Melià durant la conferència oferida a Can Alcover.Foto: I.M.

El filòleg Joan Melià explicà ahir que "la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini" pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d'origen al·lòcton a l'Arxipèlag; i l'altre, la regulació de l'oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix "un caràcter secundari i prescindible". Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot "si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi". Segons l'exdirector general de Política Lingüística, "pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada".

Bosch i Gornés, durant l'anunci de la modificació divendres passat al Consolat. Foto: J.Torres

El president del Govern, José Ramón Bauzá, desmentí fa gairebé un any que la seva intenció fos modificar o eliminar la Llei de normalització lingüística, aprovada el 19 d'abril de 1986 pel popular Gabriel Cañellas. Durant una entrevista a Ona Mallorca, de dia 8 d'octubre del 2010, Bauzá contestà, preguntat sobre el fet de de si eliminaria la Llei de normalització: "Sí, l'eliminaré". "Aquí, nosaltres deim tassó, i no got. I perquè deim capell i no barret", afegí. Al cap d'unes hores, la pressió interna del partit a qui ara fa un any era candidat del PP a la presidència, el dugueren a rectificar les seves paraules. El mateix dia, Bauzá convocà una roda de premsa a Eivissa i aclarí les intencions en política lingüística. "Quan parlava de Llei de normalització, em referia al Decret de mínims. La meva intenció és canviar-lo perquè hi hagi llibertat lingüística. No vull que la llengua sigui un obstacle per als escolars ni per ningú que vulgui treballar a les Balears", sentencià.

L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha aplaudit l'anunci de la Comissió Europea (CE) del conjunt de mesures a curt i mig termini per superar la crisi aèria causada per les cendres del volcà islandès i el tancament dels espais aeris. "Aplaudesc els comissaris Slim Kallas (de Transport), Joaquín Almunia (Competència) i Olli Rehn (Assumptes Econòmics) per la seva ràpida acció. Les aerolínies han perdut ingressos per valor de 1.700 milions de dòlars en només sis dies, amb el major impacte en les línies aèries europees", ha dit Giovanni Bisignani, director general de l'IATA.

Els aeroports de l'Estat espanyol recuperen la normalitat després d'haver-se aixecat les restriccions de vol als països europeus afectats pel núvol de cendra procedent de l'islandès Eyjafjalla, i amb el començament de la sortida massiva de passatgers a les seves destinacions. El gestor aeroportuari AENA ha informat que s'han cancel·lat només 589 dels 5.231 vols programats per a avui i que, del total, 2.020 estaven previstos perquè fessin els trajectes a les zones afectades pel núvol volcànic, i d'ells s'han cancel·lat 545, mentre que 858 ja han sortit a la seva destinació.

Els 58 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) desplegats a Mallorca s'han replegat ja a les seves bases després de dos dies a l'illa, en haver conclòs la situació d'emergència i haver-se normalitzat la situació.

Fer de la llengua i la cultura catalanes el vehicle d’integració i de cohesió social de la població nouvinguda de Mallorca. Amb aquest esperit es presentaren ahir les activitats més immediates del Projecte d’Acolliment Lingüístic 2008. Es tracta d’una iniciativa de la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell, que ha establert acords de col·laboració amb els ajuntaments de Sant Llorenç i sa Pobla per fer-la possible.

Sindicats d'ensenyament majoritaris a Catalunya, Illes Balears i València van exigir avui a les administracions autonòmiques i al Govern que el català, en les seves diferents variants dialectals, sigui la llengua vehicular de l'educació a les escoles d'aquests territoris.

La Generalitat ha donat avui llum verda a la incorporació de les Balears a l'Institut Ramon Llull (IRL). El president català i el vicepresident, José Montilla i Josep Lluís Carod, rubricaran a Palma aquesta tarda el conveni amb el president balear, Francesc Antich.

Internet ha esdevingut en els darrers temps una eina gairebé imprescindible per a la comunicació, el lleure, l’economia, l’educació i, és clar, la cultura. Internet s’ha convertit a més en una font literària, on tothom pot tenir l’oportunitat de crear un blog i obrir-se a la comunitat, plasmar poesies, articles i reflexions, i capaç també d’unir persones que arreu del món tenen un factor en comú: la llengua.

Luz Amparo de Cuevas (1963, República Dominicana) és una dona forta, valenta i compromesa amb els seus valors. Fa cinc anys arribà a Mallorca tota sola, deixà la família a la ciutat de Santo Domingo. Començà "amb dues cadires", explica, i ara ha pogut reagrupar-se amb l’home i el fills a Mallorca.

La consellera d’Educació i Cultura del Govern balear, Bàrbara Galmés, es plantà ahir davant tots els seus directors generals i assegurà que tenia molt clar que no destinarà ni un euro a subvencionar les escoles La Bressola, els únics centres educatius que fomenten l’ús de la llengua autòctona a la Catalunya Nord.

Paula Fluxà Garcias (Palma, 1980) és, del juny ençà, cap de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Un càrrec que ocupa en substitució de Marta Prunès i que depèn de la regidora de Cultura, Nanda Ramon (Bloc). Aquesta és una àrea de nova creació que mai abans no havia existit a Cort, cosa inusual si es compara amb altres ciutats amb llengua pròpia com són Bilbao i Barcelona. dBalears ha parlat amb Fluxà.

