Les acusacions i les defenses han d'exposar avui les seves conclusions.

La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat a tres anys la seva petició de presó (inicialment sol·licitava tres anys i deu mesos) per a l'exconseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, per presumptivament desviar 11.930 euros a la productora Studio Media, administrada pels seus presumptes testaferros Alfredo Conde i Elisabeth Diéguez, a través d'un contracte amb l'objectiu aparent de difondre per ràdio uns programes sobre patrimoni que ja havien estat emesos i remunerat. En el seu escrit d'acusació definitiu, el fiscal Juan Carrau ha introduït l'atenuant de reparació del dany després d'haver estat tornada la quantitat presumptivament defraudada, mentre que també ha rebaixat la seva sol·licitud de pena per a Conde, Diéguez i l'exdirector insular de Patrimoni, Joan Josep Mas, a un any i mig de presó.

Vicens i Mas, a la Secció Segona de l’Audiència, on els jutgen aquests dies. Foto: J. Torres.

L'exconseller insular de Territori de Mallorca Bartomeu Vicens confessà ahir que havia lliurat 11.930 euros del Consell a la productora Studio Media, d'Alfredo Conde, per agrair-li que la seva dona s'hagués avingut a fer-li de testaferro. Ho va dir en el judici d'una peça del cas Maquillatge. Vicens va acceptar les acusacions de la Fiscalia, que li demana tres anys i deu mesos de presó pels delictes de malversació i prevaricació, i va admetre que havia ordenat que es contractàs la productora on ell mateix havia fet feines d'assessor jurídic i que era propietat de Conde, que coneixia des de l'institut. "Va ser per agrair d'alguna manera que la seva dona, abans que jo fos conseller, figuràs com a administradora d'una societat meva", va reconèixer.

Representants de les associacions de Memòria Històrica de Mallorca i Aragó han testificat aquest dijous en la quarta sessió del judici que se celebra en el Tribunal Suprem contra Baltasar Garzón per investigar el franquisme mancat de competència per fer-ho. Ambdues testimonis, nétes de represaliats, han defensat la investigació penal del jutge sobre els fets per ser l'"única opció" per obtenir "justícia i reparació" i per estar dirigida a l'aclariment de crims de lesa humanitat, que no prescriuen.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que l'Executiu balear manté la petició de vuit anys i mig de presó per a l'expresident balear Jaume Matas, tal com va demandar la Fiscalia, per les recomanacions de l'Advocacia de la comunitat autònoma.

Jaume Matas no ha volgut fer ús del seu darrer dret a l'última paraula. Foto: J. Lladó.

"L'autora material" del concurs fraudulent a través del qual el Govern pagava uns 4.000 euros al mes a Antonio Alemany va ser l'eurodiputada Rosa Estaràs, segons el misser de Jaume Matas, Antonio Alberca. Ho va dir ahir, el darrer dia del primer judici del cas Palma Arena. L'advocat de l'expresident va culpar qui en va ser la vicepresidenta per haver signat el concurs a través del qual es pagaven els discursos que Alemany feia per a Matas. I va assenyalar el seu excap de Comunicació, Joan Martorell, d'executar-lo. També va dir que el jutge Castro no havia imputat Estaràs per no perdre-hi competències, perquè és aforada. Tot i això, afegí: "Déu m'alliberi d'apuntar cap a ella". Alberca va demanar l'absolució del seu client en el relat de l'informe final i ho va fer dient que "hi ha una absència total de proves" que demostrin que Matas induís cap il·legalitat.

El judici contra l'exbatle de Capdepera, Bartomeu Alzina, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa arran de l'ensorrament de l'hotel Son Moll, que el 16 de desembre de 2008 va costar la vida de quatre operaris i va causar diversos ferits, ha quedat vist per a sentència.

Els fiscals Pedro Horrach, a l’esquerra, i Juan Carrau, a la dreta. Foto: P. Bota.

El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach va envestir ahir sense treva contra Jaume Matas i Antonio Alemany en l'exposició del seu informe final del primer judici del cas Palma Arena. La primera frase ja va ser de les més contundents: "El senyor Matas és un gran gestor, però no dels fons públics, sinó de la seva pròpia imatge", va dir. I tot seguit atacà Alemany, de qui va deixar anar que "és un gran periodista" i "rabiosament independent, tal com s'autoqualifica, excepte dels doblers i del poder". Durant devers dues hores i mitja, Horrach va desgranar, d'una en una, les desenes i desenes de proves amb què fonamenta la seva acusació. Va quedar clar que els seus objectius principals eren Matas i Alemany.

La subhasta, aturada en el darrer moment

Els fiscals Horrach i Carrau, davant l'Audiència, en una les sessions del judici del cas Palma Arena. Foto: P. Bota.

El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach ha mostrat avui, durant l'exposició de les seves conclusions en el judici contra l'expresident balear Jaume Matas, la seva "indignació" pel "saqueig premeditat" de fons públics i per la no assumpció per part de l'exmandatari de les seves responsabilitats penals. "La indignació que estableixi aquest fiscal no és només pel saqueig premeditat de fons públics. Prové de veure com, sense escrúpols, no s'assumeixen les conseqüències penals derivades dels seus propis actes, no només davant la ciutadania sinó davant dels seus subordinats que tan fidelment el van servir", ha afirmat el fiscal en un contundent al·legat. Horrach ha començat la seva exposició assegurant que Matas "és un bon gestor, sí, però no dels fons públics, sinó de la seva pròpia imatge".

La Fiscalia manté 8 anys i mig de presó per a Jaume Matas

Els fiscals han retirat l'acusació contra Linares. Foto: T. Ayuga.

La Fiscalia Anticorrupció ha modificat el seu escrit de conclusió en el primer judici del cas Palma Arena, tot i mantenir la petició de 8 anys i mig de presó contra l'expresident Jaume Matas, a qui acusa de pagar de manera fraudulenta prop de mig milió d'euros al periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany. En concret, el Ministeri Públic considera que Matas ha de complir 6 anys de presó per un delicte de malversació, que va lligat a prevaricacions i falsedats en documents oficials i mercantils. A aquesta petició, n'hi afegiren una altra d'un any i mig per frau a l'Administració.

Alemany, dirigint-se a la nova sessió del judici del cas Palma Arena. Foto: J. Torres.

La Fiscalia Anticorrupció sospita que Antonio Alemany, el periodista que escrivia els discursos a l'expresident balear Jaume Matas, va comprar un cotxe per a ús propi amb diners d'una agència de notícies que va fundar gràcies a una subvenció de 450.000 euros del Govern balear. Així ho ha revelat avui el fiscal Juan Carrau durant la presa de declaració a diversos testimonis en el judici a Matas que se celebra a l'Audiència de Palma pels pagaments públics suposadament irregulars a Alemany durant la legislatura 2003-2007. El fiscal ha preguntat a diversos treballadors de l'Agència Balear de Notícies (ABN) sobre dos vehicles comprats amb els diners de l'empresa.

Un nebot del periodista que li escrivia els discursos a l'expresident balear Jaume Matas ha reconegut avui en el judici del cas Palma Arena que va exercir de testaferro com a "favor" al seu oncle en l'Agència Balear de Notícies (ABN), la qual va rebre una subvenció de 450.000 euros del Govern balear de Matas.

Les Balears segueixen amb expectació el judici al qual és sotmès qui va ser president de l'Arxipèlag durant dues legislatures, a més de ministre de l'Estat espanyol.

Matas, en arribar a la quarta sessió del judici, que ja es troba en la fase testifical. Foto: J. Morey.

La quarta jornada del judici contra l'expresident balear Jaume Matas pels pagaments suposadament irregulars al periodista Antonio Alemany ha començat a l'Audiència de Palma a les 10:10 hores, en la qual està previst que declarin set testimonis. La sessió ha començat amb la declaració d'un policia nacional i prosseguirà amb la compareixença d'uns altres sis testimonis, entre ells la que va ser directora general de Comunicació del Govern amb l'anterior mandat socialista i la que va exercir de secretària tècnica en l'Executiu autonòmic amb Jaume Matas durant la legislatura 2003-2007. Així mateix, també ha declarat Joan Rosselló, administrador de l'empresa de publicitat Estudi.

Rosa Estaràs era la mà dreta de Jaume Matas i ara és reclamada com a testimoni del cas Palma Arena. Foto: Grup Serra.

El judici contra l'expresident balear Jaume Matas per una peça del cas Palma Arena prosseguirà avui a les 10 hores amb la declaració de deu testimonis, entre ells l'eurodiputada del PP i exvicepresidenta del Govern de les illes, Rosa Estaràs. Després de l'interrogatori entre dilluns i el dimarts dels sis acusats en aquestes causa, en la que es jutgen els presumptes pagaments irregulars al periodista que escrivia els discursos de Matas, la vista entra demà en la seva fase testifical, prevista fins al 19 de gener. Estaràs, que testificarà en vuitè lloc, ostentava el càrrec de vicepresidenta durant la legislatura de Matas 2003-07 i el seu departament va tramitar i va desemborsar un concurs públic adjudicat a l'agència de comunicació Nimbus.

Jaume Matas ataca els fiscals anticorrupció

Alemany accedint als jutjats per seguir amb la seva declaració. Foto: T. Ayuga.

El periodista Antonio Alemany, el més somrient dels sis imputats en el primer judici del cas Palma Arena, suà ahir davant el Tribunal i els fiscals Anticorrupció. Durant l'interrogatori va mantenir que no sabia que s'hagués fet res il·legal, es va contradir amb declaracions anteriors, acusà de mentiders excol·laboradors i un nebot seu, i es va embolicar desfent-se en explicacions que no responien les preguntes del fiscal. Això sí, no evità elogiar els seus propis textos amb qualificatius com "brillant" i "excel·lent".

L'equip de Matas carrega contra ell

Alberca ha criticat el fet que s'hagi assabentat a través de la premsa de l'esmentada citació. Foto: T. Ayuga.

Antonio Alberca, misser de l'expresident balear Jaume Matas, ha afirmat que avui "no era el moment més oportú" per citar l'expresident com a imputat en la peça del cas Palma Arena sobre l'Institut Nóos, ja que aquesta citació pot influir en la seva declaració d'avui en el judici que se celebra contra ell. En declaracions als periodistes abans d'accedir a l'Audiència de Palma per assistir a la vista del judici en el qual el seu defensat se seu a la banqueta acusat de cinc delictes de corrupció, Alberca ha afirmat que la citació també denota "la falta de parcialitat" del jutge d'instrucció del cas, José Castro.

