l'Impost sobre el Patrimoni formulada pel candidat del PSOE a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba. En declaracions als mitjans des de la base aèria de Son Sant Joan, Bauzá ha criticat que el mateix Govern socialista que va retirar aquest gravamen fa prop de dos anys pretengui ara recuperar-lo, a la seva opinió, amb un "fonament electoralista", de cara a la campanya electoral del PSOE per a les eleccions generals del 20 de novembre. "El PP és en l'altre costat, nosaltres volem baixar els impostos, evitar que siguin els ciutadans els que hagin de pagar i activar l'economia d'una altra manera".

Armengol: "El PP haurà d'explicar el motiu de no voler apujar els impostos als grans patrimonis"

Havia de ser després de l'estiu, el sempre difícil mes de setembre, el moment triat per donar a conèixer el patrimoni dels nostres polítics. Així, mentre la majoria de mortals fa números i càbales per intentar arribar amb certa dignitat a final de mes, els nostres representants ens mostren les vísceres de la seva economia.

El Govern recuperarà, durant el Consell de Ministres de divendres, 16 de setembre, l'impost sobre el patrimoni, que havia eliminat a la pràctica el 2008. El candidat socialista a la presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avançar ahir, durant la intervenció en un acte a l'institut Jaime Vera de Galapagar (Madrid), que havia demanat al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que "reactivi ara mateix" l'impost als patrimonis més grans, una mesura que, a més, apareix en el seu programa electoral.

Continua la reforma i la rehabilitació del baluard del Príncep, amb l'objectiu de guanyar aquest espai per a l'ús ciutadà. El nou equip de govern del PP, elegit el 22-M, no modificà el posicionament de Cort cap a aquest projecte. Més aviat el contrari, el regidor d'Urbanisme, Jesús Valls, l'ha assumit tal com estava projectat per la seva predecessora, la socialista Yolanda Garví. I inclourà una nova intervenció perquè la murada llueixi encara més: llevar alguns arbres del parc de la Mar per aconseguir que no la tapin. Valls assegura: "És trist que, després d'haver rehabilitat tant el Baluard, quedi finalment amagat per alguns arbres". D'aquí, doncs, la decisió de llevar una quantitat indeterminada d'arbres, ubicats just davant la murada del Baluard.

Imatge de la plataforma que hi ha a la part davantera de la façana de la naveta Alemany, a Calvià. Foto: M.Ll.

Fou l'any 1971 quan Catalina Ensenyat excavà per primera vegada el jaciment de la naveta Alemany, un dels més emblemàtics i curiosos de Calvià. Malgrat que en els anys 90 es va enllestir una altra campanya en aquest indret, situat entre Cala Vinyes i el Casino, no ha estat fins ara que aquesta edificació de l'edat de bronze (1700-1000 aC) ha recuperat tota l'esplendor perquè residents i turistes el puguin visitar. Els directors de l'actual excavació, que finalitzarà al llarg de les properes setmanes, són el professor de la IUB i arqueòleg municipal de Calvià, Manel Calvo, a més dels arqueòlegs Maria Calderon, Emmanuelle Gloaguen i Daniel Albero. Això no obstant, hi ha diverses coses que criden l'atenció de la naveta Alemany, la més gran de totes les que hi ha documentades a Mallorca.

L'hotel Lincoln, al cor de la metròpoli, ofereix l'aspecte d'un edifici que ha estat bombardejat.

Assetjada per l'especulació immobiliària, la ciutat marroquina de Casablanca veu amb preocupació que una part del seu patrimoni arquitectònic, un dels més importants del segle XX al país, cau literalment a trossos o es converteix en objectiu de les excavadores. Avui dia, hi pesa més l'interès dels amos de palaus, hotels i habitatges representatius de l'art déco i de l'estil neomorisc a no invertir per restaurar-los, perquè la seva aspiració és que siguin tomats, això sí, amb el vistiplau de la Justícia i de les autoritats locals. L'antic hotel Lincoln, una construcció emblemàtica situada des de 1912 al cor d'aquesta metròpoli nord-africana, presenta en l'actualitat l'aspecte propi d'un lloc bombardejat. El 1989, va ser tancat al públic pel despreniment d'una part de la façana. Després d'una llarga batalla amb els propietaris, les autoritats marroquines l'expropiaren el 2009. De llavors ençà, aquest símbol de l'arquitectura de la ciutat espera en estat de semiruïna que el rehabilitin i el destinin a un nou ús, sense que es coneguin de moment plans concrets ni terminis d'execució.

Fa gairebé un mes i mig que Fernando Gilet porta les regnes de la Regidoria de Cultura de Palma i, entre els assumptes pendents, té sobre la taula la revisió del catàleg municipal. Precisament, la setmana passada començaren les obres d'esbucament del número 33 de l'avinguda de l'Argentina, un edifici que els tècnics encarregats de revisar el catàleg havien considerat adient de protegir. És més, la ponència tècnica de Patrimoni del Consell també ho recomanava. Segons els populars de Cort, "no s'ha pogut fer res" per evitar l'esbucament, ja que l'expedient "estava massa avançat", apuntava Julio Martínez. Ara, doncs, Gilet té l'escomesa que fets com aquests no es repeteixin.

Algunes de les peces recuperades del castell de Santueri.

La comissaria de Santiago de Compostel·la rebé fa just una setmana la denúncia de la desaparició del Còdex calixtí, una guia per a peregrins del segle XII d'un valor històric incalculable. Potser aquest robatori és notícia, però no és cap novetat. Basta remuntar-se quatre anys enrere, quan uns lladres mutilaren la Cosmografia de Ptolomeu (segle XV) a la Biblioteca Nacional per endur-se'n els fulls més valuosos. Mallorca no ha estat aliena a aquests tipus de delictes. "Aquí no s'ha produït cap robatori de la categoria del Calixtí, encara que sí han desaparescut objectes que tenen un alt valor espiritual i material", explica l'historiador Guillem Rosselló Bordoy.

L'Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA) ha reclamat que es rectifiqui el projecte de reforma de la Placeta de l'Església d'Algaida ja que consideren que s'han dut a terme actuacions "agressives" que han desvirtuat el caràcter de l'indret.

