El procés d’admissió d’alumnes per al curs 2012-13 per a Infantil, Primària i ESO començà ahir. Els pares amb fills a segon cicle d’Infantil i primer cicle de Primària hauran d’escollir el català o el castellà com a llengua vehicular. Foto: T. A.

El Govern de les Illes Balears ja es dirigeix en castellà als funcionaris, tot i que encara no està aprovat l'avantprojecte de llei de funció pública que converteix el català en mèrit i, per tant, no obliga els funcionaris a conèixer la llengua pròpia. En un correu electrònic enviat als empleats públics el 3 de maig, la directora general d'Administracions Públiques, Maria Núria Riera, els demanava en un text en català i també en castellà que omplissin una fitxa descriptiva del seu lloc de treball per tal de fer complir el Pla estratègic en matèria de funció pública. Però no només el correu electrònic és bilingüe, sinó que a les instruccions que donen als funcionaris per poder omplir la fitxa que ha de servir per fer l'auditoria tècnica de gestió dels serveis generals també els detallen que, a l'hora d'emplenar-la, poden escollir fer-ho en "castellà o en català".

El secretari general de CC.OO., Ignacio Fernández Toxo, ha sortit aquest dijous al pas de les declaracions del president de la CEOE, Juan Rosell, en les quals defensava la implantació a l'Estat dels 'minitreballs' alemanys i advocava per una important reducció del nombre d'empleats públics.

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha advocat avui per reduir "dràsticament" el nombre de polítics de l'administració i alleugerir la composició del Congrés, on hi podria haver 50 diputats menys.

Estampa de l'Oficina d'Atenció ciutadana a l'edifici mateix de Cort. Foto: S.Amengual

L'Ajuntament vol evitar la tòpica imatge del funcionari escapista, aquell que la imatgeria col·lectiva veu sortint a berenar un parell de pics al dia. Existeixi o no, el pla d'austeritat que la regidora de Funció Pública, Irene San Gil, presentà dilluns als sindicats, vol combatre aquesta mala imatge del funcionariat, tan generalitzada en la ciutadania. L'esborrany, que avui continuaran negociant, recull importants mesures de "control horari, absentisme i manca de rendiment". Així, Cort proposa que tot el personal s'identifiqui mitjançant targetes facilitades amb aquesta finalitat, que hauran de dur en un lloc visible durant tota la jornada. L'incompliment serà sancionat.

Iorgos papandreu, primer ministre grec, en arribar a la reunió. Foto: Efe

El Consell de Ministres del Govern grec aprovà ahir engegar 30.000 treballadors del sector públic. Aquesta decisió s'emmarca en la retallada per complir amb les condicions imposades per la troica -Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Central Europeu (BCE) i Comissió Europea- a canvi del segon rescat financer, pactat per juliol. El pla de l'Executiu hel·lè planteja crear una "reserva laboral" que permeti suspendre part de la paga als funcionaris com a passa prèvia a l'acomiadament, un cop transcorreguts dotze mesos. És en aquesta borsa de treball on es pretén incloure, d'aquí a final d'any, 30.000 empleats del sector públic que podrien finalment perdre la feina. La mesura de la reserva laboral s'aprovà per unanimitat, segons fonts de l'Executiu.

Milers de treballadors del sector públic grec es varen concentrar ahir davant el parlament hel·lè. Foto: Reuters

El Govern grec va aprovar ahir mesures addicionals per reduir el dèficit i satisfer les exigències d'estalvi de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional, entre les quals hi ha una retallada de les pensions i del nombre de funcionaris. Segons un comunicat de l'Executiu, les mesures foren aprovades en una reunió de sis hores del Consell de Ministres, en la qual es va acordar que 30.000 funcionaris passin enguany a una "reserva" prèvia a la jubilació o l'acomiadament, i una retallada del 20 per cent a les pensions de més de 1.200 euros. A més, els jubilats a menys de 55 anys perdran un 40 per cent de l'import de les pensions i s'aplicarà un impost a la propietat immobiliària que gravarà amb entre 0,50 i 16 euros el metre quadrat fins a l'1 de gener de 2014. També s'aplicarà una reforma fiscal que obligarà a pagar impostos els qui tinguin ingressos de més de 5.000 euros anuals, davant els 8.000 que marquen ara el mínim per tributar.

