Fa dues setmanes, la creu va aparèixer pintada de vermell.

L'Ajuntament de Sóller es planteja canviar de lloc la creu feixista dedicada al tinent Lizasoaín, la que fa dues setmanes va aparèixer pintada de vermell. Entre altres ubicacions "on pugui estar vigilada", el Consistori estudia la possibilitat de reinstal·lar-la a la platja d'en Repic, a la primera línia del Port. Joan Ruiz, el regidor de Patrimoni, va confirmar que l'equip de govern (PP) ha sol·licitat un informe jurídic i un altre de tècnic per canviar la creu d'ubicació. Ruiz va assegurar que el motiu no té "res a veure amb el significat polític del monument".

Sóller també té el seu bou d'Osborne

Un centenar de persones participaren en l’acte de reconeixement al Bosc de la Memòria de Calvià. Foto: Michells.

Pobles d'arreu de Mallorca han duit a terme aquests dies diferents actes en record de la Segona República i els represaliats de la Guerra Civil. Ahir fou el torn de Porreres, Manacor, Calvià i Santa Maria, on es va fer sentir l'esperit tricolor i la proclama de justícia per les víctimes del franquisme. Avui tocarà a Palma, entre d'altres municipis. Porreres fou l'epicentre de la jornada amb un emotiu homenatge als 200 republicans afusellats en l'Oratori de la Santa Creu. Els veïns del poble feren una ofrena floral a la paret on van caure abatuts, mentre es llegien els noms de tots els afusellats.

Els propietaris retiraren ahir les restes de la destrossa.Foto: J.S.

El batle i president del Partit Popular de Montuïri, Jaume Bauzà, va fer ahir pinya amb les formacions d'esquerra i condemnà l'atac violent contra la làpida dedicada als 22 republicans de Campos i Montuïri, víctimes del franquisme i assassinats durant la Guerra Civil, que hi ha al cementeri d'aquesta localitat del Pla de Mallorca. En un comunicat que envià el PP, Bauzà manifestà el rebuig als actes vandàlics contra els monuments públics. "Sorprèn que a dia d'avui encara ens trobem amb fets d'aquest tipus", digué. A més, va considerar "de molt mal gust" actes d'aquesta mena, els quals suposen "molt poc respecte" cap als difunts. Per part seva, el PSOE i el PSM, els propietaris del memorial, interposaran ahir dematí davant la Guàrdia Civil una denúncia contra l'atac.

L’apotecari i dinamitzador cultural Antoni Torrens, instants després de descobrir el monòlit, al bell mig de la marjal poblera.Foto: A.Pol.

L'associació cultural Albopàs va descobrir ahir a sa Pobla un monòlit que recorda i assenyala l'indret on tingué lloc una de les batalles més decisives de les Germanies, l'anomenada ‘batalla de Son Fornari' o ‘batalla de la Marjal'. Precisament ahir, dia 3 de novembre, se celebrava el 490è aniversari de l'enfrontament. El monòlit, que pesa uns 1.200 quilos, ocupa el lloc d'una antiga placa instal·lada allà a principis del segle passat i desapareguda fa una desena d'anys. La pedra, la nova, porta la següent inscripció: "Dia 3 de novembre de 1522, mil agermanats moriren en aquest camp de Son Fornari, a la batalla de la Marjal, en defensa dels drets del poble i del bé dels mallorquins. Pac qui deu. En memòria i gratitud del seu heroisme. Associació cultural Albopàs".

Un nombrós grup d’obrers celebrant l’1 de maig de l’any 1929 a la font del Rafal. Foto: M.H.