Acerete és el cap del grup de robatoris i actua en els delictes de béns històrics tant a Palma com de Manacor. Foto: J.Torres

La seguretat envers el patrimoni històric centrarà avui la conferència del cicle "Visions del patrimoni". El protagonista serà l'inspector i delegat de Patrimoni Històric de la Policia Nacional de les Balears, Manuel Acerete, qui exposarà quines són les actuacions i la investigació que realitzen des del seu cos quan reben una denúncia sobre robatori o falsificació de béns patrimonials històrics. Tot i això, assegura que aquests tipus de denúncies suposen menys d'un 1% del global d'infraccions comunes de robatoris. "Si bé en els darrers temps han augumentat els delictes comuns; pel que fa al patrimoni històric, no se n'ha detectat una tendència a l'alça. A les Illes les denúncies d'aquest tipus sempre han estat baixes", comentà. I és que un dels principals problemes que aventura l'inspector és la manca de denúncies. L'espoli patrimonial ha estat sempre un dels temes candents a l'Arxipèlag, però no s'arriben a materialitzar en denúncies formals. És el que la Policia anomena "la xifra negra" de béns furtats, una activitat delictiva que no es pot comptabilitzar en nombres concrets.

La finca, que data de 1916, és un exemple arquitectònic de la barriada de Santa Catalina.

La pilota és ara a la teulada de l'àrea d'Urbanisme de Cort. La Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell acordà ahir, per votació, que sigui l'Ajuntament palmesà l'encarregat de protegir l'edifici situat al número 31 de l'avinguda de l'Argentina. Durant la reunió, l'Associació per a la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) proposà que fos el mateix Consell que declaràs la finca Bé Catalogat, però la recomanació dels tècnics ha estat que sigui finalment el Consistori qui l'inclogui dins el catàleg municipal. Per a això, el Consell instarà la regidoria que encapçala Jesús Valls a iniciar els tràmits per protegir l'immoble, primer mitjançant la Comissió del Centre Històric i, en cas afirmatiu, amb la ratificació del ple de Cort.

L'ampliació del port esportiu d'Andratx és un dels punts negres.

El GOB alertà ahir de les "dures conseqüències" que tindrà per a la serra de la Tramuntana el fet de no ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Segons Macià Blázquez, un dels portaveus del GOB, "tot i que la declaració és molt testimonial, almanco dóna una protecció moral al conjunt de la Serra". Blázquez explicà que sobre el futur de la Serra sobrevolen projectes agressius com la macrourbanització del Guix. "Però també hi trobam l'ampliació del port esportiu d'Andratx i la construcció massiva de la costa", hi afegí. Per això, qualificà de "mala notícia" la informació avançada ahir, en la qual s'explicava que la Unesco havia emès un informe favorable, però amb prescripcions, a la candidatura de la Serra.

L'associació per la revitalització dels centres antics ARCA i la Comissió pro-Molí des Castellet han presentat a l'Ajuntament de Calvià 728 firmes en contra del tancament d'aquest element patrimonial i demanen que s'incorpori al catàleg de béns a protegir del consistori, com a patrimoni històric i simbòlic.

La coalició del PSM-Iniciativa Verds-Entesa per Mallorca (PSM-IV-ExM) de Palma aposta per la recuperació dels elements patrimonials de la ciutat com una oportunitat per convertir-los en reclams turístics culturals i fer de Palma una destinació cultural de referència.

Jaume Matas, quan declarà pel cas Òpera el febrer. Foto: Teresa Ayuga

L'expresident del Govern Jaume Matas assenyalà ahir que passa dificultats per poder fer efectiva la fiança civil d'1,6 milions d'euros que li ha imposat el jutge instructor del cas Palma Arena. En declaracions a IB3 Televisió, afirmà que té "problemes" i "he hagut de vendre el meu patrimoni per poder-la afrontar (la fiança). És una qüestió personal", afegí. Aquesta fiança civil -que s'afegeix a una altra de penal de 3 milions- s'emmarca en el cas Òpera, una peça separada del cas Palma Arena en què s'investiguen irregularitats en l'adjudicació de l'avantprojecte de la fallida òpera de Palma a l'arquitecte Santiago Calatrava. Aquest cas és ara en mans del Tribunal Superior, perquè l'imputat Francesc Fiol és parlamentari i està aforat.

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior ha rebut, a més, un escrit dels advocats defensors de l'arquitecte valencià en què es demana l'arxivament de la causa en relació amb Calatrava. Els missers, que hi demanen la desimputació del seu client, al·leguen que en la declaració al jutjat del febrer passat Calatrava demostrà que l'avantprojecte s'havia realitzat.

L'Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA) ha denunciat avui el mal estat de les sis torres de defensa ubicades en el municipi de Calvià, sobretot les de les Illetes i Cala Figuera, i ha acusat l'Ajuntament d'irresponsabilitat en la seva cura i manteniment. L'entitat ha criticat en un comunicat que el consistori no assumeixi la seva funció de "dignificar la imatge del patrimoni històric que hauria de gestionar amb cura i responsabilitat".

El patrimoni total gestionat per les societats d'inversió de capital variable (Sicav) se situà en 26.065 milions d'euros el 2010, cosa que suposa un avanç de l'1,63% respecte del volum global de 2009, i el nombre d'accionistes arribà a 386.329, segons dades de VDOS. A l'hora de tancar el darrer trimestre de 2010, el nombre de societats es reduí un 2,75% i va ser de 3.143, cosa que significa una minva de 89.

Imatge del reflex lumínic del prototip de làmpada que ahir fou desestimada pels tècnics de Patrimoni. Foto: Joan Torres

La ponència tècnica de Patrimoni desestimà ahir la proposta de nou enllumenat de la Llonja. Les dotze làmpares de grans dimensions proposades per l'arquitecte Pere Rabassa "distorsionen l'element patrimonial i la seva visió general", assegurava el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. Després que dilluns visitassin un prototip de làmpada i la corresponent prova de llum, els tècnics considaren ahir, gairebé per unanimitat, que les dimensions de les làmpares de quatre metres de llargària (penjades a cinc metres del terra) "llevaran protagonisme visual a l'edifici", segons apuntà Cerdà, per la qual cosa se'n desetimà la col·locació.

Les filtracions d'aigua a la coberta de l'església de Santa Clara de Palma l'han feta malbé durant anys. El 1996 s'arreglà la teulada i ara, catorze anys després, està previst que s'iniciïn les obres a l'interior del temple, que fou declarat Bé d'Interès Cultural.

El betlem del Palau March, de notable interès cultural, ha de cenyir-se a la normativa BIC. Foto: J. Morey.

