La directora insular de Cultura, Catalina Sureda, i el tinent de batle de Santanyí, Llorenç Galmés, al museu. Foto: P. Bota.

El llegat de Blai Bonet ja és a l'accés de tothom. Han hagut de passar deu anys des que el Consell de Mallorca compràs l'habitatge del poeta al carrer de Palma, número 74, de Santanyí. Tot i això, el nou Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet no s'ubicarà a la seva casa pairal, sinó al segon pis de la casa de cultura Ses Cases Noves. Aquesta en serà la seu "transitòria", després que el Consell signàs un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de la localitat per a un període inicial de deu anys prorrogables. Ahir capvespre, autoritats insulars i municipals inauguraren les noves dependències que serviran per donar a conèixer la persona i l'obra d'uns dels escriptors més essencials de la literatura catalana a Mallorca.

Graells,Martorell (que recollí el premi en nom de Martínez), Gorga i Bezares, a Portocolom.Foto: N.R.

"Continuam al peu del canó i hi continuarem". Aquest era el missatge que el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem Jordi Graells, transmeté ahir vespre als assistents a l'entrega dels premis Cavall Verd. La idea era clara: davant les adversitats, ni una passa enrere, tal com ha fet l'associació en els 30 anys d'existència dels Cavall Verd. "Com a president, em toca celebrar els aniversaris rodons com el d'enguany, però aquest es dóna en un circumstància que no s'havia donat mai", assegura. Graells es referia a la desvinculació de les administracions públiques pel que fa als guardons literaris en català: "És un mal indici, el divorci de les autoritats polítiques respecte de la cultura catalana", digué.

Fausto Puerto, el bibliotecari Antoni Ferrer, el membre del patronat  Rafel Perelló, la regidora Francisca Rufiandis, el batle Antoni Pastor, el tècnic Llorenç Carreras i Magdalena Gelabert.

Dos anys després de la bilingüització dels premis Ciutat de Palma, l'Ajuntament de Manacor llança ara una convocatòria de guardons culturals de característiques similars però només en català: els Ciutat de Manacor. En realitat, segons explicà la regidora de Cultura, Francisca Rufiandis, el que ha fet el Consistori és recuperar uns guardons que "fa 40 anys ja es donaven", però que ara es presenten amb voluntat continuadora i perquè tinguin un ressò global arreu dels Països Catalans.

Enguany es commemora el centenari del naixement de Marià Villangómez.Foto: Arxiu.

L'Any Villangómez ja ha començat a rodar. La comissió que coordinarà els actes de commemoració del centenari del naixement de Marià Villangómez ja ha marcat els baluards del seu full de ruta, que tindrà en la reedició de l'obra poètica de l'escriptor eivissenc un dels eixos centrals. Els consells d'Eivissa i Formentera, el Govern, l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE), l'Obra Cultural Balear de Formentera, els cinc ajuntament pitiüsos i la Universitat de les Illes Balears són els organismes que integren la comissió esmentada. "La reedició dels llibres de Villangómez és prioritària, perquè a hores d'ara estan esgotats. A més, volem unificar la seva obra poètica en un sol volum, que facilitaria les tasques de difusió", explica Jordi Salewski, membre de la comissió per part de l'IEE.

Una vintena de persones es congregaren ahir dematí davant la tomba del poeta, al cementeri de Palma, per homenatjar l’escriptor.Foto: P.Pellicer.

Els noms de Marià Villangómez, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel seran recordats enguany en el centenari dels seus naixements. La primera passa ja l'ha feta una plataforma civil formata per la UIB, l'Obra i l'Institut d'Estudis Catalans, que s'han proposat treure de l'oblit l'obra i la persona de Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913-el Brull, 1938) mort prematurament a només vint-i-cinc anys a causa de la tuberculosi. Ahir, aquesta plataforma, liderada per Xavier Abraham, Pere Rosselló Bover i Jaume Mateu, realitzà el primer acte "simbòlic" per reivindicar la memòria i el llegat del poeta.

L’escriptor Emili Teixidor visità Mallorca l’any 2006.Foto: Arxiu.