Els sis encausats se segueren per primer cop davant el jutge. Foto: P. Bota.

L'antic equip directiu del Consolat de la Mar en la legislatura 2003-07 va apuntar ahir directament cap a Matas com el responsable d'idear i impulsar la contractació del periodista Antonio Alemany a través d'un concurs irregular atorgat a l'agència Nimbus perquè li fes els discursos més importants de la seva etapa presidencial. La jutgessa Margarita Beltrán va poder comprovar que acusaven Matas de ser l'autor intel·lectual de l'operació a l'inici de la vista oral d'ahir a l'Audiència. El diari digital d'Alemany també va obtenir una sucosa subvenció del Govern. Així mateix, el màxim responsable i copropietari de Nimbus, Miguel Romero, va ratificar que sabia que el concurs era irregular.

El periodista Antonio Alemany, que s'enfronta a una petició de pena de cinc anys i mig de presó en el primer judici pel cas Palma Arena, ha assegurat avui que l'acusació de la Fiscalia Anticorrupció contra ell i contra l'expresident del Govern balear Jaume Matas no "es manté dempeus".

L'expresident balear ha arribat als jutjats acompanyat pel seu misser, Antonio Alberca. Foto: J.T.

La primera sessió del judici contra l'expresident balear Jaume Matas, per un dels casos de corrupció del cas Palma Arena, s'ha reprès a les 16:30 hores després d'una pausa realitzada per dinar, amb la declaració de l'exdirector de Comunicació del Govern Joan Martorell. Previsiblement, fins demà no prestaran declaració els principals acusats, l'expresident balear i el periodista Antonio Alemany. Durant el matí han declarat dos dels sis acusats, Maria Umbert i Dolça Linares, que van ser caps de gabinet de Matas. En aquesta peça s'investiga el pagament suposadament encobert del Govern balear al periodista Antonio Alemany d'uns 4.500 euros mensuals per escriure els discursos de Matas, així com una subvenció de 450.000 euros.

Maria Umbert, amb el seu advocat, entrant a l'Audiència. Foto: P. Bota.

Maria Umbert i Dolça Linares, excaps de gabinet de Jaume Matas, han atribuït a l'expresident la idea de posar en marxa un presumpte concurs "pantalla" que va servir en realitat per pagar al periodista que li escrivia alguns discursos, i han afirmat que aquesta contractació es va fer a esquenes seves. Així ho han assegurat durant el seu interrogatori com acusades en el judici del cas Palma Arena que va començar avui, en el que Matas i altres cinc persones s'enfronten a penes carceràries pel pagament suposadament fraudulent al periodista Antonio Alemany (també acusat) de 483.186 euros públics mitjançant diferents contractes i subvencions.

Avui s'inicia el judici a Jaume Matas i altres acusats per una peça separada que començà en el cas Palma Arena. Vindran més judicis que faran passar per la banqueta nombroses persones que ocuparen importants llocs de responsabilitat en legislatures anteriors. Enmig hi ha prevista la declaració del gendre del rei, Iñaki Urdangarin.

El periodista Antonio Alemany ja fa temps que es defensa pel judici que comença avui, però no ho fa als tribunals, sinó amb els articles d'opinió i editorials que publica en el seu diari digital, l'ultradretà Libertad Balear. Des d'allà s'ha dedicat a desqualificar i a insultar el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach, però també els altres fiscals Anticorrupció, els missers del Govern, periodistes i el sistema judicial en general.

Matas afronta el primer judici pel cas Palma Arena. Foto: P. Bota

El tribunal que jutja des d'avui l'expresident del Govern Jaume Matas i uns altres cinc imputats ha acceptat modificar l'ordre de la declaració dels acusats de manera que la primera en declarar és l'excap de gabinet, Maria Umbert, i l'exmandatari serà l'últim. Després d'una breu interrupció del judici per estudiar les qüestions prèvies plantejades per la Fiscalia i defenses, la presidenta de la secció primera de l'audiència i ponent del judici, Margarita Beltrán, ha indicat que la sala ha admès l'alteració de l'ordre de declaracions. Umbert serà la primera; seguida de la que va ser directora de gabinet de Matas, Dolça Linares.

Umbert diu que Alemany redactava els discursos de més calat polític per a Matas

El debat i les rèpliques s'han convertit en els protagonistes de l'interrogatori de Javier Boix, advocat de l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps, al 'director de moda' José Tomás, qui va treballar a Milano i a Forever Young. Aquestes actituds han obligat el magistrat president de la coneguda com a 'causa dels vestits' dins del 'cas Gürtel', Juan Climent, a cridar-los l'atenció i a demanar-los ordre.

Jaume Matas i la seva família assistiren a la missa de Matines, a la Seu. Foto: J. Lladó.

El judici contra l'expresident balear Jaume Matas per una peça del cas Palma Arena, que se celebrarà durant tot el mes de gener, retardarà possiblement les declaracions davant del jutge dels principals implicats en la presumpta trama corrupta vinculada a l'Institut Nóos, que va ser presidida per Iñaki Urdangarin. Segons han informat avui Efe fonts de la investigació, això ocorrerà perquè en el judici contra Matas, que se celebrarà a l'Audiència de Palma durant tretze dies de gener, del 9 al 31, seran presents com a acusació els fiscals Anticorrupció de les Balears i no podran en principi prendre declaració als imputats i testimonis. Les citacions dels implicats en Nóos es fixaran una vegada s'aixequi el secret del sumari que pesa sobre la causa.

Si finalment fos condemnat per ajudar l'enemic, el jove militar podria ser condemnat a mort. Foto: Arxiu.

L'audiència contra l'analista militar nord-americà, Bradley Manning, acusat de filtrar documents oficials, ha conclòs aquest dijous amb la defensa sol·licitant, en cas d'arribar a judici, una pena màxima de 30 anys de presó i amb l'acusació reivindicant la cadena perpètua, ja que considera que Manning va proporcionar un "accés sense restriccions" a secrets de Govern. Els advocats de les dues parts han presentat els seus arguments finals en la vista després de la qual s'ha de decidir si Manning, de 24 anys, hauria de ser jutjat en un tribunal militar. El responsable de la defensa, David Coombs, ha considerat excessius els 22 càrrecs que se l'imputen i ha defensat que el jove no ha causat cap dany a la seguretat nacional dels Estats Units.

Imatge del lloc de l'atemptat on s'alçà aquest punt d'homenatge a les dues víctimes. Foto: Michels.

L'internauta que s'enfronta a un any i mig de presó per escriure a Tuenti diversos comentaris en els quals mostrava la seva alegria per l'assassinat dels guàrdies civils Carlos Sáez de Tejada i Diego Salvà Lezaún, que es va produir el 30 de juliol de 2009 a Palmanova, ha defensat durant el judici el caràcter "privat" de la xarxa social. Alberto Ortega Rivas, que utilitzava el sobrenom d''Alberto Asturias Dixebra', està acusat d'un delicte de menyspreu o humiliació a les víctimes del terrorisme per compartir amb l'usuari 'Gora Euskal Herria', que no ha pogut ser identificat, un missatge privat i uns altres quatre públics en els quals mostrava la seva satisfacció per l'atemptat terrorista. "Aquests els cerquen i els 'picolos' volen, jajaja", deia en una comunicació realitzada el dia de l'atemptat. "A la presó? Millor volar com els picolos de Mallorca", afegia després. Tots els comentaris van ser publicats fins al 20 d'agost d'aquell any.

Ja hi ha data pel judici per la peça número 2 del 'cas Palma Arena', en la que està imputat l'expresident del Govern, Jaume Matas, i altres cinc persones. Serà el gener, entre dia 9 i el 31.

La Fiscalia sol·licita quinze anys i mig de presó per a un home acusat de colpejar en diverses ocasions i agredir sexualment la seva esposa, uns fets esdevinguts entre 2009 i octubre de 2010 pels quals l'acusació pública li atribueix tres presumptes delictes de lesions, un d'agressió sexual i un altre de violència física habitual.

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma ha fixat del 14 al 18 de maig i del 28 de maig a l'1 de juny el primer judici contra l'exdirigent històrica d'UM, Maria Antònia Munar, i l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal, que s'asseuran, a la banqueta al costat d'uns altres vuit acusats per la presumpta desviació de 240.000 euros de les arques de la Institució insular a la realització d'un programa radiofònic que mai no fou emès.

Álvaro Pérez, 'El Bigotis', ha negat haver regalat vestits als acusats. Foto: Reuters.

El responsable de l'empresa Orange Market, Álvaro Pérez, conegut com 'El Bigotis', ha decidit no contestar les preguntes que li volien formular les parts en la 'causa dels vestits' derivada del 'cas Gürtel' en la qual es jutja l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i l'exsecretari general del PPCV i diputat, Ricardo Costa, si bé ha volgut fer una manifestació per negar haver realitzat cap regal de vestits als qui han estat acusats en el procediment.

Víctor Campos diu que va acceptar la culpabilitat en la causa dels vestits per la seva salut

Costa i Camps responen de les acusacions dins el cas Gürtel. Foto: Reuters.

L'expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps ha assegurat en la seva primera declaració en el judici que se segueix contra ell per un delicte de suborn en la 'causa dels vestits' derivada del 'cas Gürtel', que la seva relació amb el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez 'El Bigotis', era "cordial" i "estrictament" relacionada amb actes del PP. Camps, que ha començat a declarar sobre les 15.40 hores, ha especificat, a preguntes del fiscal, que aquesta relació ha estat "cordial" com "amb molta gent" amb la que ha col·laborat "de prop" en les diferents tasques que ha desenvolupat.

El batle de Palma, Mateu Isern, ha cessat l'assessor de districte Antoni Ensenyat després d'assabentar-se que la Fiscalia l'acusa d'un presumpte delicte de maltractament cap a la seva exdona i pel que serà jutjat.

El judici per la desaparició i el presumpte assassinat de la jove sevillana Marta del Castillo quedarà vist per a sentència aquest dimarts, quan està previst que els advocats de tres dels acusats presentin els seus respectius informes finals i que els processats puguin fer ús del seu dret a l'última paraula.

Un moment del judici contra Hristo G. G. Foto: A. Sepúlveda.

