El portaveu, Rafel Bosch, comparegué ahir després del Consell de Govern. Foto: E.Canyelles

El Govern assegurà ahir estar "preocupat" per les limitacions que pot establir el Ministeri de Foment sobre el descompte del 50% que tenen els residents balears per viatjar entre illes o a la Península. Però, en la reunió que ha de mantenir amb Foment dia 26, no preveu exigir que no s'apliqui la limitació, just preveu demanar que se'ls tingui en compte i es compensi els residents. Per primer pic, els pressuposts generals de l'Estat permeten a la ministra de Foment establir un preu màxim dels bitllets subvencionables. Si aquest topall s'acordàs, no s'aplicaria la bonificació en la part de la tarifa que superàs la quantitat màxima fixada.

«No hi ha doblers a les arques públiques per pagar serveis públics (...) Aquest Govern està actuant per necessitat». Així ha resumit avui el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, les últimes mesures i retallades que ha aprovat el seu Executiu.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha confirmat que el Govern treballa en una apujada de l'IVA, i que tot i això, encara no té fixada una data per començar a aplicar-lo.

El PP balear s'afanya a dir que mantindran l'IVA turístic reduït per aquesta temporada

Els hotelers preveuen 1,6 milions de turistes menys si s'apuja l'IVA al 18%

L'Eurogrup dóna fins el 2014 a l'estat per corregir el seu dèficit

La portaveu socialista a l'Ajuntament de Palma, Aina Calvo, ha contradit les paraules del batle de Ciutat, Mateu Isern, i ha afirmat que "tenim un batle allunyat de la realitat que vivim", ja que segons considera, a Palma s'hi viu "pitjor" després del primer any de govern dels populars.

El ministre d'Hisenda ha negat que vagin a aprovar-se pujades generalitzades. Foto: Arxiu.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha avançat aquest dimarts que els Pressuposts Generals de l'Estat de 2012, que aprovarà divendres el Consell de Ministres, poden incloure "reformes parcials dels grans impostos" i "contribucions més equilibrades i més ben ponderades entre els agents econòmics". Al terme de la seva participació en la presentació del llibre 'Rodrigo Rato. El gran artífex' de la periodista Carmen Gurruchaga, Montoro va dir que el Govern està estudiant aquests dies aquest tipus de mesures, però descarta que es vagi a emprendre "cap canvi tributari que perjudiqui el creixement econòmic i la creació d'ocupació".

Els portaveus de la coalició, Joan Font, Fina Santiago, Joan Verger i Jaume Sansó, davant del Consolat.Foto: M.À.C.

PSM-IniciativaVerds-Entesa xifrà ahir en 48 les principals retallades en actuacions i ajudes de serveis socials, sanitat i educació que ha executat el PP balear al Govern, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma. Els econacionalistes, que ahir mostraren un cartell crític amb les rebaixes davant del Consolat, advertiren que amb el PP "com més taxes i imposts pagam, menys serveis públics tenim i de pitjor qualitat". "Això no és un ajustament pressupostari, és un atac frontal al benestar social", afirmà la portaveu adjunta de la coalició, Fina Santiago.

Algunes de les majors fortunes i dels principals empresaris de França, incloent-hi la multimilionària hereva de L'Oréal, Liliane Bettencourt, i els consellers delegats de multinacionals com Veolia, Danone, Total i Société Générale, han firmat una proposta en la qual sol·liciten al Govern que estableixi una "contribució excepcional" que gravi les rendes més elevades. Volen col·laborar, en definitiva, en "l'esforç solidari" necessari per apuntalar el futur econòmic del país.

L'Ajuntament de Palma congelarà, per segon any consecutiu, les taxes, impostos i serveis municipals durant l'any que ve i tornarà a renunciar a aplicar la revisió dels valors cadastrals de la localitat.

El president del Govern ja va anunciar en el Congrés que augmentaria els imposts als contribuents amb més capacitat econòmica. L'objectiu és que les rendes més altes fassin un esforç major en assumir el cost de la crisi econòmica. Així, el Govern ha introduït en el projecte de llei de pressupostos un augment d'un punt de l'IRPF a les rendes que superin els 120.000 euros anuals, i de dos les que superin els 175.000.

El 3 de setembre de 2005, un any després de guanyar les eleccions generals, José Luis Rodríguez Zapatero verbalitzà per primer pic la nova doctrina fiscal del PSOE: "Rebaixar els imposts també és d'esquerres". Zapatero s'afegia així al gruix de dirigents socialdemòcrates europeus que havien assumit posicions liberals. Gerard Schroeder i Tony Blair, a Alemanya i Gran Bretanya, respectivament, ja havien començat a desmantellar el sistema fiscal. Sota la idea que davallar els imposts fa que les famílies tinguin més poder adquisitiu i, per tant, augmentin el consum de mercat, es començaren a reduir els percentatges del salari que cada treballador aporta a l'Estat.

El Govern central presentarà en les pròximes setmanes un nou impost, extraordinari i temporal, per a les rendes més altes a l'Estat espanyol. Aquesta figura tributària encara s'està definint i, segons assegurà ahir el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, no afectarà el "99,9% llarg" de la població. Zapatero, que aprofità la resposta al líder del PP, Mariano Rajoy, en la sessió de control del Congrés per fer aquest anunci, afirmà que el nou impost es presentarà "d'aquí a poques setmanes" i afectarà només les persones "amb alta capacitat econòmica" perquè en aquesta crisi facin un "esforç solidari".