El 19 de juliol del 36, el general Goded publicà un ban ordenant la militarització de totes les institucions públiques de l'Estat. Quasi tot Mallorca l'obeí; a Esporles, però, una cinquantena de republicans s'hi negaren i organitzaren una resistència simbòlica: arreplegaren escopetes (la majoria inservibles) i altres armes, muntaren guàrdies davant l'Ajuntament i la Casa del Poble, instauraren rondes de vigilància i fins i tot arribaren a establir un control (estenent un tronc gros en terra) a l'entrada del poble des de la carretera d'Establiments, a la punta del Pi Ver. L'endemà al capvespre, provat el triomf del cop d'estat de Franco a la resta de l'Illa, el batle legítim, el republicà Sebastià Coll Xigues va lliurar l'Ajuntament als feixistes. El mateix dia, la Guàrdia Civil escorcollà i clausurà la Casa del Poble, símbol de l'Esporles obrera i industrial.

Els manifestants han criticat la sentència que allunya Garzón de la justícia. Foto: J. Torres.

Tres-centes persones s'han reunit aquesta tarda a la plaça d'Espanya, de Palma, en una mostra de suport al jutge Baltasar Garzón que s'ha convertit en una repulsa de la sentència que l'ha condemnat avui i que ha estat qualificada en la concentració de "escandalosa", "represàlia" i "verdadera malversació". Convocats per Unitat Cívica per la República, Memòria de Mallorca i el Consell Cívic de la Societat Civil de Mallorca, els manifestants han lluït banderes republicanes i pancartes amb missatges com "avui tots som Garzón". La presidenta de l'associació Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha assegurat que la condemna d'inhabilitació a Garzón és "inacceptable".

El Suprem acorda inhabilitar Garzón 11 anys per les escoltes del 'Gürtel'

Garzón denuncia la "violació sistemàtica" dels seus drets

Representants de les associacions de Memòria Històrica de Mallorca i Aragó han testificat aquest dijous en la quarta sessió del judici que se celebra en el Tribunal Suprem contra Baltasar Garzón per investigar el franquisme mancat de competència per fer-ho. Ambdues testimonis, nétes de represaliats, han defensat la investigació penal del jutge sobre els fets per ser l'"única opció" per obtenir "justícia i reparació" i per estar dirigida a l'aclariment de crims de lesa humanitat, que no prescriuen.

Julio Martínez, portaveu de l'Ajuntament de Palma, ha assegurat que que Cort "no pensa recórrer" la sentència del contenciós sobre el monument al creuer de guerra Baleares que estimava, en part, el recurs presentat per l'asociciació Memòria de Mallorca, en criticar "les formes de l'antic equip de govern" per protegir aquest monument.

Mapa de les fosses comunes de Mallorca. En negreta, les noves que s'han localitzat.

Memòria de Mallorca ha localitzat tres noves fosses comunes als cementeris de Mancor de la Vall, Marratxí i Escorca. Fins ara no es tenia coneixement d'aquestes fosses, on continuen enterrats, d'ençà de la Guerra Civil, els cossos de vuit persones assassinades pels feixistes. La descoberta ha tingut lloc arran del buidatge i la catalogació de l'Arxiu de Justícia Militar de les Balears, una tasca que du a terme l'associació Memòria de Mallorca. Encara no fa un any que s'hi treballa i s'han documentat, de moment, més de dos milers de causes judicials. Amb les de Marratxí, Mancor i Escorca -aquesta darrera, a l'antic cementeri, no a l'actual-, Memòria de Mallorca ha aconseguit documentar 43 fosses comunes.

El batle, Montserrat Rosselló (PP), vora el retrobat quadre de la Memòria Històrica de Vilafranca. Foto: J.Socies

A primera hora d'ahir al matí, el personal de neteja de l'Ajuntament de Vilafranca es disposava a fer dissabte a l'habitació del primer pis de la casa de la vila on es guarden la careta del dimoni, els caparrots i altres estris que s'utilitzen en les festes. La sorpresa fou majúscula quan, vora un armari, aparegué el quadre de Laura Riera dedicat a la Memòria Històrica de la vila. La pintura, suposadament robada de la sala de plens a principis del mes de setembre passat, està intacta i una altra vegada penjada al seu lloc. Així es demostra que el quatre no sortí mai del Consistori. Una vegada efectuada la troballa, el batle, Montserrat Rosselló (PP), ha volgut deixar clar que "ni el quadre no va ser robat ni, per suposat, tampoc llevat de manera deliberada per mi mateix o pel meu equip de govern, talment com algunes persones i col·lectius havien donat a entendre i, fins i tot, ens n'havien acusat públicament sense tenir cap element probatori, fet que es coneix com falses acusacions".