El tribunal de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma jutjarà entre aquest dimarts i el dimecres un home acusat de colpejar en diverses ocasions i agredir sexualment la seva esposa, uns fets esdevinguts entre 2009 i octubre de 2010 pels quals la Fiscalia demana contra ell quinze anys i mig de presó per tres presumptes delictes de lesions, un d'agressió sexual i un altre de violència física habitual. En concret, el Ministeri fiscal reclama per a Hristo G.G. nou anys i mig de presó per un presumpte delicte d'agressió sexual amb penetració vaginal, tres anys per un altre de violència física habitual, un per un delicte de lesions en presència de menor, un altre any per lesions en domicili comú i un últim any de privació de llibertat per un tercer delicte de lesions.

El judici que era previst per a la pròxima setmana contra John Hore i la seva dona, Martha Monica Hore, matrimoni que entre 2002 i 2006 va comprar la finca de Son Bunyola (Banyalbufar) i altres béns i propietats eludint el pagament d'impostos que ascendiria a uns 32 milions d'euros, ha estat ajornat al 12 de març de 2012 a causa de la malaltia de la jutgessa titular d'aquest Jutjat.

Breivik ha tingut poques aparicions en públic des que fora detingut com l'autor dels dos atemptats al país escandinau.

El judici contra l'ultradretà Anders Behring Breivik, autor confés dels atemptats del passat 22 de juliol en els quals van morir 77 persones a Noruega, començarà el pròxim 16 d'abril, ha informat avui la cort d'Oslo. S'espera que el judici duri al voltant de deu setmanes, ha informat avui en roda de premsa el jutge Geir Engebretsen, després d'una reunió mantinguda entre les diferents parts involucrades en el cas. Les autoritats noruegues compten que la investigació estigui tancada a finals de febrer. La Fiscalia ja havia mostrat el seu desig que el judici se celebràs com més aviat millor, i encara que no hi havia una data fixa, s'havia anunciat que començaria l'abril.

Josefa Moreno, àlies la Parrala, formava part del clan de la Paca. Foto: A.S.

Tothom es pensava que el judici per la mort de la Parrala aixecaria expectació i que l'Audiència Provincial s'ompliria de gitanos per veure una vista pública. Finalment, però, les parts arribaren a una conformitat i no tingué lloc vista oral ni s'hagué de constituir cap jurat popular. Tampoc no hi havia públic, a banda dels mitjans. La Fiscalia modificà l'escrit de conclusions respecte dels tres principals acusats: José Ortega, àlies el Farru; el seu germà Juan i la matriarca del clan dels Peludos i mare de tots dos: Trinidad Santiago. A més, retirà les acusacions a la resta d'acusats: cinc familiars. A canvi, el Farru, el germà i la mare reconegueren els fets i acceptaren penes de 7 anys i mig, 6 i 3 anys de presó, respectivament.

La Fiscalia reclama un total de 18 anys de presó per a José Ortega 'El Farru', 17 anys per a un dels seus germans i 15 per a uns altres sis membres de l'anomenat Clan del Peludo, arran dels fets que el 7 de setembre de 2009 van desembocar en la mort de Josefa Moreno Cortés, 'La Parrala', que va morir després de rebre un tret al cap al seu habitatge del poblat de Son Banya.

Imatge d'arxiu de la víctima. Foto: A. Sepúlveda.

El Tribunal del Jurat de l'Audiència de les Balears jutjarà del dilluns 14 al divendres 18 d'aquest mes els vuit acusats de la mort d'un tret de Josefa Moreno Cortés, "la Parrala", el setembre de 2009 al poblat de Son Banya (Palma). Segons informa avui el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) en un comunicat, aquestes vuit persones estan acusades per la Fiscalia dels delictes d'homicidi, amenaces i tinença d'armes. El jurat intentarà dilucidar la responsabilitat penal dels acusats, suposadament implicats en el tiroteig ocorregut el dia 7 de setembre a Son Banya que va acabar amb la mort de "la Parrala".

La Secció Primera de l'Audiència de les Balears serà l'encarregada de jutjar els 18 acusats en el cas Scala de presumpta corrupció en el Govern durant la legislatura 2003-2007, del PP, encara que encara no ha fixat la data del judici, han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

El jove sobrenomenat 'El Cuco', absolt de la violació i assassinat de Marta del Castillo en la jurisdicció de menors, ha negat avui haver participat en l'operació per desfer-se del cos de la víctima.

L'expresident de la Generalitat Francisco Camps serà jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) dos anys i deu mesos després que s'iniciàs la investigació judicial sobre la presumpta trama de corrupció del cas Gürtel.

Nou persones van resultar ferides ahir en els enfrontaments entre partidaris i opositors de l'expresident egipci Hosni Mubarak a l'exterior del tribunal on se celebra la tercera sessió del seu judici, a l'Acadèmia de la Policia a el Caire. Quatre dels ferits van haver de ser traslladats a un hospital, mentre que els altres cinc varen ser tractats pels serveis mèdics al mateix lloc dels incidents, segons va dir a l'agència oficial MENA el director del Departament d'Emergències del Ministeri de Sanitat, Jaled al Jatib.

L'expresident balear, el març de 2010, quan declarà per primera vegada davant el jutge José Castro. Foto: J. Torres.

L'Audiència de Palma ja ha notificat el dia D per al primer judici del cas Palma Arena contra l'expresident balear i exministre de Medi Ambient d'Aznar, Jaume Matas. Serà just després de les festes de Nadal i de Reis; és a dir, a partir del 9 de gener de 2012 fins al darrer dia d'aquell mes. Matas s'asseurà llavors per primer cop a la banqueta d'acusats per la peça separada número 2, que investiga contractes i subvencions que el seu darrer Govern concedí a empreses del periodista Antonio Alemany que, a més, fou l'autor de bona part dels seus discursos polítics. El Ministeri Fiscal demana vuit anys i mig de presó per a Matas i inhabilitació de 23 anys per un total de 5 delictes.

L'Audiència de Palma jutjarà en una setmana l'exdirector general del Territori i excap d'Urbanisme d'Andratx, Jaume Massot, per una peça del cas Andratx sobre la construcció suposadament il·legal d'una casa en sòl rústic, en què el fiscal demana contra ell 3 anys i mig de presó.

Òscar Collado, exgerent de l'Empresa Funerària Municipal, un dels cops que ha anat a declarar davant el jutge. T.Ayuga

Els fiscals Anticorrupció fan feina el mes d'agost. I, a poc a poc, intenten tancar temes. El cas Funerària n'és un exemple. Es preveu que just quan comenci el nou curs judicial, per setembre, presentin al jutge instructor, Manuel Penalva, l'escrit d'acusació d'aquesta causa de pressumpta corrupció, que té com a principal imputat l'exgerent de l'Empresa Funerària Municipal (EFM) Òscar Collado. A hores d'ara, Collado està imputat per un total de 10 delictes. Es tracta dels següents: blanqueig de doblers o delicte fiscal, malversació, suborn, frau a l'Administració, un altre delicte contra la Hisenda Pública, prevaricació, apropiació indeguda, falsedat documental, un delicte d'amenaces i un altre de coaccions. La Fiscalia fila prim per veure quins són els delictes en els quals hi pot haver prou proves per consolidar l'acusació i, també, per veure quines penes pot demanar per a cadascun. El cas està obert des de fa més de dos anys, concretament des de juny del 2009. Anticorrupció considera que Collado és el principal responsable de les irregularitats comeses a la Funerària Municipal de Palma.

El magistrat Antoni Rotger presidirà aquest divendres un judici de faltes contra nou membres de Maulets, els quals participaren en la protesta anticorrupció que es dugué a terme a Palma el 30 de març de 2010 i que congregà més de 8.000 persones. La mobilització es realitzà tres dies abans que arribàs de Madrid l'expresident Jaume Matas, qui havia de declarar al jutjat pel cas Palma Arena.

Damià Vidal, l'abril del 2008, quan quedà en llibertat sota fiança. Foto: M. À. Cañellas.

L'exgerent de Bitel, Damià Vidal, i uns altres quatre acusats s'asseuran a la banqueta els dies 20, 21, 27, 28 i 29 de febrer i 5, 6 i 7 de març de 2012, per ser jutjats per la Secció Segona de l'Audiència Provincial per la presumpta desviació d'uns 700.000 euros a través de l'anterior empresa pública durant l'última legislatura del PP (2003-2007). En concret, en aquest procediment, que va ser instruït pel Jutjat d'Instrucció número 10, la Fiscalia Anticorrupció postula que els inculpats haurien incorregut en delictes de malversació de cabals públics, defraudació, falsedat documental i revelació de secrets entorn de la gestió de l'entitat Balears Innovació Telemática (Bitel). Vidal es troba en llibertat sota fiança de 200.000 euros.

L'extècnic d'Andratx Jaume Brunet i el promotor Francesc Xamena han reconegut la seva participació en la construcció d'un habitatge il·legal després de pactar una rebaixa de pena amb la Fiscalia, mentre que l'exassessor jurídic del consistori Jacobo Rodríguez Miranda ha defensat la seva innocència.

El judici contra cinc persones per l'esbucament el 2008 de l'hotel Son Moll, en el qual van morir quatre treballadors, ha conclòs avui a l'Audiència de Palma i ha quedat així vist per a sentència, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

Membres de la direcció nacional del PP consultats per Europa Press consideren que la decisió del jutge José Flores de decretar l'obertura de judici oral contra Francisco Camps per la 'causa dels vestits' era una cosa "gairebé assumida" a 'Gènova', que no es planteja prendre cap mesura contra el president de la Generalitat valenciana.

La batlessa de València, Rita Barberá, ha ratificat aquest divendres el seu "suport total i absolut" tant personal com polític al president de la Generalitat, Francisco Camps, mentre ha assegurat que creu que aquest "ni conscient ni inconscientment, ha comès cap delicte".

Camps serà el primer president sotmès a un judici oral per una presumpta causa de corrupció.

El president de la Generalitat, Francisco Camps, serà jutjat, possiblement el mes de novembre i per un tribunal popular, per un delicte continuat de suborn passiu impropi. Devora ell, s'hi asseuran altres exalts càrrecs del Govern autonòmic i exdirigents del PP valencià, per haver rebut presumptament regals de la trama Gürtel.

L'hotel s'esbucà el 2008 i s'endugué la vida de quatre persones.

La inspectora de Treball que es va encarregar de la investigació de l'ensorrament parcial de l'hotel Son Moll, de Cala Ratjada, que va costar la vida de quatre operaris, ha subratllat que es podria haver evitat aquest accident si la direcció facultativa o l'empresa contractista haguessin ordenat l'apuntalament dels forjats o un sistema de reforç,mitjançant l'atermenament dels murs.