Zapatero i De la Vega varen fer reiterats esforços per defensar la posició de l'Executiva. Foto: Paul Hanna. Reuters

Picabaralles personals entre crítica i crítica al projecte de Pressuposts Generals de l'Estat. El bipartidisme polític que caracteritza l'Estat espanyol es va fer ahir ben patent en les intervencions parlamentàries durant la sessió de control del Congrés dels Diputats. El líder del PP posava així veu al rebuig, general d'altra banda, cap als nous Pressuposts prevists per l'Executiu pel 2010. Mariano Rajoy assegurava en aquest sentit que els comptes de l'Estat són "increïbles i antisocials", "un disbarat" i "una catàstrofe". Al seu parer, les previsions de l'Executiu de Zapatero s'han revelat com un "gran nyap" ja que no s'han complert ni una sola de les xifres anunciades.
Tanmateix, des del Govern s'insistí que el PP no vol "fer una mà" i es reitera que els Pressuposts garanteixen la despesa social, la despesa productiva i l'inversor, i que serviran per "avançar en la recuperació econòmica i en la consolidació fiscal".

Rodríguez Zapatero, en un moment de l'entrevista. Foto: EFE

L'anunci de la pujada d'impostos ha desfermat les crítiques generalitzades contra l'Executiu de Zapatero. Això no obstant, el president tornà a defensar ahir la mesura i, en una entrevista a la Cadena Ser, va assegurar que l'Estat espanyol té l'IVA més baix de la Unió Europea, per la qual cosa va considerar que el seu increment de dos punts a partir del proper 1 de juliol, fins al 18% en el tipus general, i d'un punt en el reduït, fins al 8%, és un "petit esforç" de cada un per mantenir "un país que reconegui que comparteix el destí de la majoria".
El Govern es mostra «preocupat» per la repercussió de la pujada de l'IVA

Zapatero, assegurà ahir en la sessió de control del Congrés que la pressió fiscal no superarà el 34,5%. Foto: Angel Díaz. Efe

Pujada d'imposts sí, però no més que durant el 2004. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà ahir que la pressió fiscal espanyola, situada actualment en el 32,8% del PIB, no superarà després de la "reforma fiscal" que prepara l'Executiu el nivell que tenia quan els socialistes van assolir el poder, situada en el 34,5% del PIB. En resposta a una pregunta del líder del PP, Mariano Rajoy, durant la sessió de control al Govern, Zapatero assegurà que aquest és el compromís electoral del seu partit, que en els cinc anys que fa que governa ha baixat "en dos punts del PIB la pressió fiscal", amb mesures com la reducció en cinc punts de l'Impost de Societats o la supressió del de Patrimoni. El cap de l'Executiu va recalcar que aquesta "pujada d'impostos limitada i temporal en alguns casos" és el que actualment "necessita Espanya" per fer front a la crisi econòmica, mantenint la protecció social i la inversió productiva en infraestructura "per crear ocupació".

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va assegurar ahir que la majoria de la societat accepta la pujada d'impostos perquè són "ciutadans solidaris que saben i que estan d'acord a fer un petit esforç" en aquest moment de crisi. En la seva resposta a la pregunta del portaveu del PP en el Senat, Pío García Escudero, Zapatero acusà els populars de "no haver fet mai una política de solidaritat", raó per la qual "els sona tan estrany" que el Govern cerqui aquesta solidaritat dels ciutadans pujant-los la tributació.

El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, obrí ahir la porta a la pujada dels impostos indirectes, entre els quals es troben l'Impost al Valor Afegit (IVA) i els que graven els hidrocarburs, l'alcohol i el tabac. Aquest increment s'afegiria al ja anunciat sobre les rendes del capital i a la revisió de la deducció dels 400 euros en l'Impost a la Renda sobre les Persones Físiques (IRPF).

La solució de l'Executiu contra la crisi se centra en la pujada d'impostos. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que aquest increment suposarà uns ingressos de 15.000 milions d'euros, l'1,5% del Producte Interior Brut (PIB), mesura que, va subratllar, no elevarà la pressió fiscal per sobre de la que hi havia el 2004. El president de l'Executiu central anuncià, a més, una inversió de 5.000 milions en les obres públiques o Fons d'Inversió Local, que es crearà mitjançant un decret llei el 16 d'octubre perquè les obres puguin iniciar-se el 2010.

Com més capital, més imposts. El Govern té previst augmentar la pressió fiscal sobre les rendes del capital -rendiments de productes financers, plusvàlues derivades de la venda d'accions, etc.- per pal·liar el dèficit públic, que s'ha disparat per la crisi econòmica. L'edició digital del diari El País informava ahir que en cap cas no es planteja incrementar els imposts sobre les rendes del treball, és a dir, salaris i pensions.

Zapatero, a l'inici del curs polític. Foto: Efe.

Davant la paranoia general alimentada pels mitjans sobre la tan temuda desacceleració econòmica i les seves conseqüències, el president del Govern tornava a fer ahir una crida a la tranquil·litat. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, José Luis Rodríguez Zapatero volgué fer una valoració general i panoràmica d'aquests darrers sis mesos. En aquest sentit, es referí als ajusts i a les presumptes "pujades" d'imposts que l'Executiu té previst emprendre i afirmà que seran "limitades i en algun cas temporals", perquè és partidari de "preservar" la moderació fiscal. El cap de l'Executiu espanyol va considerar que "el pitjor de la recessió econòmica i de la destrucció d'ocupació ha passat", si bé va advertir que encara "queden per endavant mesos difícils" per veure la recuperació econòmica i el retorn a la creació de llocs de feina. En qualsevol cas, Zapatero volgué explicar que entre els ajuts que es revisaran no hi figuraran els 2.500 euros per maternitat o adopció, atès que és una mesura de política social i no fiscal, per la qual cosa "no hi ha en absolut intenció de canviar-la".