Segons dades d’Educació, 50.000 infants podran optar a escollir la seva llengua d’ensenyament el pròxim curs. Foto: Arxiu.

L'ordre d'admissió i matriculació per al curs 2012-13 no inclou que els nins ja matriculats a un centre sostingut amb fons públics puguin exercir el dret a triar entre el català o el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Concretament, l'article 5 només diu que "els alumnes que sol·licitin plaça (...) podran exercir el dret d'elecció de la llengua". S'entén, per tant, que la resta en queda exclosa.

Pastor lluí per Sant Jordi un llaç a favor de la llengua catalana.

Antoni Pastor, batle de Manacor, surt en defensa del català. El diputat del PP reclama a José Ramón Bauzá, president del Govern i del seu partit, "llibertat de vot" al Parlament en el debat de la modificació de la Llei de funció pública, que relega el català de l'Administració. Pastor, que ja ha mostrat en altres ocasions el desacord amb la política lingüística de l'Executiu, considera que qüestions com la llengua "són tan importants que han d'estar per damunt de les ideologies". En una carta enviada a Bauzá en la qual li reclama llibertat de vot, apunta que s'ha trencat el consens entorn de la llengua i insta el president a retirar la modificació de la llei.

Membres del Consell Escolar durant la reunió de divendres. Foto: J. Torres.

PSM-IV-ExM reclamà ahir la dimissió de Jordi Llabrés, president del Consell Escolar de Balears i exregidor del PP a Palma, per "fer servir el seu vot de qualitat per evitar que el Consell transmetés al Govern el seu parer sobre el projecte de decret d'admissió d'alumnes". El Consell Escolar es reuní divendres per debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el paper de la comunitat educativa vers l'Ordre d'admissió d'alumnes. En una primera votació s'aprovà, de manera ajustada, una esmena en què es demanava la supressió de l'elecció de la llengua del primer ensenyament. Al final del debat, emperò, el nou text es tornà a sotmetre a votació. Hi hagué un empat i el vot de qualitat del president decidí que no es remetés l'informe a l'Executiu. Antoni Alorda, diputat de la coalició econacionalista, titllà d'"inacceptable" el posicionament de Llabrés. "Com és possible que el president d'un òrgan de participació i consulta impedeixi que arribi al Govern el paper de l'òrgan consultat, en aquest cas la comunitat educativa?", es demanà.

El PSIB ha obert un procés inèdit al Parlament per fer que el Consell Consultiu -l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma- es pronunciï sobre la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá per fer que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració autonòmica. L'objectiu dels socialistes és que el Consultiu dictamini, de manera prèvia a l'aprovació del projecte de llei, si la reforma vulnera l'Estatut.

Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó.

L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".

El conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, explicà ahir al Parlament les retallades. Foto: J.T.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, pretén explicar poble per poble la seva política lingüística. Té la intenció d'acudir a totes i cada una de les agrupacions del Partit Popular per informar-los com funcionarà la lliure elecció de llengua el curs escolar vinent. Bosch és conscient que la qüestió lingüística aixeca polèmica en el seu propi partit i està disposat que, com a mínim, tots els militants populars puguin estar informats de les decisions adoptades i de com s'aplicaran.

Els ciutadans de les Balears poden fer aportacions a la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. El nou reglament del Parlament preveu aquesta mena d'al·legacions i dóna 15 dies per fer-les un pic publicat el projecte de llei al BOIB.

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, amb el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Foto: Arxiu.

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.

El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu.

El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.

Part dels signants del manifest en defensa de la llengua es retrataren a Can Alcover. Foto: J.Torres.

El món artístic i l'intel·lectual s'uniren ahir a Can Alcover per fer una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació "Sí a la nostra llengua" de demà a les 18 hores. 158 personalitats destacades de les Illes llegiren el manifest Crida ciutadana per la llengua. La vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear (OCB), Marisa Cerdó, va donar a conèixer una llista provisional de les persones públiques que donen suport a les campanyes en defensa del català, si bé l'OCBassegurà que les adhesions no estan tancades i esperen rebre més suports en les pròximes hores.