L'escriptor català Emili Teixidor, autor de novel·les com "Pa Negre" i "El Llibre de els mosques" i de nombrosos llibres infantils i juvenils, ha mort avui als 78 anys d'edat. Teixidor, que en els últims anys va adquirir gran popularitat gràcies a l'èxit de la pel·lícula "Pa negre", d'Agustí Villaronga, basada en la seva novel·la, ha mort a la seva casa de Barcelona, al barri de Sarrià. Nascut el 1933 en Roda de Ter (Barcelona), Teixidor, també pedagog i periodista, va publicar al llarg de la seva carrera més d'una trentena de llibres i va ser guardonat, entre altres, amb el premi Sant Jordi de novel·la (1999) i amb el Premi Nacional de Literatura Infantil (1997).

L'escriptor mexicà, un dels més reconeguts, fou nomenat dilluns doctor Honoris Causa per la UIB. Foto: Rueters.

L'escriptor Carlos Fuentes morí avui a Mèxic als 83 anys d'edat. Fuentes feia temps que romania ingressat en un hospital en un estat de salut delicat. L'autor mexicà, que dilluns fou nomenat doctor Honoris causa per la UIB, era un dels més brillants de les lletres hispanes entre els guardons dels quals figuren els Premis Cervantes (1987), Príncep d'Astúries (1994) o el de la Reial Acadèmia Espanyola (2004). Fuentes va néixer l'11 de novembre de 1928 a Ciutat de Mèxic. La professió del seu pare, el diplomàtic Rafael Fuentes, li va permetre visitar durant la seva infantesa nombrosos països. Cursà els estudis primaris i secundaris a Argentina, Xile, Brasil, EUA i altres països iberoamericans.

L'Ajuntament de sa Pobla i l'editorial Lleonard Muntaner han convocat el XII Premi Alexandre Ballester de narrativa curta per promocionar i estimular la producció literària en català i "engrandir l'univers de lectors vocacionals" a les illes.

D’esquerra a dreta: Francesc Garriga, Guillem Jordi Graells, Roser Vallès, Miquel Bezares i Antoni Clapés.Foto: G.Mas.

"Deixau-me ser qui som". Els mots humanistes de Miquel Àngel Riera prenen embranzida davant l'actual torcebraç lingüístic entre el Govern popular i la societat civil. Així quedà reflectit ahir en l'entrega dels premis Cavall Verd, els guardons literaris que organitza l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i que ahir reteren homenatge al poeta manacorí. Francesc Garriga i Antoni Clapés foren els altres dos protagonistes de la jornada, reconeguts amb els premis Josep Maria Llompart i Rafel Jaume, respectivament. Precisament, la capital de Llevant, amb el batle, Antoni Pastor, postulant-se en pro del català i que també hi féu acte de presència, fou l'escenari d'unes distincions no absents de crítica contra les administracions públiques de les Balears.

Un total de 31 obres originals es presenten a la 44 edició del Premi Josep Pla de prosa en català en la tradicional vetllada literària de la nit de Reis a l'Hotel Palace de Barcelona, en un acte que coincidirà amb el lliurament del Premi Nadal de Novel·la, en castellà.

Un total de 313 novel·les s'han presentat a la 68 edició del Premi Nadal de Novel·la de l'editorial Destino, que es lliurarà el 6 de gener en la tradicional vetllada a l'Hotel Palace de Barcelona.

Imatge d'arxiu de Nicanor Parra, darrer premiat del Cervantes.

La ministra de Cultura en funcions, Ángeles González-Sinde, ha anunciat aquest dijous que el poeta i assagista xilè, Nicanor Parra (San Fabián de Alico, 1914) ha estat guardonat per majoria amb el Premi Cervantes 2011 que concedeix el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 125.000 euros. Parra va néixer al si d'una família camperola per part de mare mentre que el seu pare va ser professor i músic. Després dels seus estudis bàsics, va ser professor de Matemàtiques al Liceu de Chillán i a la Universitat de Xile, el 1938, i durant diversos anys va viure als Estats Units i Anglaterra. Va tornar al seu país el 1951. A partir dels anys 30 es va dedicar al conte i a l'assaig i va publicar el seu primer llibre de poemes, 'Cancionero sin nombre'. Se'l considera el creador de l'"antipoesia" denominada, la mostra més excel·lent de la qual és 'Poemas y antipoemas' de 1954.

Els premiats amb els representants del Consell de Mallorca. Foto: J. Morey.