Durant la seva declaració en qualitat de testimoni durant el judici que se celebra a l'Audiència Provincial de Palma, la inspectora de treball ha respost, a preguntes del fiscal Miguel Àngel Anadón, que una de les causes per les quals l'hotel va sofrir una "inestabilitat estructural sobrevinguda" que va provocar el seu col·lapse el desembre de 2008, va ser la "falta de fiscalització" en l'obertura de buits als murs, després que se n'obrissin dos nous en la planta primera i segona i s'ampliassin els existents.

La Fiscalia reclama un total de dotze anys de presó per a un home, Daniel M.C., que va intentar acabar amb la vida d'un veí esgrimint un ganivet de tallà cuixot de 30 centímetres que va aconseguir esquivar la presumpta víctima, qui setmanes abans havia rebut diverses amenaces de mort per part de l'acusat. En concret, l'inculpat s'asseurà a la banqueta el pròxim dijous per ser jutjat per la Secció Primera de l'Audiència Provincial.

Imatge de l'estat de l'hotel el desembre del 2008, després de l'ensorrament. Foto: Grup Serra.

L'agent de la Guàrdia Civil que es va encarregar de la instrucció de les diligències que es van incoar després de l'ensorrament parcial de l'hotel Son Moll, de Cala Rajada, que va costar la vida de quatre operaris, ha descartat durant la seva declaració davant del jutge que la causa de la caiguda fos un embassament d'aigua a la coberta, tenint en compte que hi havia sortides suficients perquè no s'acumulàs l'aigua caiguda el dia de l'accident i les jornades precedents per les fortes pluges. Realitza la declaració en qualitat de testimoni durant el judici que se celebra a l'Audiència Provincial de Palma, en contra de set persones acusades de l'ensorrament produït el desembre de 2008.

L'acusat de matar el seu company de pis a Eivissa ha dit avui que no volia "matar-lo, que va ser un accident i que li sap molt de greu", però la Fiscalia ha reafirmat l'acusació d'homicidi i la petició de 12 anys de presó per entendre que va matar a la víctima en ple ús de les seves facultats i en un atac unilateral.

Moment del judici per l'ensorrament de l'Hotel Son Moll. Foto: A. Sepúlveda.

Els principals acusats del cas de l'esfondrament de l'hotel Son Moll van admetre ahir el seu paper en els fets que van dur a l'accident en què van morir quatre persones l'any 2008. En concret, dos arquitectes, els responsables de les constructores i el cap d'obra van acceptar durant el primer dia del judici oral la seva negligència i responsabilitat en l'accident, tal com es detalla en l'escrit d'acusació del fiscal Miguel Àngel Anadón. Els altres dos acusats, un altre arquitecte i l'administradora de la promotora de l'obra, neguen tenir-ne cap culpa.

Nadal i Munar, el 2008, en el nomenament del primer com a conseller de Turisme. Foto: J. Morey.

El judici previst contra l'exdirigent històrica d'UM, Maria Antònia Munar, l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal i uns altres vuit acusats per la presumpta desviació de 240.000 euros de les arques de la Institució insular a la realització d'un programa radiofònic que no fou emès, no tindrà lloc com a mínim fins al pròxim any perquè l'Audiència Provincial ha fixat per al 14 de desembre una vista per revisar els recursos interposats contra la sentència interlocutòria que va posar fi a la instrucció d'aquesta peça separada del cas Maquillatge. Així ho han informat fonts jurídiques a Europa Press, que han explicat que serà la Secció Primera la que deliberarà sobre els recursos d'apel·lació presentats contra la resolució que donava pas a la Fiscalia a presentar el seu escrit d'acusació per aquests fets.

El banc denega a UM ingressar en els seus comptes les assignacions als partits

El matrimoni britànic amb l'advocat, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Ayuga.

El judici contra el matrimoni del financer Cristian Hore i l'advocat Alejandro Feliu per blanqueig i frau, que estava prevista per a avui, ha estat ajornat al 21 de novembre després de la presentació aquest matí de proves addicionals per part de les acusacions. La defensa ha acceptat l'ajornament del procés, que se celebrarà del 21 de novembre a l'1 de desembre, davant de la presentació de nova documentació per part de l'Agència Tributària, la Comunitat Autònoma de les Balears i la Fiscalia. El matrimoni format pel financer de la City de Londres Christian Hore i Monica Hore, implicat en el cas, havia advertit en un comunicat el passat 4 de juny de la possibilitat de "una nova maniobra" del fiscal per a l'ajornament del judici previst per a avui al Jutjat Penal 5 de Palma. La Fiscalia demana fins a 95 anys de presó per als Hore per quinze delictes fiscals.

L'exdirector general del Fons Monetari Internacional (FMI) Dominique Strauss-Kahn s'ha declarat aquest dilluns, davant d'un tribunal penal de Nova York, no culpable dels delictes sexuals que se li imputen per suposadament assaltar l'empleada d'un hotel, informa la CNN.

La ministra d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, Trinidad Jiménez, confia que el fotoperiodista espanyol Manuel Varela de Seijas Bravo, més conegut com Manu Brabo, sigui posat en llibertat per les autoritats líbies "demà com a molt tard" després de completar-se el procés judicial en la seva contra. El fotògraf espanyol Manu Brabo i els altres tres periodistes detinguts pel règim libi han estat condemnats a un any de presó en suspens i a una multa de 200 dinars libis (154 dòlars) i seran alliberats "molt aviat", ha informat avui l'agència algeriana APS, que cita el portaveu del Govern libi, Musa Ibrahim.

L'acusat, ahir, durant el judici que va tenir lloc a l'Audiència de Palma. Foto: A.Sepúlveda

"Em crec incapaç de fer barabaritats". L'acusat de calar foc al seu habitatge de Son Roqueta per posar fi a la vida de l'esposa i del fill nega que en sigui l'autor, si més no "d'una manera conscient". Joan Ramon Bosch, de 60 anys, assegurà en el judici que no recordava res des de vuit hores abans de l'incendi fins al cap de dos dies, quan fou detingut. Segons contà, el 16 de setembre de 2007 prengué unes copes en un bar de la zona, sopà amb la seva muller, ingerí les pastilles que tenia receptades per combatre una depressió i se n'anà a dormir, res més. Això no obstant, a mitjanit, l'home patí un accident de trànsit i dues hores més tard, la Policia Local de Palma el retingué a l'avinguda de Picasso mentre 'torejava' diversos cotxes. El fill i la dona l'hagueren d'anar a cercar.

Vista general de la sala. A la primera fila , el batle de Pollença, Joan Cerdà. Foto: E.Ballestero

El judici per la titularitat pública del camí de Ternelles sofreix un nou ajornament. La vista oral, que es va obrir ahir al Jutjat número 2 de Primera Instància d'Inca a les nou del matí, es va haver de suspendre passades les 12.30 per una indisposició del misser de l'Ajuntament de Pollença, Miquel Ripoll. Encara que al principi es va acordar reprendre la sessió avui a partir de les 10 hores perquè el judici quedàs vist per a sentència, s'ha hagut de suspendre indefinidament pels problemes de salut de Ripoll. Hi ha la circumstància que el magistrat Vicente Martínez és un jutge interí, de manera que aquest nou ajornament de la causa -ja s'havia posposat en dues ocasions anteriors- impossibilita pràcticament que la sentència es dicti abans de les eleccions, segons explicà el batle pollencí, Joan Cerdà.

De Abarca, quan sortia de la seva cita davant la justícia. Foto: A.S.

Alejandro de Abarca, "El Nan", que està acusat de l'assassinat el passat estiu a Mallorca de la jove romanesa Ana Niculai, ha estat condemnat avui a nou mesos de presó per infracció de condemna després de no tornar d'un permís durant el qual suposadament va segrestar i va matar la jove. La defensa d'Alejandro de Abarca ha arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia pel qual l'acusat ha acceptat la condemna de nou mesos que li ha imposat un jutge del penal de Palma, ha informat els periodistes la seva lletrada, Carmen Vidal. Quan va cometre el crim, "el Nan", renom amb què es coneix De Abarca pels seus 150 centímetres d'altura, es trobava lliure després de no tornar al centre d'inserció social en el qual complia condemna en tercer grau.

Avui comença al jutjat d'Inca el judici que determinarà si l'Ajuntament de Pollença va actuar o no correctament quan, l'any 2008, inclogué el camí de Ternelles en el catàleg de senders públics del municipi. La vista s'inicia avui, després d'haver-se hagut d'endarrerir dues vegades des de principi d'any amb motiu de la indisposició d'alguns dels testimonis.

El judici contra el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, pel conegut com cas Ruby comença avui davant de la IV Secció Penal del Tribunal de Milà, amb l'absència del mandatari, acusat d'incitació a la prostitució de menors i abús de poder.

Berlusconi, no acudirà al judici que comença demà dimecres. Foto: E.P.

El primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, no acudirà al judici que comença demà dimecres a Milà sobre l'anomenat cas Ruby, en el qual està acusat d'abús de poder i d'incitació a la prostitució de menors. Els seus advocats defensors Niccolo Ghedini i Pietro Longo explicaren ahir que Berlusconi només pot acudir als quatre processos que té oberts els dilluns a causa dels compromisos institucionals. Demà comença el procés conegut com Ruby a la IV Secció Penal del Tribunal de Penal de Milà, que presidirà Livia Pomodoro juntament amb les jutgesses Giulia Turri, Carmen D'Elia i Orsola de Cristofaro, a més del fiscal en cap Edmondo Bruti Liberati.

La primera vista només classificarà les dades i establir els calendaris del procés, en el qual han estat proposats 220 testimonis de l'acusació i de la defensa. També es descarta la presència de la jove d'origen marroquí Karima el Marough, coneguda com Ruby Robacors, ja que només compareixerà quan sigui citada, va assenyalar la seva actual parella, Luca Risso.

Cortès assistí ahir a la primera vista pel judici. Foto: Amengual.

Ivan Cortès, que acusa dos guàrdies civils d'haver-lo pegat al cap, a la boca i a la panxa per haver-s'hi dirigit en català, va declarar ahir en el judici contra els dos agents. Ho va fer en un procés que el jutge, Antoni Rotger, va dirigir íntegrament en català. Els dos presumptes agressors -que varen presenciar el judici via videoconferència, perquè ja no estan destinats a Mallorca- hagueren de sentir el jutge, Cortès i el testimoni de la seva al·lota en català. Com que no l'entenen, una intèrpret es féu càrrec de traduir al castellà tot allò que s'hi deia. L'agressió denunciada va passar a l'estiu del 2009, a l'aeroport de Son Sant Joan, pocs dies després de l'atemptat al quarter de la Guàrdia Civil de Palmanova.