L'Associació de defensa i conservació del patrimoni ARCA ha denunciat l'absència de diverses peces del pessebre napolità de la fundació Bartolomé March del segle XVIII, en concret un grup d'àngels dels quals res no se sap des de fa dos anys. L'associació remarca que es tracta de peces de gran valor ja que són obra del napolità Giuseppe Sanmartino, igual com els reis mags, figures que van faltar al pessebre el 2009 per ser al mig d'un procés de restauració. Arca subratlla en un comunicat que aquest pessebre va viatjar Madrid el Nadal de 2008 i va ser exposat al Palau Reial, on van dissenyar una nova escenografia que, una vegada acabada la mostra, va viatjar a Palma.

El municipi de Capdepera acollirà un centre d'interpretació dels castells roquers de l'Illa per tal de donar a conèixer les joies de la nostra arquitectura i la importància per a la història d'aquests béns patrimonials de primer ordre. La Cala del Governador del castell de Capdepera ha estat escollida per mostrar, a través d'una exposició permanent, el paper que han jugat al llarg del temps aquestes fortaleses. D'aquesta manera, el castell de Capdepera esdevindrà un punt neuràlgic per donar a conèixer la història medieval i com a plataforma per mostrar els altres castells roquers, com ara el castell de Rei, a Pollença; el castell d'Alaró; el castell de Cabrera; i el castell de Santueri, a Felanitx.

L'Associació de defensa del atrimoni ARCA ha denunciat la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell durant el transcurs de les obres del nou hospital ubicat en aquests terrenys. Segons informa l'organització en una nota, aquesta possessió comptava amb un escut de la família Espases sobre l'antic portal exterior, que afirma que ha desaparegut. ARCA recorda que la possessió és de titularitat pública i que en aquests moments s'està fent una intervenció per rehabilitar-la, la qual cosa ha provocat la desaparició d'aquest emblema.

Després de dos anys de bastides i obres a quaranta metres d'alçada, l'església de Santa Eulàlia, un dels temples cristians més antics de Ciutat, llueix de nou. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat pel conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, encapçalà ahir la comitiva institucional que inaugurà la dita rehabilitació, que ha costat més de dos milions d'euros i que ha estat sufragada en un 50% pel Govern balear.

Poc queda avui de l'esplendor de l'antiga factoria de tapissos de can Morató a Pollença, construïda el 1922 i que es convertí en un model de referència fins al seu tancament, el 1960. Situada a l'entrada de la part alta del poble, devora el pont Romà, fa temps que la fàbrica presenta un estat deplorable que manté fins i tot tancat, d'un any i mig ençà, el camí públic de can Joanot pel perill de despreniments.

L'antiga peixateria municipal d'Alcúdia, inactiva des de fa dècades, es convertirà en un centre polivalent a disposició de diferents associacions i entitats, com l'Associació de Restauradors d'Alcúdia. Així ho ha confirmat el batle d'Alcúdia, Miquel Llompart, que anuncia una inversió en la zona de 187.606 euros que s'executarà abans de final d'any.

Es construïren durant la segona meitat del segle XIX i circularen pels carrers d'Andratx i els seus voltants fins a mitjan dècada dels 70. Es tracta de dos carruatges, un de fúnbre i un altre de repartir carn, que des d'ahir tornen a lluir, no al carrer, sinó a la balconada de l'ajuntament andritxol. El consistori recuperà els dos vehicles de les dependències municipals i el taller palmesà Xicaranda fou l'encarregat de restaurar-los.

El Consell reclama al Consistori que modifiqui el projecte de restauració de la torre nova de la Roca Fesa.

L'Ajuntament de Santanyí s'enfronta a dues noves multes del Consell de Mallorca. El departament insular de Patrimoni ha tornat a interposar una sanció econòmica de 300 euros al Consistori santanyiner per infracció al patrimoni històric a la fortalesa de Porto Petro i, a més, ha dictat una ordre d'execució i respectiva multa per la mala restauració a la torre nova de la Roca Fesa, també valorada en 300 euros. Ambdues multes es repetiran cada dos mesos fins que l'Ajuntament presenti els respectius projectes de restauració. És la segona vegada que el departament insular de Patrimoni recorre a penalitzacions econòmiques amb l'Ajuntament de Santanyí.

El conjunt monumental de la Cartoixa de Valldemossa és un dels indrets més visitats pel turisme, i si bé això té efectes positius en la economia i l'activitat al municipi, la seva incidència sobre el patrimoni no és tan bona. Segons un estudi elaborat pel grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB, aquest indret és víctima de la degradació patrimonial, i ho és per tres raons: la primera és a conseqüència de la desmembració i divisió del complex en mans privades l'any 1842, la segona inclou l'explotació turística del monument a partir de la segona meitat del segle XX i la tercera recau en l'absència d'un plantejament museològic unitari. Tot això afecta el monument i genera grans contradiccions de tipus conceptual i de conservació del material que contribueixen a aquesta degradació.

Sóller és una ciutat ben coneguda pel seu urbanisme, amb molts elements modernistes que donen al seu centre un aspecte singular. Les queixes d'alguns ciutadans i afectats per la recent aprovació d'una normativa que té com a finalitat la preservació del model urbanístic de ciutat jardí ha motivat una aparició del regidor d'obres i urbanisme, Francisco Rodríguez (UM), el qual ha defensat la política proteccionista envers aquest "perfil urbanístic" que ara es podria fer extensiva a altres carrers i places emblemàtics del nucli.

El Jutjat Penal 3 de Palma ha condemnat dos bussejadors per un delicte contra el patrimoni històric, en haver espoliat un jaciment submarí desconegut. Les penes són d'un any i set mesos per a un acusat i un any i nou mesos per a l'altre. En principi, aquestes penes no impliquen l'ingrés a la presó. Ambdós acusats, però, hauran d'afrontar una indemnització per danys causats als jaciments per valor de 70.000 euros, que aniran als comptes públics del Consell.

Si finalment se li concedeix, Sineu s'unirà a la catalogació d'altres nuclis com Manacor.

La catalogació del nucli de Sineu com a Bé d'Interès Cultural (BIC) està enlaire. L'equip de govern de Sineu (UM i PP) no comparteix alguns dels criteris que exigeixen des de Patrimoni per a la seva catalogació i podria forçar-ne la paralització. En el transcurs de la darrera Comissió política de Patrimoni del Consell, tant Unió Mallorquina com el Partit Popular votaren en contra de la tramitació, però aquesta va poder continuar endavant gràcies al vot de qualitat de Maria Lluïsa Dubon, atès que és la presidenta de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni del Consell.

El refugi ha estat amagat durant prop de vuitanta anys. Foto:A.P.

