El poeta Bartomeu Fiol, mort el passat mes d'agost, rebrà aquest divendres un homenatge en la 'Nit de Blai Bonet' a partir de les 20.00 hores a les dependències del Teatre Principal de Santanyí

Desenes de persones participaren ahir horabaixa en una diada a favor dels valors republicans. Foto: N.Rincón

Nombrosos municipis de Mallorca commemoraren ahir la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. Els actes van estar marcats pels freqüents comentaris sobre l'accident del rei Joan Carles, que es rompé el ballador per tres bandes durant un safari a Botswana i fou traslladat d'urgència a Madrid divendres de matinada, on a va ser operat. El viatge del rei era de caràcter privat, com el de la reina, que és a Grècia i no té pensat tornar a Madrid fins demà.

El PSIB celebrarà una sèrie d'actes durant la seva setmana d'homenatge a la memòria democràtica, que es duran a terme amb motiu del 76 aniversari de la proclamació de la II República.

Els manifestants, que sortiren de la Feixina escortats per la Policia Local, en passar pel passeig de Mallorca.

La memòria d'Emili Darder il·luminà ahir el vespre palmesà. Devers 240 ciutadans, hereus de la lluita del batle republicà, marxaren fins al cementeri municipal per commemorar el 75è aniversari del seu afusellament per un escamot de falangistes i militars. Tot i que les forces progressistes i independentistes li reten homenatge cada 24 de febrer, ahir fou més emotiu que mai. No debades, els manifestants es passejaren, agrupats en dues fileres paral·leles, amb torxes enceses a la mà. La desfilada obligà a tallar dos dels tres carrils de cotxes del passeig de Mallorca, a més de les Avingudes -al pas del torrent de la Riera-, durant uns minuts. Fou una estampa tan curiosa, per novedosa i solemne, que els vianants s'aturaven a contemplar-la mentre es demanaven el perquè de la protesta.

El president del torneig ha confirmat que Santana acudirà a aquest homenatge. Foto: Arxiu.

El Barcelona Open Banc Sabadell-60è Trofeu Comte de Godó retrà homenatge a l'extenista espanyol Manolo Santana en la pròxima edició del torneig, que es disputarà entre el 21 i 29 d'abril, en complir-se el 50è aniversari de la seva primera victòria el 1962. Santana, que assistirà al torneig com així ho ha confirmat al president del RCT Barcelona-1899, Albert 'Beto' Agustí, es va proclamar dues vegades campió de l'històric torneig barceloní en individuals (1962 i 1970) i a més va aconseguir la victòria a dobles el 1963 i el 1970, essent un dels deu tenistes capaços de guanyar en les dues categories en un mateix any.

La concentració ha tingut lloc a l'Oratori de la Creu, de Porreres. Foto: A. Bassa.

Esquerra Unida recordà i homenatjà ahir les 23 persones que foren afusellades pels feixistes la nit de Reis de 1937, ara fa 75 anys, a la paret de l'oratori de la Creu de Porreres, al costat del cementeri. Entre els assassinats aquell vespre, hi havia quatre treballadores comunistes: Aurora Picornell, cosidora; Maria Flaquer Pasqual, espartera de senalles; i les seves dues filles, Antònia i Maria Pasqual Flaquer. Aquestes tres darreres dones, de Capdepera, són conegudes com les roges del Molinar, ja que residien en aquest barri palmesà.

El grup 'Els Setze Jutges' retrà homenatge al mort Enric Barbat -membre del grup- coincidint amb el 50 aniversari del primer concert que va realitzar aquest grup el dilluns 19 de desembre.

El municipi de Bunyola celebrà ahir un dels actes més emotius emmarcats en les festes patronals de Sant Mateu: el tradicional homenatge a la Tercera Edat, que enguany ha complert la 43a edició i es va dedicar a uns 280 bunyolins majors de 80 anys. L'esdeveniment es va iniciar amb el clàssic recorregut dels homenatjats a bord de cotxes d'època des del Casal de Cultura fins a l'església parroquial, on es va celebrar una missa.

El Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York anuncià ahir un homenatge a tota la carrera cinematogràfica del director espanyol Pedro Almodóvar durant una gala benèfica que es durà a terme el 15 de novembre a la seu de la institució i en la qual exerciran d'amfitrions Penélope Cruz i Antonio Banderas.

L'Audiència Nacional ha absolt aquesta vegada l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi respecte de la participació en un acte per homenatjar l'exprès etarra José María Sagarduy el 2005. Es tracta d'uns fets pels quals ja va ser condemnat però que el Tribunal Suprem anul·là, perquè estimà que una jutgessa "havia prejutjat" la seva culpabilitat.

Actuació dels Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Palau de la Música barceloní.