Caixes de documents surten de l'Arxiu General de la Guerra Civil per tornar a mans dels seus propietaris.

La ministra de Cultura, Àngeles González Sinde, ha anunciat que a primera hora d'aquest dimecres han sortit del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca amb destinació a Catalunya un total de 365 caixes amb documentació confiscada pel franquisme per ser tornada als seus «legítims propietaris». Segons ha explicat als passadissos del Congrés, part d'aquesta documentació tornarà a mans de sindicats com la UGT i la CNT i de formacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o ERC. A més, entre els papers que viatgen ja cap a Catalunya s'inclouen documents de particulars com Francesc Cambó, en concret part de la seva correspondència, així com arxius fotogràfics personals.

L'Associació de la memòria històrica es manifestá el febrer de 2009 davant l'Audiència. Foto: J.Lladó

L'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Mallorca ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg en la qual sol·licita empara i tutela judicial efectiva, perquè considera que s'ha vulnerat aquest dret a famílies de víctimes del franquisme. Concretament, a parents dels desapareguts que foren represaliats i enterrats a la fossa comuna de Calvià. L'objectiu és dur a terme l'exhumació de l'esmentada fossa. El misser de l'associació, Bartomeu Oliver, està a l'espera que Estrasburg li contesti si ha acceptat a tràmit la demanda. L'escrit apunta que, en l'Espanya dels anys 40, nombrosos detinguts de caire polític no foren presentats davant un tribunal.

La darrera intervenció al monument, ara fa més d'un any, consistí en llevar la llegenga original. Foto: J. Lladó.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha subratllat que "sempre" té les "portes obertes" a qualsevol proposta relacionada amb el monument al Creuer Baleares que presideix la plaça de la Feixina, si bé ha recordat que durant aquesta legislatura ja va prendre una "decisió complicada" perquè hi fos present un "tractament igual per a totes les víctimes, respectuós i eliminant aquells elements que estaven directament connectats amb els actes d'elevació del franquisme". Després de presentar la Fira d'abril 2011, Calvo ha respost així a la proposta que aquest matí ha fet EU de demolir l'esmentat monument, en ser un "símbol de la repressió", a fi de construir-ne un altre al seu lloc, que defensi la pau i els drets humans.

El cementeri de Porreres conté una fossa comuna amb 117 republicans.

Per juliol d'enguany farà 75 anys que estan enterrats en fosses comunes. Són els milers de republicans -soldats, polítics i sindicalistes- que moriren afusellats durant els primers dies del cop d'Estat de 1936. El col·lectiu Memòria Històrica promou des de fa uns anys l'exhumació d'aquests cadàvers i elabora, amb aquest fi, un mapa de fosses comunes de Mallorca. Ahir, presentà la primera part de la investigació, en la qual assenyala 12 municipis on actuà la repressió. La segona arribarà abans que finalitzi 2012 i inclourà Palma. "Com que els falangistes executaven les víctimes en més d'un indret a cada poble, l'informe constata 23 fosses comunes per tota l'Illa", explicà la presidenta de l'entitat impulsora, Maria Antònia Oliver.

Les víctimes del feixisme tindran el seu merescut reconeixement a Palma, al cementeri municipal. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament ha acceptat dur a terme un projecte de l'associació de Memòria històrica de Mallorca que porta el significatiu nom de Mur de la memòria. Aquesta iniciativa ja es presentà fa tres anys, però quedà aturada. Fins ara.