En aquests moments, hi ha una cinquantena de centres adherits a la campanya d’“Enllaçats pel català”.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha enviat una circular a tots els centres educatius públics i concertats en què "requereix als directors i directores" la retirada de "banderes o cartells", perquè es tracta d'una reivindicació amb un "rerefons polític". El document, que està signat per la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, María de las Mercedes Celeste, comença recordant que "la senyera" col·locada en alguns centres educatius "no és cap de les banderes reconegudes com a símbol de les Illes Balears per l'Estatut d'Autonomia ni la bandera nacional".

La coalició PSM-IV-ExM penja la senyera en favor del català

Jaume Bonet, amb els respresentants de Drets Humans per Mallorca Bernat Vicens i Aina Calafat. Foto: J.M.

Jaume Bonet va compartir ahir dia i nit amb Bernat Vicens i Aina Calafat, de l'associació Drets Humans per Mallorca. El matrimoni expressà suport a la iniciativa en defensa de la llengua de Jubilats per Mallorca i ho va fer amb 24 hores de dejuni en companyia de Bonet. El mestre jubilat fa 17 dies que és en vaga de fam i ja se li comença a notar el cansament. Ahir dematí patí "la primera molèstia, un mareig una mica fort, però estic bé", comentà. Bonet féu menció a les mostres de suport rebudes arreu dels Països Catalans a través de les xarxes socials. "Estic molt agraït del seguiment que pugui tenir a Catalunya i València, però el que ens interessa és la situació a les Illes Balears. És aquí on volem arribar". Jaume jeu una estona al llit mentre dBalears parla amb Aina i Bernat.

Líders polítics i membres de Moviment per la Llengua, ahir a Sa Congregació de sa Pobla.Foto: M.Nadal

Front comú a favor del català. Els responsables dels partits polítics de les Balears -amb l'excepció del PP- es reuniren ahir horabaixa amb els integrants de la plataforma Moviment per la Llengua a sa Pobla, on escenificaren la seva defensa de la llengua pròpia de les Illes i rebutjaren la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. Biel Barceló, Joan Font i Jaume Payeras (PSM-IV-ExM), Francina Armengol i Francesc Miralles (PSIB-PSOE), Josep Melià i Antoni Serra (Convergència per les Illes) i Cathie Sweeney i Joan Gaià (Esquerra Mallorca) assistiren a la cita amb aquesta plataforma ciutadana.

Les cooperatives d'educació s'han solidaritzat amb el centre Mata de Jons. Foto: Mata de Jonc.

Les Cooperatives d'Ensenyament de les Balears han fet públic un manifest en el qual advoquen per la discriminació positiva del català, defensen que s'utilitzi com a llengua vehicular en l'educació i que es mantingui com es va aprovar en 1986 la Llei de Normalització Lingüística. En el manifest, les cooperatives que gestionen centres escolars on estudien uns 8.000 alumnes defensen el català com tret d'identitat de les Balears i la seva idoneïtat com llengua vehicular d'ensenyament, tal com ocorre en els esmentats col·legis, han assenyalat les entitats en un comunicat. Les escoles cooperatives recolzen l'ús habitual del català "en tots els contexts del centre", com a eina bàsica de relació entre els membres de la comunitat educativa, en la gestió i en les comunicacions externes.

"En la llengua tenim la nostra força"

Jaume Mateu i Tomeu Martí, ahir a Can Alcover.Foto: J.Lladó

L'Obra Cultural Balear (OCB) animà ahir els votants i els militants del Partit Popular que se sentin "ofesos, molestos i incòmodes" per la política lingüística de José Ramón Bauzá que es manifestin diumenge 25 de març a favor de la llengua pròpia. El coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, assegurà que la protesta pot ser un espai "per expressar-se i fer una crida comuna". Martí insistí que "no és una manifestació d'esquerres ni de dretes, sinó de la societat civil. Vol ser l'expressió de la majoria social que està a favor de la nostra llengua".