La Fiscalia demana 28 anys de presó per a un home acusat d'assassinar, l'agost de 2009, al marit de la seva exdona en un aparcament públic de Palma. Després dels fets, el presumpte autor dels fets va intentar fugir i, en ser interceptat per un ciutadà, va esgrimir un ganivet amb què també va intentar causar-li la mort. Uns fets pels quals Miguel S.B. serà jutjat a partir d'aquest dilluns davant d'un tribunal del jurat a l'Audiència Provincial de Palma.

Els dos acusats durant la vista d'ahir dematí. Foto: A.S.

Miguel Àngel no havia fet els deures i la seva mare tenia pressa per portar-lo a classe de taekwondo: "Li vaig dir que fes via i el vaig enviar al lavabo perquè s'arreglàs. Li vaig demanar per què no havia fet els deures i no em va contestar. Jo vaig insistir-li i no em va dir res. Fou llavors quan li vaig pegar una empenta". El menor, que aleshores tenia 7 anys, està des d'aleshores (6 de juny de 2006) en estat vegetatiu. Ahir, de fet, començà el judici contra la mare i el pare adoptius per un delicte de lesions i un altre de maltractament habitual. En les respostes, la primogènita es va distanciar del relat que havia donat davant la Policia i el Jutjat.

La titular del Jutjat d'Instrucción número 10 de Palma ha imposat una fiança civil de 700.000 euros a l'exconseller delegat del Reial Mallorca, Javier Martí Asensio, en la demanda presentada per Mateu Alemany i el Mallorca el novembre de 2009 per presumta apropiació indeguda. Es tracta d'una mesura cautelar per garantir el cobrament d'aquesta quantitat suposadament desviades de la SAD balear.

Per segona vegada es va suspendre el judici de faltes per lesions contra dos agents de la Benemèrita denunciats per agredir un catalanoparlant, en aquest cas el jove Ivan Cortès, que quan a l'aeroport de Palma li demanaren el DNI contestà en la llengua pròpia. Els fets es remunten a l'estiu de 2009, pocs dies després de l'atemptat terrorista que causà la mort a dos guàrdies civils a Palmanova. Els agents denunciats, llavors destinats a Saragossa, eren a l'aeroport per reforçar el dispositiu de seguretat.

Berlusconi, mostrava ahir les dents en una roda de premsa. Foto: Tony Gentile. Reuters

La Fiscalia de Milà sol·licità ahir un judici immediat per al primer ministre italià, Silvio Berlusconi, per la seva implicació en l'anomenat cas Ruby, en el qual el mandatari és investigat per incitació a la prostitució de menors i abús de poder. Serà ara la jutgessa per a les investigacions preliminars, Cristina di Censo, qui haurà de decidir. Una tasca per a la qual disposa de cinc dies prorrogables. Després de conèixer la petició, Berlusconi, de 74 anys, denuncià que es tracta d'una "vergonya i un fàstic, que omple de fang el país" i va reiterar que la Fiscalia milanesa no és competent en aquest cas i que la iniciativa té un final "subversiu". "Aquestes mesures violen la llei i van contra el Parlament, perquè la Fiscalia de Milà no té competència ni funcional ni territorial", va dir Berlusconi en roda de premsa, en la qual indicà que les acusacions són "infundades" i la investigació, una "farsa" que té com a única finalitat la "difamació mediàtica". Berlusconi va agregar que les acusacions, a més d'ofendre la dignitat d'Itàlia, també "han llançat fang" sobre la seva persona "en l'àmbit internacional".

El fundador de Wikileaks, Julian Assange, demanà ahir a un jutge britànic que freni la seva extradició a Suècia, on el cerquen per delictes sexuals, argumentant que no tindrà "un judici just" allà i que podria arribar a ser extradit als EUA. L'australià, de 39 anys, que ha provocat revoltes a Washington per la publicació de milers de cables diplomàtics en les darreres setmanes a través de la seva web, està acusat a Suècia d'abús sexual i violació per dues exvoluntàries de Wikileaks.

Moment del judici al Clan de la Jesusa. Foto: A. Sepúlveda.

Els nou membres del "Clan de la Jesusa" que avui han estat jutjats a la secció segona de l'Audiència de Palma han aconseguit una reducció de les seves penes que, sumades en conjunt, ascendien a 51 anys i un mes de presó, i han estat condemnats a un any cinc d'ells i a quatre i vuit mesos la resta. El judici, que estava previst que es prolongàs fins a demà, s'ha clos avui amb un acord de conformitat entre les defenses i el Ministeri Fiscal, i en el qual s'ha aplicat l'atenuant de reducció de pena per la dilació indeguda del procés, ja que els fets jutjats es remunten a deu anys enrere.

Dos acusats per la presumpta estafa de 354.242 euros al grup immobiliari Kühn & Partner s'han desvinculat de la trama que entre 1999 i 2001 hauria ordit l'exdirector financer d'aquesta empresa i principal inculpat en aquest cas, Martín F.T., qui es troba en crida i cerca, i contra el qual la Fiscalia sol·licita un total de dotze anys de presó.

Després de l'audiència prèvia que es va realitzar el 20 d'octubre, el plet del camí de Ternelles s'iniciarà formalment el 14 de febrer als jutjats d'Inca. L'advocat de l'Ajuntament de Pollença, Miquel Ripoll, presenta quatre testimonis qualificats amb els quals pretén demostrar la titularitat pública d'aquesta via, inclosa en el Catàleg de camins públics del municipi fa ara poc més d'un any.

Els metges, psicòlegs i psiquiatres que han declarat aquest matí en el judici que se celebra a Eivissa per 19 delictes d'abús sexual contra Tomás A.R., "El Bruixot", no s'han posat d'acord sobre les malalties psicològiques que pot patir i la seva capacitat de discerniment entre el bé i el mal.

L'exfutbolista del Reial Madrid i del València Santiago Cañizares ha negat aquest dimecres haver mantingut relacions sexuals amb les cinc menors que sí asseguren aquest extrem, perquè li ho havia ordenat Tomás Arroyo Rodríguez, 'El Bruixot', qui està essent jutjat a Eivissa per presumptament abusar sexualment de 13 menors entre 1995 i 2006.

Avui s'ha iniciat el judici contra els dos implicats en el cas d'abusos a Eivissa. Foto: G. G. Lama.

Tomás Arroyo Rodríguez, conegut amb el sobrenom d''El Bruixot' ha negat davant del jutge que manipulàs a 13 menors per aconseguir els seus favors sexuals entre 1995 i 2006 i ha reconegut que va mantenir una relació sexual, si bé ha necessitat que va ser "consentida". 'El Bruixot', de 55 anys d'edat, s'enfronta a una pena de 138 anys de presó per 13 delictes continuats d'abús sexual amb abús de superioritat i per uns altres sis delictes del mateix tipus en els quals, segons el Ministeri Fiscal, va actuar com a cooperador necessari, en el judici que se celebra des d'aquest dilluns i fins al divendres a Eivissa. Segons el sumari, Arroyo va poder mantenir relacions sexuals amb aquestes menors de forma continuada sota el pretext d'ajudar-les amb els seus "poders".

El coordinador i el president de l'OCB, ahir durant la roda de premsa a Can Alcover. Foto: OCB

L'Obra Cultural Balear (OCB) vol que en els judicis que es duguin a terme amb relació a casos de presumpta discriminació lingüística hi hagi presents observadors internacionals que vetlin per un "resultat just i garanteixin que es produeixin sense cap tipus d'irregularitat". De moment, tenent previst posar en coneixement d'Amnistia Internacional i d'altres institucions europees els fets. A més, esperen que en el judici d'Ivan Cortès ja es pugui disposar d'algun observador, funcionari de la UE o periodista internacional.L'OCB es mostrà ahir partidària d'apel·lar contra la sentència que condemna la intèrpret Saïda Saadouki a pagar 900 euros de multa i a indemnitzar amb 600 euros el capità de la Guàrdia Civil Bartolomé Del Amor. La sentència la condemna per un delicte d'injúries greus amb publicitat per haver denunciat un tracte vexatori per part de Del Amor per haver defensat el català, tot i tenir coneixement de la falsedat de les seves declaracions. Pel coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, "malgrat el que digui la sentència, la vertadera víctima del procés és Saïda". Segons explicà Martí, la intèrpret "vol dos o tres dies per pensar si recorrerà la sentència".

La jutgessa condemna Saïda per injúries greus

La traductora Saïda s'ha segut, després de dos aplaçaments, al banquet dels acusats. Foto: A.S.

La tercera fou la bona. El polèmic judici contra la traductora magribina Saïda Saddouki va tenir lloc ahir dematí al Jutjat Penal 1 de Palma i ha quedat vist per a sentència. La traductora, acusada d'un delicte d'injúries contra un capità de la Guàrdia Civil, declarà visiblement emocionada que quan es reuní amb el querellant el 2007 "tenia molta por" i que pels passadissos de Comandància intentava marcar el número 112, sense èxit. Afegí que el capità "em començà a parlar amb un to alt i mirada agressiva" i que li digué que "no m'entra dins del cap que defensis un idioma que ni tan sols existeix perquè uns se l'han inventat... Allò que em faltava, una mora catalanista". Davant aquestes paraules, l'acusada respongué: "Si jo sóc mora catalanista, n'estic orgullosa".

La Fiscalia Anticorrupció acusa formalment de greus delictes Maria Antònia Munar, que va ser presidenta del Consell durant 12 anys i del Parlament dos i mig més. Munar encarna tres lustres de la història de Mallorca i els fets que se li imputen estan lligats a l'exercici del seu càrrec.

Familiars de les víctimes han assistit a plegàries hores abans de conèixer la decisió del jutge. Foto: Efe.

El cap torturador de l'antic règim del Khmer Vermell, Kaing Guek Eav, ha estat condemnat avui a 35 anys de presó pel tribunal internacional per al genocidi de Cambodja, després de ser declarat culpable de crims contra la humanitat. Kaing Guek Eav, conegut com "Duch", és el primer dels cinc ex destacats càrrecs que la cort ha condemnat per la seva implicació en les atrocitats comeses durant aquell règim que va causar la mort d'almenys 1,7 milions de persones. El tribunal encarregat d'investigar les atrocitats del Khmer Vermell s'ha pronunciat tres anys després que s'iniciàs el cas i quan ja han transcorregut més de tres dècades des que el brutal règim fora derrocat.