La Junta d'Andalusia ha localitzat 614 fosses del franquisme al seu territori, entre les quals, si més no, en falta una, la que conté les despulles de Lorca, dos toreros i un mestre d'escola. No ha fet públic si pensa exhumar-les. En canvi ha donat a conèixer les xifres de la repressió perpetrada per republicans i feixistes a la regió: 8.367 dels uns per 47.399 dels altres.

Proposta inicial sobre la qual treballen i investiguen els tècnics de la Conselleria d'Afers Social.

El Govern signà ahir un conveni amb l'associació Memòria de Mallorca per elaborar en el termini de 18 mesos un mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Se senyalitzaran i "dignificaran" les ubicacions dels assassinats i, a més, s'estudiarà una possible exhumació dels cossos enterrats. El president Francesc Antich i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, es reuniren ahir amb Maria Antònia Oliver per subscriure l'acord. El Govern aportarà 36.000 euros per tal que es localitzin i es faci una fitxa de cada una de les fosses. Actualment, hi ha localitzades 32 fosses comunes a l'Illa en 24 municipis, 23 de les quals amb la seva existència comprovada.

Alguns dels col·laboradors que han participat de la proposta del video. Foto: Efe.

Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.

La restitució de la memòria silenciada tornà a copsar ahir capvespre la sala d'actes del Centre de Cultura Sa Nostra. Ja ho havia fet fa un any quan Margalida Capellà donà a conèixer el primer volum del llibre Dones republicanes. Ahir es repetí la mateixa imatge amb la presentació del segon volum, editat per Lleonard Muntaner. S'hi recullen els testimonis de 57 dones que, entre el 1936 i el 1939, eren tan sols unes nines i hagueren de patir la cruesa de repressió franquista. L'emoció continguda d'aquestes dones, algunes d'elles presents a l'acte, i també la dels seus familiars fou la nota dominant d'una presentació que descrigué a la perfecció l'exili interior de les seves vides.

La compareixença de Baltasar Garzón va crea espectació ahir davant l'Audiència. Foto: Reuters.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha declarat avui durant gairebé quatre hores davant del magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro com imputat en un delicte de prevaricació i un altre contra les garanties de la intimitat, per intervenir les converses mantingudes pels presumptes capitosts de la trama 'Gürtel' amb els seus advocats a presó. Fonts de l'acusació han assenyalat que Garzón ha negat les acusacions si bé han qualificat el seu testimoni de "poc convincent". Tot just mitja dotzena de simpatitzants, portant banderes republicanes i cartells al·lusius al seu procés per la memòria històrica, han protegit Garzón a les portes de l'alt tribunal, on ha arribat passades les deu i quart d'aquest matí amb cotxe i amb gest greu.

UGT i CCOO mobilitzaren ahir diversos milers de persones en un acte a Madrid per denunciar "la persecució" contra Baltasar Garzón i demanar que el jutge no sigui una nova víctima del franquisme i "dels fills de la dictadura". A l'homenatge, amb la presència de sindicalistes, intel·lectuals, actors i representants del món de la política com l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, hi intervingueren el rector de l'UCM, Carlos Berzosa, l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo.

Oliver creu que la recusació és "un nou front de lluita per la memòria". Foto: Teresa Ayuga.

Memòria Històrica creu que cal il·legalitzar Falange i els pseudosindicat Manos Limpias. De fet, amplien aquestanecessitat a tot el grapat de grupuscles d'orientació feixista. "Realment és un despropòsit", diu Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria Històrica de Mallorca. Les dues entitats han recusat el jutge Baltasar Garzón per "prevaricació" en la causa oberta pels crims del franquisme. També ho ha fet el magistrat dretà Luciano Varela. És per això que Memòria Històrica acaba de querellar-se amb el jutge Luciano Varela pel mateix motiu: prevaricació. "Una altra cosa és que ens l'acceptin a tràmit, cosa que dubt", confessa Maria Antònia Oliver.

Oliver, segona per l'esquerra, al costat d'altres membres de les associacions. Foto: Efe.