La consellera de Sanitat ha d'especificar d'on es pretén retallar, segons el sindicat.

El sindicat CCOO ha remès una carta a la consellera de Sanitat, Família i Assumptes Socials, Carmen Castro, en la que li demana que concreti amb "claredat i sense maquillar les conseqüències" les mesures que té pensat adoptar per reduir la despesa sanitària pública. En la missiva, la federació de Sanitat d'aquest sindicat entén que és "imprescindible" conèixer les actuacions que pretén posar en marxa el Govern i que els ciutadans i professionals sàpiguen com els afectaran aquests retalls. El sindicat al·ludeix a la possible gestió privada d'hospitals públics o a les "contradiccions i anuncis" de retalls de la conselleria que es van coneixent a través dels mitjans de comunicació, que en cap moment no ha fet públic aquest departament autonòmic.

Rafel Bosch, portaveu del Govern, durant la compareixença després del Consell de Govern. Foto: J. Torres.

José Ramón Bauzá ha eliminat 28 assessors respecte de l'estructura heretada de l'Executiu anterior, que en tenia 70, segons va dir ahir el portaveu del Govern, Rafel Bosch. També va admetre que Bauzá "parteix del criteri" de reduir a la meitat el gruix d'empreses públiques, però manca que es concreti.
Bosch va dir que els doblers que que es deixaran de gastar amb la reducció s'inclouen dins els 26,6 milions d'estalvi que va anunciar Bauzá amb l'encongiment de l'estructura de l'Executiu.

L'Associació de veïns, comerciants, usuaris i consumidors de ses Salines ha denunciat davant la Delegació de Govern l'increment salarial dels funcionaris de l'Ajuntament aprovat pel ple de novembre de 2010.
A l'esmentat ple fou aprovada l'aplicació dels acords de la mesa de negociació del personal funcionari de 29 de desembre de 2008. Hi votaren a favor PSOE-Progressistes, UM i PP, mentre que NIL i SU s'hi abstingueren.

La Sala social de l'Audiència Nacional ha acordat presentar davant del Tribunal Constitucional una qüestió de inconstitucionalitat sobre el decret antidèficit que retalla el salari dels treballadors públics.

El personal de l'Ajuntament de Muro -un centenar de treballadors- haurà de reemborsar el 5, el 6 o el 7 per cent de la nòmina a l'erari municipal des del gener passat, depenent de la pujada efectuada en el sou. Es calcula que s'ingressaran devers 360.000 euros a la tresoreria de la Sala. Així n'informà durant el ple de dijous el portaveu de l'oposició, Pere Amengual (PSOE-Entesa), que criticà que el primer edil, Martí Fornés (CDM-PP), portàs al Consell Consultiu l'augment dels salaris del pressupost d'enguany. Amengual recordà que "la pujada s'aprovà fa tres anys, quan jo era batle, per equiparar les nòmines dels nostres treballadors al sou dels funcionaris dels pobles veïns. Sabíem que l'increment anava en contra de la Llei de pressuposts, que només permet una pujada del 0,3 per cent, però rebé el vistiplau per unanimitat".

L'Audiència Nacional ha admès a tràmit els recursos que, de manera separada, han interposat CCOO i UGT contra la retallada salarial dels empleats públics aprovada pel Govern central en el marc del seu pla d'ajust per reduir el dèficit públic a instàncies de Brussel·les.

L'esborrany de la llei de la bona administració i el bon govern de l'Executiu balear preveu tota una secció de "reconeixements i incentius" per als treballadors públics. Entre aquests hi ha el "premi a les iniciatives de les empleades i els empleats públics", entre altres guardons, i un "complement de productivitat" per als treballadors dels organismes més ben avaluats.

L'esborrany de la llei de la bona administració i el bon govern de l'Executiu balear preveu tota una secció de "reconeixements i incentius" per als treballadors públics. Entre aquests hi ha el "premi a les iniciatives de les empleades i els empleats públics", entre altres guardons, i un "complement de productivitat" per als treballadors dels organismes més ben avaluats.

Usuaris del metro de Palma, consultant els horaris establerts per al dia d'ahir. Foto: S.A.