L'acte central de l'homenatge a Pau Casals tindrà lloc 14 de setembre al Palau de la Música de Barcelona. Amb motiu del 50è aniversari del concert que Casals oferí a la Casa Blanca davant el president John F. Kennedy i del 40è aniversari del lliurament al músic català de la Medalla de la Pau de Nacions Unides es durà a terme un concert homenatge, un documental per televisió, la publicació de les seves partitures i un cicle de conferències. L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, promoguda per l'associació mallorquina Fòrum Musicae, treballava des de l'any 2008 per interpretar l'himne de la pau que Casals compongué fa quaranta anys per a les Nacions Unides, a la mateixa seu de Nova York on s'estrenà. Tot i que per ara queda descartat el concert a la ciutat dels gratacels, la jove formació fou convidada fa unes setmanes a l'homenatge del Palau de la Música. Ahir, en la roda de premsa de Barcelona encara es desconeixia si serà possible que l'OJIPC hi participi. A cap rètol promocional del concert no hi havia el nom de l'entitat mallorquina, ni tampoc al dossier de premsa de presentació de l'homenatge.

Finalment, l'acte d'homenatge serà al Palau de la Música el proper 14 de setembre.

L'himne que Pau Casals compongué per a les Nacions Unides i que interpretà a la seu de la institució a Nova York el 24 d'octubre de l'any 1971 no tornarà a escoltar-se, de moment, a la ciutat nord-americana, com havia previst Forum Musicae, arran d'un article que Bartomeu Mestre Balutxo publicà a dBalears el 2008. L'associació treballava des d'aquet any per dur a terme el concert a l'ONU però, finalment, l'homenatge a Pau Casals es farà el 14 de setembre al Palau de la Música Catalana de Barcelona, organitzat per la Fundació Pau Casals. Josep Maria Carreté, director general de la Fundació Pau Casals, confirmava ahir a aquest diari que, en realitat, "ens hauria agradat molt realitzar l'homenatge als dos llocs: a Nova York i a Barcelona". "Ja feia temps que pensàvem en un concert a Barcelona. La divulgació de la figura de Pau Casals a Nova York hauria estat magnífica. El programa al Palau constarà del concert que Pau Casals interpretà a la Casa Blanca, amb obres de Beethoven, Schumann, Mendelssohn, el Cant dels ocells i l'Himne de la pau.

El batle Oliver sosté que "la decisió del Consistori rep el vistiplau dels tècnics municipals" Foto: M.Serra

L'Ajuntament de Sineu no retirarà l'estàtua de Jaume II que hi ha a la plaça de l'Església, malgrat que el 2 de juny el batle en funcions aleshores, Pere Joan Jaume (PP), digués al departament de Patrimoni del Consell de Mallorca que sí que ho faria. Josep Oliver (Cxl), batle actual, assegura: "No pens llevar l'estàtua abans de dissabte, perquè no fa mal a ningú. El nou batle que entri al Consistori que decideixi sobre el futur de l'escultura". "Que es mengi el marró", digué. Oliver, qui no va conèixer fins dilluns que el seu soci de govern, Pere Joan Jaume, s'havia compromès amb Patrimoni, intenta llevar importància a la qüestió i al·lega que "els tècnics municipals fan costat a la decisió de la Sala".

La polèmica sorgida arran de la col·locació de l'estàtua de Jaume II comença a tenir les primeres conseqüències. L'Ajuntament de Sineu cedeix davant les pressions i llevarà l'escultura de Ricardo Gago. Així ho comunicà la setmana passada Pere Joan Jaume al departament de Patrimoni a través d'un escrit en el qual informava que la instal·lació serà desmuntada temporalment en espera de rebre el vistiplau del Consell que permeti tornar-la a col·locar.

Imatge de l'estàtua de Jaume II. Foto: A.Pol

La polèmica per l'estàtua de Jaume II continua. La plataforma 29-M, nascuda arran de la reunió que prop de 300 veïns de Sineu mantingueren dimecres, ha iniciat una recollida de firmes per demanar que es retiri provisionalment l'estàtua de Jaume II, mentre el Consell de Mallorca no autoritzi l'Ajuntament a posar-la al centre de la vila, declarat Bé d'Interès Cultural. Així mateix, sol·liciten que, una vegada obtingut el permís, els partits amb representació al Consistori consensuïn "la manera, la data" i el lloc per reubicar-la. El manifest de l'associació 29-M consta de tres punts més.

El teleclub, nom amb què es coneix la casa de cultura de Sineu, quedà petit per donar cabuda a tots el veïns que acudiren a la crida. Foto: M.Bergas.