El judici contra l'artista i fotògraf Francois-Marie Banier, per aprofitar-se suposadament de l'hereva de L'Oréal, la multimilionària Liliane Bettencourt i obtenir-ne la fortuna, va començar ahir en un tribunal pròxim a París. Enmig d'una gran expectació, Banier, de 63 anys, havia de respondre de les acusacions per presumpte aprofitament de la debilitat de la dona, de la qual va rebre diverses assegurances de vida, nombrosos xecs i obres d'art firmades per Picasso, Matisse, Mondrian, Léger i Man Ray, per valor de prop de 1.000 milions d'euros.

És probable que aquesta sigui la setmana en què finalment esclati el cas Ibatur, en el qual s'investiguen presumptes irregularitats a l'Institut Balear de Turisme durant el darrer Govern de Jaume Matas. Ja fa temps que es parla d'aquesta causa, que fa més d'un any que està sota secret de sumari. Tot apunta que el jutge instructor, Juan Ignacio Lope Sole, que també instrueix el cas Maquillatge, pugui donar aviat el vistiplau a diversos escorcolls i detencions. S'han arribat a xifrar en més de 100 els possibles imputats, però tot són inconcrecions fins que no se n'aixequi el secret.

L'expresident Cañellas, en el procés civil. Foto: J.Morey

El magistrat instructor del cas del castell de Sant Elm, també conegut com a Fundació Illes Balears, imputà ahir, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, l'exconseller de Turisme del darrer Govern de Matas, Joan Flaquer. Se li imputen presumptes delictes de malversació, tràfic d'influències i prevaricació. El jutge Antoni Garcías hi va imputar, a més, l'exdirector gerent d'Inestur de la mateixa legislatura, Carles Pizà. En el procés penal també estan imputats l'expresident balear i president de la Fundació Illes Balears Gabriel Cañellas, l'exbatle d'Andratx Eugenio Hidalgo i el seu substitut en el càrrec, Joan Porsell, per suposats delictes de malversació, frau i falsedat documental.

L'acusat entre dos agents de la Policia en la sessió celebrada avui. Foto: A. Sepúlveda.

L'home de 33 anys acusat d'assassinar la seva parella el 2008 a Marratxí ha llançat la culpa de la mort de la dona a dos "sicaris" de l'anomenat "clan de La Paca" del poblat de Son Banya que li van pegar una pallissa, i ha afirmat que no havia comptat aquesta versió abans per "por" de les seves represàlies. Hermenegildo Fernández s'ha declarat avui innocent de l'assassinat de Laura Gallego, trobada morta al garatge en el qual ambdós vivien el 13 de setembre de l'esmentat any, durant el judici amb jurat que se celebra en el Tribunal Superior de Justícia de les Balears, en el que s'enfronta a una pena de fins a 25 anys de presó. "Em vaig quedar fumant, em vaig ajeure al costat d'ella i quan em vaig aixecar estava morta", ha assegurat l'acusat.

L'exbatle de Capdepera, Bartomeu Alzina ha prestat declaració aquest matí durant dues hores en el jutjat número 2 de Manacor com imputat por prevaricació administrativa per no haver paralizat les obres de Son Moll malgrat saber que no tenien llicència. Alzina, acompanyat del seu misser, Gaspar Oliver no ha volgut fer cap tipus de declaració.

Marina Sans, amb el seu advocat Rafel Perera. Foto: J. Morey.

L'expresidenta de l'Empresa Funerària Municipal (EFM), Marina Sans, ha negat davant del jutge que entre 2005 i 2006 carregués als comptes de l'empresa pública menjars per valor de més de 1.600 euros celebrats en cap de setmana, ja que de manera contundent ha assegurat que "mai" ha efectuat aquestes despeses en dissabte o diumenge i ha afirmat, per tant, que és tracta d'una informació "totalment errònia". Durant la seva compareixença com a imputada davant del jutge que investiga les presumptes irregularitats comeses al voltant a la gestió de l'EFM, Manuel Penalva, ha recalcat que "mai" ha estat a menjar en cap de setmana pagant amb diners de l'empresa.

L'esposa de Collado justifica el patrimoni amb compravendes d'immobles heretats

El jutge ha suspès i ajornat fins el pròxim 5 de juliol a les 12.15 hores el judici programat per a avui contra l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, després que es sol·licitàs l'ajornament del judici per problemes de salut del seu advocat, Manuel Murillo, han informat fonts judicials.

Luís Velasco declarà davant Castro.

Ahir, en la instrucció del cas Palma Arena, fou el torn per investigar els presumptes suborns que l'empresari audiovisual i ventríloc José Luis Moreno va pagar a l'expresident Jaume Matas en relació amb els programes de la seva productora a IB3. La declaració estrella fou la de Luis Velasco, extreballador de Moreno i exdirector d'un dels programes de la seva productora a Balears -Tres i més-. El seu interrogatori durà dues hores i mitja, fins passades ja les tres. Velasco, que ha protagonitzat coneguts enfrontaments amb Moreno, reiterà davant el jutge que va veure com l'empresari entregava a Matas un sobre amb 250.000 euros en el transcurs de la gala inaugural d'IB3 Televisió, a la qual cosa afegí que abans "Moreno em va mostrar una bossa d'home en què duia un feix de bitllets de 500 euros per a Matas i em preguntà si mai havia vist tants de doblers plegats".

Garzón no es dóna per vençut. El jutge de l'Audiència Nacional ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li els escrits de les acusacions populars contra ell per investigar les desaparicions durant el franquisme, ja que estima que el magistrat instructor de la causa, Luciano Varela, els ha donat "oportunitats atípiques i extraprocessals".

Matas, el 25 de març, just abans d'entrar a declarar com a imputat pel cas Palma Arena. Foto: J.Torres

Avui a mitjanit es compleix la data límit perquè Jaume Matas dipositi la fiança de tres milions d'euros i eviti anar a la presó pel cas Palma Arena. El seu misser, Rafel Perera, no volgué confirmar si l'expresident ha pogut aconseguir els doblers o els avals bancaris necessaris, però tot apunta que sí que ho farà. S'espera també que no exhaureixi el termini i que abans de mitjanit els lliuri al jutjat. Matas no ha de justificar d'on ha tret els diners de la fiança, però el jutge Castro està legitimat per demanar al banc -o bancs- d'on surten els avals per així prosseguir la investigació sobre el veritable patrimoni de l'expresident. Perera sí que ha entregat al jutge un recurs de reforma de les mesures cautelars per mirar d'abaixar la fiança i permetre que Matas pugui tornar a Estats Units.

Rafel Perera acompanya l'expresident balear a la sortida dels jutjats. Foto: M.À.Cañellas

El misser de Jaume Matas, Rafel Perera, explicà ahir a dBalears la seva opinió sobre el controvertit escrit del jutge Castro en relació al cas Palma Arena. Perera afirmà que "l'escrit contra Matas només assenyala els indicis racionals pel quals s'han adoptat les mesures cautelars". Les mesures decretades per Castro, 3 milions de fiança per eludir la presó, retirada del passaport i prohibició de sortir a l'estranger, han rebut una àmplia difusió tant en mitjans locals com d'abast estatal. Fins i tot, l'esmentada interlocutòria es va penjar a la pàgina web de la major part de diaris. Les expressions que hi emprà Castro han estat motiu de debat. Quan se li preguntà per aquestes expressions (burla, divinitat, disbarat i fins i tot situacions kafkianes), l'advocat va respondre que, malgrat l'existència "d'apreciacions clarament subjectives", el contingut de l'escrit "és correcte. Una altra cosa és que jo no estigui d'acord amb el que diu". Perera mirà de posar pau a la polèmica i digué que "les apreciacions del jutge tenen tot el meu respecte, encara que per mi no tenen especial importància. Jo vaig al fons del tema i no em qued amb qüestions subjectives". Perera també insistí que l'escrit que el jutge notificà dimarts indica que "no s'havien de presentar proves contra Matas. No era el moment. Encara no hem arribat a judici". I afegí que amb els indicis de criminalitat n'hi havia prou per demanar la fiança.

Camps, Matas i Aguirre, l'any 2004 al castell de Bellver. Foto: Pere Bota

"Aquest increment de patrimoni només es pot justificar perquè ho va heretar o bé perquè li tocà la loteria; si no, ho haurà d'explicar. Això és el que crec que s'haurà de fer", afirmà ahir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, sobre la fiança imposada al seu company al Govern d'Aznar Jaume Matas. La popular es mostrà "profundament apenada" pel cas Matas però contenta perquè s'aclareixin aquestes qüestions i sentencià que la corrupció s'ha de perseguir amb "tota la força de la llei". No fou l'única popular que féu referència al cas. Un altre exministre d'Aznar, Francisco Àlvarez Cascos, posà en dubte ahir la imparcialitat del jutge instructor del cas Palma Arena i criticà el seu llenguatge "tavernari". Segons l'exsecretari general del PP, el jutge "nega la presumpció d'innocència" i els sobrecosts del velòdrom "no són res al costat dels sobrecosts d'altres obres públiques". També parlà del cas un altre exministre del PP, el president del PP andalús, Javier Arenas, que considerà "cíniques" les crítiques dels socialistes i els recordà els "imputats" que tenen. Segons Arenas, el PSOE "és el partit vinculat a la corrupció en els darrers 30 anys a Espanya".

Matas en una visita d'obres al Palma Arena per febrer de 2007 amb l'exbatlessa Catalina Cirer.

El jutge José Castro atribueix a l'expresident Jaume Matas la responsabilitat en tots i cada un dels delictes detectats fins ara en la fase d'instrucció. Considera que cada acte realitzat pel director general d'Esports, Josep Lluís Ballester, tenia l'anuència de l'expresident. En aquest sentit, Castro fa responsable Matas de la falsificació de documents oficials, de l'adjudicació de contractes a dit i que es pagàs un contracte menor de 12.000 euros al gerent del Palma Arena, Jorge Moisés, per realitzar un estudi que mai no s'elaborà. Per la peça separada del cas referida als discursos persidencials que cobrava de manera presumptament fraudulenta Antonio Alemany, Castro estima una pena total de 12 anys de presó per a Matas.

L'expresident Jaume Matas, la setmana passada, sortint del seu palauet de Palma. Foto: P.B.

L'expresident del Govern Jaume Matas ja no és militant del PP. Avui a partir de les deu del matí es coneixeran les mesures cautelars que li aplica el jutge, José Castro, per la imputació en el cas Palma Arena -en què Anticorrupció l'acusa de 12 delictes i demana una fiança de tres milions d'euros per eludir la presó-. Abans que el seu partit fes oficial que el suspenia de militància, Matas demanà la baixa "temporal" i la formació a les Illes l'acceptà immediatament, posant fi així a una relació de militància de 17 anys, amb un poder inqüestionat fins que dimití sobtadament després de perdre el govern.