L'acte d'entrega dels premis Mallorca que va tenir lloc ahir a la sala d'audiències del Consell gairebé es pot definir amb una sola paraula: breu. La seva durada es limità al lliurament de diplomes i a un parlament de la presidenta de la institució, Maria Salom, que anuncià el final de la dotació econòmica d'uns guardons amb vocació de prestigi que culminen, amb aquesta notícia, el seu declivi. "Aquests premis seran purament honorífics i no duran assignada cap contraprestació econòmica", proclamà Salom.

Tranströmer, fotografiat a casa seva. Foto: Reuters.

El Nobel de literatura 2011 distingí ahir el poeta suec Tomas Transtörmer, autor d'una poesia austera i concreta que "ofereix imatges denses i diàfanes", a més d'una "nova via d'accés a la realitat", segons informà l'Acadèmia Sueca. La seva elecció no va ser cap sorpresa, ja que el seu nom apareixia a les travesses del premi des de feia anys. Transtörmer i el siri Adonis eren, de fet, els dos poetes que sonaven amb més força a Estocolm si l'Acadèmia Sueca tornava a distingir el gènere líric, cosa que no feia des del 1996, quan guanyà la polaca Wislawa Szymborska. Nascut fa 80 anys a Estocolm, on estudià literatura, psicologia i història de les religions.

Fuentes inaugurà les converses literàries l'any 2008.

L'escriptor mexicà Carlos Fuentes ha estat guardonat amb el Premi Formentor de les Lletres 2011, que li serà lliurat a Mallorca a final de mes, en reconeixement al conjunt de la seva obra literària, han anunciat els organitzadors. El premi, dotat amb 50.000 euros i que aquest any compleix el seu 50 aniversari, serà rebut per l'escriptor als jardins de l'Hotel Barceló Formentor en un acte que tindrà lloc dissabte 27 d'agost. Carlos Fuentes (Panamà, 1928), autor de la novel·la "La mort d'Artemio Cruz", està considerat com una figura central i indispensable de la novel·lística moderna en castellà. Ha estat catedràtic a les Universitats de Harvard (Els Estats Units) i Cambridge (Anglaterra), i doctor honoris causa en una llarga llista d'universitats de tot el món. L'autor ha rebut, entre d'altres el Premi Miguel de Cervantes i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Premi Nacional de Literatura de Mèxic, el Premi Ròmul Gallegos, el Premi Biblioteca Breu, i el Premi Alfonso Reyes.

Ana María Matute durant el dircurs després de rebre el premi Cervantes, màxim guardó de les lletres espanyoles. Foto: Efe.

L'escriptora i acadèmica Ana María Matute (Barcelona, 1925), que ha rebut el Premi Cervantes 2011, ha subratllat el seu "lliurament total" a la invenció al llarg de la seva vida. En el seu discurs de recepció, plena de referències autobiogràfiques i que ha estat precedit per paraules en record al poeta xilè recentment mort Gonzalo Rojas, l'escriptora s'ha centrat en els seus primers contactes amb la ficció, que van començar quan tenia tan sols cinc anys, poc abans de la guerra. "El temps en el qual jo inventava era un temps molt fràgil, en el qual jo em sentia diferent: era tartamuda, més per por que per defecte físic. La prova d'això és que aquesta tartamudesa va desaparèixer durant els bombardeigs.

Un moment de l'assaig general del recorregut d'ahir. Foto: Teresa Ayuga

La part antiga del cementeri de Palma es convertirà avui i demà en escenari teatral i literari. Els alumnes de l'escola d'Estudi Zero guiaran els visitants en un recorregut sensorial a la llum de la lluna entre nínxols i panteons. L'espectacle, dirigit per l'escriptor Carlos Garrido, estudiós del cementeri palmesà, està inclòs dins el programa d'activitats de Sant Jordi de Cort i les places per a les visites previstes per a avui i demà ja estan completes. Des de Cort apuntaren ahir que se'n farà una nova edició després de veure l'èxit de la primera. Ahir es dugué a terme l'assaig general per aquest "viatge iniciàtic sobre els símbols del cementeri", explicà Garrido.