Emylse Mas, Marcel Pich, Sílvia Portell i David Pujol, acusà el PP de Cort de ser “enemics de la llengua”. Fotos: Joan Lladó.

Endavant Mallorca presentà ahir els enemics de la llengua a Palma. Dins la campanya "Tenim la paraula: a Mallorca en català!", aquesta acció pretén assenyalar d'una manera directa i contundent els responsables de la política lingüística del Govern Balear i els seus col·laboradors que des d'alguns ajuntaments mallorquins hi donen suport. La portaveu, Emylse Mas, assegurà durant la roda de premsa duita a terme a la plaça de Cort que "s'ha decidit fer una passa més i presentar la iniciativa en l'actual situació d'agressions directes a la llengua", perquè "no ens valen mitges tintes: tots els representants institucionals del PP són enemics de la nostra llengua i, per tant, esdevenen enemics nostres".

El PP pobler vota a favor de la moció de Moviment per la Llengua. Foto: M.N.

Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia han aprovat adherir-se a Moviment per la Llengua, la plataforma creada encara no fa un mes amb la intenció que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Això implica que els dos consistoris demanen formalment a l'Executiu que retiri l'avantprojecte de llei de la funció pública, la que eximiria la majoria de treballadors de l'Administració de conèixer la llengua catalana. L'adhesió dels dos ajuntaments a Moviment per la Llengua es materialitzà amb l'aprovació d'una moció. A sa Pobla, municipi on el PP governa amb majoria absoluta, s'aprovà per unanimitat.

Jaume Bonet, Maties Oliver i Tomeu Amengual ahir a Can Alcover.Foto: C.G.

Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l'espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar "la nostra llengua". En arribar el trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s'afegirà a la vaga de fam. A Bonet se'l veu bé, tot i que reconeix que "el metge ha vingut i hem estat xerrant. Tenc una mica tocats el coll i els ronyons, però de de moment no hi ha problema". Jaume ja fa "sis dies que no menj res. Només bec aigua. Ni medicaments, ni sucs". I això fa que al matí es cansi una mica més.

Capçalera d'una de les protestes celebrades en contra d'aquesta reforma legal. Foto: M.À.C.

Ja hi ha data per a la gran marxa a favor del català. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una manifestació en defensa de la llengua el proper dia 25 de març a les sis de l'horabaixa a Palma. L'entitat ja advertí que duria a terme un gran acte per demanar al Govern del PP que retiri l'esborrany de modificació de la Llei de funció pública, el qual arracona el català. Sota el lema "Sí a la nostra llengua!", l'entitat que presideix Jaume Mateu té per objectiu fer arribar a l'Executiu de José Ramón Bauzá la veu del poble que no està conforme amb la seva política lingüística. Sindicats, partits polítics de l'oposició i fins i tot membres del PP s'han pronunciat en contra de l'esborrany de llei que presentà l'Executiu.

Pere Rotger, president del Parlament, durant la lectura del discurs en l’acte institucional de dijous. Foto: J. Morey

L'Obra Cultural Balear (OCB) lloà ahir el discurs pronunciat dijous per Pere Rotgeramb motiu del Dia de les Illes Balears.El president del Parlament reclamà la unitat de totes les forces polítiques per superar la crisi econòmica, a més de la defensa de la llengua i la cultura pròpies com a element vertebrador. L'OCB li demana ara que "aturi l'atac" contra el català que suposarà modificar la Llei de funció pública, i l'insta a sol·licitar al Govern que "torni al consens". L'Obra assegura que "fa seu" el discurs de Rotger com a contrapes al del president Bauzà, que intenta justificar l'arraconament del català com a llengua vehicular al discurs de la Diada.

