Les vendes s’animaren moltíssim a partir de l’horabaixa.

Lectors, llibreters i editors celebraren ahir un Sant Jordi marcat per les reivindicacions per la llengua. Palma s'omplí de llibres, de roses i, sobretot, de llaços per la llengua. Algunes paradetes posaren també a disposició del públic les camisetes amb el lema "Que no et tallin la llengua", que es vengueren a bon ritme, segons explicaren els llibreters. Les vendes d'enguany varen ser "superiors a les de l'any passat", segons comentà Francesc Sanchís, president del Gremi de Llibreters. En català, triomfaren Crim de sang, de Sebastià Alzamora, i Jo confesso, de Jaume Cabré. Un altre dels títols de referència de la jornada fou L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson.

Algunes línies de l''EMT incorporen textos per al foment de la lectura. Foto: J. Morey.

Fomentar la lectura és l'objectiu d'una campanya que ha llançat avui l'Ajuntament de Palma, a través de la qual 25 autobusos de l'EMT aniran equipats amb petits extractes de literatura d'autors que s'han inspirat en la capital balear. El consistori ha informat en un comunicat de què, a través de la iniciativa "Lectura en moviment", aquests autobusos duran en el seu interior dos vinils amb fragments de l'obra literària escriptors com Gaspar de Jovellanos, Gabriel Maura, Ramon Medel, Miquel dels Sants Oliver, Joan Cortada o Santiago Rusiñol. Segons el tinent de batlia de Cultura i Esports de l'Ajuntament, Fernando Gilet, que ha presentat la iniciativa al costat del regidor de Mobilitat i president de l'EMT, Gabriel Vallejo, "aquests autors han trobat la inspiració literària en els carrers, places, gent, tradicions i costums de Palma".

El Pla de lectura que llançà la conselleria d'Educació i Cultura no tindrà balanç final. La tercera enquesta sobre els hàbits lectors dels ciutadans de les Balears, que havia de ser la conclusió a quatre anys de campanya, no es durà a terme per falta de pressupost. Així ho confirmà a aquest diari el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui justificà la manca de doblers com a raó principal, a més de la intenció del seu departament d'invertir algunes partides en altres accions com "l'edició de Paraules de i la participació a la campanya 'Llibres fora!'".

Just l'endemà de fer-se públiques les enquestes sobre la lectura a les Illes Balears, Miquel Ferrer no n'està gaire satisfet. "A part d'aquest 40% de gent que no llegeix, em preocupen les baixes dades de lectors en català", assegura. Amb només 23 anys, Ferrer ha estat escollit el nou president del Gremi d'Editors, una entitat que aplega 13 editorials illenques i que fa front a moments econòmics díficils.

La lectura continua sent una assignatura pendent a les Balears. Així ho demostra el 40,4% dels illencs que no llegeix mai: ni llibres, ni diaris, ni tan sols premsa del cor. Res. Les dades corresponen a l'enquesta encarregada per la Direcció General de Cultura a Gadeso i feta a 1.200 ciutadans. És el segon baròmetre que encarrega l'Executiu per conèixer la mala salut de ferro de la lectura a l'Arxipèlag. Les xifres demostren que amb un any de Pla de foment de la lectura (el projecte estrella de l'exconsellera Bàrbara Galmés) només tenim un 2,9% més de lectors, un nombre més aviat minso però que el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qualifica de "millora".

El fet que les Balears siguin la tercera comunitat de l'Estat amb menys lectors (un 51,8%) també afecta negavitament altres sectors i activitats culturals de les Illes. És el cas, per exemple, de les 184 biblioteques balears que se situen coeres pel que fa a nombre d'usuaris.

El fracàs escolar i els baixos nivells de llicenciats universitaris a les Balears són, a parer dels president del Gremi d'Editors, la causa principal dels minsos índexs de lectura a la comunitat. "La cultura està connectada amb la formació i una població que no és culta, què llegirà?", es demanava Josep Joan Vidal. "A les Illes sols tenim un 9,5% d'universitaris, mentre que a Madrid la mitjana és del 30%. Aquests mals resultats s'han de notar per qualque banda i l'índex lector n'és un", assegurà el president.

Si haguessin d'avaluar-nos pel nombre de persones de les Illes Balears que varen llegir llibres l'any 2007, la nostra qualificació no arribaria ni tan sols al suspens: seria un clar molt deficient. Segons les dades publicades pel Ministeri de Cultura a l'Anuari d'estadístiques culturals del 2009, l'índex de lectura de les Illes el 2007 fou del 51,8 per cent d'habitants, el mateix que a Ceuta i Melilla.

Baltasar Porcel ho té molt clar: "El llibre no existeix sense lectors", afirmà ahir. Ara per ara, a les Illes el llibre en català té una existència més aviat minoritària, i en general els hàbits lectors dels balears no fan enveja a ningú. Precisament, incentivar la lectura i el coneixement dels nostres autors és un dels objectius del pla de Foment de la Lectura del Govern, que des d’avui afegeix una nova iniciativa a la seva llista de projectes.

Els balears llegim poc, els llibres en català són anormalment minoritaris i és necessària una reacció institucional que vagi més allà d’iniciatives puntuals. Aquesta és la reacció majoritària dels experts i professionals de la llengua i la literatura de l’Arxipèlag que ha consultat dBalears, després de conèixer les dades de l’enquesta sobre hàbits de lectura, elaborada per la Conselleria d’Educació i Cultura.

El 43,3 per cent de la població balear diu no llegir mai o gairebé mai i la majoria argumenta la falta d'hàbit lector a la manca de temps, segons mostra un estudi presentat avui per la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés.

Només un 8,1% dels ciutadans de les Illes Balears llegeix llibres en català. Això és el que revelen els resultats de l’enquesta que el Govern balear encarregà a Gadeso dins el Pla de foment de la lectura.

La Conselleria d’Educació i Cultura del Govern preveu que demà es posi en marxa el programa Tasta’m, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’edició de primers capítols o extractes de novetats editorials en català que seran distribuïts durant cinquanta setmanes en els transports públics de Balears i de Catalunya. Dispensadors a les estacions de tren d’Inca.

Hi ha peces que només serveixen en una època determinada de l’any. Les bicicletes són per a l’estiu i els Ferreros Rocher per a l’hivern, això és evident. Així veim que cada cosa té el seu temps i que quan els mesclam o desfassam les conseqüències són catastròfiques. Ara bé, hi ha alguns elements, encara que siguin pocs, que tenen la gràcia de ser atemporals. Un d’aquests són els llibres

"Sempre vaig imaginar que el paradís seria algun tipus de biblioteca", digué J.L. Borges. En aquest món d’avui dia, on les presses, la feina i el "no aturar" són el pa de cada dia, és necessari, només de tant en tant, fer un alto al camí i girar el cap per veure el traçat recorregut, omplir el dipòsit de benzina i continuar cap endavant.

El pla de foment de la lectura, un dels projectes estrella de la Conselleria d’Educació i Cultura per a aquesta legislatura, es posarà en marxa aquest nou curs escolar. Fins ara, Cultura ha recuperat del "bagul dels records" la col·lecció Paraula de Poeta, a més de crear-ne una de nova: Paraula de Narrador. El programa literari s’engegà l’abril passat i tornarà al carrer el setembre amb vuit exemplars nous.