El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, es pronuncia avui sobre la petició d'ingrés a la presó, eludible amb una fiança de tres milions d'euros, per a l'expresident Jaume Matas, sol·licitada per la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació particular en el marc del cas Palma Arena.

Rafel i Salvador Perera, anit a la sortida dels jutjats amb Jaume Matas. Foto: M.À Cañellas

Les gravacions telefòniques que varen ser "secretes" fins divendres deixen palès que fou l'advocat Rafel Perera qui va dir a FernandoAreal que "Bartomeu Reus no ens deixi amb el cul a l'aire". Aquesta frase va ser atribuïda ahir al cunyat de Matas. També és Perera qui indica a l'expresident que es posi en contacte amb el fiscal superior, Bartomeu Barceló, perquè assisteixi a seva declaració. Matas assenteix però sense gens de convenciment: "D'acord, però em dirà que no, em dirà que no", replica, però Perera insisteix: "Bé, però almanco dirà que no, i si subsidiàriament fa alguna gestió o alguna cosa, jo crec que val la pena fer-ho". Aquesta conversa tingué lloc diumenge dia 21 a les cinc del capvespre, poc després que Matas arribàs a Madrid. L'endemà, l'expresident es posà en contacte amb Barceló, que li explicà, com publicàrem ahir, que ell no podia assistir a la declaració.
En les converses, l'advocat de Matas es mostra obsessionat perquè no hi hagi cap dubte que el pis de Madrid és propietat de Bartomeu Reus, i no del matrimoni Matas. Amb Fernando Areal, el 12 de desembre, per exemple, manté una llarga conversa per aclarir si Reus li havia tornat els 100.000 euros que en forma d'arres havia dipositat el matrimoni, i si existia algun document amb la promotora de l'edifici que constatàs els canvis substancials que volia fer Maite Areal en l'habitatge.

Perera, Maite Areal i Jaume Matas, escortats en entrar ahir als jutjats. Foto: Monserrat

L'expresident Jaume Matas causa atacs de ràbia. És com una al·lèrgia: hi ha ciutadans que el veuen, enrogeixen i esclaten. No li passa a tothom que l'insulta, però n'hi ha que no es poden aguantar. Ahir migdia, per exemple, quan s'aturà la declaració per dinar i Matas sortí dels jutjats per pujar al cotxe que l'esperava i anar al seu casal del carrer Sant Feliu, una dona patí un xoc anafilàctic. Tenia una quarantena d'anys i vestia amb roba texana. Es tractà d'un atac especialment violent. Gesticulava, frenètica, mentre encadenava insults diversos amb una veu aguda i penetrant: "Puto corrupte de merda! Lladre fill de puta! Cabró! Sempre ens la foten pel cul!...". Mentrestant, una altra dona amb aspecte d'executiva i talons alts el retratava amb el mòbil mentre murmurava "mem, farem una foto al corrupte". Una quinzena de veïns s'ho miraven i, de tant en tant, algun deixava anar un "xoriço!" ben expressiu. Al matí, cinc minuts abans de les nou, quan arribaren l'expresident, la seva esposa i l'advocat, més d'un palmesà havia reaccionat amb els mateixos símptomes de violència verbal. Despús-ahir, un encorbatat de més de cinquanta anys ja l'havia insultat amb una ràbia que el degué deixar afònic.

Sortida de Jaume Matas i el seu advocat en finalitzar l'interrogatori. Foto: M. À. Cañellas.

Jaume Matas es lleva les culpes i apunta cap a l'exdirector general d'Esports Josep Lluís Ballester. L'expresident finalment declarà ahir, durant hores i hores. Arribà al jutjat poc abans de les nou del matí amb la seva dona, però hagué d'esperar torn fins a les 12.40 h per afrontar el seu primer interrogatori davant el jutge José Castro. En canvi, la seva esposa, Maite Areal, agafà l'ascensor per partir dels jutjats dos minuts després d'entrar-hi. Ella no volgué prestar declaració. Fou a primera hora de l'horabaixa, a les 16.30 hores i després de dinar, quan el jutge i els fiscals se centraren a preguntar l'expresident sobre la gènesi del Palma Arena, el famós velòdrom palmesà que finalment costà als comptes públics 110 milions d'euros per un sobrecost superior a 60 milions.

Jaume Matas retratat a la seva arribada al palauet. Foto: M.À.Cañellas.

Dia D: l'hora de la veritat. Avui a primera hora Jaume Matas ha arribat als jutjats de l'avinguda d'Alemanya per declarar com a imputat davant el jutge José Castro. La seva compareixença, juntament amb la de la seva dona, Maite Areal, el cunyat i exgerent del PP, Fernando Areal, i l'amic, exconseller i expresident de Gesa, Bartomeu Reus, marquen el clímax de la fase d'instrucció del cas Palma Arena. A Matas se li imputen un total de nou delictes: prevaricació, suborn, apropiació indeguda, malversació, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, delicte fiscal i electoral.

El PP admet "preocupació" davant la declaració de Matas

Al fons la sala on avui Jaume Matas declararà com a imputat durant moltes hores. Foto: Jaume Morey

Avui es presumeix un dia intens i complex a l'Avinguda Alemanya. Es preveu que l'expresident Matas arribi als jutjats poc abans de les nou del matí. A la mateixa hora també s'hi espera la seva dona, Maite Areal; el seu cunyat i exgerent del Partit Popular, Fernando Areal, i el seu amic i expresident de Gesa-Endesa Bartomeu Reus. L'expectació mediàtica supera l'aparició, la setmana passada, de Maria Antònia Munar. Les mesures de seguretat s'han incrementat. Cal recordar que Munar patí una espècie d'emboscada mediàtica dimecres, quan anà a declarar. La manca de policies a les portes del jutjat facilità que càmeres i fotògrafs es llançassin a la imatge tot just quan sortia del cotxe del seu marit. Els segons que trigà a arribar a l'edifici foren complicats. En aquest sentit, i a la vista d'un nou col·lapse de mitjans, s'ha volgut evitar aquesta situació. També s'hi espera un increment d'efectius policials. De moment, i per raons de seguretat, els imputats accediran a peu a l'edifici per la porta del jutjat de guàrdia, a la part de darrere dels jutjats.

Sense temps per pair-ho, Balears afronta en una setmana la compareixença davant la Justícia d'una segona figura clau en la política autonòmica. Si fa només sis dies era Maria Antònia Munar, expresidenta del Parlament, del Consell i d'UM, qui sortia dels utjats sense passaport i amb la imposició d'una fiança de 350.000 euros per eludir jla presó, avui arriba l'hora a l'expresident del Govern i del PP, l'exministre de Medi Ambient Jaume Matas.

L'expresident Matas en la seva estada a Washington. Foto: arxiu

El jutge José Castro ha dictat una interlocutòria en la qual modifica els horaris de compareixença al jutjat, per declarar dimarts com a imputats en el cas Palma Arena, de l'expresident Jaume Matas; la seva dona, Teresa Areal, el seu cunyat Fernando Areal i l'amic i expresident de Gesa Bartomeu Reus. El magistrat els torna a citar, però aquesta vegada vol que compareguin tots junts al Jutjat d'Instrucció número 3, a les nou del dematí. En la diligència anterior, els convocava també per al mateix 23 de març, però en hores diferents i de manera escalonada.

Els joves escenificaren un judici i exerciren també de jurat. Foto: Joan Torres.

Ni el funcionament de la Justícia és senzill ni el mateix concepte de justícia es pot entendre només d'una manera. Ahir els alumnes del col·legi Arcàngel Sant Rafel de Palma van poder aprendre de prop què és la justícia i com funciona. Els va soprendre que amb quinze minuts n'hi hagi prou per poder jutjar algú, ja que els estudiants que prèviament havien llegit l'escrit de l'acusació judicial pogueren veure com era interrogat un jove acusat de temptativa d'homicidi. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) és des de fa dos anys l'aula per un dia de molts estudiants de Secundària. El programa "Educant en Justícia" arriba enguany a la sisena edició i aquests trenta alumnes de 15 i 16 anys han estat els afortunats de veure un judici en directe i de rebre una classe magistral per part del jutge Juan Pedro Yllanes. De fet, el TSJIB acull in situ aquesta activitat.

Imatge del judici a tres alts càrrecs de la Guàrdia Civil de Balears pel cas 'factura falsa'. Fotografia d'Agències.

La Sala del de Penal del Tribunal Suprem ha decidit absoldre el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Luis Cuadri Duque, de la pena de tres anys de presó que li va decretar l'Audiència Provincial per un delicte de falsedat documental en el cas de la 'factura falsa' a la Comandància de Balears. Alhora, també absol al capità de l'Institut Armat, José López Trujillo, de la seva pena de sis mesos de presó. D'altra banda, l'Alt Tribunal estima parcialment un recurs presentat per l'ex coronel Francisco García Peña perquè es valorés l'atenuant d'haver confessat els fets i, per tant, haver col·laborat en la investigació abans que s'iniciés el procés. Amb això, el Suprem rebaixa la seva pena a un any i sis mesos de presó per falsificació de document oficial i la seva inhabilitació especial per al càrrec públic per un any.

"Mai no pagaré prou pel que he fet. Ho vaig fer sense maldat, no volia voler matar ningú. Sé que no tenc perdó i som conscient del que vaig fer, perquè som pare de dos fills". Amb aquestes paraules, Andrés Heredia, l'home que conduïa el vehicle robat que matà el jove Guillem Calvo al carrer Aragó de Palma l'abril del 2009, tancà el judici per l'atropellament que provocà quan intentava fugir de la Policia en un cotxe robat.

La Sala de l'Audiència del Jutjat número 4 de Primera Instància d'Inca acollí ahir la vista oral del judici que tractarà de determinar si, tal com denuncien els veïns, s'ha construït un habitatge particular sobre un camí públic de Maria de la Salut. Es tracta del camí de na Bisbal, on s'ha edificat una casa amb llicència municipal. L'immoble en qüestió s'hauria començat a construir en el terreny de Maria de la Salut, impedint el pas dels veïns a les seves parcel·les.

Rodrigo de Santos, arribant ahir a l'Audiència, en el darrer dia del judici. Foto: Teresa Ayuga.