L’escola d’Educació Infantil Sa Graduada de Manacor. Foto: EEI Sa Graduada

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats vol aturar els llaços pel català als centres educatius públics. El conseller confirmà ahir que Inspecció Educativa "està al cas" de la col·locació de llaços "en un parell de centres" i ara estan a l'espera de veure quines mesures prendran. De tota manera, afirmà que "no es preveu cap mesura repressiva". Durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Bosch opinà que "els centres educatius només poden fer manifestacions amb cartells que facin referència al funcionament del centre mateix i a la gestió de l'equip directiu". També defensà que "si una persona es vol posar un llaç per mostrar la seva solidaritat amb una causa, és una decisió personal, però això és cosa de persones adultes i no d'un menor sense el coneixement dels seus pares". Però el cert és que l'autonomia de centre permet que el Consell Escolar decideixi el projecte lingüístic propi. Això implica que si una escola opta per defensar activitats per la promoció de l'ús del català en el seu projecte lingüístic, tota acció ludicoeducativa de defensa de la llengua queda emmarcada en aquest context i, per tant, és totalment lícita. Actualment, més de 30 centres educatius de totes les Illes estan adherits a la campanya "Enllaçats pel català", "que pretén que es faci visible el suport a la llengua catalana per aconseguir la implicació de tota la societat".

El conseller d’Administracions Públiques, Simó Gornés, impulsa aquesta reforma legislativa. Foto:J. Torres

Les administracions de les Illes Balears podran estar fins a un any sense exigir cap nivell de català als seus aspirants a funcionaris mentre es determina quins nivells s'han d'exigir per ocupar els llocs "que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic" o per ocupar llocs on es motivi que "és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català". Així ho preveu el tercer esborrany de la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern del PP perquè el català deixi de ser necessari (passa de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir a l'Administració. D'aquest termini d'un any, que es començarà a aplicar un pic estigui en vigor la nova llei, se n'exceptuen els llocs d'especialistes en assessorament lingüístic i aquells on "quedi clar que la seva funció principal és atendre el públic".

L'escrit enviat per l'Associació de Juristes ha estat adreçat als portaveus parlamentaris.

L'Associació de Juristes de les Illes Balears mostra "preocupació" per l'avantprojecte de la llei de funció pública i insta el Govern i el Parlament que "reexaminin" la rebaixa del català de requisit a mèrit. L'escrit, que consta de cinc folis i ha estat adreçat als portaveus parlamentaris, està signat pel president, Lluís Moyà Noguera. L'entitat considera que retirar el requisist del català "entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara a la llengua". Segons els juristes, "en l'actualitat, l'Administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment tots els ciutadans".

Antònia Payeras, Sandra Rebassa, Pere Serra i Bel Gost són quatre dels fundadors.

Antònia Payeras, Pere Serra, Sandra Rebassa i Bel Gost són un petit tast d'un grup de joves -i no tan joves- compromesos amb la defensa de la llengua catalana, indignats amb la reforma de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá i que suposa també la modificació de la Llei de normalització lingüística. Inicialment, foren un grup de poblers que s'organitzà mitjançant les xarxes socials per protestar davant José Ramón Bauzá i que es reuniren per primera vegada per pintar les pancartes amb motiu de la visita del president per les festes de Sant Antoni. El grup mantingué el contacte i decidí, sempre mitjançant les xarxes socials, promoure una recollida de firmes per "exercir el dret de petició" regulat per la Constitució. Reclamen al Parlament que l'avantprojecte sigui retirat i que, si ja es trobàs aprovat, sigui derogat.

El conseller responsable, Simó Gornés, amb un policia local. Foto:Arxiu.

Nova passa del Govern en la rebaixa de l'exigència de català als funcionaris. Ara tampoc els policies locals no hauran de conèixer la llengua pròpia. Així es preveu en un nou esborrany del projecte de modificació de la Llei de funció pública. El darrer redactat modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places. Però aquesta tercera versió encara va més enfora, perquè estableix que mentre l'Administració no determini -en la relació de llocs de treball- els llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d'un determinat nivell de català, quedaran exclosos de tenir aquest requisit.