Sineu ha dit basta. Després del conflicte que es visqué diumenge amb l'associació Círculo Balear amb motiu de la col·locació de l'estàtua de Jaume II, els sineuers han decidit organitzar-se i actuar. Al voltant de tres-centes persones es reuniren en assemblea a la casa de cultura del poble per mostrar malestar per la polèmica sorgida durant l'homenatge de Jaume II i debatre sobre si s'hi havia de prendre partit. La decisió fou unànime: s'hi ha d'actuar. Aquells que s'hi congregaren (per facebook i per boca orella) decidiren constituir-se en assemblea el 29-M i redactar un manifest que es farà arribar a l'Ajuntament de Sineu. En el text, hi exposaran el seu punt de vista. Entre d'altres mesures, volen que es retiri l'estàtua de Jaume II.

LOJIPC, en un concert al palau de la Mùsica Catalana. Foto: C.Domènec

L'homenatge al músic Pau Casals que l'associació mallorquina Forum Musicae pretén dur a terme a la seu de l'ONU, a Nova York, ha entrat en el terreny dels dubtes, que s'esvairan el proper 8 de juny a Barcelona. Una reunió a la seu barcelonina de l'Institut Ramon Llull convocarà totes les parts de la comissió de treball per a l'anada a Nova York del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) amb el Cor de l'Orfeó Català. En la darrera comunicació de la Conselleria de Cultura de la Generalitat a Magdalena González, directora de Forum Musicae, amb data del 18 de maig, s'anunciava que la iniciativa quedava en mans de Senén Florensa, diplomàtic responsable d'Afers Exteriors. El projecte passava de ser gestionat per Vicepresidència, un departament absorbit per Presidència des del triomf a les urnes d'Artur Mas, a Afers Exteriors, el secretari general del qual és Senén Florensa, de l'òrbita del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida.

Els ciclistes ja feren ahir un ús força singular de la polèmica estatua de Jaume II. Foto: M.Serra

L'Ajuntament de Sineu podria haver de fer front a una sanció econòmica de fins a 60.000 euros per haver col·locat, sense autorització del Consell de Mallorca, l'estàtua de Jaume II en una plaça que gaudeix de protecció especial. Així ho assegura Biel Cerdà, director insular de Patrimoni del Consell, després que tècnics del seu departament visitassin ahir Sineu per comprovar que s'havia instal·lat l'estàtua la plaça de l'Església i per veure les característiques de l'escultura. El centre històric de Sineu fou declarat Bé d'Interès Cultural l'any passat i totes les obres i millores que s'hi realitzen necessiten l'autorització de la Comissió d'Urbanisme i Patrimoni.

El municipi de Sineu vol retre homenatge al rei Jaume II, artífex de la construcció del Palau Reial del poble i fundador del mercat dels dimecres. Així, aprofitant que enguany es commemoren els 700 anys de la seva mort, es col·locarà una estàtua que reprodueix la seva figura. La idea de l'homenatge a Jaume II ha sorgit d'un grup de sineuers que es faran càrrec econòmicament de l'elaboració de la peça, dels materials i de la mà d'obra.

L'homenatge al compositor català no arriba a veure la llum.

Les expectatives de Forum Musicae, l'associació mallorquina promotora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) i de l'homenatge a Pau Casals el pròxim 24 d'octubre a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, a fi que el Govern de la Generalitat de Catalunya arribàs a una decisió sobre la commemoració del 40è aniversari del cèlebre discurs del músic a l'ONU, s'han esvaït. La reunió que el conseller català de Cultura, Ferran Mascarell, mantingué dilluns a Madrid amb la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, era, segons la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, "l'oportunitat per tractar de la proposta de l'acte que volem dur a terme a Nova York i la raó per la qual m'ajornaren la setmana passada, diverses vegades, una reunió amb el secretari general, Xavier Solà, que no s'ha arribat a convocar". Es tractava de fixar l'organització de l'homenatge a Pau Casals a la mateixa institució de Nova York on fa 40 anys que pronuncià el conegut discurs per reivindicar la seva catalanitat i hi interpretà el seu himne de les Nacions Unides, que no s'ha de confondre amb el popular Cant dels ocells, que també oferí el 1971.

L'homenatge a Pau Casals a l'ONU en stand by.

El passat novembre, l'Institut Ramon Llull ho presentà als mitjans a bombo i plateret; però ara, tot sembla un bluf. Les declaracions la setmana passada del nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, sobre l'homenatge a Pau Casals amb motiu del 40è aniversari de la la seva interpretació de l'himne de les Nacions Unides a la seu de Nova York han aixecat les veus d'alarma. Fa cinc mesos que la comissió de treball no s'ha reunit i, a més, tot apunta que caldrà esperar unes possibles gestions del Govern espanyol perquè es pugui dur a teme la negociació. En un principi, era el Govern andorrà qui havia d'iniciar la via diplomàtica. Avui mateix, el conseller català de Cultura, Ferran Masacarell, s'ha de reunir amb la ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde. A l'agenda oficial del conseller no hi figura cap menció a l'homenatge a Pau Casals, tot i que, des de Fòrum Musicae -vertaders impulsors del reconeixement-, asseguren que és avui quan s'ha de debatre.