El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres. El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers n'extragueren l'aigua.

Imatge d'arxiu de la Taulera treta del catàleg de patrimoni.

La nau industrial de sa Teulera ubicada en el camí de Balafi de Sant Llorenç ja és història. Les màquines que duen a terme les obres de construcció d'unes pistes de pàdel i tennis devora el camp de futbol han esbucat aquest edifici, que està en vies de catalogació. Així ho ha denunciat el PP de Sant Llorenç, que s'ha mostrat indignat davant "la destrucció del patrimoni del poble" a la vegada que en demana responsabilitats. Així ho va manifestar a aquest mitjà la portaveu popular, Manuela Meseguer, que va criticar que "s'ha fet amb nocturnitat i traïdoria. Ningú no ho sabia, quan s'havia acordat deixar-ne la façana". Meseguer explicava que "no entenem com l'Ajuntament no ha tingut cura del seu patrimoni perquè si ara han destruït aquest edifici, ningú no garanteix que demà es puguin carregar l'església o qualsevol element patrimonial important". El catàleg de patrimoni encara no està aprovat, ja que en ple de juliol de 2008 es va acordar tornar enrere el que s'havia aprovat inicialment perquè hi havia hagut moltes al·legacions.

Les representants del Consell i els Prínceps, avui a l'Almudaina. Foto: Efe.

Els Prínceps d'Astúries han manifestat avui el seu interès per la candidatura de la Serra de Tramuntana mallorquina a ser declarada Patrimoni Mundial de l'UNESCO, durant una audiència celebrada amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol i la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon. Armengol ha qualificat l'audiència de "intensa" i "profitosa" i ha assegurat que els Prínceps "estaven molt informats" i s'han mostrat "molt interessats", per la qual cosa han aprofundit molt en el contingut de la proposta. Segons la presidenta del Consell, ambdós coneixen la Serra: "el Príncep més perquè duu molts anys a Mallorca". "Els hem explicat en detall la candidatura presentada pel Consell de Mallorca, que ja som l'única candidatura espanyola", ha assenyalat.

La serra de Tramuntana és una de les fermes candidates perquè l'any que ve sigui declarada Patrimoni de la Humanitat en categoria de paisatge cultural. La sibil·la, en canvi, ho té més difícil. Així ho vaticina el coordinador del projecte de la Unesco sobre el Patrimoni Mundial a Espanya, Àngel Morillas, en una entrevista concedida a dBalears. Serà "una tasca difícil però no impossible", indica. El cant medieval de la sibil·la, dins la categoria de bé cultural immaterial, és també una altra candidatura que opta a la declaració patrimonial, encara que té uns competidors ferms: els castellers i el flamenc.

Jaume Vicens, Maria Avellà i Pere Torrens. Foto: G.Amengual

Música per la conservació i el dret de gaudir del patrimoni. Aquest és el punt de partida del concert Es Castellet Rock, una de les primeres actuacions organitzades per la Comissió pro molí del Castellet per reivindicar l'accés i, sobretot, la conservació del bé patrimonial. L'acte tindrà lloc a la plaça Nova de Calvià divendres a partir de les 21 hores i s'hi recolliran firmes per a la seva preservació. Amb data d'ahir, el grup, ja n'havia aplegades quatre-centes. "Tenim voluntat conciliadora entre els interessos privats i el dret dels calvianers al manteniment del seu patrimoni", afirmà Jaume Vicens, un dels portaveus de l'entitat, durant la presentació del festival. "És el mateix poble qui està interessat en la preservació del molí", afirmà Vicens, que destacà que quatre de les set associacions que integren la comissió són del mateix municipi. És el cas de Calvià per la Llengua, l'Associació de veïns de Calvià, SOS Can Vairet i l'Associació Pere Josep Canyelles, que amb ARCA, el GOB i la Plataforma pro camins oberts i públics completen l'agrupació, que espera que amb el molí del Castellet "no es repeteixin els casos de can Dols i can Belembé", ambdós esbucats.

Estat en el qual ha quedat el camí, que està catalogat per l'Ajuntament de Santa Maria. Foto: M. Serra.

El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i els Amics de la Vall de Coanegra denuncien que el camí del Cabàs, situat al municipi de Santa Maria, "ha patit danys de gran gravetat". Asseguren que el camí "ha estat llaurat i, consegüentment, s'ha eliminat l'empedrat de la calçada i qualsevol senyal que delimitàs el pas de la via pública". Els ecologistes condemnen els fets, que titllen "d'atemptat contra el patrimoni", i n'assenyalen com a culpables "els propietaris de la finca veïna del camí, la família Fortuny Salas". Bernat Fiol, portaveu de GADMA, demana a les autoritats que "intervinguin amb tanta celeritat com sigui possible" i convida "l'Ajuntament de Santa Maria a fer una reflexió interna per permetre que un fet així hagi succeït sense tenir-ne cap tipus de notificació". El camí, que està documentat des de l'Edat Mitjana i que es creu que és de l'època romana, formava part d'una ruta que comunicava els municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró.

Un total de catorze projectes de rehabilitació i conservació d'edificis catalogats com a Béns d'Interès Cultural de Mallorca i Menorca es repartiran fins a 2,3 milions d'euros en ajudes de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Aquests doblers permetran sufragar fins un 61,7 per cent de l'import total de les obres subvencionades, la inversió prevista de les quals ascendeix a 3,9 milions d'euros. La Conselleria preveu, a més a més, que es generin 257 llocs de feina associats a aquestes feines.

El Castellet està datat del 1830. Foto: Francesc Vallespir

Primer foren les cases de Can Dols i Can Belembè i ara és el Castellet qui està en perill. Aquesta és el crit d'alerta de Maria Avellà, la portaveu de la nova comissió promolí del Castellet de Calvià, creada la setmana passada i amb la intenció de preservar l'emblemàtic entorn calvianer. "Patrimonialment Calvià ja està massa malmenat, hem de conservar allò que encara ens queda. Can Dols i Can Belembè foren esbucats, no podem permetre que passi el mateix amb el Castellet", explica. ARCA, l'Associació de Veïnats de Calvià, l'Associació Pere Josep Canyelles, el GOB, la Plataforma Calvià per la Llengua, la Plataforma procamins públics i oberts i SOS Can Veiret són les set entitats que s'han aplegat per denunciar la greu situació patrimonial del molí calvianer. "El Castellet data de 1830 i des de sempre els calvianers acudíem a aquest indret el dia del pancaritat. És més, és un lloc molt estimat per als calvianers ", assegura la seva portaveu. Ara la nova propietat ha tancat la zona i ha posat unes barreres de ferro per accedir-hi. "De moment, les barreres estan obertes, però passam pena que en breu la propietat les tanqui amb pany i clau", explica mentre afegeix que precisament el camí que du al molí "és considerat de domini públic".