Ahir s'acabà el judici contra Javier Rodrigo de Santos i avui s'espera el veredicte. Però la sentència ja la pronuncià ahir l'exregidor d'Urbanisme de Palma: "Em sent més culpable pel mal que he fet als meus fills, perquè el pitjor per a ells ha estat el desterrament, i jo el que vull és viure aquí". Dit això, s'interrompé per l'emoció i es posà a plorar, com el dia anterior. De Santos es referia a la precipitada fugida que la seva dona i els cinc fills feren de Mallorca quan es destapà el cas el març de l'any passat en ple curs escolar. Recordà, en aquest context, que ha estat sotmès per la premsa a una gran pressió: "Varen venir a casa, al col.legi, fins i tot a la meva filla li varen entregar la fotocòpia d'un diari".

Ahir va començar el judici pel denominat cas Royaltur en la secció segona de l'Audiència Provincial de Palma.
L'antic empresari hoteler i propietari de Royaltur, Jaume Moll, exerceix l'acusació particular i, mitjançant el seu misser, Rafel Perera, demana sis anys de presó i 94 milions d'euros d'indemnització a l'excúpula de la immobiliària Alcázar i als exdirectius de Banca March per un suposat delicte d'estafa. Segons Moll, els acusats pretenien desposseir-lo d'un patrimoni valorat en uns 216 milions d'euros.

El Jutjat d'Instrucció número 33 de Barcelona admeté a tràmit la primera querella presentada a l'Estat espanyol per una parella d'homosexuals contra l'empresa en la qual treballaven pels presumptes delictes d'injúries homòfobes i revelació de secrets. La magistrada Silvia López Mejía considera que poden ser "constitutius de delicte" els fets de la querella presentada pel despatx català Aequo Advocats contra la multinacional austríaca de logística i transports Gartner KG i contra dos dels seus directius.

"Defensaré la propietat del castell d'Alaró on faci falta i en absolut em penedesc d'haver començat aquesta guerra, que continuaré contra qui sigui". Amb aquestes paraules finalitzà ahir la intervenció el misser i fill de Lorenzo Ordinas en el judici per la titularitat de diverses edificacions del castell d'Alaró, que quedà vist per a sentència. Així, ahir s'elevaren a definitives les conclusions del judici per la propietat dels edificis d'obra nova, la Taverneta, els estables i una sèrie de terrenys limítrofs a aquests a ells, que en total suposa una superfície de poc més de quatre mil metres quadrats, després que Lorenzo Ordinas interposàs una demanda contra el Bisbat per reclamar la titularitat d'aquestes edificacions.

Rudolf Messerer insisteix que matà per accident la seva esposa, Katherina Büchler, mentre netejava la seva arma a Cala Murada. Un jurat popular començà ahir el procés per jutjar a Palma el ciutadà alemany acusat d'assassinat. El 27 de juny de 2006, disparà contra la companya sentimental al domicili familiar.

El jutge José Castro ha dictat l’acte d’obertura de judici oral contra el líder del Lobby per la Independència, Jaume Sastre, pels suposats delictes de "calúmnies greus" i "injúries continuades" amb publicitat comesos des de la web de l’organització contra l’editor Pedro J. Ramírez. La Fiscalia ha decidit abstenir-se de fer cap acusació. El judici ha estat senyalat per dia 20 de maig al jutjat penal número 2 de Palma.

Fritzl, avui al tribunal. Foto: EFE/Helmut Fohringe

Josef Fritzl s’assegué ahir al banc dels acusats per respondre pel tancament i les violacions reiterades a què sotmeté durant 24 anys la seva filla, en un judici ràpid amb la víctima com a únic testimoni de càrrec i el veredicte previst per a divendres. Seran cinc dies de judici per respondre a 24 anys de martiri i la decisió final recaurà en un jurat popular. Les primeres paraules de l’acusat foren, sorprenentment, "no culpable". El martiri d’Elisabeth i els set fills que concebé, fruit de les violacions del seu pare, arriba davant de la Justícia austríaca entre una forta pressió mediàtica i unes extremes restriccions informatives per evitar filtracions de detalls escabrosos i protegir així la intimitat de les víctimes. Amb vestit gris clar i el rostre ocult per una carpeta blava que sostenia amb mans tremoloses, Fritzl entrà a la sala principal de l’Audiència Provincial de Sankt Polten. És la primera aparició pública d’ençà que fou arrestat l’abril passat, després de destapar-se el cas.

El judici per la demanda presentada per l’exdirectora d’obres del metro de Palma Ana García contra els Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) pel seu acomiadament quedà ahir al matí vist per a sentència. La vista, que ha tingut lloc al Jutjat Social número 2 de Palma, començà dilluns amb la compareixença de testimonis i perits. Ahir es van reprendre amb les al·legacions finals de les dues parts.

La Paca en abandonar la sala de vistes marxant cap el vehicle de la Policia. Foto: Efe.

Francisca Cortés Picazo, la Paca, ratificà ahir, davant el Tribunal que la jutja per delictes com detenció il·legal, suborn, fals testimoni i tortures, que va donar 100 milions de les antigues pessetes (600.000 euros), en efectiu, a José Gómez, Pepote, excap de Grup d’Atracaments de la Policia Nacional de Palma, perquè la suposada víctima de les tortures no corroboràs la seva denúncia. La narcotraficant va declarar ahir devers quatre hores durant la segona jornada del judici pel cas Son Banya, que es va reprendre ahir després d’haver estat suspès un dia, mentre localitzaven dos dels imputats que no havien comparegut dilluns passat a l’inici de la vista oral. La Paca tornà a assegurar que tots els delictes que se li imputen són falsos i que darrere de la denúncia formulada contra ella hi havia l’interès d’aconseguir doblers. Quant a la quantitat que li van robar –fet que hauria provocat les tortures–, la Paca assegurà que només eren 8.000 euros, aplegats per pagar un viatge a Barcelona per un familiar malalt de càncer de gola.

No seran jutjats. No ho serà ni el lehendakari ni els socialistes Patxi López i Rodolfo Ares, però tampoc no ho seran els membres de Batasuna, almenys per les reunions mantingudes durant la treva d’ETA el 2006. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) va decretar ahir l’arxiu de la causa oberta contra el lehendakari, els dirigents del PSE Patxi López i Rodolfo Ares, i cinc membres de Batasuna per les reunions duites a terme durant la darrera treva d’ETA.

"Una revenja". Així qualificava ahir Arnaldo Otegi, exdirigent de la il·legalitzada Batasuna, el judici que començà dijous a Bilbao. La primera sessió del procés que encausa el lehendakari Juan José Ibarretxe, els socialistes Patxi López i Rodolfo Ares i cinc membres de Batasuna per haver-se reunit "il·lícitament" quan aquesta formació ja estava il·legalitzada va causar l’esperat enrenou en el panorama polític basc i espanyol.

"No hem arribat fins aquí perquè això es tanqui en fals, ja que ni ens en penedim ni ens amagam". Aquesta contundent declaració d’intencions que ahir realitzava el conseller basc d’Interior, Javier Balza, és la que explica per què la defensa d’Ibarretxe canvià la seva actitud i vol ara continuar endavant amb el judici contra el lehendakari al TSPJB.

La família de Rocío Wanninkhof, la jove assassinada a la localitat malaguenya de Mijas l'octubre de 1999, presentarà un escrit el setembre davant del Tribunal Suprem per demanar que es reobri de nou el cas, segons ha informat Efe el seu advocat, Marcos García Montes.

El judici per presumpta corrupció a Llucmajor contra Rabasco, Aldao i Tomàs està suspès fins al proper 2 de setembre. Un dels motius és que la Fiscalia no ha pogut interrogar tres testimonis claus, entre ells Mitsunori Sato. En l’escrit d’acusació de Carrau es llegeix que "Joaquín Rabasco, en data de 19-7-02, va retirar 128.750 euros dels seus comptes a termini fix de Caja Sur.

L'Audiència de Palma ha reprès aquest matí, sota la presidència del magistrat Juan Catany, el judici contra el batle de Llucmajor, Lluc Tomás (PP), l'exregidor Joaquín Rabasco i María del Amor Aldao.

El vicepresident del PP, Pere Rotger, va acudir avui a l'Audiència Provincial de Palma per prestar el seu suport al batle de Llucmajor, Lluc Thomàs, a qui des d'avui jutja la secció segona de l'Audiència pels delictes de negociacions prohibides i frau de fons públics. La sala també jutjarà l'exregidor d'Agrupació Social Independent (ASI) en aquest municipi, Joaquín Rabasco.

La secció segona de l'Audiència Provincial de Palma ha assenyalat avui per als dies 28, 29 i 30 d'octubre la vista oral del segon judici de l'anomenat “cas Andratx”, sobre la construcció d'un restaurant en un terreny protegit per part de Carlos Hidalgo, germà de l'exalcalde Eugenio Hidalgo.

La Justícia es pren el seu temps. Lent però tot arriba. I ahir, finalment, en el seu judici i amb aquestes paraules textuals, "Pretenc ser un màrtir", el cap de l’atac de l’11-S es mostrava disposat a enfrontar-se a la pena de mort i convertir-se en un màrtir per l’Islam.

Els dos germans, de 15 i 17 anys, acusats de l'assassinat a punyalades del menor espanyol d'origen guineà Eusebio Ebulabate, de 16 anys d'edat, el passat mes de desembre a Palma, seran jutjats a partir d'avui al Jutjat número 2 de Menors situat a Sa Gerreria, pels delictes d'homicidi i associació il·lícita a la banda llatina 'Bling Bling'.

L'advocat d'Eugenio Hidalgo, Rafael Perera, ha anunciat avui que presentarà un recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, en estimar que «no s'ajusta als fets ni al dret» la sentència en la qual s'ha condemnat al seu client a quatre anys de presó per construir un habitatge unifamiliar en una Àrea Rural d'Interés Paisatgístic amb una llicència d'ampliació de nau agrícola.

Gibert, Massot i Hidalgo, condemnats. Foto: J. Morey.

L’exbatle del PP d’Andratx, Eugenio Hidalgo, i l’exdirector general d’Ordenació del Territori del Govern "popular", Jaume Massot, foren ahir condemnats a quatre i a tres anys i mig de presó respectivament per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Palma, presidida pel magistrat Joan Catany. El tribunal també condemnà l’exmisser municipal, Ignasi Mir, a un any de presó, i l’exzelador de la localitat, Jaume Gibert, a quatre mesos de privació de llibertat.
És el resultat del primer judici del cas Andratx, per la construcció d’un xalet il·legal de l’exbatle d’Andratx en una Àrea Rural d’Interès Paisatgístic.