El manifest del Moviment per la Llengua ja té més de 1.700 adhesions. Foto: Arxiu.

Ha nascut Moviment per la Llengua, un grup obert a la ciutadania en defensa del català. Reivindica en el manifest fundacional que el català és "allò que ens identifica com a poble". Justifica l'oportunitat de la seva presència en el fet que el Govern vulgui modificar la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració pública i es converteixi només en un mèrit. Consideren que "s'ha de lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por dels atacs exterminadors d'aquesta gent, que ara no semblen ser la nostra gent". El text acaba recordant que "no callarem, perquè callar ara és mentir...

Melià durant la conferència oferida a Can Alcover.Foto: I.M.

El filòleg Joan Melià explicà ahir que "la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini" pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d'origen al·lòcton a l'Arxipèlag; i l'altre, la regulació de l'oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix "un caràcter secundari i prescindible". Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot "si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi". Segons l'exdirector general de Política Lingüística, "pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada".

Bosch i Gornés, durant l'anunci de la modificació divendres passat al Consolat. Foto: J.Torres

El president del Govern, José Ramón Bauzá, desmentí fa gairebé un any que la seva intenció fos modificar o eliminar la Llei de normalització lingüística, aprovada el 19 d'abril de 1986 pel popular Gabriel Cañellas. Durant una entrevista a Ona Mallorca, de dia 8 d'octubre del 2010, Bauzá contestà, preguntat sobre el fet de de si eliminaria la Llei de normalització: "Sí, l'eliminaré". "Aquí, nosaltres deim tassó, i no got. I perquè deim capell i no barret", afegí. Al cap d'unes hores, la pressió interna del partit a qui ara fa un any era candidat del PP a la presidència, el dugueren a rectificar les seves paraules. El mateix dia, Bauzá convocà una roda de premsa a Eivissa i aclarí les intencions en política lingüística. "Quan parlava de Llei de normalització, em referia al Decret de mínims. La meva intenció és canviar-lo perquè hi hagi llibertat lingüística. No vull que la llengua sigui un obstacle per als escolars ni per ningú que vulgui treballar a les Balears", sentencià.

L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha aplaudit l'anunci de la Comissió Europea (CE) del conjunt de mesures a curt i mig termini per superar la crisi aèria causada per les cendres del volcà islandès i el tancament dels espais aeris. "Aplaudesc els comissaris Slim Kallas (de Transport), Joaquín Almunia (Competència) i Olli Rehn (Assumptes Econòmics) per la seva ràpida acció. Les aerolínies han perdut ingressos per valor de 1.700 milions de dòlars en només sis dies, amb el major impacte en les línies aèries europees", ha dit Giovanni Bisignani, director general de l'IATA.

Els aeroports de l'Estat espanyol recuperen la normalitat després d'haver-se aixecat les restriccions de vol als països europeus afectats pel núvol de cendra procedent de l'islandès Eyjafjalla, i amb el començament de la sortida massiva de passatgers a les seves destinacions. El gestor aeroportuari AENA ha informat que s'han cancel·lat només 589 dels 5.231 vols programats per a avui i que, del total, 2.020 estaven previstos perquè fessin els trajectes a les zones afectades pel núvol volcànic, i d'ells s'han cancel·lat 545, mentre que 858 ja han sortit a la seva destinació.

Els 58 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) desplegats a Mallorca s'han replegat ja a les seves bases després de dos dies a l'illa, en haver conclòs la situació d'emergència i haver-se normalitzat la situació.

Fer de la llengua i la cultura catalanes el vehicle d’integració i de cohesió social de la població nouvinguda de Mallorca. Amb aquest esperit es presentaren ahir les activitats més immediates del Projecte d’Acolliment Lingüístic 2008. Es tracta d’una iniciativa de la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell, que ha establert acords de col·laboració amb els ajuntaments de Sant Llorenç i sa Pobla per fer-la possible.