Després de 14 anys, ahir es tornà a viure una jornada de vaga general del sector públic. Des de 1996 aquest col·lectiu no s'havia tornat a aturar en senyal de protesta. Aquest cop els ha mobilitzat la retallada salarial d'un 5% de mitjana que s'aplicarà a partir d'aquest mes amb l'objectiu de reduir el dèficit públic. El seguiment, com sempre, esdevingué un ball de xifres: els sindicats el quantificaren entre un 60 i un 70%; el Govern balear, per part seva, en un 8,94%. Sigui com sigui la jornada va transcórrer sense incidents, tot i els prop de 60.000 treballadors públics de les Balears cridats a la vaga, convocada de manera conjunta per CCOO, UGT, CSI-CSIF, STEI-i i ANPE.

L'Ajuntament de Palma ha situat en el 10% el seguiment de la vaga d'empleats públics entre el personal municipal i ha assenyalat com incidències els retards per la presència de piquets de diversos autobusos de l'EMT a l'inici del servei que s'ha normalitzat a partir de les 8.00 hores.

Manifestants a la seu del Ministeri d'Economia, a Madrid. Foto: Efe.

Els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF han xifrat en el 75,30% el seguiment fins al migdia de la vaga en la funció pública convocada per a la jornada d'avui per aquestes organitzacions. La xifra contrasta amb la donada fins ara pel Govern, que ha calculat un seguiment de l'atur en l'Administració General de l'Estat del 15,94% durant el torn de nit, encara que fins a les 13.00 hores no oferirà les dades del matí. El responsable d'UGT assenyala que els sindicats no pararan fins que es restitueixi el salari dels empleats públics, "sigui quin sigui el Govern que governi", perquè retallar els seus sous "significa menysprear el treball i la dignitat de milers de persones".

Concentració de CCOO a primera hora a la plaça de Cort. Foto: S.A.

L'Ajuntament de Palma ha establert els serveis mínims de les diferents àrees municipals, amb motiu de la vaga general al sector públic que té lloc avui, dia 8 de juny, amb l'objectiu de garantir l'atenció als ciutadans a fi que no es vegin afectats per la paralització parcial de l'administració pública. El consistori assegura que està garantida l'obertura de totes les escoletes ja que els serveis mínims exigeixen que en cada centre treballi el director durant tota la jornada, així com un docent entre les 07.30 i 09.00 hores, i el 25 per cent de la plantilla durant la resta de la jornada. D'altra banda, en l'Empresa Municipal de Transports (EMT) els serveis mínims garanteixen que els ciutadans puguin utilitzar el servei d'autobusos sense problemes.

Són molts els ciutadans de les Balears que es veuran afectats per les mesures anticrisi anunciades ahir pel president Zapatero. En principi, i amb els nombres a la mà, a les Illes hi ha més de 55.000 funcionaris i més de 165.000 pensionistes, encara que la retallada només en perjudicaria els 117.353 contributius, que suposen un 70% del total, segons dades del mes d'abril. A aquestes xifres encara s'hi haurien d'afegir les embarassades que tindran el fill a partir de l'1 de gener de 2011 i els dependents, a més de l'elevat nombre de professionals que se'n poden veure afectats d'una manera més indirecta, a causa de la minva de les inversions.

Segons l'executiu, es pretén afectar el menys possible la inversió pública. Foto: Efe.

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va haver de passar ahir el pitjor tràngol parlamentari en anunciar al Congrés mesures d'ajustament del dèficit tan dures i impopulars com la baixada d'un cinc per cent del sou dels funcionaris i la congelació de pensions el 2011, després de les reiterades pressions dels organismes internacionals. Aquestes només són dues de les nou decisions que donà a conèixer el cap de l'Executiu per aconseguir una reducció addicional del dèficit de 15.000 milions entre 2010 i 2011.

Les Comunitats del PP són les més crítiques amb el pla de Zapatero

Maria Salom (PP) acusa Zapatero de perjudicar els febles

L'STEI-i convoca una concentració divendres que ve davant la delegació de Govern

El PSM considera errònies les mesures del Govern central

UM diu que les mesures proven el fracàs de la política econòmica central

Antich defensarà davant el Govern que Balears ja ha fet un gran esforç de retall

Els sindicats esbronquen Zapatero

Rajoy acusa Zapatero d'emprendre un "gran retall de drets socials"

El secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT-Balears, Aurelio Martínez, ha informat que el sindicat no descarta convocar una vaga de funcionaris públics a tot el país arran de l'anunci avui del Govern de retallar els seus sous un 5 per cent de mitjana el 2010. La secretària general de Comissions Obreres a les Balears, Katiana Vicens, ha qualificat d'"escàndol" el retall d'un 5 per cent del salari dels funcionaris que aplicarà el Govern a partir del mes de juny a fi de reduir el dèficit públic.