L'Ajuntament d'Artà ja ha engegat una sèrie d'actuacions, previstes dins l'ambiciós Pla de turisme 2009/2011, amb vista a captar visitants i promocionar el municipi a l'exterior. L'objectiu és crear un nou producte turístic de qualitat a partir del patrimoni cultural i històric, a més d'aprofitar-ne els recursos naturals.

Jaume Matas camina pel centre de Madrid a meitat del mes de març poc abans que anàs a declarar als jutjats de Palma.

Fonts pròximes a la Guàrdia Civil indicaren ahir que Jaume Matas està sent objecte d'una investigació policial per saber com pot fer front a les despeses actuals, que se suposa que són molt elevades. La investigació estaria centrada sobretot a Madrid, on viu actualment l'expresident. La Guàrdia Civil cercaria esbrinar d'on surten els doblers que permeten a Matas viure el dia a dia, tenint en compte que les seves despeses són en aquests moments molt superiors als ingressos coneguts. L'obligació més important, sens dubte, és fer front als interessos del crèdit de tres milions d'euros que li va concedir el Banco de Valencia per a la fiança. S'ignora si els paga cada mes o en un altre termini, però si fem comptes que el tipus és a d'un 5%, la xifra de retorn ascendeix a 12.500 euros mensuals.

Poc s'imagina el ciutadà que camina pel carrer del Temple de Palma la història que amaguen les dues torres que el flanquegen. El grup d'arqueòlegs de l'empresa Elements, dirigit per Llorenç Vila i Noemí Vidal, hi ha estat gratant durant gairebé un any i ahir presentaren les seves conclusions en una reproducció 3D que delimita tres gran fases des de la seva creació, a principis del segle XII fins a l'època dels templaris.

Des dels terrats de la ciutat antiga encara guaiten, impassibles, algunes reminiscències de la Palma industrial del segle XIX. Els fumerals, avui llar de gavines, són els principals vestigis que, a poc a poc, es posen en valor. No debades, són gairebé l'únic que ens queda. L'exemple d'aquesta preservació el trobam a Can Ribas, el centre Flassaders i al parc de les Estacions, tres indrets on es fan o s'han d'iniciar restauracions.

Vicenç Grande en una imatge d'arxiu.

Els administradors concursals del Grup Drac presentaren ahir davant el Jutjat Mercantil número 1 de Palma els textos definitius sobre la situació patrimonial, un inventari d'actius i llistat de creditors del grup empresarial de Vicenç Grande que el 2008 va protagonitzar la suspensió de pagaments més gran de la història de Balears, per 1.000 milions d'euros. Al final del procés els deutes del grup ascendeixen a 120 milions d'euros, que s'abonaran mitjançant acords que oscil·len entre els sis mesos i els vuit anys. Els quitaments varien entre el 33 i el 50 per cent, encara que en moltes societats es rescabala la totalitat de les quantitat endeutades.

Fa uns dies els operaris començaren a retirar els elements d'obra.

"Estic molt satisfet, tothom qui ha passat per aquí per veure l'obra ha dit que ha quedat molt bé". Pere Rabassa, l'arquitecte que dirigeix la restauració de la Llonja, es mostrava així de content en confirmar que la primera fase de la rehabilitació ha finalitzat i que d'aquí a uns dies, "al final de la setmana que ve", les façanes de l'edifici gòtic dissenyat per Guillem Sagrera quedaran totalment lliures de bastides. Els operaris han començat a llevar-les i ja es pot apreciar com la preda, que estava totalment ennegrida, ha recuperat color i pàtina. Ara bé, encara queda una segona part per donar per acabada l'obra completament i afecta "la infraestructura d'instal·lacions", com la il·luminació i l'electrificació, per la qual cosa "el públic, de moment, no podrà entrar-hi".

El Servei de Renda Àgil, que ha començat avui a les Balears amb un pressupost de 900.000 euros, ja ha concertat un total de 14.327 cites i preveu donar altres 35.000 fins al proper 30 de juny, per a la qual cosa ja s'han resolt els problemes inicials que s'havien originat, després que en el Centre d'Atenció Telefònica (901 223 344) només s'atorguessin cites en un termini de 15 dies, cosa que va provocar que alguns ciutadans fossin informats que ja no hi havia possibilitat de cita.

Així, fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda han informat que per tal d'evitar aquesta situació s'ha decidit que el Centre d'Atenció Telefònica, gestionat per primer vegada per l'Agència Tributària estatal i no per la de les Balears, concerti cites fins el 30 de juny.

El president del Govern, Francesc Antich, ha inaugurat aquest matí el Servei Renda Àgil de Palma, ubicat al Riskal, on ha expressat la seva "satisfacció" pel fet que aquest any, el Govern hi hagi destinat 500.000 euros menys per posar en marxa aquest servei d'assistència al contribuent en el qual col·laboren Banca March, BBVA, CAM, La Caixa i Sa Nostra. Antich ha agraït la "gran participació" d'aquestes entitats de crèdit i, en aquesta línia, ha destacat l'esforç conjunt per "facilitar a la gent que pugui contribuir". A més, ha reconegut que en s'hi ha "molt satisfet" pel fet que les Balears sigui la Comunitat que "millor està complint amb aquesta iniciativa, ja que és on més estreta és la col·laboració entre el Govern, l'executiu central i li entitats bancàries a l'hora de deixar aquest servei".

El servei d'assistència obrirà fins al 30 de juny i ja és pot sol·licitar cita prèvia en el telèfon 901 223 344 o a la pàgina web www.atib.es. Durant la campanya del 2009, es van cursar, a través de la Renda Àgil, un total de 53.073 declaracions a Balears, de les quals 46.752 és van realitzar a Mallorca; 2.663 a Menorca; 3.143 a Eivissa i 515 a Formentera.