L'assocació Memòria de Mallorca (MdM) va presentar ahir de manera conjunta amb l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) una querella per prevaricació contra el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal d'aquest òrgan, Juan Saavedra, perquè considera que ambdós van cometre prevaricació en els resolucions que portaren a la banqueta dels acusats el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la investigació dels crims franquistes. Respecte de Varela, que ha estat l'instructor de la querella contra el jutge, els col·lectius consideren que va prevaricar en mantenir la imputació a Garzón.

El Ministeri de Justícia estudia la possibilitat de retirar subvencions o ajudes públiques a l'Ajuntament de Palma en el cas que no retiri el monument del Crucero Baleares erigit al parc de la Feixina.

L'associació Memòria Històrica de Mallorca, després de l'acte reivindicatiu als jutjats de Palma. Foto: Clara Giner.

Les nétes de dos dels desapareguts durant la Guerra Civil, Toni Jordà Oliver (Pina) i Andreu Peris Martorell (Inca), varen entregar a la jutgessa María del Carmen Abrines Martí sis roses vermelles per reivindicar el desacord amb l'arxivament de la causa de la fossa comuna prop del cementeri de Calvià. Les dues familiars han assegurat que "tornarem a cercar les flors quan puguem anar, com la resta de ciutadans, a dipositar-les a les tombes dels nostres avis". Segons sembla, Jordà i Peris estarien enterrats des de 1937 a la fossa comuna de Calvià. Toni Jordà, després d'estar empresonat al castell de Bellver, hauria desaparegut, del mateixa manera que Andreu Peris, després de passar per la presó de Can Mir. L'associació Memòria de Mallorca (MdM) també ha lliurat el recurs a la interlocutòria de la titular del Jutjat d'Instrucció número 10 de Palma, que es fonamenta en el fet que el delicte no hauria prescrit.

Amaya no és optimista. Les fosses estan tancades, silencioses, en una mena de pau de les cunetes. I per què no s’obren, si és allò que demanen els familiars? Segons la jutgessa Amaya Olivas (Madrid, 1977), els factors són combinats i complexos. El primer de tots assenyala cap a un poder judicial "massa endogàmic i corporatiu"i, evidentment, conservador. I és que la majoria de vegades queda a la mà dels jutges instructors tramitar o no l’obertura d’una fossa comuna, allà on dormen els represaliats de la dictadura de Francisco Franco i els seus acòlits.

L’Audiència Nacional passarà la causa per investigar els crims del franquisme, oberta dia 16 d’octubre passat, als jutjats d’instrucció de les províncies on existeixen fosses comunes. Aquest traspàs es produeix després que Baltasar Garzón declaràs extingida ahir la responsabilitat penal de Franco i de 45 alts comandaments més del règim perquè ja són morts. Aquesta decisió afecta de manera directa la possible exhumació de les fosses.

A una de les dues fosses comunes del cementeri de Porreres pot haver-hi enterrades més de vuitanta persones, totes elles víctimes de la repressió de la Guerra Civil, segons informà ahir l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca. Així ho donà a conèixer aquesta entitat després que el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.

Cort féu retirar ahir la creu dels Caídos de davant la Seu emparant-se en la Llei de memòria històrica. Un equip de la brigada municipal inicià les obres de desfeta a les 8.00 hores del matí, sense que l’Ajuntament no hagués avisat abans la ciutadania i, devers migdia, tan sols quedava un munt de runa... Foto: Teresa Ayuga.

El vicesecretari general del PSOE, José Blanco, qualifica d'“inhumà” a aquells que miren cap una altra banda davant del sofriment de “segons quines famílies”, amb referència a les declaracions del president del PP, Mariano Rajoy, en les que assegurava que no és partidari de reobrir les ferides del passat.

Dimarts passat, Palma deixà de tenir una plaça dedicada al dictador Francisco Franco. Una representació de l’Ajuntament encapçalada per la batlessa, Aina Calvo, inaugurà la placa de la plaça de Son Castelló, que substituïa la que fins fa ben poc hi indicava "del Caudillo".