El Parlament ha homenatjat als milions de jueus que van patir la «barbàrie nazi», amb motiu del Dia de la Memòria de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat, per a la qual cosa s'ha encès set espelmes a la Sala dels Passos Perduts per part de diversos representants de la comunitat jueva, així com per part de la presidenta de la Cambra, Aina Rado, el conseller de Presidència, Albert Moragues, i la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol.

Uns 200 jueus, pertanyents a 80 famílies, celebraran a partir d'avui la festa de Janucá a les Balears, amb l'encesa d'una espelma per cada dia de la setmana, més l'espelma central, en la denominada Januquiá, coincidint amb la posta de sol, de manera que aquest ritual es repetirà fins el dimecres de la propera setmana.

Prop de 300 persones passaren pel mercadet ahir. Foto: Teresa Ayuga

"Per un pic a l'any, Palma recorda els jueus i els ret homenatge". Amb aquestes paraules el president d'ARCA-Llegat Jueu, Manel Quadreny, definia ahir la celebració de la Jornada de Cultura Jueva que ahir tingué el seu punt àlgid a Ciutat. D'ençà del 2000, Palma celebra aquesta cita europea amb la cultura i el seu llegat històric com a principal basa. Allò que fa deu anys començà com una activitat d'abast reduït s'ha convertit avui en un reconeixement públic en el qual també són presents l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel i la Casa Sefarad Israel. La música, la fotografia, el còmic, el cinema i el patrimoni han estat els principals atractius d'unes jornades que s'iniciaren dia 1 i s'allargaran fins dijous, dia 9. Ahir de capvespre l'activitat se centrà en el teatre Xesc Forteza, que s'omplí de panells expositius i fotografies. D'una banda, Quadreny mostrava orgullós l'exposició de còmic de temàtica jueva amb més de cinquanta historietes editades arreu de l'Estat. A la vora, la joieria afagava el protagonisme de la mà de Memòria al Carrer. Albert Bonnín i Dolors Fortesa-Rei, president i vicepresidenta de l'entitat, explicaren que allò que recull la mostra és el seu desig per "ensenyar alguns exemples d'orfebreria mallorquina realitzada per artesans descendents de jueus conversos".

Amb el pensament i l’exemple d’una de les pensadores més influents del segle XX, el de la jueva Hannah Arendt (Hannover 1906- Nova York 1975), deixà palesa ahir l’escriptora Esther Bendahan el paper cabdal de la dona dins el judaisme i la importància de la dona jueva dins la societat. Sota el títol Del mal va a la banalitat del mal.