El president del Congrés, José Bono, va assegurar ahir, després que el PP traslladàs dijous a la Fiscalia General de l'Estat les informacions publicades sobre el seu patrimoni perquè decideixi si és pertinent una investigació, que "les vespes de la difamació piquen la fruita sana". Bono es mostrà convençut que els que s'interessen pel seu patrimoni "no cerquen la veritat", ja que va recalcar que tant els seus béns com els seus ingressos i els de la seva dona són públics. En aquest sentit, va recordar que els béns i ingressos de la seva família han estat mostrats ja a la Fiscalia, als membres de la Junta de Portaveus del Congrés, a dirigents del PP i a desenes de periodistes.
"La majoria de la gent del PP que conec és honrada i, per això, no vull caure en la trampa de la generalització. Tanmateix, resulta sorprenent que alguns caps d'aquest partit es brindin a ser transportistes de difamadors", lamenta.

Els representants del col·lectiu a l'hora del registre de les signatures. Foto: S.A.

El Col·lectiu en defensa de Lluc, format pel GOB, ARCA i l'Associació d'Antics Blavets, presentà ahir al registre del Consell de Mallorca 15.533 firmes per a la protecció de la zona del Guix, a Escorca. Aquesta acció és la culminació d'una campanya informativa i de recollida de signatures que s'inicià el 2008 davant la intenció de la promotora Urnova SLU de construir al Guix una urbanització on estaven projectats 105 habitatges plurifamiliars. Segons el GOB, el començament d'aquesta iniciativa va provocar que el Consell de Mallorca "presentàs un recurs contenciós contra la llicència d'obres per a la construcció de la urbanització, que va comportar, finalment, la seva suspensió de manera cautelar"; i d'altra banda, "que el 2008 s'aprovàs la modificació inicial del Pla Territorial de Mallorca (PTM) i, consegüentment, es desclassificàs la zona del Guix".

Perfil de Sineu, en una fotografia d'arxiu.

El nucli històric de Sineu ha estat declarat avui Bé d'Interès Cultural amb el vistiplau de tots els representants que conformen la Comissió d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. Aquesta decisió s'ha adoptat en resposta a una demanda que va arribar del mateix municipi de Sineu, i perquè, a més, el Pla Territorial de Mallorca recomana que alguns nuclis, com és el cas de Sineu, tinguin aquest reconeixement patrimonial. Per altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat per Reial Decret la declaració de BIC la zona paleontològica de Punta des Migjorn, a Menorca.

El Caire acollí ahir una convenció patrimonial carregada de bones intencions: la repatriació dels béns robats en altres èpoques. Peces cabdals, com ara la pedra Roseta, el Partenó grec i objectes del mateix Machu Picchu, sortiren dels llocs originals i estan ara repartides pel món. Aquest fet podria canviar si els estats s'hi avenen.
El patrimoni escampat arreu del planeta també ha estat una tònica dominant a Mallorca, que té com a béns més emblemàtics els bous de Costixt, que fa dècades que estan al Museu Arqueològic de Madrid.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma revisarà durant una vista el pròxim 7 d'abril el recurs d'apel·lació que va interposar el lletrat Gregorio San José contra l'auto dictat pel jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, en el qual determinava la connexió existent entre les investigacions sobre l'increment patrimonial de l'expresident del Govern, Jaume Matas, i la presumpta desviació de fons públics produïda durant la construcció del velòdrom palmesà.

Jane King diu que va advertir a Jaume Matas del sobrecost del Palma Arena

El patrimoni arquitectònic, etnològic, arqueològic, paisatgístic i natural del municipi d'Artà ha quedat protegit per llei. L'integren un entorn natural privilegiat, un valuós i divers recull pel que fa a l'orografia, la geologia, la hidrologia i uns importants valors culturals i arqueològics.

D'ençà que el 2007 les noves instal·lacions del Museu Diocesà de Mallorca s'obriren al públic, el centre ha incorporat noves peces procedents de l'anterior espai en l'exposició. Les darreres són un carruatge del segle XVIII que des de l'inici de les obres de remodelació ha estat apartat del públic i ara s'hi mostra restaurat. Aquesta setmana també s'hi ha afegit un antic molí de gra del segle XIX. Ambdues peces comparteixen una mateixa sala.

El vimer de l'hort del Correu, el màgic arbre que cura de trencadura els infants a trenc d'alba el dia de Sant Joan, serà protegit amb motiu de la revisió del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Manacor efectuada fa poc. El vimer hi tindrà la categoria d'element de cultura immaterial. Tot i que es tracta d'una figura relativament recent, els tècnics troben interessant salvaguardar-lo com a tradició manacorina.

El traçat murari de la porta de Santa Catalina és avui més real. L'arqueòloga Maria Llinàs ha enllestit la memòria de seguiment de les polèmiques obres de la plaça ciutadana, un indret on l'abril passat es descobriren vuit metres de la famosa murada renaixentista. Ara aquest llenç murari està definit i, segons les estimacions arqueològiques, podria abastar prop d'uns trenta metres.

Invertir en la rehabilitació del patrimoni històric en temps de crisi com a mesura per contribuir a la recuperació del sector de la construcció és un dels objectius del Govern de les Illes Balears, el president del qual, Francesc Antich, va visitar ahir el municipi de Pollença, on la Conselleria de Obres Públiques finança diferents projectes que compleixen amb aquests criteris: la supressió de barreres arquitectòniques a la Casa Consistorial, la substitució integral de la coberta de la nau central de l'església i la dotació d'un ascensor, rehabilitació dels banys i substitució de la coberta del casal de Can Aloy, que l'entitat Prodis té al nucli històric.

Una de les preguntes que els visitants es fan en contemplar la Seu és: com pot ser que un edifici tan complex i d'aquestes dimensions s'hagi pogut mantenir en peu durant més de 700 anys? I com d'acurades eren les tècniques i els materials dels arquitectes i constructors del segle XVI perquè la catedral hagi superat des d'inclemències meteorològiques fins a una guerra? Per contestar aquestes preguntes i moltes més han fet falta quatre anys i un grup multidisciplinari d'estudiosos integrat per historiadors, enginyers, arquitectes i experts en materials que ara presenten les conclusions de la seva tasca.

Quan només falten quatre dies perquè la Sibil·la torni a anunciar-nos el judici final, el Consell de Mallorca llança una campanya per reforçar la cursa d'aquest cant davant la Unesco. El departament de Cultura i Patrimoni iniciarà aquestes festes una recollida de signatures per les diferents parròquies de Mallorca per tal de potenciar la seva candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. "Cal demostrar que la Sibil·la és una manifestació cultural viva i arrelada que, a més a més, té un important suport popular", explicà ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies.

El castell de Bellver amaga molts secrets. Prova d'això és el primer tram d'una escala de la qual només es podia observar la part inferiori i que ara, gràcies a la troballa dels arqueòlegs de l'empresa Elements, comença a mostrar-nos el recorregut. Una direcció que, segons els experts, podria esdevenir un via de connexió entre el castell i les coves de Bellver.