Sindicats d'ensenyament majoritaris a Catalunya, Illes Balears i València van exigir avui a les administracions autonòmiques i al Govern que el català, en les seves diferents variants dialectals, sigui la llengua vehicular de l'educació a les escoles d'aquests territoris.

La Generalitat ha donat avui llum verda a la incorporació de les Balears a l'Institut Ramon Llull (IRL). El president català i el vicepresident, José Montilla i Josep Lluís Carod, rubricaran a Palma aquesta tarda el conveni amb el president balear, Francesc Antich.

Internet ha esdevingut en els darrers temps una eina gairebé imprescindible per a la comunicació, el lleure, l’economia, l’educació i, és clar, la cultura. Internet s’ha convertit a més en una font literària, on tothom pot tenir l’oportunitat de crear un blog i obrir-se a la comunitat, plasmar poesies, articles i reflexions, i capaç també d’unir persones que arreu del món tenen un factor en comú: la llengua.

Luz Amparo de Cuevas (1963, República Dominicana) és una dona forta, valenta i compromesa amb els seus valors. Fa cinc anys arribà a Mallorca tota sola, deixà la família a la ciutat de Santo Domingo. Començà "amb dues cadires", explica, i ara ha pogut reagrupar-se amb l’home i el fills a Mallorca.

La consellera d’Educació i Cultura del Govern balear, Bàrbara Galmés, es plantà ahir davant tots els seus directors generals i assegurà que tenia molt clar que no destinarà ni un euro a subvencionar les escoles La Bressola, els únics centres educatius que fomenten l’ús de la llengua autòctona a la Catalunya Nord.

Paula Fluxà Garcias (Palma, 1980) és, del juny ençà, cap de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Un càrrec que ocupa en substitució de Marta Prunès i que depèn de la regidora de Cultura, Nanda Ramon (Bloc). Aquesta és una àrea de nova creació que mai abans no havia existit a Cort, cosa inusual si es compara amb altres ciutats amb llengua pròpia com són Bilbao i Barcelona. dBalears ha parlat amb Fluxà.

"Allan Fernando, Jennifer Alexandra, Anneta Alexandrova, Daniela Andrea, Kelly Vanessa...". Així cridava un per un Nanda Ramon, la regidora de Cultura de Palma, als alumnes que aquest estiu han participat als tallers d’immersió lingüística de l’Ajuntament. A tots ells se’ls donà, la setmana passada a la Fundació Pilar i Joan Miró, un diploma que acredita els coneixements adquirits sobre la llengua de Mallorca.

Una quarta part dels llibres de text editats a Espanya són en català, segons les dades facilitades avui per l'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament (ANELE), que subratllen que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més despesa mitja per alumne, per darrere de Madrid.

Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) forma part del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, que està encapçalat per la filòloga Carme Junyent. La setmana passada visità Palma, convidat per l’Obra Cultural Balear, per parlar sobre la diversitat lingüística del planeta, aprofitant que el 2008 és l’Any del Diàleg Multicultural. dBalears l'ha entrevistat.

Esquerra no designarà cap cap per a la gerència de Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura catalana (Cofuc), després que despús-ahir s’anunciàs la dimissió de Cathy Sweeney, fins que el Govern no hagi sanejat el deute de 2 milions d’euros que arrossega aquest organisme.

Cathy Sweeney ha abandonat el seu càrrec com a gerent del Consorci per al foment de la llengua i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears (Cofuc), organisme dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura que s’encarrega de la immersió lingüística dels nouvinguts, segons informaren ahir fonts d’ERC.

Itàlia, Romania, Rússia, Mèxic, Sèrbia, Argentina, França, Alemanya, Hongria, Anglaterra, la República Txeca i Eslovàquia tenen a partir d’ara un representant de la llengua catalana i de la nostra cultura que serà el millor ambaixador de Mallorca que hi pugui haver.