Felipe González s'adreça a l'audiència per defensar els valors democràtics. Foto: Efe

La trobada que ahir protagonitzaren els expresidents del Govern el socialista Felipe González (1982-1996) i el popular José Maria Aznar (1996-2004) va ser, si més no, insòlita. L'escenari fou l'ajuntament de Madrid i el motiu, el lliurament de les Medalles d'Or del Consistori esmentat. Aquest acte va convertir-se en un homenatge a la democràcia i als valors que varen caracteritzar els anys de la Transició. El gran absent, per motius de salut, va ser el també expresident de l'Executiu Adolfo Suárez (1976-1981), a qui també li fou concedida la Medalla d'Or.
El batle madrileny, Alberto Ruiz-Gallardón, començà a marcar el to de la cerimònia quan, en la intervenció inicial, cridà l'atenció sobre el "risc d'oblidar" i subratllà la necessitat de "recordar la capacitat de la societat per millorar la seva destinació, per sobre d'ideologies". El reconeixement als expresidents passà, d'aquesta manera, a ser-ho dels anys en què varen governar i del sistema polític en el qual ho feren.

Donate ha estat recordat per la seva família i pel PSIB. Foto: M. À. Cañellas.

El PSIB ha retut una "festa homenatge" a l'exregidor de l'Ajuntament de Palma Francisco Donate, mort el passat 16 de març després d'una llarga malaltia, i ha destacat la seva "empatia", "compromís" i "voluntat de treball". Durant l'acte, que ha tingut lloc a la Plaça Porta Santa Catalina i al qual ha assistit el president del Govern, Francesc Antich, la batlessa de Palma, Aina Calvo, ha subratllat que Francisco Donate era una persona "amb capacitat extraordinària per posar-se al lloc de l'altre", mentre ha destacat que era "treballador com que més". Així mateix, la primera edil ha afegit que l'exregidor "va donar una lliçó a tots" i que "ara toca seguir amb el bon llegat que Paco Donate va deixar".

Maria Antònia Oliver va fer la lectura del manifest en defensa de la igualtat. Foto: A.Bassa

"Aquesta és la grandesa de la literatura: una comunió entre gent que no es coneix a través d'una obra que es fa i desfà segons l'estat d'ànim dels lectors i lectores". Aquesta és la cita de Maria Antònia Oliver gravada en una placa i col·locada en el monument dedicat a les dones que està ubicat a la plaça de les Perleres. El col·lectiu de dones de Llevant, en el marc de les celebracions per al Dia internacional de la dona, demà, va retre ahir homenatge a les escriptores. L'acte reuní a la plaça molta gent que alçà la veu en defensa de la igualtat de drets i oportunitats de la dona. Aquest és el tercer any que s'organitza la trobada. El primer es va dedicar a les perleres, el segon a les músiques i enguany a les escriptores. La lectura del manifest va ser a càrrec de Maria Antònia Oliver, que va contar que des de ben petita es va fer feminista "sense saber-ho". Oliver apuntà que, malgrat que s'havia avançat molt, quedava un llarg camí per recórrer. "Les dones encara no han aconseguit la igualtat i cal lluitar des del seu lloc i ideologia. Jo, com a escriptora cerc la igualtat en el llenguatge procurant que sigui cada vegada menys patriarcal". Una altra escriptora manacorina, Maria Magdalena Gelabert, també va llegir uns poemes seus.

La directiva del Reial Mallorca ha anunciat que dissabte retrà un homenatge a l'extennista mallorquí Carles Moyá a l'estadi Son Moix, abans del començament de l'encontre davant el FC Barcelona i després de la seva recent retirada del tennis professional. L'exnúmero 1 del món, campió de Roland Garros i la Copa Davis, entre altres títols, rebrà la insígnia d'or del Mallorca com a reconeixement del club a la seva magnífica carrera esportiva i realitzarà la sacada d'honor de l'encontre.

La pluja ha estat testimoni de l'acte de reconeixement en record de l'escriptor. Foto: Amengual.

Mentre que el departament de Nanda Ramon ha treballat durant mesos en el nomenclàtor en català dels carrers de Palma, ahir la mateixa regidora i la batlessa, Aina Calvo, feren just el contrari. Les dues destaparen una placa commemorativa del Nobel Camilo José Cela al carrer Josep Villalonga, l'indret on residí l'escriptor.

La placa, en castellà, l'han col·locada els veïns del Terreno que, pel que es veu, no saben res de les iniciatives de normalització.