El líder del PP, Mariano Rajoy, ha acusat avui el cap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, d'escometre un "gran retall de drets socials" per accelerar la reducció del dèficit públic i que la seva "incapacitat" la pagaran "tots els espanyols", entre ells pensionistes i futures mares.

Ahir tinguè lloc la primera reunió de la comissió governamental. Foto: Chema Moya. Efe

El Govern no tocarà el sou dels funcionaris. Així ho va explicar ahir la vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado. Segons va dir, l'objectiu de reduir un 4% la despesa en personal fins al 2013 s'assolirà "simplement" amb la disminució de l'oferta pública d'ocupació. "Res que es refereixi a les retribucions. L'acord salarial amb els sindicats es respectarà absolutament", va afegir la vicepresidenta, que va afegir que l'Executiu reduirà el nombre d'empreses públiques. La ministra d'Economia va reaccionar així després de les declaracions del secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, que dimecres va dir que la revisió de l'acord salarial per als funcionaris "està sobre la taula".

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha insistit avui que el Govern "complirà amb els seus compromisos" de pujades salarials a funcionaris previstes per a 2010, si bé aquest pagament s'haurà "de modular" en el temps perquè no hi ha pressupost suficient per atendre totes les seves necessitats.

Els treballadors públics de Balears és la més baixa de les comunitats amb llengües cooficials. Foto: Cristian Castro

Tres de cada deu funcionaris de l'Administració General de l'Estat a Balears no tenen prou capacitació lingüística per atendre els ciutadans en català. Aquesta proporció representa que els treballadors públics que depenen de la Delegació del Govern a les Illes són els que tenen un menor coneixement de la llengua cooficial respecte als de la resta de comunitats autònomes bilingües. Si a l'Arxipèlag just domina el català un 70% del personal públic de l'Administració central, a Galícia i Catalunya pràcticament la totalitat dels funcionaris utilitzen el gallec i el català, respectivament, mentre que a Euskadi poden atendre els ciutadans en euskera un 85% dels treballadors públics i, al País Valencià, un 76% estan capacitat per fer-ho en català. Això és el que demostra l'informe de l'Oficina per a les Llengües Oficials a l'Administració General de l'Estat sobre l'any 2008, les dades del qual transcendiren ahir.

L’Administració té el deure de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, el seu coneixement és una obligació per als treballadors públics, com també un requisit per a l’accés a la funció pública. Això és així amb la llei a la mà, just per l’aplicació de la normativa autonòmica vigent des dels anys 80, sota el mandat dels governs del PP, i encara que l’Estatut d’Autonomia no estableixi el deure genèric de conèixer el català.

L’Ajuntament de Palma donarà un marge de tres anys a totes aquelles persones que participin en processos de selecció d’accés a la Funció Pública en l’àmbit municipal perquè puguin acreditar els nivells de coneixement de la llengua catalana d’acord amb la seva categoria professional. Amb aquest acord, que s’aprovà ahir en junta de Govern –amb el vistiplau de tots els sindicats–, Cort pretén adaptar-se als mateixos criteris del nou decret del Govern aprovat el mes d’octubre de 2008.

El Cos Nacional de Policia detingué dijous dos funcionaris de la presó de Palma que ja havien estat arrestats i després alliberats la setmana passada per l’escàndol de corrupció destapat en el centre.

"És un xantatge implícit ja que els funcionaris prometien pau social a canvi d’atendre les seves reclamacions". Així ho ha afirmat el batle de ses Salines, el socialista Sebastià Burguera, després que dBalears desvetlàs ahir que l’anterior pacte de govern PP-UM-SU claudicà a dos mesos de les passades eleccions municipals davant les reivindicacions dels funcionaris, que els exigien o un augment de 170 euros bruts mensuals o 10 dies lliures més anuals.

Un document amagat dins la caixa forta de la secció de comptabilitat de l’Ajuntament de ses Salines ha tret a la llum un acord més que sospitós entre l’anterior pacte de govern PP-UM-SU i els funcionaris de la Sala que no formen part de la Policia Local.