El poeta mallorquí Joan Payeras ha rebut aquest dilluns el Premi de Poesia 'José Luis Hidalgo', dotat amb 1.803 euros i que inclou la publicació de l'obra premiada, 'Eva en América'. El jurat va estar presidit per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Torrelavega, Carmen Hernández, i integrat a més pels poetes i autors Luis Alberto Salcines, Juan Antonio González Fuentes i Angel Sopeña.

L'escriptor i periodista cubà Normando Hernández va ser guardonat divendres pel PEN Català amb el primer Premi internacional Veu lliure. La distinció persegueix reconèixer aquells escriptors que han estat represaliats per defensar la llibertat d'expressió. Hernández, que resideix a Madrid des del juliol passat, es referí al guardó com "un premi trist" però "necessari", perquè "posa els assassins en el punt de mira". Hernández va ser arrestat el 2003, juntament amb 74 periodistes cubans dissidents, i fou sentenciat a 25 anys de presó.

Un total de 587 escriptors, periodistes i editors han estat perseguits o amenaçats en els primers sis mesos d'enguany. Una xifra que posa en evidència que allò que alguns anomenen llibertat d'expressió queda només en una simple declaració d'intencions internacional. El nombre d'escriptors assassinats arriba a quatre mensuals, a més dels deu despareguts. Són les xifres del darrer Case list del Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Internacional fets públics aquests dies amb motiu del Dia de l'escriptor empresonat que se celebra avui, 15 de novembre, arreu del món.

Francina Armengol i Joan Font, al centre, amb els quatre guanyadors dels premis Mallorca i Teatre Principal.

Les reflexions que el president del PP, José Ramón Bauzà, espargí ara fa set dies per les ones radiofòniques sobre l'ús del català a les Illes ressonaren encara ahir en l'entrega dels VI Premis Mallorca, que s'entregaren anit a la sala de plens del Consell de Mallorca. Així, el conseller insular de Cultura, Joan Font, manifestà que "és trist que en el segle XXI encara haguem d'escoltar declaracions de polítics que desconeixen la història i la diversitat de l'idioma. Són persones que s'excusen en lapsus mentals i evidencien, així, el poc respecte que tenen per la llengua que parlam a les Balears". També la presidenta del Consell, Francina Armengol, es referí al líder popular quan parlà del català com d'"una llengua emprada i reconeguda en el nostre ordenament, malgrat que alguns no ho recordin i ho hagin oblidat voluntàriament".

Primera de les taules que debatran sobre literatura a l'Hotel Formentor. Foto: J. Morey.

El president del Govern, Francesc Antich, ha subratllat avui en la inauguració de les Converses de Formentor que la vocació d'aquest encontre literari és mantenir-se "com a referent cultural d'abast internacional, amb l'entusiasme, el diàleg i el pensament com úniques bandera". En el seu discurs en l'acte d'obertura de la reunió, que assoleix aquest any la seva tercera edició després de la seva recuperació el 2008, Antich ha ressaltat que l'entorn de Formentor, al cèlebre hotel del qual se celebra l'esdeveniment, "convida a pensar i conversar amb l'assossec" de la naturalesa circumdant.

El president del Govern, Francesc Antich, acudirà demà a les 19.00 a l'hotel Barceló de Formentor per inaugurar la tercera edició de les 'Converses Literàries de Formentor' que se celebraran des d'aquest divendres fins al pròxim dia 12 i que tindran com a lema les 'Màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs'.

Isabel Allende, en una imatge d'arxiu. Foto: Efe.

La novel·lista Isabel Allende ha estat guardonada avui a Xile amb el Premi Nacional de Literatura 2010 d'aquell país, per un jurat que ha presidit el ministre xilè d'Educació, Joaquín Lavín, qui ha informat que la decisió va ser "per majoria". L'autora de "La Casa dels Esperits" i d'altres obres, que en conjunt han venut uns 55 milions d'exemplars a tot el món i han estat traduïts a 27 idiomes, s'ha imposat en una llista de candidats entre qui figuraven Antonio Skármeta, Poli Délano, Hernán Rivera Letelier, Enrique Lafourcade i Germán Marín. Nascuda el 1942 a Lima, on el seu pare era ambaixador de Xile, Allende es converteix així en la quarta dona que obté el premi.