Miquel Vicens, Sebastià Bennasar i Antoni Serra. Foto: S.Amengual

Antoni Serra, la ploma i el capell (El Gall Editor, 2011) és el títol del llibre que es presentarà avui a partir de les 19.00 hores en el teatre Mar i Terra, que serà un homenatge d'amics, deixebles, lectors i escriptors a Antoni Serra (Sóller, 1936), escriptor de llarg recorregut i col·laborador d'Ultima Hora. "És una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània", explicà Sebastià Benasar, un dels organitzadors de l'homenatge i encarregat d'enllestir el llibre juntament amb Miquel Vicens durant la presentació d'aquest esdeveniment. Aquest darrer volgué aclarir que "el llibre no pretén ser cap assaig o estudi tècnic, sinó un recull d'esdeveniments i anècdotes de la vida d'Antoni Serra". "S'hi explica com s'introdueix en la literatura, com passa del castellà al català i la seva lluita contra el franquisme", continuà Vicens. A més, Antoni Serra, la ploma i el capell ha tingut la col·laboració, d'amics, periodistes i deixebles de l'escriptor solleric, com Jaume Adrover, Margarida Aritzeta, Toni Figuera, Antoni Planas, Josep Joan Rosselló i Jeroni Salom.

Carles Moyá saluda el públic a la ciutat on guanyà el seu primer torneig. Foto: Reuters.

El tennista Carles Moyà no va poder contenir l'emoció en l'homenatge que va rebre ahir per la seva recent retirada del tennis en actiu en un partit d'exhibició que va guanyar davant de l'argentí Guillermo Cañas a la superfície ràpida del Buenos Aires Lawn Tennis Club. Moyà, de 34 anys, va fer emocionar tant la seva parella Carolina Cerezuela, que era a la tribuna, com el públic, que el va aclamar com a un ídol després de guanyar el 1995 a Buenos Aires el seu primer títol professional. "Aquest és el dia que un espera que mai no arribi, però la vida és així, vaig tenir un comiat somiat, en una pista omple i amb grans amics", va dir un emocionat Moyà després de vèncer a Canyes per 4-6, 6-1 i 7-2 en un 'tie-trencament de servei' que va substituir al tercer set.

Les quasi 1.000 pàgines que conformen el llibre Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geógraf queden curtes a l'hora de parlar de tota una vida dedicada al coneixement, en el sentit més humanista del terme, sense parcel·les sectàries i entenent el món amb un sentit profund de la globalitat.

El teatre Trui, al col·legi de La Salle de Palma, lluirà les millors gales per acollir avui, a partir de les 20.30 hores, la gala d'homenatge al tennista mallorquí Carles Moyà, que dies enrere va anunciar oficialment la retirada de les pistes després de 15 anys de carrera esportiva. En aquest acte hi serà el president del Govern, Francesc Antich, entre moltes altres autoritats i personalitats rellevants, tant del món de l'esport com de la societat balears.

Els 23 internacionals espanyols, el seleccionador Vicente del Bosque i el seu cos tècnic, que l'11 de juliol passat es proclamaren brillantment nous campions del món a Sud-àfrica, reberen ahir un altre bany de multituds en homenatge de la seva gesta en un acte en què el president de la FIFA, Joseph Blatter, va concedir l'emblema que portarà a la camiseta el combinat espanyol i que el distingeix entre els elegits.

Diuen que ell fou el primer a vendre, a través de les seves cançons, la imatge paradisíaca de Mallorca. Bonet de San Pedro (1917-2002) serà recordat aquest divendres a la sala gran del Casino de Mallorca en un concert organitzat pels seus companys i familiars. "Som un grup de músics i encara ens trobam cada dijous per tocar; sempre déiem que havíem de fer aquest concert", comentà Jaume Sureda, qui formà part de la banda Los Isleños, de Bonet de San Pedro.

L'emoció era lògica entre els familiars del bomber desaparegut. Foto: M.M.

El bomber Alejandro Ribas, mort a l'extinció d'un incendi l'agost passat, tindrà un carrer amb el seu nom a Palma, com a homenatge, segons ha acordat avui el ple de l'Ajuntament de la ciutat. El ple, que avui ha aprovat una declaració institucional de suport a la família d'Alejandro Ribas, la seva dedicació i el seu valor, elogis que han fet extensibles a tots els que treballen per la seguretat dels ciutadans de Palma. Per altra banda, el ple municipal ha servit per escenificar el canvi de postura del PP i UM en relació al carril bici. Ambdues formacions polítiques canvien la proposta de supressió i pacten que aquest vial sigui "rectificat" previ estudi per donar una alternativa a l'actual traçat.