"El 2009 ha estat un molt bon any per al castell d'Alaró i la injecció d'un milió d'euros del Pressuposts Generals de l'Estat a la fortalesa farà que el somni de molts alaroners es converteixi en realitat", explicà ahir Mateu Marcús, president de la Fundació castell d'Alaró. Marcús se cità a Alaró amb Pere Sampol, diputat del Bloc al Senat; Joan Font, conseller insular de Cultura; Gabriel Cerdà, director general de Patrimoni del Consell de Mallorca; i Joan Simonet, batle d'Alaró, per parlar de les futures actuacions en el castell.

Els molins, tant fariners com d'aigua, formen part del nostre paisatge patrimonial. Es tracta d'un llegat etnològic que, massa vegades, es veu malmenat per la deixadesa o la despreocupació d'algunes institucions. És el cas del conjunt moliner del carrer de Damià Reixac, a la barriada del Molinar, que roman mig abandonat a l'espera d'una "solució efectiva".

Talaiots, molins, fàbriques, possessions... Santa Margalida és ara com ara el municipi amb més densitat de béns patrimonials de Mallorca i, tanmateix, manca d'un catàleg de béns municipals aprovat que els protegeixi dels excessos urbanístics.

Unes obres d'aixecament de terres de cultiu a la finca de Son Cabrer deixaren a la vista ahir una "gran quantitat de material ceràmic, la majoria modern, encara que també d'altres èpoques", segons explicaren des de la Direcció Insular de Patrimoni, que arran de la troballa ordenà la paralització immediata dels treballs a la zona.

L'Ajuntament de Petra ha acordat que la salvaguarda de l'estil que caracteritza les zones més antigues de la població sigui una prioritat. Així ho recull almenys el Pla especial per a la protecció i conservació del partimoni del nucli historicoartístic de Petra, un document que el ple aprovà per unanimitat.

L'edifici de la Llonja quedarà sense la coberta inclinada. La Ponència Tècnica de Patrimoni aprovà ahir per unanimitat el projecte de l'arquitecte Pere Rabassa, encarregat de la restauració de l'edifici gòtic i que el juny va rebre crítiques per part de l'historiador de l'art Marià Carbonell. Segons Rabassa, el fet de treure'n la teulada respon a la idea original de Guillem Sagrera que, segons aquest, pensà un terrat pla, que és com quedarà després de la restauració.

Recuperar la murada per a la ciutat. Aquesta premissa, que tant han propugnat els responsables polítics de Cort, sembla que comença a fer-se realitat. A partir de dilluns, les excavadores iniciaran les tasques per destapar una part del llenç renaixentista que dóna al fossat del baluard del Príncep. En total, es descobriran devers deu metres de murada que a principi del segle XX foren coberts arran de la construcció de la plaça de la Porta del Camp. "Preveim que en una setmana el llenç murari quedi completament descobert", aclarí a aquest diari el responsable de Refoart, Llorenç Torrents.

Música, cinema, patrimoni, literatura i art es fondran enguany en la celebració de L'esplendor de la Mediterrània, la cita cultural que des de fa vuit anys ha recuperat la fundació Amics del Patrimoni. Per aquestes dates, les creences religioses s'entremesclen amb la nostra cultura més ancestral, però anys enrere fou una de les celebracions més importants de l'estiu. La festivitat del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu, recupera a poc a poc aquella espurna de quan era "una festa a la mare terra i a la figura de la dona, que prenia la importància que li pertoca com a transmissora de cultures", explicà ahir Biel Barceló, d'ARCA.

"L'església de Sant Joan de la Font Santa requereix una intervenció urgent, ja que en qualsevol moment en faran fallida les voltes". Així de contundent es mostrava el Consell de Mallorca per febrer de 2006 en l'informe de Declaració de Bé Catalogat envers l'oratori de Campos. Han passat tres anys i la situació del recinte eclesiàstic no ha millorat gens, en tot cas s'ha vist empitjorada per les inclemències meteorològiques.

El paratge de la serra de Tramuntana i el cant de la Sibil·la són avui més a prop del reconeixement internacional. Almenys això esperen els representants del Govern balear i del Consell de Mallorca que acudeixen a la reunió del Consell de Patrimoni Històric, que es dugué a terme ahir i es continuarà avui a Palma.

El Partit Popular, l'associació cultural Bany-al-bahar i un particular han denunciat la destrucció d'un safareig a la finca de la Vinya Nova. Les obres han estat reprovades des del febrer del 2009, però cap administració no les ha paralitzades encara que constitueixen, segons les crítiques, "un atemptat contra un element fonamental del paisatge i del sistema hidràulic de Banyalbufar". Aquest tipus d'obres està prohibit en el Pla Territorial de Mallorca, segons el qual en els municipis que no tinguin un catàleg municipal de patrimoni aprovat definitivament només es podran realitzar actuacions d'"estricta conservació" en edificacions de valor arquitectònic o etnològic.

Un any més el casal de Can Weyler tornà a acollir la festa estiuenca pel Patrimoni, una celebració que s'ha convertit en una tradició que reivindica aquells elements del nostre entorn que massa vegades queden oblidats. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) és l'artífex d'aquesta festa, que també aprofita per lliurar els guardons als socis d'honor.

L'Associació d'Amics del Barranc de Biniaraix han denunciat la destrucció progressiva d'una de les edificacions més emblemàtiques d'aquest indret (Can Catí) i, en particular, l'estat de runa en què es troba la seva antiga tafona, el qual s'ha agreujat durant les darreres setmanes. La casa és la més antiga del Barranc de Biniaraix.

El trasllat del jaciment de Son Espases Vell pot ser imminent. La Ponència Tècnica de Patrimoni haurà de decidir dimarts que ve, dia 19, si fa efectiu o no l'aixecament de les estructures trobades on s'ha d'ubicar l'accés a la porta d'urgències del futur hospital.

Mig amagats entre l’arbreda, Vilafranca de Bonany oculta tresors patrimonials que per a la majoria de ciutadans passen desapercebuts i que, ara, poden ser objecte de protecció. Són els jaciments arqueològics d’Alcúdia-Arrom, les pletes de la Moleta, la Moleta i el turó d’en Boleto. Quatre assentaments que formen un triangle estratègic pels voltants de la vila i que foren objecte de debat en la passada Ponència Tècnica de Patrimoni.