"Allan Fernando, Jennifer Alexandra, Anneta Alexandrova, Daniela Andrea, Kelly Vanessa...". Així cridava un per un Nanda Ramon, la regidora de Cultura de Palma, als alumnes que aquest estiu han participat als tallers d’immersió lingüística de l’Ajuntament. A tots ells se’ls donà, la setmana passada a la Fundació Pilar i Joan Miró, un diploma que acredita els coneixements adquirits sobre la llengua de Mallorca.

Una quarta part dels llibres de text editats a Espanya són en català, segons les dades facilitades avui per l'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament (ANELE), que subratllen que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més despesa mitja per alumne, per darrere de Madrid.

Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) forma part del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, que està encapçalat per la filòloga Carme Junyent. La setmana passada visità Palma, convidat per l’Obra Cultural Balear, per parlar sobre la diversitat lingüística del planeta, aprofitant que el 2008 és l’Any del Diàleg Multicultural. dBalears l'ha entrevistat.

Esquerra no designarà cap cap per a la gerència de Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura catalana (Cofuc), després que despús-ahir s’anunciàs la dimissió de Cathy Sweeney, fins que el Govern no hagi sanejat el deute de 2 milions d’euros que arrossega aquest organisme.

Cathy Sweeney ha abandonat el seu càrrec com a gerent del Consorci per al foment de la llengua i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears (Cofuc), organisme dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura que s’encarrega de la immersió lingüística dels nouvinguts, segons informaren ahir fonts d’ERC.

Itàlia, Romania, Rússia, Mèxic, Sèrbia, Argentina, França, Alemanya, Hongria, Anglaterra, la República Txeca i Eslovàquia tenen a partir d’ara un representant de la llengua catalana i de la nostra cultura que serà el millor ambaixador de Mallorca que hi pugui haver.

L'Obra Cultural Balear (OCB) va considerar avui “inacceptable” el cas del carter Jaume Estelrich, agredit per l'encarregat del bar Es Caliu de Cala d'Or per dir el seu nom en català. El treballador postal es va desplaçar al lloc per demanar una informació relacionada amb el seu treball quan es va embolicar en una discussió amb el cambrer, en castellà.

Jaume Estelrich Massutí, carter de Cala d’Or (Santanyí), denuncià ahir davant de la Guàrdia Civil haver estat víctima d’una agressió física per part del propietari d’Es Caliu, un bar d’aquest mateix nucli costaner, pel "simple fet d’haver parlat en català".

Entre poc i massa... Això degueren pensar ahir els socialistes balears davant les crítiques en sentit contrari que reberen per la seva política língüística. Per a uns, el PSOE està incomplint la Llei de normalització lingüística en la gestió de les seves àrees de govern a les institucions de les Illes; mentre que per a uns altres, estan propiciant "una persecució increïble del castellà".

Els coneixements que tenen els alumnes balears de llengua catalana a segon de Batxillerat són semblants als que tenen de castellà. Almanco això és el que demostren les notes mitjanes d’aquestes dues assignatures obtingudes a les passades proves de Selectivitat que tingueren lloc el mes de juny passat.

El Consell de Mallorca va posar en marxa recentment una campanya que està visitant, des del mes passat i fins a setembre, un total de 300 establiments hotelers del centre de l'illa. L'objectiu és que facin servir el català per informar els seus clients, a les etiquetes, cartes de restaurant, web sites i a tot el material imprès que publiquin.

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, reconegué ahir que "la Direcció General de Política Lingüística hauria d’estar inclosa dins la Conselleria de Presidència, donat el caràcter de transversalitat d’aquest departament".

La línia del metro de Palma parlarà en català en la nova etapa que començarà aquest estiu amb la seva reobertura després d’haver resolt totes les deficiències estructurals en el seu disseny i execució, i que la mantenen tancada des del passat mes de setembre a partir de les greus inundacions que s’hi registraren.

La consellera balear d'Interior, María Angeles Leciñena, ha anunciat avui que el Govern de les Balears aprovarà pròximament un Decret, mitjançant el qual obligarà als empleats públics d'altres Comunitats Autònomes que vulguin accedir en un dels llocs de treball oberts de l'Administració Pública de les Balears a acreditar en un termini de dos anys el nivell de català requerit per a aquesta ocupació. Igualment, s'exigirà a aquells funcionaris que aspirin a canviar de plaça dins del propi Executiu balear.

Participar en un taller de fer tambor d’ametla, a l’hivern, o fer una tremponada popular a la fresca a la plaça del poble, a l’estiu, són algunes de les activitats que el Consell de Mallorca ha programat als municipis de sa Pobla i de Sant Llorenç des Cardassar amb l’objectiu que els autòctons i els estrangers residents interaccionin els uns amb els altres i que, de passada, els que nasqueren a l’Illa ensenyin la llengua als que arribaren de fora.

Amb el lema Ara és la teva. Parla en català, Govern, Consell i Cort llancen una campanya publicitària conjunta per fomentar l’ús de la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social. Dos personatges de còmic que van en motoret són la imatge promocional que des de fa una setmana ja es pot veure a les parades de bus i a les tanques publicitàries de vorera de carretera que hi ha arreu de les Illes.

La professionalitat i l’entusiasme dels mestres i professors d’aquest país no sempre obté el reconeixement que es mereix. Si fos així, la plaça Tinent Coronel Franco hauria canviat de nom fa temps i ara retria homenatge a la tasca desenvolupada amb constància des de fa vint anys pels mestres del col·legi Es Pont. Mentrestant, des del Principat ja s’ha reconegut la feina feta per l’equip de docents d’aquest centre de Son Gotleu.