Alguns dels redactors i col·laboradors que han treballat a la delegació. Foto: dB

L'associació de veïns del Blanquer, a Inca, va retre ahir un càlid homenatge a la delegació comarcal del Grup Serra -grup empresarial que edita dBalears-, que enguany celebra el vint-i-cinquè aniversari i que des que es fundà ha mantingut la seu en aquesta barriada d'Inca. Joana Melis, delegada del Grup Serra a comarques, i Pere Castelló, que hi treballa com a comercial, recolliren les plaques commemoratives de mans del batle, Rafel Torres; de la consellera de Comerç, Francesca Vives, i del president de l'associació de veïns, Antoni Serra. Melis agraí el reconeixement i recordà que "aquest aniversari no hauria estat possible si moltes persones no haguessin participat en el projecte". Melis i Castelló són els dos únics treballadors que continuen en actiu 25 anys després que es fundàs la delegació. La resta d'empleats i els col·laboradors que al llarg d'aquest període han prestat els seus serveis a Inca també reberen un obsequi. L'esdeveniment es dugué a terme a l'església de Sant Domingo. L'historiador Miquel Pieras va rememorar els inicis de la delegació, el setembre de 1985, "quan encara no disposava de fax".

L'escriptora passà diversos estius a Formentor.

Agatha Christie tornarà aquest cap de setmana a l'hotel Barceló Formentor, lloc que li va servir d'inspiració per a una de les seves novel·les i on va passar diversos estius, en l'homenatge que se li ret pel 120 aniversari del seu naixement. Els pròxims 4 i 5 de setembre, es projectaran en el cinema de l'hotel pel·lícules basades en les seves novel·les com "Deu de negrets", "Testimoni de càrrec", "Assassinat en l'Orient Express", "Culpable d'innocència" i "Mort sota el sol". En el Barceló Formentor, l'escriptora de misteri es va inspirar per escriure "Problema a Pollença", publicat en 1939, un llibre format per vuit contes curts protagonitzats pels personatges Parker Pine, Miss Marple i Hércules Poirot. Precisament la figura del detectiu Poirot també rebrà un homenatge, ja que a més de l'aniversari del naixement de la seva creadora, es compleixen 80 anys des que Christie donàs vida al meticulós detectiu. Per això, també es recordarà a Peter Ustinov, hoste de l'hotel que va encarnar Hércules Poirot a moltes pel·lícules, entre elles, "Mort sota el sol", filmada en part a la badia de Formentor.

150 manifestants es varen enfrontar amb els Mossos a la plaça de la Vila i als seus voltants. Foto:Efe.

L'acte d'homenatge a Laura Riera acabà amb càrrega policial i amb un detingut. Agents antidisturbis dels Mossos d'Esquadra carregaren en ple centre del barri de Gràcia de Barcelona contra una marxa espontània d'uns 150 manifestants, iniciada després de ser desconvocat l'acte de reconeixement a Laura Riera, condemnada per col·laboració amb ETA. El caos que es va formar durant un parell de minuts a la plaça de la Vila va deixar estupefactes les famílies que eren al lloc i que varen córrer a refugiar-se als portals. Desenes d'activistes que no havien pogut accedir a la plaça del Raspall, on havia de tenir lloc l'acte, prohibit per l'Audiència Nacional, es concentraren inicialment en els voltants d'aquesta plaça, davant els agents desplegats que n'impedien el pas.

Un any després dels atemptats de Palmanova, que segaren la vida als guàrdies civils Diego Salvà i Carlos Sáenz, l'Ajuntament de Calvià organitzà ahir un seguit d'actes d'homenatge, en els quals participaren familiars de Salvà, membres de la Benemèrita i responsables municipals. Es destapà una placa en el lloc on moriren els agents i hi feren una ofrena floral. Després van assistir a una missa a la parròquia de Calvià en honor seu.

Les portes del Congrés s'obriren ahir, per primera vegada en diumenge, per homenatjar les víctimes del terrorisme en un acte encapçalat pels reis i que simbolitzà la unanimitat de les forces parlamentàries a l'hora de reconèixer aquestes víctimes, un "símbol de la democràcia", en paraules de Joan Carles I.

L'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma va retre dijous vespre un homenatge a Josef Egger, president de l'Associació austríaca d'amics de Mallorca i qui, a principi de mes, va dur la formació balear fins a l'Ajuntament de Viena, en un concert commemoratiu del 150è aniversari de l'arxiduc Luis Salvador com fill il·lustre de Palma.

Itàlia i l'illa de Sardenya recorden enguany la figura d'Agili Sassu en el desè aniversari de la seva mort. Mentre que el Museu de Villa Urania, a Pescara, inaugurà el 24 d'abril passat una exposició amb més de cent peces escultòriques de l'artista finat a Pollença, les localitats de Thiesi (a Sardenya) i d'Atessa tenen enllestits tots els detalls per obrir dos museus dedicats al mestre Sassu.