La Ponència tècnica de Patrimoni acordà ahir desestimar el desmuntatge i el trasllat de part del jaciment trobats als terrenys de Son Espases Vell. En concert, els arqueòlegs que treballen en el solar en el qual es construeix l’hospital de referència havien demanat permís al Consell per moure les construccions datades del segle II i I abans de Crist trobades a les zones A i C del sector E-2.

Talaiots, torres de defensa, necròpolis, possessions i coves. Santa Margalida és un dels muncipis de l’Illa que tenen més patrimoni arqueològic, encara que no sempre es troba a l’abast de tothom. El desconeixement dels nostres tresors històrics fa que, massa vegades, aquestes restes passin desapercebudes pels ulls dels ciutadans o dels turistes. És per aquest motiu que l’Ajuntament de la vila ha decidit posar en marxa la digitalització de la carta arqueològica, que inclourà un traçat de rutes patrimonials arreu del municipi. L’encarregat d’elaborar aquest projecte és Portal Forà i s’hi englobaran més de 160 elements d’interès històric.

Can Ribas, el centre Flassades i el Liceu són dels pocs vestigis que encara romanen dempeus del que fou l’activitat industrial a Palma. Just quan fa poques setmanes que el Consell de Mallorca protegia alguns habitacles de l’antiga fàbrica tèxtil de la Soledat, hom pot creure que Can Ribas era una de les poques indústries de Ciutat. La història social i econòmica ha demostrat que la indústria no fou una activitat aliena a les nostres contrades i, com assegura el professor Carles Manera, Mallorca visqué una vertadera "industrialització sense revolució industrial".

Amb la finalitat de protegir el patrimoni històric i econòmic del municipi de Muro, el grup PSOE-Entesa ha instat el departament de Patrimoni del Consell que protegeixi una de les pedreres del municipi amb la figura de Bé d’Interès Etnològic. La finalitat és conservar una mostra d’una antiga pedrera restaurada i convertida en una explotació agrícola com és la que està ubicada en el camí del Carnatge.

L’objectiu és salvar el Sindicat. I per això les institucions faran pinya. La compra de l’emblemàtic edifici continua estant en boca dels polítics i dels veïns del poble. Al darrer ple de l’Ajuntament, s’aprovà per unanimitat de tots els partits polítics constituir una comissió encarregada d’avaluar les diferents opcions d’adquisició d’aquest immoble.

Dos elements patrimonials més, Biniali i la torre de defensa de Vallgornera, seran protegits si la Comissió de Patrimoni que es reunirà dia 27 hi dóna el vistiplau. La Ponència Tècnica de Patrimoni donà ahir carta blanca perquè el llogaret de Sencelles pugui ser declarat Bé d’Interès Cultural amb categoria de conjunt històric, tal com ja havia anunciat aquest diari. A més, aprovà la delimitació de la torre de Vallgornera de Llucmajor i tot el seu entorn de protecció

Els envasos que fa dos mil anys contenien petites joies cosmètiques destinades a usos sumptuaris de l’alta societat s’han convertit avui amb "singulars tresors" dignes de ser preservats. Aquest és el cas de la col·lecció de desset peces de vidre romà datades entre els segles I aC i el VI dC que ara són objecte d’estudi i de conservació perquè puguin lluir en tota la seva esplendor.

"Embarca’t en una aventura inoblidable. Molt més que un simple viatge per les aigües de l’oceà Índic. Submergeix-te en el passat i tingues un encontre amb la història de la navegació". Aquesta és la publicitat d’una empresa de les Illes Maurici que oferix viatges a bord d’un veler que data de 1852.

La Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca donà ahir llum verda a les obres de restauració de la rosassa major de la Seu. En principi, aquest punt no havia d’entrar dins l’ordre del dia, ja que en la ponència tècnica de la setmana passada n’ajornaren la llicència per manca de documentació. Tot i això, després que ahir migdia el capítol en presentàs la mateixa i els tècnics ho estudiassin.

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va assenyalar avui que els administradors concursals disposen d'un termini de dos mesos, prorrogable pel Jutge per temps no superior a un mes, per a la presentació d'un informe sobre cadascuna de les societats del seu president, Vicenç Grande.

La propietat del castell d’Alaró està ara es qüestiona. Després d’anys d’estires i arronses entre el Consell de Mallorca i la família Ordines (que fins ara han reclamat la titularitat del castell) de com i qui havia de restaurar la fortificació i sense arribar a cap entesa fefaent, ahir s’aclarí el "dubte" sobre qui és realment l’amo de la fortificació.

Estat actual del solar al carrer Colom. Foto: C.Castro

Si no s’hi posa fre, molt prest seran els promotors i els constructors els qui decidiran com ha de ser l’entorn patrimonial d’una Ciutat. Passarà d’aquí poc, en ple nucli antic de Palma. La construcció de l’aparcament subterrani que l’empresa Restaura projecta construir per davall les façanes del carrer Colom, Peixateria i plaça de Cort està per ara paralitzat però l’empresa segueix treballant.
El promotor té la llicència concedida per l’Ajuntament per via d’urgència després d’haver declarat edificis en ruïna. En teoria, la darrera paraula sobre el subsòl la té el Consell de Mallorca però tot s’ha de dir, amb molt poc marge de maniobra.

El polèmic projecte de les síquies que du a terme l'empresa pública Tragsa a través de la Direcció General d'Infrastructures agràries està aixecant una gran polseguera. Les queixes per la desaparició de la xarxa de síquies tradicionals han arribat fins i tot a altres municipis de Tramuntana on es duen a terme projectes similars com és el cas de Banyalbufar on la mateixa conselleria ha paralitzat les seves obres a l'espera de que els tècnics confirmin si aquestes es realitzen d'acord amb les mesures de protecció suficients per aquest patrimoni. En el cas de Sóller, fonts del departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca han recordat que el projecte està sotmès a un plec de prescripcions en el qual en cap cas s'autoritza a soterrar síquies descobertes. Segons aquest plec de prescripcions les síquies on hi havia una canonada instal·lada eren les úniques on es permetia posar una conducció de goma sense tocar la síquia. Si bé es veritat que en algunes de les síquies afectades ja existia un tub i aquest es trobava en molt males condicions (l'any passat el tub de Cas Patró Lau es va rompre per la caiguda d'un marge) , les crítiques es centren en l'estètica del nou equipament instal·lat i que les operacions no s'hagin aprofitat, tal i com el mateix projecte contempla, per restaurar aquestes estructures històriques.