Els premis Bòtil de teatre i literatura arriben a final d'aquesta setmana a la primera fase. És en aquesta etapa, que es du a terme als cellers Jaume Mesquida de Porreres, quan els grups finalistes mostren un tastet d'allò que estan preparant amb vista a la gran final de la Fira de Vilafranca, un making process que només en dos casos arribarà a completar-se del tot i participarà, així, en la fase final de la tardor.

La xarxa és la seva principal eina de treball, tot i que el paper pugui ser-ne el suport. Tria Llibres celebrà ahir el seus primers sis mesos de trajectòria editorial emparats en una nova manera d'entendre el sector. Guillem d'Efak, Cèlia Nadal i Miquel Tussol defugen de grans tirades, distribucions parcials i estocs emmagatzemats dins qualsevol portassa. La seva idea és presentar un projecte diferent en els qual els llibres sense vendre no acabin "a la guillotina".

Era un horabaixa dels darrers dies d'estiu de l'any 2004 quan el poeta menorquí Ponç Pons convidà José Saramago i el catedràtic en filologia gallega i portuguesa Perfecto E. Cuadrado a prendre un tassó d'aigua a la seva casa d'Alaior. "Havíem dinat força salat i tots teníem set", va començar a recordar Pons poc després d'assabentar-se de la mort de l'escriptor portuguès. "Recordaré sempre les converses que vàrem tenir tots tres aquell horabaixa, que sens dubte va ser una de les més profundes de la meva vida", va comentar el poeta. "Parlàrem sobretot de literatura i política", afegí el menorquí, que recorda José Saramago com "un home coherent, crític i alhora autocrític".

Aquest fou un dels actes centrals del festival de Lloseta. Foto: M.P.

Les paraules més sentides varen omplir dissabte vespre el Teatre de Lloseta, que va acollir la Festa de la Paraula, l'acte central de la setena edició del Festival de poesia de la localitat del Raiguer. Entre la penombra d'un ambient de cafè teatre amb algunes taules i cadires, amb tasses de cafè i refrescs i amb les fotografies de fons de Joan Mir, els deu poetes participants foren Lluís Calvo, Carles Camps-Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillem, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell i Antònia Vicens. Amb o sense micròfon, mirant els llibres o el públic, recitant amb la naturalitat de cada dia i amb l'elegància dels grans, els autors convidats delectaren els assistents amb una selecció de poemes en català enmig del bar improvisat per a l'ocasió literària.

Un univers poètic que pastura entre monstres, mules mortes, obscuritats i terres deshabitades i que ara, a més, es presenta dins una unitat anomenada Grans èxits. Manel Marí, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell defugen de falses humilitats a l'hora de presentar aquest nou llibre, amb el qual repassen part de la seva trajectòria. "El millor encara ha d'arribar", avisen.

Bàrbara Galmés i Basilio Baltasar, durant la presentació de l'encontre. Foto: J. Torres.

Les 'Converses literàries de Formentor' celebraran durant aquest any la seva tercera edició consecutiva com a mostra de "consolidació" de l'esdeveniment cultural, que tindrà lloc entre els dies 10 i 12 de setembre sota el lema 'Les màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs' amb l'objectiu d'aprofundir en aquesta nova forma de literatura i d'expressió. La directora de l'Oficina d'Anàlisi i Prospectiva, Bàrbara Galmés, acompanyada pel director de la Fundació Santillana, Basilio Baltasar, ha detallat que l'hotel Barceló Formentor tornarà a ser l'escenari de l'encontre anual en què participaran escriptors de la talla de Juan Cruz, Carme Riera, Luis Goytisolo o Hans Magnus Ensensberger, entre molts altres.

Maties Tugores, traductor i poeta, finà de manera prematura i dissortada dia vuit de gener, deixant enrere un caramull de projectes inacabats i cavil·lats. "Va morir treballant", recordava ahir el seu bon amic Angel Terron. Un d'aquests projectes en què Tugores dedicà els darrers alens vitals fou una antologia de poetes balears que l'editorial francesa Caractères tenia intenció de publicar en una versió bilingüe català-francès. La idea ja estava gairebé acabada a principi d'any i, després de la seva inesperada mort, Florence Tricoire, directora de l'Aliança Francesa i amb qui Tugores ja estava treballant, acabà d'enllestir el llibre que veurà la llum finalment dia 15 de juny en el marc del Marché de la Poésie de París.

Història de la meva vida és el primer fruit de la recentment creada col·lecció literària George Sand -resultat d'un conveni entre el Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears (UIB)-. El volum número 1 de la col·lecció és la traducció al català d'aquesta obra magna autobiogràfica de l'escriptora francesa.

Els premis Cavall Verd de poesia començaren a galopar ahir vespre amb el veredicte i amb una vetlada poètica dedicada a Andreu Vidal. Atorgat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el XXVII Premi Josep Maria Llompart, per a la millor obra poètica publicada el 2009, anà a parar al català Antoni Clapés (Sabadell, 1948) i al seu poemari El llum i el no-res. Per altra banda, el Rafel Jaume a la millor traducció poètica es donà a títol pòstum a Maties Tugores, finat el mes de gener passat, per la seva aportació al català amb Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare, d'Ismaël Aït Djafer.

a iniciativa L'escriptor de l'any, promoguda des de l'any passat pel Govern balear, té també les campanyes homòlogues als altres territoris de parla catalana. Així, més enllà de recuperar les novel·les i la narrativa més transcendent de Carme Riera, la "nostra" Escriptora de l'Any, seria bo fer una ullada al nostre redol lingüístic i cultural i recuperar els versos i les paraules d'altres homenatjats el 2010, com Enric Valor, al País Valencià, i el poeta català Joan Maragall.

El premi de poesia Maria Mercè Marçal no és un guardó amb dotació econòmica desorbitada, ni acull a la seva festa les plomes més il·lustres de la literatura catalana. Però a Miquel Bezares, que és qui divendres vespre se n'endugué la XII edició, li ha fet una il·lusió especial. "Només pel nom del premi, que és el d'una poetessa, Maria Mercè Marçal, que a mi m'agradava molt", afegí el poeta i delegat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a le Balears.

El festival BCNegra de novel·la negra ha posat punt final a la sisena edició a la ciutat de Barcelona. Un total de 65 autors hi han participat de l'1 al 6 de febrer en presentacions, taules rodones, projeccions i inauguracions d'exposicions. Paco Camarasa, propietari de la llibreria Negra i Criminal, situada a la Barceloneta i especialitzada en aquest gènere, n'ha estat el comissari. Entre els noms internacionals, hi destacaren l'escocès Ian Rankin, que rebé el V Premi Carvalho en honor de Manuel Vázquez Montalbán; l'irlandès John Connolly; el nord-americà Don Wilson; l'islandès Arnaldur Indridason, i les sueques Asa Larsson i Camilla Läckberg.

Llucia Ramis anit, rcollint el premi.

Creuà la línia entre el periodista cultural i l'escriptor ara fa dos anys amb la novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, amb la qual intentava definir una generació que ella mateixa va batejar com a "burgesos Low Cost". Ahir, però, Llucia Ramis (Palma, 1977) superà potser la línia que l'allunya d'aquesta etapa "IKEA" (sicum dixit) de la seva vida i sortí de l'antic hotel Ritz de Barcelona amb el premi Josep Pla davall el braç. 9.000 euros per a la novel·la Ego surfing, que, com ella mateixa relatà en recollir el guardó, "no va d'internet, sinó de com la xarxa i les noves tecnologies han acabat afectant les nostres relacions".

El poble s'aixecà commocionat. Als carrers del voltant del teatre encara es podia sentir l'olor de pólvora i a plaça no es parlava de res més. "Han tocat na Negra! Han tocat na Negra!", clamava l'amo en Biel amb els companys de partida. No se'n sabia avenir. Ell era dels més afectats. Investigadors d'arreu havien vingut expressament de més enllà dels límits de l'Illa.

Encara que Pau Faner digui barba, no es considera un escriptor bohemi. De fet, el menorquí creu que a l'hora d'escriure no hi ha estereotips d'autors que fumen o que beuen per inspirar-se. "Jo escric perquè m'agrada, m'ho pas bé i ho faig sempre que puc", explicà Faner.

"Això no és un homenatge, a ella no li hauria agradat que li'n féssim un, simplement la volem recuperar". És amb aquest esperit que el PEN Català obrirà dimarts que ve Les Vides de Xesca, una sèrie de dues taules rodones i un recital dedicats a la figura de l'escriptora pollencina Xesca Ensenyat, finada el passat mes de maig a 57 anys.