Rafel Fita, Joan Morro, Julià Cantallops, Fernando Crespí, Diego González, Miquel Bestard i Joan Valenzuela. Foto: Joan Lladó

L'Atlètic Balears celebrà el títol de Lliga davant l'afició amb una derrota (2-3) contra el Binissalem en un partit intrascendent. L'Estadi Balear, que ahir enregistrà una de les millors entrades de la temporada i un gran ambient de festa per celebrar el 50è aniversari de la inauguració, va veure com el conjunt visitant fou més ambiciós que els locals en un enfrontament en el qual els punts en joc no tenien cap valor. L'equip de Tomeu Pons, que féu el passadís d'honor al campió abans del matx, no es resignà a ser un simple convidat de pedra en els fasts blanc-i-blaus i sorprengué els amfitrions amb ordre en defensa i efectivitat en atac.
Paco Plata, amb un xut que sortí fregant el travesser als tres minuts de partit, avisà de les intencions dels binissalemers. La rèplica blanc-i-blava arribà poc després amb una centrada-xut de Rafael, que aturà Montse, ben col·locat. Sense haver-hi un joc gaire brillant ni un clar dominador, el perill va rondar les dues àrees en la primera mitja hora de partit. Així les coses, si en el minut 13 Bio, ràpid i atent en el tall, s'anticipà a la rematada de Chus per evitar que el Binissalem s'avançàs en el marcador, en el 23 fou Daniel qui no arribà per ben poc per empènyer la pilota al fons de la xarxa després d'una centrada enverinada des de l'esquerra de Rafael.

L'acte d'homenatge congregà mig centenar de persones al cementeri. Foto: M.À.Cañellas

Mig centenar llarg de persones participaren ahir al cementeri de Palma en l'acte d'homenatge a Emili Darder, el darrer batle republicà de la ciutat, que cada any organitza la secció local d'Esquerra, tot coincidint amb l'aniversari de l'afusellament per part de l'Exèrcit franquista. Entre els assistents, hi eren alguns dels familiars d'Emili Darder.
L'acte fou bàsicament protagonitzat per Jaume Santandreu, que va tenir emotives però contundents paraules de record pel batle assassinat. "Em fa molta peresa aixecar la veu per fer un homenatge -va manifestar-, perquè recordar Darder és molt fàcil. Jo vénc aquí amb un compromís, amb una promesa que us deman que assumiu: la de pagar un deute pendent amb el batle republicà i amb tots aquells que, abans i després, van tenir la mateixa sort, com el capellà Poquet. El nostre deute és aconseguir-los justícia, perquè, sense justícia històrica, la memòria històrica no val res".

Honorar dignament el pare Antoni Martorell i mantenir-ne viva la memòria, divulgar-ne l'obra i donar-ne a conèixer la vida a tota la Comunitat és el compromís de tot un poble, Montuïri, que ahir es va llançar al carrer per recordar el seu fill il·lustre en el primer aniversari de la seva mort. L'Ajuntament va organitzar ahir horabaixa una sèrie d'actes per retre un sentit homenatge a un home de "genialitat creativa i gran qualitat humana" que va ser i és "motiu especial d'orgull i d'emoció per al poble de Montuïri".

"La imatge que em ve primer al cap de Miquel Àngel (Riera), després de 14 anys de la seva mort, és de felicitat", recordava dijous a Barcelona Roser, la vídua de l'escriptor, tot i que ella prefereix pensar que "som la dona, no la vídua, perquè el tenc molt present". L'Espai Mallorca reté dijous un homenatge a Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), que consistí en un recital de poemes a càrrec del col·lectiu Ramat de Pedres amb els músics grup Anímic. Les filles del literat, Maria del Mar i Roser, també hi foren presents.

Amb una lectura de texts de l'autora a càrrec dels seus amics. Així es va tancar despús-ahir, en el Club Pollença, l'homenatge que el Pen Català ha retut a l'escriptora Xesca Ensenyat, que morí aquest estiu passat. Alexandre Ballester, Miquel Bezares, Miquel Àngel Lladó, Bernat Nadal, Maria Victòria Secall i Joana Serra de Gayeta van ser els encarregats de llegir diversos fragments de l'obra de l'escriptora pollencina. També hi foren presents i van llegir Marc i Maria Cerdó Ensenyat, els seus dos fills.

Sentiment de tristor i orgull marcaren ahir un dels actes del Dia de la Mare de Déu del Pilar. Foto: M.A. Cañellas

Sentiment de tristor i orgull marcaren ahir una dels actes del Dia de la Mare de Déu del Pilar més emotius dels que mai s'han vist a les Balears. El record dels dos guàrdies assassinats a Palmanova l'agost, Diego Salvà i Carlos Sáenz de Tejada, va sobrevolar la cita amb el lliurament als pares del primer de la Medalla d'Or de la Comunitat. Una llarga i sentida ovació, mantinguda durant prop de cinc minuts, sobretot per part dels familiars d'altres agents presents en l'acte, va acompanyar els pares de Diego Salvà després de recollir la condecoració pòstuma de part del president, Francesc Antich, i de la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar. Antich va destacar l'"immens buit" deixat per les víctimes i la seva "actitud de servei" als ciutadans de les Balears: "El seu exemple ens dóna coratge per no defallir; ens dóna força per refermar el nostre compromís d'unitat contra el terrorisme", afirmà.