L'Obra Cultural Balear (OCB) va considerar avui “inacceptable” el cas del carter Jaume Estelrich, agredit per l'encarregat del bar Es Caliu de Cala d'Or per dir el seu nom en català. El treballador postal es va desplaçar al lloc per demanar una informació relacionada amb el seu treball quan es va embolicar en una discussió amb el cambrer, en castellà.

Jaume Estelrich Massutí, carter de Cala d’Or (Santanyí), denuncià ahir davant de la Guàrdia Civil haver estat víctima d’una agressió física per part del propietari d’Es Caliu, un bar d’aquest mateix nucli costaner, pel "simple fet d’haver parlat en català".

Entre poc i massa... Això degueren pensar ahir els socialistes balears davant les crítiques en sentit contrari que reberen per la seva política língüística. Per a uns, el PSOE està incomplint la Llei de normalització lingüística en la gestió de les seves àrees de govern a les institucions de les Illes; mentre que per a uns altres, estan propiciant "una persecució increïble del castellà".

Els coneixements que tenen els alumnes balears de llengua catalana a segon de Batxillerat són semblants als que tenen de castellà. Almanco això és el que demostren les notes mitjanes d’aquestes dues assignatures obtingudes a les passades proves de Selectivitat que tingueren lloc el mes de juny passat.

El Consell de Mallorca va posar en marxa recentment una campanya que està visitant, des del mes passat i fins a setembre, un total de 300 establiments hotelers del centre de l'illa. L'objectiu és que facin servir el català per informar els seus clients, a les etiquetes, cartes de restaurant, web sites i a tot el material imprès que publiquin.

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, reconegué ahir que "la Direcció General de Política Lingüística hauria d’estar inclosa dins la Conselleria de Presidència, donat el caràcter de transversalitat d’aquest departament".

La línia del metro de Palma parlarà en català en la nova etapa que començarà aquest estiu amb la seva reobertura després d’haver resolt totes les deficiències estructurals en el seu disseny i execució, i que la mantenen tancada des del passat mes de setembre a partir de les greus inundacions que s’hi registraren.

La consellera balear d'Interior, María Angeles Leciñena, ha anunciat avui que el Govern de les Balears aprovarà pròximament un Decret, mitjançant el qual obligarà als empleats públics d'altres Comunitats Autònomes que vulguin accedir en un dels llocs de treball oberts de l'Administració Pública de les Balears a acreditar en un termini de dos anys el nivell de català requerit per a aquesta ocupació. Igualment, s'exigirà a aquells funcionaris que aspirin a canviar de plaça dins del propi Executiu balear.

Participar en un taller de fer tambor d’ametla, a l’hivern, o fer una tremponada popular a la fresca a la plaça del poble, a l’estiu, són algunes de les activitats que el Consell de Mallorca ha programat als municipis de sa Pobla i de Sant Llorenç des Cardassar amb l’objectiu que els autòctons i els estrangers residents interaccionin els uns amb els altres i que, de passada, els que nasqueren a l’Illa ensenyin la llengua als que arribaren de fora.

Amb el lema Ara és la teva. Parla en català, Govern, Consell i Cort llancen una campanya publicitària conjunta per fomentar l’ús de la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social. Dos personatges de còmic que van en motoret són la imatge promocional que des de fa una setmana ja es pot veure a les parades de bus i a les tanques publicitàries de vorera de carretera que hi ha arreu de les Illes.

La professionalitat i l’entusiasme dels mestres i professors d’aquest país no sempre obté el reconeixement que es mereix. Si fos així, la plaça Tinent Coronel Franco hauria canviat de nom fa temps i ara retria homenatge a la tasca desenvolupada amb constància des de fa vint anys pels mestres del col·legi Es Pont. Mentrestant, des del Principat ja s’ha reconegut la feina feta per l’equip de docents d’aquest centre de Son Gotleu.