Formentor es convertí ahir en una mena de conglomerat de cares i noms. És un bon invent aquest programa de mà (sembla un ventall) per tal d'identificar, amb un cop d'ull, qui és qui en aquestes segones converses. Veus algú amb cara de famós o literat i en trobes tres més al darrere mentre passes les pàgines informatives fins que localitzes la cara cercada. D'aquesta manera, ahir, pels jardins de l'hotel Formentor es podia coincidir amb escriptors com Félix de Azúa, Juan Goytisolo, Guillem Frontera, Ponç Pons, Llucia Ramis, Jaume C. Ponts Alorda, Patricio Prons i Santiago Rocagliolo, entre d'altres. Tanmateix, es tracta d'unes trobades que, en paraules de Goytisolo, són "massa ordenades" en comparació amb les de fa cinquanta anys.

L'escriptor portuguès i premi Nobel José Saramago serà "l'estrella" de la segona edició de les Converses Literàries de Formentor, que enguany es retardaran fins al 25, 26 i 27 de setembre. Sota el lema "Geografies literàries", la consellera Bàrbara Galmés presentà ahir un esbós del programa, que se centra fonamentalment en la literatura de l'Amèrica Llatina i relega a un segon pla l'escriptura en català.

La força de Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2005) va més enllà de la literatura, malgrat que alguns sols es quedin amb alguns tòpics malintencionats, llançats com dards enverinats sobre una de les figures de la literatura catalana més completes del nostre temps.

La literatura en català es mostra aquests dies a Nova York en la seva màxima esplendor. Emmarcats dins el festival del Pen World Voices, un dels certàmens literaris més importants dels Estats Units, diversos autors de les lletres catalanes esboçaren dijous vespre les paraules escrites per Blai Bonet a l’Elebash Recital Hall del CUNY Graduate Center de Nova York.

Rosa Regàs va clausurar dijous capvespre el cicle de conferències organitzat per l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica i per l’Obra Cultural Balear. Aquest cicle ha servit per commemorar el 70è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola i, per molts, el posterior camí cap a l’exili.

Amb un rebentat de Canya Valls, olorant la terra roja campanera després de la pluja i amagat darrere el cap de cantó del carrer Estret, Damià Huguet, Damià Canova, va tornar ahir a trescar per un Campos en què els plataners perden les fulles com a París.

Damià Huguet, l’homenot campaner que pessigà totes les arts que se li posaren davant amb la seva ampla culrolla cultural, serà el protagonista d’excepció de l’edició dels premis Cavall Verd d’enguany, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Els propers 27 i 28 de març, les lletres catalanes estaran de celebració amb l’entrega d’aquests guardons que l’AELC atorga al millor poemari editat l’any passat i a la millor traducció versada en la nostra llengua.

La trobada que aquests darrers dies s’ha realitzat a Mallorca era, si més no, rocambolesca. Es recordaven 50 anys de la reunió que es féu a Cotlliure, al Rosselló, un acte que serví aleshores per commemorar el 20è aniversari de la mort d’Antonio Machado i congregà, a la població nord-catalana, un gran nombre d’intel·lectuals contraris al règim franquista que veieren en la figura de l’escriptor andalús "un símbol de la llibertat perduda i de la derrota republicana", com digué ahir José Manuel Caballero Bonald.

"Llegir un gran llibre que aprofundeixi dins l’ànima humana la reforça molt". Per això, a Baltasar Porcel (Andratx, 1937) li agrada la idea que el Govern, a través del Pla de foment de la lectura, hagi decidit crear la figura de l’Escriptor de l’any, ja que a través dels llibres "formam la personalitat col·lectiva i aprofundim en nosaltres mateixos".

El francès Jean-Marie Gustave Le Clézio és el guanyador del Premi Nobel de Literatura 2008, va informar avui l'Acadèmia Sueca d'Estocolm.

El vessant més líric de l’escriptor Hilari de Cara es deixà veure ahir a la llibreria Àgora amb la presentació del nou llibre de poemes del mallorquí. Sota el títol Postals de cendres, El Gall Editor ha editat aquesta nova obra, "caracteritzada per la seva lírica i la visió subjectiva de la realitat", assenyalà De Cara.