Després del merescut reconeixement del Consell de Mallorca, que li imposà la medalla d'or de la institució el passat 12 de setembre amb motiu de la Diada de Mallorca, el periodista i columnista del Grup Serra Miquel Vidal va rebre l'homenatge dels seus amics i de la seva gent més estimada.

"Tot el que ofereix porta la llacor de la terra". D'aquesta manera, l'escriptor Miquel Pons descrivia la plàstica de Miquel Riera Nadal en una de les seves exposicions. El pintor i cineasta de Manacor es caracteritzà pel seu treball constant i en silenci, lluny dels renous comercials o de protagonismes. Aquest juliol es compleixen set mesos de la seva mort i és ara quan el poble que el va veure néixer li vol retre homenatge. Just després del mutis perllongat de l'Ajuntament manacorí envers la figura i obra d'Antoni Riera Nadal. Un silenci, val a dir-ho, semblant (encara que amb un altre rerefons) al que també va patit el seu germà, l'escriptor Miquel Àngel Riera.

Emoció i moltes paraules. Les de Baltasar Porcel i les dels seus amics. Això és el que es va poder viure ahir a l'Espai Mallorca de Barcelona, on més de cent persones participaren en l'homenatge que es va retre a l'escriptor andritxol. A aquest acudiren un bon grapat d'amics i de persones que l'havien conegut per posar veu a una obra que quasi tots consideraren clàssica i alguns, fins i tot, immortal.

"Sempre endavant". Aquest era, segons conten els seus biògrafs, el lema preferit pel beat Juníper Serra, el frare mallorquí que en el segle XVIII va fundar ciutats tan importants com Califòrnia i San Diego.I és precisament aquest mateix lema el que s'han aplicat els responsables de la Casa Museu Fra Júniper Serra durant els cinquanta anys de la seva existència.

L'estrambòtic director de cinema Woody Allen sempre s'ha caracteritzat pel fet de donar un protagonisme especial als personatges femenins. Això no sorprèn, perquè altres realitzadors famosos, com són Hitchcock i Almodóvar, també tenen una gran galeria cinematogràfica basada en les dones, com és el cas de les conegudes "noies Almodóvar" del director manxec. Però la fixació per les dones del cineasta novaiorquès és misògina, com la ja ben coneguda d'Alfred Hitchcock, o simplement vol retre un homenatge als seus personatges femenins i a les dones en general, ben igual que Pedro Almodóvar?

El Jardí Botànic de Sóller homanatjà ahir el naturalista Anthony Bonner (Nova York, 1928) per la seva tasca de difusió del patrimoni vegetal de Mallorca entre els mateixos mallorquins. Tal com explicà el president de la Fundació de l’entitat, Andreu Ramis Puig-gros, "la publicació de Plantes de les Illes Balears, el 1976, suposà una fita i contribuí a la recuperació de la nostra identitat com a poble".

Just ahir, 1 d’abril, es commemoraven els 70 anys del final de Guerra Civil espanyola. Tot i que aquest dia assenyalava una penosa pau per a molts d’aquells que quedaren, fou també el principi d’un gran calvari per als que decidiren partir, camí de França alguns, i cap a ultramar, molts d’altres.

Cinc anys després, Madrid va retre ahir el seu particular homenatge a les víctimes de l’11-M, una vegada més, marcada per aspectes polítics totalment inadequats. Enmig de l’estira-i-arronsa dels polítics madrilenys, les associacions de víctimes demanaren un acte institucional unificat. Durant cinc minuts, a la plaça del Sol, l’Executiu autonòmic madrileny va recordar les víctimes dels atemptats.

El nedador mallorquí Xavi Torres va rebre ahir un merescut homenatge a la seva trajectòria esportiva. El Govern de les Illes, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma es van unir per reconèixer els èxits d’un esportista que s’ha convertit en el millor de la història del paralimpisme de l’Estat, ja que acumula setze medalles en els cinc Jocs Paralímpics que ha disputat.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha denegat avui la petició del Comitè Olímpic Espanyol (COE) d'hissar la bandera espanyola a mig pal a la Vila Olímpica i guardar un minut de silenci en els partits on hi hagi competidors d'aquest país, mesures que servirien d'homenatge a les víctimes del tràgic accident d'ahir dimecres a l'aeroport de Barajas.

Agents de la Policia autònoma basca van retirar aquesta matinada la placa i el monòlit que reten homenatge des de l'any 1982 a l'etarra José Aristimuño, àlies 'Pana', a Hernani (Guipúscoa), complint així amb l'ordre del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska.